Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mines. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mines. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juny de 2020

MINES DE PLOM DE CASTELLVÍ DE ROSANES































Mines de Plom de Castellví de Rosanes  31T  410405  4590467  239 mts.

Al centre d'un anfiteatre format per la serra de l'Ataix (276 mts.), el Montgoi (325 mts.) i la Baldanya (241 mts.), dins del terme de Castellvi de Rosanes i a poca distància de la seva divisòria amb el de Martorell, hi ha els vestigis d'una antiga explotació minaire de plom, la qual havia estat probablement beneficiada pels romans. L'indret és conegut des de fa temps immemorial per l'Argentera, i el torrent que hi discorre als seus peus, afluent del de la Gajola, és conegut per Torrent de les Mines de Vernís.

La primera notícia que ens situa l'inici de l'explotació potser en època romana la trobem a l'obra de Bonaventura Pedemonte Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes; aquest autor al·ludeix a la troballa de restes datables en l'època de l'emperador Adrià (anys 117-138), sense especificar de quin tipus són. Cal interpretar que aquestes restes van ser localitzades durant uns treballs a la mina al tallar alguna antiga galeria, fet que si tenim documentat.

Notícies cocretes d'activitats extractives les tenim clarament al segle XVIII. En les respostes al Qüestionari de Zamora (1789) Sebastià Santacana diu: "En tierras que possehen en el mismo término [Castellví de Rosanes] los señores Dn Mariano Lleopart y el Sor. Dn. Miguel Solá hay un paraje nombrado la Argentera, que en los papeles más antiguos siempre se ha nombrado assí, sin duda porque de allí sacarían la plata los romanos. Yo he visto beneficiar esta mina: sacaron de ella abundancia de alcol y de cobre; y como los mineros no gobernaron bien la mina, se hondió ésta y quedaron muertos y sepultados dos trabajadores. Y dende aquel tiempo no se ha trabajado más en dicha mina".

Les diferents companyies mineres que han explotat la zona han actuat sobre algunes o diverses concessions. Veurem com hi ha processos d'adquisició per augmentar l'àrea d'actuació.

No sabem exactament la zona en explotació que es documenta al segle XVIII, tot i que per les informacions sembla que l'àrea caldria situar-la entre les mines Mongoy, Rosanes i la Martorellense. Les prospeccions mineres del segle XIX, com ja hem dit, troben en el seu recorregut antigues galeries colmatades.

Les notícies del segle XIX són extraordinàriament escasses. L'obra de Bonaventura Pedemonte Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes ens relaciona com el 22 de juliol de 1819 s'establí a Josep Pich, comerciant de Barcelona, la facultat de beneficiar la mina de plom que digué haver descobert al terme de Castellví de Rosanes, en el lloc anomenat l'Argentera. Lamentablement no tenim cap notícia pel que fa a la història d'aquesta iniciativa que, en tot cas, sembla que abans de 1891 havia d'estar ja paralitzada. En tot cas, sembla que la mina endegada a partir de 1819 explotaria l'àrea amb denominació de "La Martorellense", la qual anteriorment havia rebut el nom de mina "Milagro". Dins d'aquesta àrea be sigui per part de la companyia esmentada o alguna que la succeís i de la qual no tenim notícia, es van practicar diverses labors, que el 1909 ens són descrites així: "...se abrió un pozo en el fondo del valle por donde pasa el denominado "torrente de las Minas del barniiz" por una compañia que demarcó y obtuvo las pertenecias de la mina "Milagro" cuya compañia después de dar al Pozo, que es conocido en el pais con el nombre de "Pozo de los andaluces" una profundidad de 13 metros suspendió sus trabajos definitivamente, renunciando despues la cocesión y dejando el terreno libre y franco á fin de facilitar la constitución de una nueva entidad.

Se comprende que todos los trabajos realizados de que se ha hecho mención fueron tentativas llevadas á cabo por particulares con medios insuficientes, con poca constancia para conducirlas á termino y tal vez con poco conocimiento para dirigirlas convenientemente".

El 1893, tot i que potser els primers passos es van fer amb anterioritat, es constitueix la "Compañia Minera Martorellense", la qual va adquirir les 12 pertinences de la mina "La Martorellense". La companyia va constituir un capital de 45.375 pessetes dividides en 1975 accions de 25 pessetes cada una. Sembla que un nombre important d'accions eren a mans de martorellencs.

Després de diversos treballs inicials orientats bàsicament a la prospecció i a la vista que els resultats no eren els esperats, el 1895 es van suspendre les actuacions, les quals no es van reprendre fins el novembre de 1903.

La Sociedad Minera Martorellense va portar a terme importants treballs, i va obrir 700 metres de galeries i travesses, 130 metres de pous i xemeneies i va excavar un pou mestre de 4x2 metres i 114 metres de profunditat, als quals cal afegir la construcció de les edificacions annexes, el castellet, la maquinària d'extracció, el cabrestant, les instal·lacions de fusteria, farga i manipulació del mineral. El total de mineral extret en el periode que van durar aquestes actuacions va ser de 500 tones, amb una llei d'entre un 81 i un 82% de plom i entre 60 i 65 cèntims d'unça de plata per quintar. Malauradament el preu del plom, constantment a la baixa (va passar de 22 lliures esterlines a l'octubre de 1907, a 13 al gener de 1908), juntament amb la insuficiència de capital, va situar la societat en una posició econòmicament difícil que va provocar la paralització dels treballs el 1909, tot i les condicions avantatjoses del cost de mà d'obra (de 3 a 4 pessetes el jornal dels obrers) i de transport des de la mina al port de Barcelona (8 pessetes la tona).

