Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esglésies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esglésies. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de desembre de 2020

SANT PERE DE VALLDENEU (Osona)



















Sant Pere de Valldeneu  459 mts.  31T  437393  4622122

Es troba situada a la vall de Valldeneu, passat el nucli de l'Abella i seguint el camí a l'Oller, en el terme municipal de Sant Martí de Centelles.

És d'estil Medieval Romànic Modern del segle XII-XVIII. L'estructura constructiva pertany a una església d'una sola nau rectangular, capçada per un absis semicircular on posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. L'absis, a l'est, té una absidiola al costat que no és decorat ni te cap obertura; presentant una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les quals només en podem apreciar deu, sense bandes llombardes, que en rematen la seva part superior, i on a sobre hi ha una cornisa, abans del ràfec de teules. Aquests elements externs, constituiran uns dels pocs elements romànics que han pervingut del santuari.

L'aparell constructiu utilitzat, s'ha basat en l'ús de pedra tosca, i l'anomenada pedra vermella del Tagamanent, tota la procedència local, de blocs irregulars, poc treballats, sense carejar i amb la junta poc definida. L'exterior és arrebossat amb una barreja de calç i morter, tot i que gran part del qual no està conservada.

El campanar de torre quadrada, es troba situat al costat oest de la façana, i encara es pot apreciar que es tracta d'un afegit posterior. L'interior és completament enguixat i decorat, cosa que no permet veure l'aparell ni les característiques del mur. La nau coberta per una volta d'ametlla, no evidencia l'existència d'absis ni d'absidiola.

De la primitiva església de Sant Pere en resta l'absis romànic i una absidiola, cap al any 1640 es va fer una reforma, que va suposar l'afegiment de les capelles laterals i possiblement una reconstrucció de la part de la nau central, que va suposar el seu allargament, i la coberta actual a través de la volta resolta en clau d'ogiva molt acusada. L'accés actual es fa per una porta oberta al mur de ponent, segurament com a pervivència de l'accés originari no conservat.

A l'any 1961 l'arquitecte Manuel Puig i Ribot, va fer una proposta de projecte de reforma de l'església de Sant Pere de Valldeneu per encàrrec de l'Ajuntament, però que no s'arribà a realitzar mai.

L'església es documentada des del segle XI com església parroquial, dins el terme del Castell de Centelles. La vall on es troba ubicada, va rebre el nom d'un magnat anomenat Daniel, documentat a finals del segle IX i que hauria estat el propietari del Vilar Daniel, una antiga domus de la zona. Es desconeix la ubicació exacte d'aquest primitiu Vilar Daniel, tot i que podria situar-se prop de l'actual mas Valldeneu.

El primer esment del topònim el trobem l'any 898, moment en que Daniel va vendre uns bens al comte Guifré Borrell i a la seva muller Garsenda, en el lloc del seu vilar. L'església de Sant Pere no s'esmenta en aquesta venda, però si que sortirà en el testament sagramental d'Odesind a l'any 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic, situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Aquest paper fronterer el mantindrà durant tota l'alta edat mitja.

En el llistat de les parròquies del Bisbat de Vic al llarg del segle XI, concretament al 1025 i 1050 Valldeneu consta com a Sant Pere del Vilar Daniel, i al 1154 s'anomena de Valdaniel. Les funcions parroquials de l'església són conegudes a través d'aquests llistats, i la seva principal funció seria la de gestionar tota aquesta vall, i els masos circumdants, i alhora controlar des d'un punt privilegiat, l'accés al pas del Congost.

Al segle XVII, concretament cap a l'any 1640 l'església fou practicament reconstruïda, com ens constaten les diferents evidències arquitectòniques: la nau i el portal, foren totalment modificats juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona, i el posterior desplaçament de la població cap als sectors de l'Abella i l'Oller, han portat a una reducció de les seves funcions culturals, abandonant la seva categoria de parròquia, i passant a ser una església secundària, que actualment és competència del rector d'Aiguafreda.


diumenge, 21 de juny de 2020

SANT JOAN VELL d'OLÓ











Sant Joan Vell d'Oló  31T  416741  4633774  403 mts.

És una església parroquial romànica del segle XI, del terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès. Està situada a prop de l'extrem de ponent del terme municipal, al sud-oest de Santa Maria d'Oló, i a ponent de Sant Joan d'Oló. És a prop i al nord de la masia d'Armenteres, al cim d'un turó.

