Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tombes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tombes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de juny del 2018

JACIMENT DE VILACLARA (MOIÀ)

TORRE DE VILACLARA







TOMBES DE VILACLARA








RUÏNES DE LA MASÍA DE VILACLARA














TORRE DE VILACLARA  612 mts.  31T  422043  4630988
La cronologia d'aquesta torre és bastant indefinida. Hi ha documents en l'arxiu de la vila que parla de l'us de la torre com a torre de telefonía, però es parla de que existia antigament i que es va reutilitzar una d'antiga, per fer arribar el telèfon al poble de Moià.
La torre és de planta circular, estructura amb carreus molt regulars lligats amb morter de calç. El seu estat es regular tot i que es pot percebre la seva forma original, ja que el 80% de la seva estructura està dempeus.
Les seves mides son: 15,5 mts. de perimetre i 4,5 mts. de diàmetre interior.

TOMBES DE CISTA  615 mts.  31T  421715  4630376
Es tracta d'un conjunt de tombes individuals d'estructura rectangular, d'uns 2 metres de llargada per uns 0,70 metres d'amplada aproximadament, de les que es conserven algunes de les lloses laterals. Són visibles unes cinc, tot i que possiblement n'hi hagi més. Estan situades al costat de les estructures enrunades de la masía de Vilaclara, edifici del qual no es té notícia històrica. Corresponent al segle XII Alt Medieval.
Cista o caixa megalítica amb la llosa de coberta (de 2 metres de llongitud per 1,20 metres d'ample i 0,30 metres de gruix, amb reguerons i cassoletes d'origen antròpic) tombada i desplaçada del seu lloc original, la pròpia cista, que es troba uns dos metres a l'oest i de la qual són observables la llosa de la capçalera, i les tres lloses laterals.
Aquest megàlit fou excavat i descrit per Ricard Batista els anys 60 del segle XX. L'excavació fou materialment infructuosa i Batista opinà, que es tractava d'un dolmen desfet amb presència de diverses lloses fragmentades que formaven un túmul.
Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, s'observà la llosa de coberta en el mateix estat que en la cofecció de la Carta original, i la cista uns dos metres a l'interior del bosc. La cista observable només parcialment entre les herbes, està orientada d'est a oest, i presentava in situ la llosa de la capçalera, dues lloses laterals del cantó nord, i almenys una llosa lateral del cantó sud.
Aquest tipus de sepulcres en cista o caixa megalítica, tenen una atribució cronològica que va des del neolític final-calcolític i fins al bronze antic. La manca de materials atribuïbles a un horitzó cronocultural concret, no permeten afinar més la datació. L'estat de conservació sembla bo, tenint en compte la protecció de la capa vegetal.
S'accedeix al jaciment des de Moià per la carretera N-141C en direcció Calders, entre els punts quilomètrics 26 i 25, just a l'oest del pont sobre la riera de l'Om, arrenca un camí en direcció nord que mena, transcorreguts 765 metres, a la Caseta del Fermí. En aquest punt cal agafar el camí que surt a l'esquerra, en direcció nord-oest i que pel vessant oest de la Solella de Coromines arriba transcorregut un quilòmetre i mig al camí asfaltat d'accés al Solà de la Vila. Cal obviar aquesta entrada i continuar pel camí de terra que envolta el Serrat de Coromines fins que arriba al torrent de Costa Llisa després de 615 metres. Un cop creuat el torrent, el camí gira en direcció sud-oest, i enfila la vessant oriental del Serrat de Vilaclara. S'arriba al lloc transcorreguts 1,6 quilòmetres.
El Serrat de Vilaclara discorre de sud-oest a nord-est, i es tracta d'una zona muntanyosa dominada pel bosc de pi i sotabosc espès d'arbusts i herbassars. L'indret on es troba el jaciment és la zona plana del sector central i més elevat del serrat.

RUÏNES MAS VILACLARA  614 mts.  31T  421637  4630341
La superficie d'aquesta construcció es d'un 616 mts. quadrats. No disposo de cap més informació al respecte.




dissabte, 20 de setembre del 2008

NECRÒPOLIS DE LA CREUETA


Es tracta d’un jaciment localitzat al puig anomenat de La Creueta 478 m. N 41º 43.149 E 1º 54.893 al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, molt a prop del Mas Lleonard.
Pel que sembla la seva existència, era ja coneguda des de sempre pels camperols de la rodalia Hi ha tot un seguit d’explicacions històriques populars segons les quals, els enterrats allí podien ésser bandolers o carlins.
El fossar en qüestió presenta, dos enterraments paral·lels entre si, fets amb lloses de pedra.
Són de tipus cista rectangular, orientats W-E (cap-peus) i amb una llargada de 1,80 m. per uns 0,40 m. d’amplada.
Si han trobat restes humanes entre les quals hom pot destacar, un tros de mandíbula a la banda de ponent i alguns ossos llargs (diàfisis), i dos cranis a la banda occidental, així com diverses dents a la part central.
Es tracta d’un cementiri medieval de caire rural. El conjunt funerari es completa amb unes pedres clavades al sòl que definia el recinte.

dissabte, 24 de maig del 2008

MERAVELLES DE CALDERS

CANAL DE LA COLONIA JORBA


FORAT MICÓ






RUBIÓ







PANTÀ DE RUBIÓ

CURS DEL CANAL DE LA COLONIA JORBA

PARTAGÀS



TOMBES DE PARTAGÀS




MOLÍ DEL BLANQUER






EL VINTRÓ





Aquesta ruta surt del Mirador sobre el riu Calders a la zona de la Guàrdia, baixa fins al Mas Comelles, passa pel Forat Micó 364 mts. N 41º 46.182 E 1º 58.138 i el Mas Rubió 381 mts. N 41º 45.829 E 1º 58.153, segueix per un tram del Canal de la Colonia Jorba i va fins al Molí del Blanquer 329 mts. N 41º 45.428 E 1º 57.835. Travessant el riu i seguint un camí de forta pujada, s'arriba a les Tombes de Partagàs 394 mts. N 41º 45.434 E 1º 57.598, seguint el mateix camí uns 300 mts. ens porta al Mas de Partagàs 370 mts. N 41º 45.554 E 1º 57.474. Desfent el camí, es dir, tornan en direcció al Molí del Blanquer i continuant per aquest camí, ens porta al Mas Vintró 519 mts. N 41º 45.204 E 1º 58.085.
Aquest molí blanquer i posteriorment fariner, és un conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí de planta interior adossat a la vessant natural de la muntanya. Està orientat en sentit E-W amb la porta d'accés a llevant. Aquesta ben conservada es feta amb llinda monolítica on s'hi llegeix l'any 17.. on manquen els dos darrers dígits. L'edifici està cobert amb volta de pedra en arc rebaixat, descarregant sobre els murs laterals d'uns 110 cm de gruix. A l'interior s'hi conserva el graó sobreelevat de les moles, amb una d'elles in situ, sota la qual es creu que es troba el carcabà ben conservat i a mig colmatar. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner.
Aquest molí és el primer documentat a Catalunya, concretament des del 1.126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font Calda, a pocs metres del molí. També presenta la particularitat d'estar deslligat d'un centre urbà on eren habituals aquests obradors. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII.