dijous, 31 de desembre de 2020

CASTELL DE LA MATA o MAS DE LA MATA (Moià)











 

Castell de la Mata o Mas de la Mata  933 mts.  31T 429020  4631700

Es troba en un petit turó en un revolt de 180º a ponent del torrent de la Torre o de Boladeres.

Conjunt de ruïnes situades dalt d'un petit turo enmig del bosc. S'hi reconeix el mur perimetral, de 12-13 m de costat, i algunes divisions internes. En alguns dels murs s'evidencia un parament de tipus medieval, potser romànic, amb pedres ben treballades.

Tota la part que no dona directament a la vall està envoltada d'una depressió, que segurament correspon al fossar del castell o casa forta. Es manté el nom tradicional de castell, tot i que podria tractar-se d'una casa forta.

En un capbreu de l'any 1500, que es conserva a l'arxiu municipal de Moià, es recull que Jaume de Riudavellanes de Ferrerons, i Gaspar de Casanova de Sant Cugat de Gavadons, tenen els masos de Cladelles Dessà i Dellà, de la Mata i del Camp.

El mas de la Mata el tenen per Joan de Montbui i de Tagamanent, domiciliat a Granollers. Semblaria que en aquell moment ja estigués deshabitat.



dilluns, 28 de desembre de 2020

SANT PERE DE VALLDENEU (Osona)



















Sant Pere de Valldeneu  459 mts.  31T  437393  4622122

Es troba situada a la vall de Valldeneu, passat el nucli de l'Abella i seguint el camí a l'Oller, en el terme municipal de Sant Martí de Centelles.

És d'estil Medieval Romànic Modern del segle XII-XVIII. L'estructura constructiva pertany a una església d'una sola nau rectangular, capçada per un absis semicircular on posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. L'absis, a l'est, té una absidiola al costat que no és decorat ni te cap obertura; presentant una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les quals només en podem apreciar deu, sense bandes llombardes, que en rematen la seva part superior, i on a sobre hi ha una cornisa, abans del ràfec de teules. Aquests elements externs, constituiran uns dels pocs elements romànics que han pervingut del santuari.

L'aparell constructiu utilitzat, s'ha basat en l'ús de pedra tosca, i l'anomenada pedra vermella del Tagamanent, tota la procedència local, de blocs irregulars, poc treballats, sense carejar i amb la junta poc definida. L'exterior és arrebossat amb una barreja de calç i morter, tot i que gran part del qual no està conservada.

El campanar de torre quadrada, es troba situat al costat oest de la façana, i encara es pot apreciar que es tracta d'un afegit posterior. L'interior és completament enguixat i decorat, cosa que no permet veure l'aparell ni les característiques del mur. La nau coberta per una volta d'ametlla, no evidencia l'existència d'absis ni d'absidiola.

De la primitiva església de Sant Pere en resta l'absis romànic i una absidiola, cap al any 1640 es va fer una reforma, que va suposar l'afegiment de les capelles laterals i possiblement una reconstrucció de la part de la nau central, que va suposar el seu allargament, i la coberta actual a través de la volta resolta en clau d'ogiva molt acusada. L'accés actual es fa per una porta oberta al mur de ponent, segurament com a pervivència de l'accés originari no conservat.

A l'any 1961 l'arquitecte Manuel Puig i Ribot, va fer una proposta de projecte de reforma de l'església de Sant Pere de Valldeneu per encàrrec de l'Ajuntament, però que no s'arribà a realitzar mai.

L'església es documentada des del segle XI com església parroquial, dins el terme del Castell de Centelles. La vall on es troba ubicada, va rebre el nom d'un magnat anomenat Daniel, documentat a finals del segle IX i que hauria estat el propietari del Vilar Daniel, una antiga domus de la zona. Es desconeix la ubicació exacte d'aquest primitiu Vilar Daniel, tot i que podria situar-se prop de l'actual mas Valldeneu.

El primer esment del topònim el trobem l'any 898, moment en que Daniel va vendre uns bens al comte Guifré Borrell i a la seva muller Garsenda, en el lloc del seu vilar. L'església de Sant Pere no s'esmenta en aquesta venda, però si que sortirà en el testament sagramental d'Odesind a l'any 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic, situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Aquest paper fronterer el mantindrà durant tota l'alta edat mitja.

En el llistat de les parròquies del Bisbat de Vic al llarg del segle XI, concretament al 1025 i 1050 Valldeneu consta com a Sant Pere del Vilar Daniel, i al 1154 s'anomena de Valdaniel. Les funcions parroquials de l'església són conegudes a través d'aquests llistats, i la seva principal funció seria la de gestionar tota aquesta vall, i els masos circumdants, i alhora controlar des d'un punt privilegiat, l'accés al pas del Congost.

Al segle XVII, concretament cap a l'any 1640 l'església fou practicament reconstruïda, com ens constaten les diferents evidències arquitectòniques: la nau i el portal, foren totalment modificats juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona, i el posterior desplaçament de la població cap als sectors de l'Abella i l'Oller, han portat a una reducció de les seves funcions culturals, abandonant la seva categoria de parròquia, i passant a ser una església secundària, que actualment és competència del rector d'Aiguafreda.


dissabte, 31 d’octubre de 2020

GRÈVOL




GRÈVOL

El grèvol (llex aquifolium) és l'arbre, sovint en forma arbustiva, típic de la decoració nadalenca, de fulles coriàcies, persistents, d'un color verd intens i lluent i fruits en baia vermella. El marge d'aquestes fulles és molt variable, des de completament punxós a les fulles més baixes, fins a ben llis a les fulles superiors. Al Bages sobretot és present a les canals de Montserrat i al Moianès. El grèvol és una espècie protegida a Catalunya.

divendres, 30 d’octubre de 2020

LA COSTA DE LA CREU I EL FERMÍ







COSTA DE LA CREU  31T  424584  4629647  842 mts.