Edifici romànic possiblement construït en la segona mitad del segle XI. Es tracta d'una església d'una sola nau, amb absis semicircular a Sol ixent. Aquést en el seu exterior, està ornamentat amb un fris d'arcuacions cegues, distribuïdes en grups de cinc entre bandes llombardes. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada en molt mal estat, coronada amb un arc de mig punt.
La porta es troba al capdavall del mur de migdia. El sostre està esfondrat, però es creu que estaria cobert amb volta de canó, mentre que l'absis ho seria amb volta de quart d'esfera.
L'aparell és obrat amb carreus petits, disposats en filades, barreja d'arenisca i gres. Algunes de les dovelles són de pedra tosca. L'estat de l'edifici és de franca ruïna i la vegetació tendeix a envair l'església.

Documentada des d'antic ja amb la categoria parroquial, l'ha mantinguda fins a l'actualitat, tot i que ara està agrupada a Santa Maria d'Oló i aquesta categoria l'exerceix l'església més moderna que hi ha a prop, a llevant. Tot i que és en ruïnes, l'absis conserva arcades llombardes i lesenes, característiques d'aquella mena de construccions.

El nom d'Oló apareix el 889 i el terme és documentat des del 927; l'església de Sant Joan es troba esmentada el 1081 i de la seva funció parroquial se'n té constància des del 1136. Aquesta funció parroquial l'ha conservada fins avui, encara que el títol ha estat traslladat a l'edifici nou que es construí entre el 1629-1639.

Es creu que l'església degué passar a la Canònica de l'Estany el 1364, quan féu la compra del castell d'Oló. Aquesta dependència degué durar fins al 1592, data d'extinció de la canónica, passant a formar part de les Cinc Dignitats Reials; en tenim constància, concretament, el 1686 quan el bisbe de Vic Pasqual, al visitar la parròquia fa constar que pertany a les Dignitats Reials.

divendres, 12 de juny de 2020

SANT ESTEVE DE MÚNTER









Sant Esteve de Múnter  31T  434711  4636586  615 mts.

L'església de Sant Esteve de Múnter està situada en mig d'una vall, sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Mall, serrat del Vilar i el Pla de Tona i és parròquia d'un grup de masies disperses.

Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la vila de Múnter i del castell que s'hi originà. Degué assumir funcions parroquials molt aviat. L'any 929 apareixien documentats el lloc de Múnter (Montari) amb la vila i el castell. L'església es documenta l'any 965, quan una dona anomenada Fredesinda i els seus fills vengueren a Odó i la seva muller Ercolda diversos béns situats a la vila de Múnter que afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials es documenten el 1119 i es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154. L'edifici fou renovat el segle XII.

L'any 1564 es substituí el retaule de l'altar major, obra de Ramon Puig, per un altre de neoclàssic. La porta d'entrada, emplaçada en el seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613. El campanar és contemporani de l'església i te la part superior modificada. L'any 1918 s'ensorrà la primitiva coberta, que es substituí amb una altre que no s'avé amb l'estil de l'edifici, i que exhibeix una part important d'elements abarrocats, que no lliguen amb els elements romànics originals.

Edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han estat cegades. En conjunt el temple ha estat molt reformat. Al sud-est de l'absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan desgruixades formant quatre fornícules, dues a cada banda, per ubicar quatre altars. Les finestres són noves. A la quarta part de la volta de canó pel cantó de ponent, es veu un reforçament de volta de punt d'ametlla, i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que presenta una configuració barroca, tradicional a la plana de Vic. A la paret del fons de l'església, hi ha un cos intermedi amb la rectoria, que serveix per a comunicar-s'hi i per pujar sobre la volta al peu del campanar. A la paret de migdia hi ha la porta d'entrada rectangular, amb marc de pedra picada amb despeçat barroc i carreu encoixinat, molt curiosa. Les parets de l'absis i el mur de tramuntana són els més sencers i corresponen a l'obra original, el carreu és petit i molt irregular.

SAN SEBASTIÀ DE PRATS DE LLUÇANÈS










San Sebastià de Prats de Lluçanès  31T  418683  4651231  744 mts.

La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat del mas que rep el mateix nom. L'any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix de nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle. Les obres finalitzaren a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi diu la primera missa el dia 27 d'octubre de 1804.

En la seva esplanada, cada any hi té lloc l'acabament de les curses dels Elois. Des d'aquest indret a 744 metres d'alçada es pot contemplar una magnífica vista de tot el poble de Prats.

Durant la festa dels Elois, per Sant Joan, es feien curses de Santa Llúcia a Sant Sebastià com a proves dels seus animals i habilitats dels cavallers. Han desaparegut de les esmentades curses els guiatxes, matxos guarnits amb mantes de colors i cascavells que, seguin una euga que s'engegava al davant, anaven des de Santa Llúcia fins a Sant Sebastià sense cavaller.

Era obligació ballar o puntejar el ball del Contrapàs abans de la sortida dels animals a les curses de bestiar i, per aquest motiu, l'orquestra que els acompanyava es partia i una part dels músics anava a Santa llúcia i l'altre els esperava a Sant Sebastià on també feia una tocada a cada guanyador.

A migdia hi ha la cercavila de les cavalleries, les quals prenen part en les curses de la tarda, benedicció dels cavalls, mules, ases i guiatges a l'església parroquial. A continuació hi ha les populars Curses dels Elois, al camí de Sant Sebastià.

dijous, 11 de juny de 2020

SANT FELIU DE BEUDA






Sant Feliu de Beuda  31T  476032  4676151  340 mts.

Situada al centre del petit nucli urbà de Beuda trobem l'església parroquial de Sant Feliu,. Ja a l'any 922 apareix citat el lloc de Beuda, però no serà fins l'any 1004 que tenim notícies del temple. Es tracta de l'acta d'un judici en que el bisbe Ot de Girona reclamava la possesió del temple al comte de Besalú, Bernat de Tallaferro, el qual després d'examinar el cas, la cedí al bisbat.

El temple té planta basilical amb tres naus, que es fan més estretes als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen la nau central, separant-la així de les laterals. Totes tres naus es troben amb un fris de dents de serra.

La porta d'accés es troba en el mur oest. Està formada per tres arquivoltes en gradació de mig punt i adovellades. La del mig està sostinguda per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l'esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta, molt deteriorat, sembla representar un ocell i una roseta.

En la porta encara es poden observar detalls de la forja i el seu forrellat.

A la part interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d'esquerra a dreta, una figura masculina amb barba, túnica i capa, que sosté un llibre; una figura femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altre dona, també nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues en actitud luxuriosa.

El quart diumenge de cada mes se celebra la misa a dos quarts de sis de la tarda.



dimecres, 10 de juny de 2020

SANT MARTÍ DE RINER







Sant Martí de Riner  31T  380948  4644291  606 mts.

La parròquia de Sant Martí de Riner s'alça en un tossal a l'esquerre del riu Negre, a l'extrem septentrional del terme, al costat de l'antic castell de Riner.
D'aquesta església se'n tenen notícies almenys del segle XII, però la construcció del temple actual data del segle XVIII, a finals del qual es degueren cloure les obres, tal com indica l'any gravat a la porta d'entrada (1793).
L'interior, de nau única i coberta amb volta de canó obre quatre àmplies capelles, dues a cada banda, una de les quals presenta una bonica decoració mural vuitcentista, que desplega un programa iconogràfic dedicat a la vida de Crist. El retaule major data de 1846 i fou construït per Josep Pujol i Llobet, nét de Josep Pujol i Juhí i fill de Francesc Pujol i Santaló. Amb ell s'acabà la nissaga dels Pujol escultors, iniciada a Gurb (Osona) vers l'any 1672 amb la figura de Sergimon Pujol i closa a Sant Llorenç de Morunys, llogaret on s'establiren els Pujol a partir de la tercera generació, quan Josep Pujol i Juhí, el seu membre més destacat, s'hi traslladà per portar a terme l'obra de la capella dels Colls. A partir de mitjan del segle XVIII, doncs, els Pujol treballaren principalment per a les comarques del Solsonès i del Bergadà, on sortosament encara s'hi conserva un bon nombre d'obres seves.

A Sant Martí de Riner, Josep Pujol i Llobet hi planta un retaule de trça neoclàssica en consonància amb el gust de l'època, que seguia els cànons acadèmics de gust classicista. Es tracta d'una estructura rígida, que deixa entre les línies ondulants tant pròpies del barroc tardà; s'aixeca al cim d'un pedestal engalanat i d'una predel·la, el centre de la qual és ocupat per la figura de Sant Sebastià, al cim de les grades de l'altar. Quatre columnes de fust llis i capitell compost n'articulen l'alçat. que és presidit per a una gran fornícula amb la imatge de Sant Martí bisbe. L'entaulament, que ostenta quatre gerros amb flames i florons, sosté una composició de pilastres i frontó triangular rematada pels raigs de llum del sagrat cor de Jesús. Tant l'estructura del moble com les decoracions, d'aire rococó, fan pensar en una altre obra seva: el retaule de la Mare de Déu dels Àngels de les Cases de Matamargó, que es presenta més abarrocat a causa d'una major presencia figurativa. En el cas de Riner, el que n'accentua més el barroquisme és la pintura mural de l'absis a manera de trompel'oeil, que recorda un decorat de teatre.