Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sinies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sinies. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de setembre del 2009

LA SÍNIA VELLA DEL FARELL


La Sínia Vella del Farell 368 mts. N 41º 41.104 E 1º 55.452

Quan tots els camps es treballaven, quan s'aprofitava fins el racó més rònec, encara s'aprofitava més l'aigua per si es podia regar algun bocí, i per tot arreu hi havia pous i fonts, amb poca aigua, però duradora, i aquesta motivació feia que es furgués per tots els barrancs, i cada dia hi havia més pous. Com que el pou solia ser fondo a un nivell inferior a la terra, calia empenyer l'aigua cap amunt, i calia utilitzar algun dels tan típics sistemes tradicionals, la manxa o bé la corriola. Però si la superficie era alta hi col·locaven una sínia, que a causa del seu elevat cost, sols s'utilitzava en llocs on l'aigua solia ser abundosa i segura. Es podia elevar bastant amunt, encara que, com més pujava, més força necessitava. Aixecaven el pou tot voltat de pedra i a la part superior, a un nivell per sobre de la terra que s'havia de regar, s'hi feia una plaça rodona que s'envoltava per mitjà d'un bon marge. Al centre hi posaven un eix de ferro amb uns amples volants que hi donaven voltes, mitjançant la força d'un animal que, lligat pel ramal a una barra, estirava amb unes cordes que el subjectaven i feia tombar l'altre barra que, lligada a l'eix central i per mitjà d'un engranatge, feia rodar els dos volants; un cadell ho aguantava perqué no tirés tot marxa enrere amb el pes de l'aigua.
Aquells dos volants, separats uns trenta centímetres l'un de l'altre, estaven units per uns travessers de ferro i hi baixaven un parell de cordes fins a la sola del pou que, formant cercle, pujaven per l'altre costat, i en aquelles cordes hi anaven lligats uns catúfols de terra, un a continuació de l'altre, que al voltar pujaven plens i al decantar-se damunt els volants buidaven l'aigua, que era conduïda a l'hort, i tornaven buits cara avall. Ara bé, per fer tombar la sínia calia un bon animal que anés tirant amb força, al qual posaven unes ulleres per tapar-li els ulls, i així no veia l'espadat al qual anava de cara; com que el ramal estava subjectat a una barra lateral el tirava ell mateix voltant, i era freqüent dir a qualsevol persona amb unes grosses ulleres: "semblen les ulleres de fer voltar la sínia".
Per dissort, eren més els rucs que no pas els animals bons els que voltaven la sínia, i com que no corrien gaire, el doll de l'aigua que pujava no era gaire gros.

diumenge, 4 de maig del 2008

SÍNIA DE CAN PRAT - MAS DELS ALOUS

SÍNIA DE CAN PRAT






MAS DELS ALOUS



Era dissabte 3 de Maig, les 10 del vespre més o menys, ens trobàvem la Pilar i jo sopant en companyia dels nostres amics Pedro i Ana. Xerràvem sobre l'excursió que acabarem de fer en motiu de la pelegrinació, que per aquestes dates solem fer els Muratans tant d'origen, com d'adopció a Montserrat. Uns hi arriben i d'altres com jo, ens quedem a mig camí, però el que val, és l'intenció i les ganes de col·laborar perquè aquestes tradicions, no es perdin.
De cop sona el telèfon, era el nostre amic "el mestre" que és com jo el nomeno.
Cada cop que rebo una trucada d'ell m'esborrona, doncs ser positivament que s'ofereix per anar junts a descobrir nous llocs i d'aquesta forma poder transmetre les meves inquietuds a tots vosaltres amics lectors.
Bé, acordarem trobar-nos a les 9 del matí del diumenge. Per tant, desprès de sopar i fer la xerrada oportuna, varem decidir aixecar la sessió i anar a "tancar els ànecs", però abans tenia de programar les rutes, que amb molt de gust us ofereixo.
Comencem per la Sínia de Can Prat, 300 m. N 41º 43.336 E 1º 55.459' aquesta es troba a la dreta del camí forestal que uneix Rocafort amb Navarcles a tocar a la riera de Mura, envoltada de vegetació on predominen els pins. És de construcció molt senzilla, de planta quadrada amb coberta a una aigua de teula àrab i ràfec senzill, amb un dels costats obert, un cop feta la visita ens disposem a continuar el camí que ens portarà a la carretera de Navarcles a Talamanca, un cop arribats a la carretera BV-1221, ens dirigim en direcció Talamanca i just abans d'arribar al mas de la Tatgera, trobem un trencall a l'esquerra que ens portarà al Mas dels Alous 332 m. N 41º 44.446 E 1º 56.024' .
Travessem la riera i ens endinsem per la vegetació, observant les malifetes de l'incendi que va sofrir aquesta contrada. Es mantenen els marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa, en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia, amb alguns camps que varen ser conreats i amb presència de feixes i barraques de vinya. Sobre una bona part de les restes del mas, s'aixecà una construcció de formigó armat.
Apart d'aquesta construcció, resta una barraca de vinya i un cobert, així com els marges que delimitaven l'era. També apareix la bassa, molt transformada.
Retornem a Mura, seguin el curs de la riera de Talamanca.