Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ponts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ponts. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 d’agost de 2011

PONT DE L'ANTIC CAMÍ D'ESTENALLES A MURA






El Pont de l’antic camí del Coll d’Estenalles a Mura 767 Mts. 31T 416522 4614174 es troba situat al mateix torrent d’Estenalles.
Abans de ser construïda la carretera BV-1221 que avui porta de Terrassa a Navarcles, aquest pont tenia la missió de poder travessar el torrent d’Estenalles i continuar pel camí antic fins arribar a Mura.

divendres, 27 de maig de 2011

PONT MEDIEVAL DE GIRONELLA







El Pont Medieval de Gironella 455 mts. 31T 407412 4654068 conegut com a Pont Vell, uneix les dues ribes del riu Llobregat on està situat el poble. És format per diversos ulls, dels quals tan sols se'n conserven dos de medievals; el major i un de més petit. La resta dels ulls foren afegits al llarg dels anys. Cal destacar que una escala permet l'accés a la roca on s'assenten diversos pilars que sostenen aquest viaducte gironellenc.

Si bé es fa difícil datar tots els afegits que ha anat rebent el pont al llarg del temps, és fàcil conèixer quan es començà a construir. Un document ens certifica que el pont ja estava en construcció cap a l'any 1389, segons sembla, promogut pels barons de Pinós.

Podem constatar que l'estructura d'aquest pont gòtic és sigular però no massa complexa. La particular disposició damunt el riu contrasta amb la senzillesa de les seves formes, dels seus arcs i pilars. Tan sols consta d'ampit o barana i d'una calçada empedrada, així com també conserva algunes opes, espais quadrats on es ficaven els troncs per formar bastides. No obstant això, li manquen els tan característics "apartaders", necessaris per a regular la circulació de gent i de carros per enmig del pont.

A pocs metres del pont i abans de trobar la resclosa, s'hi ha construït un guèiser que expulsa aigua a força altura, i que acaba de completar l'ambient pintoresc d'aquesta zona del riu Llobregat pel seu pas per Gironella.

dimarts, 24 de maig de 2011

SALLENT, RESCLOSES I PONTS





El nom de Sallent li ve donat pel fet que el riu Llobregat ha de travessar uns seguit de ressalts de gresos que dificulten el pas de l'aigua per la vila. Aquests salts han estat aprofitats, almenys des de l'Edad Mitjana, per la construcció de molins, primerament fariners, després drapers, i finalment, ja en l'Edat Moderna, per molins povorers i per fargues d'aram.

En aquests moments els molins s'instal·laren preferentment en els dos salts més sobre-sortints. Un es troba a pocs metres més amunt de l'actual pont vell, 271 mts. 31T 408340 4630660 on, en el marge esquerre, s'aixecava l'antic molí fariner, que a partir de mitjan segle XIII passà a ser propietat del bisbat de Vic, el qual, en el moment d'esdevenir senyor jurisdiccional del terme, el comprà als antics senyors. En el marge dret posteriorment es construí un molí draper de propietat particular.

En el darrer salt, conegut com a salt jussà, es construí un altre molí fariner, propietat del monestir de Sant Benet de Bages, propietat que l'adquirí per donació. En aquest lloc, en algun moment hi hagué més d'un molí fariner, i ja en Edat Moderna el molí fariner es convertí en draper, i a continuació d'aquest molí draper es construí un molí polvorer.

Més amunt del molí episcopal, al marge dret més o menys on avui passa el pont nou, s'aixecà un altre molí, del qual no se saben les seves característiques, ja que només se'n té notícies per aquest sector i es coneixia com el "el Molinot".

La situació de la indústria sallentina a mitjan segle XVIII no era gaire afalagadora, en una relació que l'ajuntament féu el 13 d'agost del 1747 constava que el molí de polvora es trobava en runes i la farga de filferro s'havia perdut del tot. En funcionament es trobaven els dos molins drapers,i el fariner. També es relacionen altres activitats industrials i artesanals.

dimecres, 30 de març de 2011

PONT FORADAT O DE LES ARNAULES






El pont Foradat o de les Arnaules 250 mts. 31T 405417 4617337 és un pont natural de roca que es troba a la costa de la dreta de la vall del Llobregat damunt del Pont de Vilomara però en el terme de Manresa, a la zona coneguda com les Arnaules.

Es tracta d'una llarga llenca de roca calcària nummulítica que ha quedat separada del vessant per on discorre un petit i esporàdic torrent, formant un pont natural de roca que uneix els dos costats.

La calcària nummulítica és una roca especialment dura, resistent a l'erosió. Si l'observem de prop, millor allà on tingui fractures recents, veurem que està feta de fossils com llenties, els nummulits, cimentats per una matriu calcària.
La capa de calcària nummulítica que forma el pont natural queda ja ressaltada al perfil del vessant de les Arnaules, perquè l'erosió n'ha anat buidant els materials de sobre i de sota.
Al punt del pont, la capa de calcària deuria tenir dues esquerdes o diàclasis prèvies, paral·leles. L'acció erosiva del torrent, petit però amb molt pendent, ha esfondrat el terreny a partir de l'esquerda interior, aïllant l'esvelt pont de roca que, per ara, resisteix.

El pont de les Arnaules mesura 27 metres de longitud total, dels quals 13,2 metres corresponen al tram buit per ambdòs costats, l'amplada oscil·la entre els 2,7 metres de la secció més ampla als només 85 centímetres de la més estreta i queda suspès a 10,7 metres damunt del torrent.

L'autopista C-16 Terrassa-Sant Fruitós passa només a unes desenes escasses de metres per damunt d'aquest vessant. El seu talús s'acosta perillosament al pont, que podia haver quedat sepultat. Per poc, però afortunadament el pont de les Arnaules va quedar fora de l'àmbit del moviment de terres de l'autopista.

dissabte, 22 de gener de 2011

EL PONT DE SANAÜJA




El Pont de Sanaüja 401 mts. 31T 359737 4637222 és d'estil romànic dels segles XIV-XV, antigament era el principal accés a la vila. Es tracta d'una construcció sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar, que constitueix un dels exemples mes interessants de l'arquitectura civil de les nostres contrades.

dijous, 13 de gener de 2011

PONT DEL LLOBET




Al nucli urbà de Mura, hi havia dos aqüeductes que portaven aigua per regadiu i altres usos. Hi havia un aqüeducte que venia de la banda de Cal Serit, al raval de Mura, i que portava aigua a la bassa del Molí del Faura salvant el desnivell de la riera de Nespres. Aquest aqüeducte, era una construcció important, portava inscrita la data 1430.

L'altre aqüeducte, el que mostrem a les fotos era d'estructura similar i es trobava davant de Cal Llobet 458 mts. 31T 414740 4616866 i portava aigua de la Font del Foradot fins als horts de la casa que estaven a l'altra banda de la riera de Nespres.
Els dos aqüeductes van desaparèixer en els aiguats de l'any 1962, restant únicament aquests petits vestigis.

En les fotos podem observar un petit fragment de l'arrencada de dos arcs de l'antic aqüeducte de Cal Llobet, aquesta arrencada forma una pilastra baixa adosada a una paret dels horts de la casa, a la banda de migdia, sobre el que recolzen els inicis de dos arcs, un a cada banda, dels que no en resta res més.
A l'altre costat de la riera es pot veure lleugerament el punt en què recolzava l'altre extrem de l'aqüeducte.
En la foto en sepia, mostrem com era aquest aqüeducte abans de les riades del 1962.

divendres, 7 de gener de 2011

PONT I MOLÍ DE BUIDA-SACS










El Pont i Molí de Buida-Sacs 437 mts. 31T 387328 4643088 es troben situats a la llera del riu Cardener.
El Pont de Buida-Sacs, serveix per passar el riu Cardener poc després d'haver rebut les aigües del riu Negre. Es pot observar com una de les pilastres del pont està torta.

Pel que fa al molí de Buida-Sacs podem dir, que fou un edifici notable, ara en fase de reconstrucció. Les rodes del molí estàn situades dins d'un habitacle molt espaiós d'uns 6,3x8,4 mts. i es completa amb un arc lleugerement gòtic.
El salt de l'aigüa que movia les moles, era de més de 6 metres d'alçada.
Sabem que tenia tres rodes, i que al darrere de l'edifici hi ha tres pous.
L'edifici del molí va ser construït al segle XIII, amb una addició a l'anterior en una data un xic més tard.

El nom de Buida-Sacs no fa referència a cap història de malèvols salta camins, sinó que és el nom d'un ressec vent càlid, que asseca les espigues de gra quan la collita és propera, arruïnant d'aquesta forma a tota la pagesia.

Agrairé al Sr. Joaquim Surós, propietari actual del molí, tingui a bé ampliar l'informació, si disposa de més dades.

diumenge, 4 d’abril de 2010

EL PONT DEL PUIG DE LA BALMA


El pont del Puig de la Balma 396 mts. 31T 413079  4617856 es troba a la carretera de Mura a Rocafort, a l'altura del quilòmetre 2, aquest pont creua la riera de Nespres donant pas al camí que va al Puig de la Balma i a Santa Creu de Palou, per arribar finalment al Pont de Vilomara.