Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ermites. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ermites. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de juny de 2020

SANT ANDREU DE LLANARS








Sant Andreu de Llanars  31T  417947  4650694  695 mts.

Aquesta ermita es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Llanars. Molt aviat degué tenir categoria parroquial, que perdé més tard. El castell d'Oristà és documentat a partir de l'any 908. Les primeres referències que tenim del lloc de Llanars daten de l'any 997 quan l'abat Sunifred donà al monestir de Sant Benet de Bages diversos alous, un dels quals situat a Llanars. L'església apareix en la documentació l'any 1034 quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, feu testament deixant una vinya per a la llum de l'església de Sant Andreu. Apareix en una llista de parròquies entre els anys 1025 i 1050 però ja no es troba en les parròquies visitades pel bisbe Galceran Sacosta entre els anys 1330-1333. Abans o després de la despoblació causada per la pesta negra devia perdre les funcions parroquials i passà a dependre de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435 i que es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a San Vicenç de Prats de Lluçanès fins el 1936.

És un petit edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un simple plec. És coberta amb volta de canó de perfil apuntat i l'absis amb volta de quart d'esfera. En restaurar-la es trobaren restes de les lloses de la coberta original, ara feta de teula àrab. El mur de tramuntana presenta dos arcs formers que formen una mena d'arcosolis. El parament original era fet amb carreuons rejuntats amb morter de calç molt fi amb pintades que imiten un carreuat fictici. La porta està situada a migjorn i s'obre amb un arc de mig punt. En aquest mateix mur s'obre una finestra de doble esqueixada, igual a la que hi ha al fons de l'absis on també hi ha una petita espitllera. Una petita finestra en forma de creu oberta a la façana de ponent completa la il·luminació. El campanar és de torre, de planta quadrada amb coberta de teula.
El nivell inferior té quatre grans obertures, una en cada façana, en arc de mig punt, i el nivell superior quatre finestres geminades.

L'aparell exterior és de petits carreuons desbastats, amarats en morter de calç, disposats en filades uniformes i regulars. A l'absis i al campanar són més ben tallats i polits i de proporcions més quadrades. A la banda de tramuntana de l'absis hi ha una banqueta, similar a un s`col. L'edifici presenta dues etapes constructives diferenciades. A la primera, datable del segle XI, poden correspondre els murs de la nau i la banqueta de l'absis, probablement el basament d'un absis anterior. En una segona fase, al segle XII, s'engruixiren interiorment els murs de tramuntana i migjorn. Posteriorment, es substituïren les cobertes i els arrebossats, i es construí un cor que seria cremat durant la guerra del 1936-39, junt amb retaules i mobiliari.

Puig i Cadafalch inclou aquesta església dins el grup d'edificis amb una nau i campanar. Aquest es podria comparar amb el de Coaner i el de Sant Jaume de Viladrover o el de Bastons.

dijous, 11 de juny de 2020

SANT VICENÇ DE RUS





Sant Vicenç de Rus  31T  416921  4680686  1065 mts.

És una ermita al terme de Castellar de n'Hug (Bergadà), es troba aïllada i situada en una zona muntanyosa de prats i boscos.

És d'una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per un arc total i coronada amb un absis de planta semicircular cobert amb quart d'esfera. El seu exterior conserva la decoració del primer romànic amb arcuacions cegues a l'absis. A banda i banda del presbiteri hi ha dues petites capelles laterals gòtiques obertes al gruix dels murs. La portalada, a migdia, és formada per un senzill exemplar d'arc de mig punt adovellat i conserva la porta de fusta amb ferramenta i forrellat de tradició romànica. Als peus hi ha un campanar d'espadanya de dues obertures. Als murs de la nau estan reforçats amb contraforts. Les pintures murals romàniques, del segle XII, són còpies de les originals, conservades al museu diocesà de Solsona, i les pintures gòtiques del segle XIII de la capella de Santa Magdalena han estat restaurades. Hi ha també un banc perimètric adossat a la nau,. El campanar d'espadanya de dues obertures corona la façana de ponent. La coberta és a dues aigües de teules, a la nau, i de pissarra, a l'absis.

