dilluns, 18 de juny de 2018

FONT DE CAN VILALTA (Moià)







FONT DE CAN VILALTA  739 mts.  31T  424161  4632167
Aquesta font es troba situada prop del mas Vilalta, en un trencall a la dreta del camí que mena al mas Casamitjana.

dijous, 14 de juny de 2018

SALT DEL CABRIT (L'ESQUIROL)











SALT DEL CABRIT
Es troba al terme municipal de l'Esquirol. Aquest salt recull les aigues de la riera de les Gorgues que neix sota el Plà d'Aiats i va a parar al pantà de Sau, a l'alçada del Salt del Cabrit.
Es possible arribar en cotxe fins a la Casa del Pont  460 mts.  31T  445003  4651399 (antic restaurant Les Gorgues, avui abandonat) per seguir a peu fins als miradors, des d'on es poden albirar diferents racons de l'esmentat salt.

Mirador 1  458 mts.  31T  445086  4651364
Mirador 2  443 mts.  31T  445181  4651332
Mirador 3  449 mts.  31T  445251  4651279
Mirador 4  456 mts.  31T  445304  4651248


dimarts, 12 de juny de 2018

JACIMENT DE VILACLARA (MOIÀ)

TORRE DE VILACLARA







TOMBES DE VILACLARA








RUÏNES DE LA MASÍA DE VILACLARA














TORRE DE VILACLARA  612 mts.  31T  422043  4630988
La cronologia d'aquesta torre és bastant indefinida. Hi ha documents en l'arxiu de la vila que parla de l'us de la torre com a torre de telefonía, però es parla de que existia antigament i que es va reutilitzar una d'antiga, per fer arribar el telèfon al poble de Moià.
La torre és de planta circular, estructura amb carreus molt regulars lligats amb morter de calç. El seu estat es regular tot i que es pot percebre la seva forma original, ja que el 80% de la seva estructura està dempeus.
Les seves mides son: 15,5 mts. de perimetre i 4,5 mts. de diàmetre interior.

TOMBES DE CISTA  615 mts.  31T  421715  4630376
Es tracta d'un conjunt de tombes individuals d'estructura rectangular, d'uns 2 metres de llargada per uns 0,70 metres d'amplada aproximadament, de les que es conserven algunes de les lloses laterals. Són visibles unes cinc, tot i que possiblement n'hi hagi més. Estan situades al costat de les estructures enrunades de la masía de Vilaclara, edifici del qual no es té notícia històrica. Corresponent al segle XII Alt Medieval.
Cista o caixa megalítica amb la llosa de coberta (de 2 metres de llongitud per 1,20 metres d'ample i 0,30 metres de gruix, amb reguerons i cassoletes d'origen antròpic) tombada i desplaçada del seu lloc original, la pròpia cista, que es troba uns dos metres a l'oest i de la qual són observables la llosa de la capçalera, i les tres lloses laterals.
Aquest megàlit fou excavat i descrit per Ricard Batista els anys 60 del segle XX. L'excavació fou materialment infructuosa i Batista opinà, que es tractava d'un dolmen desfet amb presència de diverses lloses fragmentades que formaven un túmul.
Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, s'observà la llosa de coberta en el mateix estat que en la cofecció de la Carta original, i la cista uns dos metres a l'interior del bosc. La cista observable només parcialment entre les herbes, està orientada d'est a oest, i presentava in situ la llosa de la capçalera, dues lloses laterals del cantó nord, i almenys una llosa lateral del cantó sud.
Aquest tipus de sepulcres en cista o caixa megalítica, tenen una atribució cronològica que va des del neolític final-calcolític i fins al bronze antic. La manca de materials atribuïbles a un horitzó cronocultural concret, no permeten afinar més la datació. L'estat de conservació sembla bo, tenint en compte la protecció de la capa vegetal.
S'accedeix al jaciment des de Moià per la carretera N-141C en direcció Calders, entre els punts quilomètrics 26 i 25, just a l'oest del pont sobre la riera de l'Om, arrenca un camí en direcció nord que mena, transcorreguts 765 metres, a la Caseta del Fermí. En aquest punt cal agafar el camí que surt a l'esquerra, en direcció nord-oest i que pel vessant oest de la Solella de Coromines arriba transcorregut un quilòmetre i mig al camí asfaltat d'accés al Solà de la Vila. Cal obviar aquesta entrada i continuar pel camí de terra que envolta el Serrat de Coromines fins que arriba al torrent de Costa Llisa després de 615 metres. Un cop creuat el torrent, el camí gira en direcció sud-oest, i enfila la vessant oriental del Serrat de Vilaclara. S'arriba al lloc transcorreguts 1,6 quilòmetres.
El Serrat de Vilaclara discorre de sud-oest a nord-est, i es tracta d'una zona muntanyosa dominada pel bosc de pi i sotabosc espès d'arbusts i herbassars. L'indret on es troba el jaciment és la zona plana del sector central i més elevat del serrat.

RUÏNES MAS VILACLARA  614 mts.  31T  421637  4630341
La superficie d'aquesta construcció es d'un 616 mts. quadrats. No disposo de cap més informació al respecte.




divendres, 8 de juny de 2018

BARRACA DEL TENOR




BARRACA DEL TENOR  656 mts.  31T  422128  4631211
Es troba entre la masía del Rourell i la Font de l'Horta del Rourell. Anys enrera fou utilitzada per un tenor on hi assajava.

FONT DE L'HORTA DEL ROURELL







FONT DE L'HORTA DEL ROURELL  684 mts.  31T 422458  4631431
Font d'aigua no controlada, no té cap estructura d'activitat domèstica al voltant. Està situada en una zona atepeïda de roures i d'arboç, aquests més joves. Queda en una zona elevada a la que s'accedeix per uns esglaons fets de pedra.
L'aigua brolla naturalment tot i que s'ha construït un abeuredor amb pedres.

dilluns, 14 de maig de 2018

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ


















A l'ermita de SANT SEBASTIÀ (parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer)  777 mts. 31T 433624  4641883 s'hi va produir el primer esdeveniment rellevant de la guerra de Successió a Catalunya: el pacte dels Vigatans, acordat el 17 de maig de 1705.
Mitjançant aquest document, nou prohoms de la petita noblesa terratinent d'Osona i representants de la menestralia, que havien estat convocats pel rector Llorenç Tomàs, donaren plens poders a Antoni de Peguera i Aimeric i a Domènec Perera per reunir-se a Gènova amb Mitford Crowe, representant de la reina Anna d'Anglaterra. Les negociacions van possibilitar el tractat de Gènova, signat el 20 de juny de 1705. Amb aquest compromís se segellava una aliança per la qual Catalunya jurava fidelitat a l'arxiduc Carles i donava suport militar i logístic a un desembarcament aliat. En paral·lel, Anglaterra es comprometia a respectar les Constitucions catalanes.
Al cap de dos mesos, el 22 d'agost de 1705, una armada angloholandesa, en que viatjava l'arxiduc Carles, fondejà davant Barcelona amb deu mil efectius i prou artilleria per iniciar un setge. A partir d'aquesta maniobra, la guerra de Successió es va perllongar al Principat fins al 1714.