Les instal·lacions del complex minaire havien estat inaugurades el 24 de juny de 1907.

El 1909 la "Sociedad Minera la Martorellense", tot i els bons resultats aconseguits, no era en condicions d'afrontar la continuïtat dels treballs, per la qual cosa es va plantejar diverses alternatives: l'augment del capital, la venda, l'arrendament, aportació o la liquidació i dissolució.

Sabem indirectament que la societat va aturar la seva activitat i, finalment, va optar per la solució de l'arrendament de l'explotació.

El 1916 la Sociedad Minera Verge de Montserrat, que era propietària de les mines "Montserrat", "San Raimundo", "Deseada" i "Sant Jordi" va arrendar l'explotació de la mina de la "Sociedad Minera la Martorellense". Segons consta a les memòries anuals de la Sociedad Minera Verge de Montserrat, l'estat de les instal·lacions arrendades era de gran precarietat, de manera que van ser necessàries notables inversions econòmiques, sense que això permetés assolir la fita de rendibilitat econòmica. L'extracció del mineral a través del pou mestre i l'eliminació de l'aigua que constantment es filtrava a la mina elavaven els costosfins a un nivell que va esdevenir insuportable.

Com a solució a aquests problemes es va plantejar la necessitat d'obrir una galeria que enllacés per la base amb el pou mestre i que permetés l'extracció del mineral a peu pla i el deguàs natural de les aigues de la mina. La galeria indicada, de 850 metres de longitud, es va obrir per sota de la carretera de Gelida, al costat de la masia de Can Pastaller, on es van traslladar totes les instal·lacions de la mina, abandonant les tradicionals a la part alta de la muntanya. El treball de perforació de la galeria va representar un esforç econòmic i humà molt elevat, que es va estendre des del 5 de març de 1918 fins al setembre de 1925. La galeria va rebre el nom de "Socavón de San Eusebio".

Aquest esforç no es va veure gratificat ja que entre 1926 i 1927 el preu del plom va experimentar una davallada del 50%.

El plom de la mina va trobar el seu millor mercat en el lloc on havia estat des d'almenys el segle XVIII: les terrisseries.

La documentació conservada deixa bona constància d'aquest ús, el qual seguia encara durant les últimes èpoques. El plom aconseguit de la mina es portava a Linares, mentre que el més pur, anomenat alcohol de fulla, era adquirit per les terrisseries, especialment de la Bisbal d'Empordà.

L'anomenat alcohol de fulla era utilitzat pel vidrat de les peces de ceràmica (olles, cassoles, plats, etc.) fins que finalment va ser prohibit el seu ús en els estris de cuina per la possible toxicitat; aquesta disposició va afectar greument l'economia de la mina, que va veure com es tancava la seva millor font d'ingressos.

El treball a la mina no era pas fàcil ni còmode i requeria de certa especialització. Alguns obrers es reclutaven a zones mineres com Linares, Mazarrón o Huelva com segurament havia succeït en el passat com ho testimonia l'anomenat pou dels andalusos. Sabem però que en el moment de la indutrialització creixent, durant els darrers anys la mina, els miners preferien acomodar-se en indústries que oferien llocs de treball menys penosos, amb la qual cosa es feia difícil disposar de ma d'obra per la mina.

El 1962 la mina va patir greus desperfectes en les instal·lacions exteriors com a conseqüència dels forts aiguats. L'estat en que quedaren les instal·lacions i les escases perspectives pel que feia al mineral aconsellaren el tancament definitiu.

dimecres, 10 de juny de 2020

MINA DEL PETROLI DE RIUTORT






Mina del Petroli de Riutort  31T  411022  4678344  865 mts.

La mina de Riutort és una de les poquíssimes mines subterrànies de petroli que hi ha al món.
L'any 1905, els enginyers francesos Jules León Claviez i Gosselet, i Philippe Petit Brice van començar-ne la perforació. El petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que al principi afloraven a l'exterior i que, posteriorment, van ser buscades a través de mines de galeria per treure'n major benefici.
De la mina de Riutort no en van sortir més de 500 tones de petroli en 12 anys d'explotació i després de l'excavació de 350 metres de galeries. Es tracta, doncs, d'una obra immensa amb un rendiment en petroli molt minso. La seva singularitat mundial, però, ha fet que recentment se n'hagi habilitat la seva museïtzació i visita.

dijous, 21 de juny de 2018

MINA DE LIGNIT DE CASTELLCIR



















Es tracta d'una mina de lignits terciaris de molt poca qualitat, que també si va trobar pirita, goethita, calcita, malanterita i quars i que fou explotada durant la postguerra del 1936 per l'extracció de carbó mineral.
Podem observar 4 boques, una d'elles, la primera que fou una cata i per tant sols fa uns 5 mts. de llarc, i en l'exterior podem observar les seves escombreres.
No és aconsellable endisar-se al seu interior per possibles despreniments.

1ª BOCA  867 mts.  31T  431152  4627750
2ª BOCA  864 mts.  31T  431153  4627765
3ª BOCA  864 mts.  31T  431156  4627778
4ª BOCA  865 mts.  31T  431150  4627791

Es troba situada en el terme municipal de Castellcir (Moianès) en el camí que va de l'esmentat poble cap a Collsuspina, en el seu costat dret.