Durant les campanyes de restauració fetes els anys 1983-1985 es va trobar una necròpoli amb tombes excavades a la roca d'entre els segles X i XII. També es van trobar restes de pintura mural decorant l'absis (segle XII) i la Capella de Santa Magdalena (finals del segle XIII). Les pintures de l'absis són al museu Diocesà i comarcal de Solsona. En el temple es conserva una reproducció. Les pintures gòtiques es conserven in situ. Procedent d'aquest temple es conserva en el Museu Episcopal de Vic una Mare de Déu imatge de finals del segle XII que ha perdut la policromia.

La primera església preromànica és documentada des de l'any 950 com una de les possessions del monestir se Sant Llorenç prop de Bagà, la qual tenia cementiri propi (tombes excavades a la roca). El 6 de febrer de 1006 el bisbe d'Urgell Ot consagrà el nou edifici romànic; cap al any 1300 es van obrir capelles laterals, prop de l'absis dedicades a Santa Magdalena i a Sant Andreu; aleshores el presbiteri quedà més gran i l'altar es col·locà centrat entre les capelles i es reforçaren els contraforts. Va sofrir destrosses als seus murs provocats pels terratrèmols dels anys 1420 i 1430. Durant el segle XVIII va passar a dependre de Santa Maria de Castellar de n'Hug.
A començaments del segle XVII es construí la rectoria adossada a ponent que s'ha eliminat en el curs de les últimes restauracions. A finals del segle XVI o començaments del XVII la capella va perdre el seu caràcter parroquial i es convertí en sufragània de Castellar de n'Hug.

dimarts, 26 de juny de 2018

ERMITA DE SANT ANDREU DE CLARÀ



















ERMITA DE SANT ANDREU DE CLARÀ  806 mts.  31T  423616  4630199
A tocar del castell de Clarà a l'oest de la vila de Moià.

El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el quales cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences.

Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva.
Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: "HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 ".
La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: " DESTRUIDA AÑO 1808 ". La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, Sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines.Observacions: El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí Mas Coromines. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà.

dilluns, 14 de maig de 2018

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ


















A l'ermita de SANT SEBASTIÀ (parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer)  777 mts. 31T 433624  4641883 s'hi va produir el primer esdeveniment rellevant de la guerra de Successió a Catalunya: el pacte dels Vigatans, acordat el 17 de maig de 1705.
Mitjançant aquest document, nou prohoms de la petita noblesa terratinent d'Osona i representants de la menestralia, que havien estat convocats pel rector Llorenç Tomàs, donaren plens poders a Antoni de Peguera i Aimeric i a Domènec Perera per reunir-se a Gènova amb Mitford Crowe, representant de la reina Anna d'Anglaterra. Les negociacions van possibilitar el tractat de Gènova, signat el 20 de juny de 1705. Amb aquest compromís se segellava una aliança per la qual Catalunya jurava fidelitat a l'arxiduc Carles i donava suport militar i logístic a un desembarcament aliat. En paral·lel, Anglaterra es comprometia a respectar les Constitucions catalanes.
Al cap de dos mesos, el 22 d'agost de 1705, una armada angloholandesa, en que viatjava l'arxiduc Carles, fondejà davant Barcelona amb deu mil efectius i prou artilleria per iniciar un setge. A partir d'aquesta maniobra, la guerra de Successió es va perllongar al Principat fins al 1714.



dimarts, 3 d’abril de 2018

SANT FELIUET DE SAVASSONA
































SANT FELIUET DE SAVASSONA   650 mts. 31T  445348  4645484
Església romànica construïda als segles X-XI i reformada al segle XVI. El turó conserva vestigis que van del neolític a l'època medieval. Jacint Verdaguer va realitzar diverses excursions d'interès literari pels engorjats del Ter, Savassona i Casserres, que li proporcionaren un abundós material a per la seva obra.

