El grèvol (llex aquifolium) és l'arbre, sovint en forma arbustiva, típic de la decoració nadalenca, de fulles coriàcies, persistents, d'un color verd intens i lluent i fruits en baia vermella. El marge d'aquestes fulles és molt variable, des de completament punxós a les fulles més baixes, fins a ben llis a les fulles superiors. Al Bages sobretot és present a les canals de Montserrat i al Moianès. El grèvol és una espècie protegida a Catalunya.
COSTA DE LA CREU 31T 424584 4629647 842 mts.
És una muntanya que es troba al nord-oest de Moià i en la qual es troba una creu de ferro d'uns 2,5 m aproximadament, recolzada sobre una base de carreus de gres local en bastant bones condicions. La creu està treballada per les dues cares. A la banda de llevant hi té la imatge d'un sagrat cor sota la paraula "reinaré" i envoltat d'una corona d'espines. A la banda de ponent hi ha el monograma "MA" sobreposat en un Sol i una inscripció directa en la pedra que diu: "construïda en 1900 i reconstruïda en 1939", a la banda de la base. Al lateral nord a la base de carreus hi ha una inscripció: "MP 1950". Les unions de les decoracions estan realitzades de forma mecànica amb unions de cargols i femelles. La secció del ferro és IPN. La creu està situada en un lloc privilegiat de Moià, al quedar a força alçada es pot divisar tot el poble, també Castellterçol, el Montseny i fins i tot Montserrat si el dia és clar. De fet, és anomenat com el Mirador de la Creu.
EL FERMÍ 31T 424271 4630070 851 mts.
Estan a la creu, si seguim el camí en direcció a ponent uns 600 mts, arribarem al pic de la muntanya el Fermí, on trobarem un senyal geodèsic i podrem gaudir d'unes vistes meravelloses.
Molt important: L'anell del peu, no te d'estar soldat en el propi peu, sinó que te de pujar i baixar sense formar part del mateix peu, del contrari si aquest anell està fixe, es dir soldat al peu, el podríem confondre amb d'altres lepiotes mortals o tòxiques.
El peu no el consumirem ja que és fibrós. La seva carn és densa, una de les maneres de cuinar-lo i que ens deixaran més sabor és a la brasa o fregint-los. Els exemplars amb més diàmetre els podem fer servir com a base de pizza, i posar-hi al damunt els ingredients que preferim per cuinar-ho al forn.
Aquesta masia està ubicada al nord de Moià a 5,5 quilòmetres de la vila.
Masia de planta rectangular amb teulada moderna a dues vessants. A la façana d'accés (sud) hi ha restes d'una porxada que podria haver estat la cort, hi ha restes de frontisses de porta, vuit finestres petites i un balcó amb barana de ferro forjat sobre la porta d'ingrés a l'habitatge. A la façana est hi ha una porta sense balcó amb arc apuntat d'estil gòtic. La façana nord està bastant coberta per esbarzers però es pot observar una finestra tapiada amb motllures gòtiques. En aquesta façana hi ha un annex construït amb maons i ciment en el que sembla haver estat utilitzat com a coniller. Davant es pot observar un llorer centenari.
No s'observa cap inscripció a cap llinda excepte la que es troba a la façana sud, tocant a la teulada al costat dret, feta a mà en la que diu: "13-03-51", està situada en un afegit de ciment i molt possiblement es tracta de la data en la que va arribar la llum a la masia, ja que es troba a sota del cablejat.
Annexades a l'est de l'antic habitatge hi ha dues construccions amb retocs moderns fetes de ciment, una d'elles el paller, avui abandonat. Des de 1992 es troba abandonada ja que els seus últims masovers van anar a viure al poble. Pertany al segle XVII.
OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE LA MONJOIA 31T 428037 4634134 1025 mts
Està situat en el Serrat de Garfís a prop de la Monjoia i dins el terme de Moià, consta d'un cos de formigó octogonal d'uns 8 metres d'alçada, acabats amb una cúpula semiesfèrica pel telescopi. A la dreta té un anemòmetre i a l'esquerra un parallamps. L'observatori està situat en un turó tancat amb l'accés prohibit. Amb l'ajuda d'aquest observatori, a partir de l'any 2000, el nom de Sabadell també identifica un planeta. El Minor Planet Center dels Estats Units, un organisme que s'encarrega de la catalogació de planetes i astres, va voler reconèixer el treball de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell posant el nom de la localitat a un nou planeta que dos membres de l'agrupació van descobrir. Ferran Casarramona i Antoni Vidal van localitzar l'asteroide el 23 d'agost de 1998 quan treballaven a l'observatori de la Monjoia. Només dos astres més duen el nom d'una ciutat espanyola: el Barcelona i el Catalònia. El Sabadell dona la volta al Sol cada quatre anys, i està a 437 milions de quilòmetres de la Terra
LA MONJOIA 31T 428099 4634065 998 mts.
Masia de planta rectangular en estat de ruïna. Havia estat constituïda per dues plantes i golfes. La teulada era de a dues vessants amb els pendents est-oest. L'accés era a través d'una porta emmarcada amb pedra tallada. La llinda té gravades dues emes entrellaçades, símbol de la Monjoia, i l'any 1791. Les finestres estan emmarcades amb pedra tallada. Es desconeix l'època de construcció, però per la data de la llinda es pot deduir que va ser al segle XVIII.
No confondre amb la masia de Garfís, ja que totes dues estan a prop una de l'altra. En la gran majoria de mapes confonen ambdues masies.
