dimarts, 26 de juny de 2018

ERMITA DE SANT ANDREU DE CLARÀ



















ERMITA DE SANT ANDREU DE CLARÀ  806 mts.  31T  423616  4630199
A tocar del castell de Clarà a l'oest de la vila de Moià.

El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el quales cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences.

Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva.
Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: "HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 ".
La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: " DESTRUIDA AÑO 1808 ". La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, Sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines.Observacions: El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí Mas Coromines. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà.

CASTELL DE CLARÀ I BASSA DE COROMINES




















CASTELL DE CLARÀ  817 mts.  31T  423609  4630232
Es troba situat al oest de la vila de Moià.

Hi ha un document (Arxiu capitular de Vic) de l'any 915 on s'al·ludeix el " Castro Clarano ". Vers el 1057 s'esmenta el " Castro de Cleran ". El 1136 figura entre els castells que el comte Ramon Berenguer IV va confiar al seu senescal, Guillem Ramon, així resta vinculat al patrimoni dels Montcada. Passant per mans dels Calders i els Rocafort. El 1246 el rei Jaume I el permutà i aleshores esdevingué senyor de Moià, el bisbe de Vic. El 1288 va ser venut pel rei Alfons al comte de Pallars, en realitat era un empenyorament. El 1381 cau en mans del vescomte de Roda, Francesc de Perellòs qui el va traspassar al moianès Pere de Planella. Al 1385 ho revertiren al rei. El Decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc. Resta dempeus només la capella. La vila de Moià va dependre d'aquest castell (els castlans nomenaven el batlle de Moià) fins que va adquirí una entitat pròpia i independent d'ell.

Edifici de caràcter militar. Actualment esta en runes tot i que es poden diferenciar restes d'uns murs de diverses dependències. Part de la torre de defensa circular (bona part dempeus especialment fins a l'alçada del primer pis) amb part de la vela de la cúpula, així com la part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Els carreus són bastant irregulars encara que constitueixen filades força regulars, no hi ha cap altre construcció com finestres i/o constància de segons pisos. Encara es conserva el morter de juntes possiblement del s. X-XI.
Un pla més avall té l'ermita dedicada a Sant Andreu erigida al pas del s. XI-XII.

BASSA COROMINES  785 mts.  31T  423443  4630591
Aquesta bassa pertany a la masia Coromines, i la podem veure al principi del camí que ens portarà cap al castell. 

dijous, 21 de juny de 2018

POUA DE GLAÇ DE LA FONT DEL BARBOT








POUA DE GLAÇ DE LA FONT DEL BARBOT  757 mts.  31T  431686  4626658
Aquesta poua fa uns 9 mts. de diàmetre per uns 8 d'altura i més o menys a la seva meitat podem observar uns forats per un embigat. La seva capacitat era d'uns 348.000 litres de volum total i uns 170.000 litres de volum útil.
Està situat al sud de la Font del Barbot i a l'esquerra del Torrent del Soler i a llevant de la masia de Serracaixeta, la qual queda enlairada damunt del lloc on hi ha la poua. És al costat de ponent del camí que devalla de la Font del Barbot per l'esquerra del torrent, fins a trobar el camí de Santa Maria.
Entre els segles XVII i XX, es feia glaç aprofitant les obagues i l'aigua de les rieres, entre elles la de Castellcir, per vendre'l a Castellterçol, Moià i Barcelona. El transport es feia a la nit en carruatges de tir animal.

FONT DEL BARBOT (Castellcir)







FONT DEL BARBOT  762 mts.  31T  431543  4626993
La Font del Barbot és l'unió de diverses rieres subterrànies, que fan que l'aigua sorgeixi del sòl per un orifici i l'expulsi a l'exterior com si es tractés d'un guèiser, però aquest efecte sols és visible en moments molta pluja. 
Es troba situada a ponent i a prop del torrent del Soler, i al nord-oest del torrent de la Font del Pardal.

MINA DE LIGNIT DE CASTELLCIR



















Es tracta d'una mina de lignits terciaris de molt poca qualitat, que també si va trobar pirita, goethita, calcita, malanterita i quars i que fou explotada durant la postguerra del 1936 per l'extracció de carbó mineral.
Podem observar 4 boques, una d'elles, la primera que fou una cata i per tant sols fa uns 5 mts. de llarc, i en l'exterior podem observar les seves escombreres.
No és aconsellable endisar-se al seu interior per possibles despreniments.

1ª BOCA  867 mts.  31T  431152  4627750
2ª BOCA  864 mts.  31T  431153  4627765
3ª BOCA  864 mts.  31T  431156  4627778
4ª BOCA  865 mts.  31T  431150  4627791

Es troba situada en el terme municipal de Castellcir (Moianès) en el camí que va de l'esmentat poble cap a Collsuspina, en el seu costat dret.