Eixes muntanyes de Savassona, on hi entrellacen ses branques amb bona germanor el roure revellit i la revellida alzina, el teix sempre verd i el pi de rodona capçada, amagant les roques vermellenques i la terra amb sos braços i fullatge, són les que divideixen la Plana de Vic de les Guilleries, la terra de la gent de l'art del camp, senzilla i reflexiva, i la dels pastors i llenyataires; l'encontrada on nasqueren tants homes eminents en ciència o santedat i la comarca on feren niu multitud de bandolers. (Pròleg al Castell de Savassona, novel·la de Joaquim Salarich i Verdaguer).

PEDRA DEL SACRIFICI
La tradició popular diu que a sobre d'aquesta pedra es feien sacrificis humans i d'aquí li ve el nom. També es parla de que era un dels llocs on les bruixes feien els seus aquelarres.
Es el jaciment de més renom de Savassona que va ser excavat al 1960 i al 1976 proporcionant una complexa seqüència estatigràfica de la que s'hi poden deduir tres horitzons culturals. Els materials resultants de les excavacions es conserven al Museu Episcopal de Vic.
Es pensa que en època medieval es feia servir com a lloc d'habitatge adosat a la roca sobre la que es recolzaria la teulada. D'aquesta època medieval s'han trobat restes de ceràmica tosca feta a mà corresponents des de l'Edat de Ferro-Ibèric Antic a l'Edat de Ferro-Ibèric Ple (650-200 a.C.).
Les restes de dos sepulcres de fossa en estrats més profunds indiquen que va ser un lloc d'enterrament del Neolitic Final al Calcolític (2500-1800 a.C.).
Destaca la troballa d'un esquelet molt ben conservat d'una dona d'uns 25 anys. Sobre una mostra d'aquest esquelet es va fer la primera datació a la península ibèrica mitjançant el Carboni 14 amb un resultat d'una antiguitat d'uns 4500 anys (2345 + 140 anys a.C.).

PEDRA DE LES BRUIXES
La pedra de les Bruixes és la que presenta una més gran densitat i diversitat de gravats de les que es poden trobar a Savassona. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'època del Bronze fins a moments medievals tot i que no hi ha estudis precisos al respecte. Pel seu interès patrimonial té concedit el grau de protecció BCIN (Be Cultural d'Interès Nacional).
Es poden observar gravats de formes aïllades i també formant combinacions d'elements de caràcter simbòlic, molts d'ells sense una interpretació clara.
L'erosió natural i aparició de falgueres, molses i líquens a sobre de la pedra ha comportat problemes de degradació que van fer que durant l'estiu del 2012 un equip d'arqueòlegs hi desenvolupés treballs de neteja i consolidació consistents en una neteja mecànica de la superficie de la pedra amb aplicació d'agents biocides impregnats en pasta de paper que en enretirar-se deixa la pedra lliure d'aquells organismes que posen en perill la seva conservació.

PEDRA DE L'HOME
Els gravats més espectaculars dels que es van trobar a Savassona és el de la figura d'un home, es tracta d'una figura amb un traç molt ben marcat, un cap molt gran, on s'han dibuixat només unes incisions que representen els ulls i la boca o el nas. Les formes són desproporcionades i simples. Sembla asexuada encara que alguns estudis li atribueixin sexe femení. Les formes del cos estan poc definides i només es distingeixen els membres i el cap, sense cap altre diferenciació o detall de la seva fisiognomia.
A la mateixa pedra hi veiem moltes marques i ben diverses però sobresurt una combinació d'elements al voltant de la figura humana que vol representar una cabra o animal semblant. La Pedra de l'Home te concedit el grau de protecció BCIN.
La figura antropomorfa estava especialment afectada per les molses, les algues i els líquens.