dissabte, 31 d’octubre de 2020

GRÈVOL




GRÈVOL

El grèvol (llex aquifolium) és l'arbre, sovint en forma arbustiva, típic de la decoració nadalenca, de fulles coriàcies, persistents, d'un color verd intens i lluent i fruits en baia vermella. El marge d'aquestes fulles és molt variable, des de completament punxós a les fulles més baixes, fins a ben llis a les fulles superiors. Al Bages sobretot és present a les canals de Montserrat i al Moianès. El grèvol és una espècie protegida a Catalunya.

divendres, 30 d’octubre de 2020

LA COSTA DE LA CREU I EL FERMÍ







COSTA DE LA CREU  31T  424584  4629647  842 mts.

És una muntanya que es troba al nord-oest de Moià i en la qual es troba una creu de ferro d'uns 2,5 m aproximadament, recolzada sobre una base de carreus de gres local en bastant bones condicions. La creu està treballada per les dues cares. A la banda de llevant hi té la imatge d'un sagrat cor sota la paraula "reinaré" i envoltat d'una corona d'espines. A la banda de ponent hi ha el monograma "MA" sobreposat en un Sol i una inscripció directa en la pedra que diu: "construïda en 1900 i reconstruïda en 1939", a la banda de la base. Al lateral nord a la base de carreus hi ha una inscripció: "MP 1950". Les unions de les decoracions estan realitzades de forma mecànica amb unions de cargols i femelles. La secció del ferro és IPN. La creu està situada en un lloc privilegiat de Moià, al quedar a força alçada es pot divisar tot el poble, també Castellterçol, el Montseny i fins i tot Montserrat si el dia és clar. De fet, és anomenat com el Mirador de la Creu.

EL FERMÍ  31T  424271  4630070  851 mts.

Estan a la creu, si seguim el camí en direcció a ponent uns 600 mts, arribarem al pic de la muntanya el Fermí, on trobarem un senyal geodèsic i podrem gaudir d'unes vistes meravelloses. 



APAGALLUMS


APAGALLUMS O PALOMA (Macrolepiota procera) és un bolet molt gros i bon comestible, característic tant per la seva forma esvelta de parasol, com pel seu to blanquinós guarnit d'escames de color d'avellana. Neix amb el barret tancat, com un ou mucronat. Ben aviat l'ou s'enlaira pel creixement del peu alt i cobert d'escames brunes; llavors el bolet té encara la imatge d'una maça. A mesura que es va fent gran, el barret s'obre fins a quedar completament pla, com un parasol de fins a 30 cm de diàmetre en els exemplars més grossos. Com a restes del vel queden escames de color avellana amb les vores aixecades damunt el barret, restes esfilagarsades al volt i un anell blanc al peu. Per sota del barret, les làmines son blanques i atapeïdes.

Molt important: L'anell del peu, no te d'estar soldat en el propi peu, sinó que te de pujar i baixar sense formar part del mateix peu, del contrari si aquest anell està fixe, es dir soldat al peu, el podríem confondre amb d'altres lepiotes mortals o tòxiques.

El peu no el consumirem ja que és fibrós. La seva carn és densa, una de les maneres de cuinar-lo i que ens deixaran més sabor és a la brasa o fregint-los. Els exemplars amb més diàmetre els podem fer servir com a base de pizza, i posar-hi al damunt els ingredients que preferim per cuinar-ho al forn. 

CODINACS









 CODINACS  31T  424700  4633165  825 mts.

Aquesta masia està ubicada al nord de Moià a 5,5 quilòmetres de la vila.

Masia de planta rectangular amb teulada moderna a dues vessants. A la façana d'accés (sud) hi ha restes d'una porxada que podria haver estat la cort, hi ha restes de frontisses de porta, vuit finestres petites i un balcó amb barana de ferro forjat sobre la porta d'ingrés a l'habitatge. A la façana est hi ha una porta sense balcó amb arc apuntat d'estil gòtic. La façana nord està bastant coberta per esbarzers però es pot observar una finestra tapiada amb motllures gòtiques. En aquesta façana hi ha un annex construït amb maons i ciment en el que sembla haver estat utilitzat com a coniller. Davant es pot observar un llorer centenari.

No s'observa cap inscripció a cap llinda excepte la que es troba a la façana sud, tocant a la teulada al costat dret, feta a mà en la que diu: "13-03-51", està situada en un afegit de ciment i molt possiblement es tracta de la data en la que va arribar la llum a la masia, ja que es troba a sota del cablejat.

