Una de les meves il·lusions a la vida, és poder mostrar als altres allò que en el meu interior em causa satisfacció i goig de veure. En aquest cas es tracta de la desconeguda cova anomenada "ESTRELLA" 866 m. N 41º 39.657 E 1º 58.972.
Penso que està molt bé preservar la natura, i conservar les poques restes que es puguin trobar a l’interior d’una cavitat. Això no justifica en cap del casos que els habitants d’aquest planeta i menys els que vivim i tenim cura del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, no tinguem dret a conèixer les meravelles que la natura ens ofereix.
En tot cas, si és que el nivell cultural que tenim les persones d’aquest país, no és el satisfactori i per tal motiu no se'ns té informats de la seva existència tal vegada sigui, perquè no en fem un mal us. Però no em sembla del tot correcte.
Seguin aquests esquemes mai aconseguirem fer país, i menys que aquest tingui el nivell cultural que es mereix.
Penso que el millor que podria fer l’Administració Catalana en aquests casos fora: o bé protegir l’entrada mitjançant una porta amb pany i forrellat que n’impedís l’accés, o per altra banda disposar d’un agent de l’autoritat, que no ens permetis ni acostar-nos, com es feia anys enrera amb les estacions de ferrocarril a l’hora de fer-ne unes fotos.
Em sembla molt poc “cultural” que cap Associació, Centres Excursionistes, ni la mateixa Diputació de Barcelona que segons tinc entès, en té la cura i preservació del Parc Natural, no facin ni el mes mínim esment sobre l’existència d’aquesta cavitat.
Us convido a donar una volta tant per Internet, com pels fulletons publicats sobre el Parc. Si trobeu informació al respecte i sou tant amables, me la feu arribar, us estaré molt agraïts. Jo no hi trobat res que parli sobre aquesta joia.
Ja feia temps que tenia notícies sobre la existència d’aquesta cavitat, però em mancaven les seves coordenades. Amb l'ajuda com sempre de la meva cartografia, ja sigui catalana o de l’exèrcit, vaig poder començar a fer unes petites incursions sobre el terreny.
Arribat el 30 d’Agost a les 8 del matí, i amb puntualitat britànica ens trobem a Mura, en Pere Galí, en Jordi Griera i un servidor.
Fem carretera fins arribar al aparcament del Coll d’Estenalles a on deixem el cotxe, i comencem la pujada que ens porta fins a la Mata ( per alguns anomenada Mata de Mura ) a on fem la visita de rigor, Ermita de Sant Jaume 924 m. N 41º 39.973 E 1º 59.356, Bassa de la Mata, Pou de Glaç, etc.
Seguim camí en direcció al Coll de Garganta 893 m. N 41º 39.751 E 1º 59.045. Arribats en aquest indret podem observar que la pista continua recta, però que hi ha dos camins, un a l’esquerra i un l’altre a la dreta. Prenem el camí de l’esquerra i anem baixant, sempre tenint en compte de desviar-nos en tendència a la dreta. Aquest recorregut són uns 200 metres aprox. A partir d’aquí, serà necessari anar pel dret fins arribar a la cova esmentada, ja que no hi ha camí.
Aquesta cova pertany al bronze final, disposa de dues boques. Una per la part S.E. i l’altre per N.E. la seva llargada es d’uns 20 metres aprox.
Tal com us hi dit, no disposo de més informació.
Us recomano visitar-la, però us demano de tot cor, que en feu un bon ús. Tenim que demostrar a tota aquesta gent, que som Persones Cultes i Civilitzades. Sols així aconseguirem que les joies es propaguin, i poder gaudir-ne pels segles dels segles.