És una muntanya que es troba al nord-oest de Moià i en la qual es troba una creu de ferro d'uns 2,5 m aproximadament, recolzada sobre una base de carreus de gres local en bastant bones condicions. La creu està treballada per les dues cares. A la banda de llevant hi té la imatge d'un sagrat cor sota la paraula "reinaré" i envoltat d'una corona d'espines. A la banda de ponent hi ha el monograma "MA" sobreposat en un Sol i una inscripció directa en la pedra que diu: "construïda en 1900 i reconstruïda en 1939", a la banda de la base. Al lateral nord a la base de carreus hi ha una inscripció: "MP 1950". Les unions de les decoracions estan realitzades de forma mecànica amb unions de cargols i femelles. La secció del ferro és IPN. La creu està situada en un lloc privilegiat de Moià, al quedar a força alçada es pot divisar tot el poble, també Castellterçol, el Montseny i fins i tot Montserrat si el dia és clar. De fet, és anomenat com el Mirador de la Creu.

EL FERMÍ  31T  424271  4630070  851 mts.

Estan a la creu, si seguim el camí en direcció a ponent uns 600 mts, arribarem al pic de la muntanya el Fermí, on trobarem un senyal geodèsic i podrem gaudir d'unes vistes meravelloses. 



APAGALLUMS


APAGALLUMS O PALOMA (Macrolepiota procera) és un bolet molt gros i bon comestible, característic tant per la seva forma esvelta de parasol, com pel seu to blanquinós guarnit d'escames de color d'avellana. Neix amb el barret tancat, com un ou mucronat. Ben aviat l'ou s'enlaira pel creixement del peu alt i cobert d'escames brunes; llavors el bolet té encara la imatge d'una maça. A mesura que es va fent gran, el barret s'obre fins a quedar completament pla, com un parasol de fins a 30 cm de diàmetre en els exemplars més grossos. Com a restes del vel queden escames de color avellana amb les vores aixecades damunt el barret, restes esfilagarsades al volt i un anell blanc al peu. Per sota del barret, les làmines son blanques i atapeïdes.

Molt important: L'anell del peu, no te d'estar soldat en el propi peu, sinó que te de pujar i baixar sense formar part del mateix peu, del contrari si aquest anell està fixe, es dir soldat al peu, el podríem confondre amb d'altres lepiotes mortals o tòxiques.

El peu no el consumirem ja que és fibrós. La seva carn és densa, una de les maneres de cuinar-lo i que ens deixaran més sabor és a la brasa o fregint-los. Els exemplars amb més diàmetre els podem fer servir com a base de pizza, i posar-hi al damunt els ingredients que preferim per cuinar-ho al forn. 

CODINACS









 CODINACS  31T  424700  4633165  825 mts.

Aquesta masia està ubicada al nord de Moià a 5,5 quilòmetres de la vila.

Masia de planta rectangular amb teulada moderna a dues vessants. A la façana d'accés (sud) hi ha restes d'una porxada que podria haver estat la cort, hi ha restes de frontisses de porta, vuit finestres petites i un balcó amb barana de ferro forjat sobre la porta d'ingrés a l'habitatge. A la façana est hi ha una porta sense balcó amb arc apuntat d'estil gòtic. La façana nord està bastant coberta per esbarzers però es pot observar una finestra tapiada amb motllures gòtiques. En aquesta façana hi ha un annex construït amb maons i ciment en el que sembla haver estat utilitzat com a coniller. Davant es pot observar un llorer centenari.

No s'observa cap inscripció a cap llinda excepte la que es troba a la façana sud, tocant a la teulada al costat dret, feta a mà en la que diu: "13-03-51", està situada en un afegit de ciment i molt possiblement es tracta de la data en la que va arribar la llum a la masia, ja que es troba a sota del cablejat.

Annexades a l'est de l'antic habitatge hi ha dues construccions amb retocs moderns fetes de ciment, una d'elles el paller, avui abandonat. Des de 1992 es troba abandonada ja que els seus últims masovers van anar a viure al poble. Pertany al segle XVII.


dilluns, 5 d’octubre de 2020

OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE LA MONJOIA (Moià)




 

OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE LA MONJOIA  31T  428037  4634134  1025 mts

Està situat en el Serrat de Garfís a prop de la Monjoia i dins el terme de Moià, consta d'un cos de formigó octogonal d'uns 8 metres d'alçada, acabats amb una cúpula semiesfèrica pel telescopi. A la dreta té un anemòmetre i a l'esquerra un parallamps. L'observatori està situat en un turó tancat amb l'accés prohibit. Amb l'ajuda d'aquest observatori, a partir de l'any 2000, el nom de Sabadell també identifica un planeta. El Minor Planet Center dels Estats Units, un organisme que s'encarrega de la catalogació de planetes i astres, va voler reconèixer el treball de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell posant el nom de la localitat a un nou planeta que dos membres de l'agrupació van descobrir. Ferran Casarramona i Antoni Vidal van localitzar l'asteroide el 23 d'agost de 1998 quan treballaven a l'observatori de la Monjoia. Només dos astres més duen el nom d'una ciutat espanyola: el Barcelona i el Catalònia. El Sabadell dona la volta al Sol cada quatre anys, i està a 437 milions de quilòmetres de la Terra