Annexades a l'est de l'antic habitatge hi ha dues construccions amb retocs moderns fetes de ciment, una d'elles el paller, avui abandonat. Des de 1992 es troba abandonada ja que els seus últims masovers van anar a viure al poble. Pertany al segle XVII.


dilluns, 5 d’octubre de 2020

OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE LA MONJOIA (Moià)




 

OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE LA MONJOIA  31T  428037  4634134  1025 mts

Està situat en el Serrat de Garfís a prop de la Monjoia i dins el terme de Moià, consta d'un cos de formigó octogonal d'uns 8 metres d'alçada, acabats amb una cúpula semiesfèrica pel telescopi. A la dreta té un anemòmetre i a l'esquerra un parallamps. L'observatori està situat en un turó tancat amb l'accés prohibit. Amb l'ajuda d'aquest observatori, a partir de l'any 2000, el nom de Sabadell també identifica un planeta. El Minor Planet Center dels Estats Units, un organisme que s'encarrega de la catalogació de planetes i astres, va voler reconèixer el treball de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell posant el nom de la localitat a un nou planeta que dos membres de l'agrupació van descobrir. Ferran Casarramona i Antoni Vidal van localitzar l'asteroide el 23 d'agost de 1998 quan treballaven a l'observatori de la Monjoia. Només dos astres més duen el nom d'una ciutat espanyola: el Barcelona i el Catalònia. El Sabadell dona la volta al Sol cada quatre anys, i està a 437 milions de quilòmetres de la Terra

LA MONJOIA (Moià)












 

LA MONJOIA  31T  428099  4634065  998 mts.

Masia de planta rectangular en estat de ruïna. Havia estat constituïda per dues plantes i golfes. La teulada era de a dues vessants amb els pendents est-oest. L'accés era a través d'una porta emmarcada amb pedra tallada. La llinda té gravades dues emes entrellaçades, símbol de la Monjoia, i l'any 1791. Les finestres estan emmarcades amb pedra tallada. Es desconeix l'època de construcció, però per la data de la llinda es pot deduir que va ser al segle XVIII. 

No confondre amb la masia de Garfís, ja que totes dues estan a prop una de l'altra. En la gran majoria de mapes confonen ambdues masies.


dilluns, 14 de setembre de 2020

LA CREU VERMELLA (Moià)


 

LA CREU VERMELLA  31T  428524  4632432  937 mts.

Creu metàl·lica de color vermell, clavada damunt d'un bloc de roca.

Aquest bloc està situat al damunt d'uns altres, fet que li dona l'aparença d'un petit dolmen o una cista, aspecte que no s'ha pogut comprovar per no haver estat excavat.

Es pensa que la creu es va aixecar com a record d'un assassinat, tot i que aquesta informació correspon a la cultura popular i oral. En alguns llocs apareix com una cista. Caldria excavar-la per veure si pot aportar alguna informació.

FONT I ROUREDA DEL PRAT (Moià)









 

FONT I ROUREDA DEL PRAT  31T  426435  4627857  673 mts.

Zona de bosc de Ribera, amb una font (actualment l'aigua no és potable) i alguns roures de cert interès. A la banda de sota, hi ha un camp tancat amb una cleda de pedra i al seu extrem nord, un petit edifici construït l'any 1919.


diumenge, 21 de juny de 2020

SANT JOAN VELL d'OLÓ











Sant Joan Vell d'Oló  31T  416741  4633774  403 mts.

És una església parroquial romànica del segle XI, del terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès. Està situada a prop de l'extrem de ponent del terme municipal, al sud-oest de Santa Maria d'Oló, i a ponent de Sant Joan d'Oló. És a prop i al nord de la masia d'Armenteres, al cim d'un turó.

Edifici romànic possiblement construït en la segona mitad del segle XI. Es tracta d'una església d'una sola nau, amb absis semicircular a Sol ixent. Aquést en el seu exterior, està ornamentat amb un fris d'arcuacions cegues, distribuïdes en grups de cinc entre bandes llombardes. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada en molt mal estat, coronada amb un arc de mig punt.
La porta es troba al capdavall del mur de migdia. El sostre està esfondrat, però es creu que estaria cobert amb volta de canó, mentre que l'absis ho seria amb volta de quart d'esfera.
L'aparell és obrat amb carreus petits, disposats en filades, barreja d'arenisca i gres. Algunes de les dovelles són de pedra tosca. L'estat de l'edifici és de franca ruïna i la vegetació tendeix a envair l'església.

Documentada des d'antic ja amb la categoria parroquial, l'ha mantinguda fins a l'actualitat, tot i que ara està agrupada a Santa Maria d'Oló i aquesta categoria l'exerceix l'església més moderna que hi ha a prop, a llevant. Tot i que és en ruïnes, l'absis conserva arcades llombardes i lesenes, característiques d'aquella mena de construccions.

El nom d'Oló apareix el 889 i el terme és documentat des del 927; l'església de Sant Joan es troba esmentada el 1081 i de la seva funció parroquial se'n té constància des del 1136. Aquesta funció parroquial l'ha conservada fins avui, encara que el títol ha estat traslladat a l'edifici nou que es construí entre el 1629-1639.

Es creu que l'església degué passar a la Canònica de l'Estany el 1364, quan féu la compra del castell d'Oló. Aquesta dependència degué durar fins al 1592, data d'extinció de la canónica, passant a formar part de les Cinc Dignitats Reials; en tenim constància, concretament, el 1686 quan el bisbe de Vic Pasqual, al visitar la parròquia fa constar que pertany a les Dignitats Reials.