SÍNIA DE CAN PRAT - MAS DELS ALOUS

SÍNIA DE CAN PRAT

MAS DELS ALOUS

Era dissabte 3 de Maig, les 10 del vespre més o menys, ens trobàvem la Pilar i jo sopant en companyia dels nostres amics Pedro i Ana. Xerràvem sobre l'excursió que acabarem de fer en motiu de la pelegrinació, que per aquestes dates solem fer els Muratans tant d'origen, com d'adopció a Montserrat. Uns hi arriben i d'altres com jo, ens quedem a mig camí, però el que val, és l'intenció i les ganes de col·laborar perquè aquestes tradicions, no es perdin.

De cop sona el telèfon, era el nostre amic "el mestre" que és com jo el nomeno.

Cada cop que rebo una trucada d'ell m'esborrona, doncs ser positivament que s'ofereix per anar junts a descobrir nous llocs i d'aquesta forma poder transmetre les meves inquietuds a tots vosaltres amics lectors.

Bé, acordarem trobar-nos a les 9 del matí del diumenge. Per tant, desprès de sopar i fer la xerrada oportuna, varem decidir aixecar la sessió i anar a "tancar els ànecs", però abans tenia de programar les rutes, que amb molt de gust us ofereixo.

Comencem per la Sínia de Can Prat, 300 m. N 41º 43.336 E 1º 55.459' aquesta es troba a la dreta del camí forestal que uneix Rocafort amb Navarcles a tocar a la riera de Mura, envoltada de vegetació on predominen els pins. És de construcció molt senzilla, de planta quadrada amb coberta a una aigua de teula àrab i ràfec senzill, amb un dels costats obert, un cop feta la visita ens disposem a continuar el camí que ens portarà a la carretera de Navarcles a Talamanca, un cop arribats a la carretera BV-1221, ens dirigim en direcció Talamanca i just abans d'arribar al mas de la Tatgera, trobem un trencall a l'esquerra que ens portarà al Mas dels Alous 332 m. N 41º 44.446 E 1º 56.024' .

Travessem la riera i ens endinsem per la vegetació, observant les malifetes de l'incendi que va sofrir aquesta contrada. Es mantenen els marges de pedra seca que refermen l'antiga riquesa, en producció de vi i altres cultius d'aquesta pairalia, amb alguns camps que varen ser conreats i amb presència de feixes i barraques de vinya. Sobre una bona part de les restes del mas, s'aixecà una construcció de formigó armat.

Apart d'aquesta construcció, resta una barraca de vinya i un cobert, així com els marges que delimitaven l'era. També apareix la bassa, molt transformada.

Retornem a Mura, seguin el curs de la riera de Talamanca.