Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dòlmens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dòlmens. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de juny de 2018

JACIMENT DE VILACLARA (MOIÀ)

TORRE DE VILACLARA







TOMBES DE VILACLARA








RUÏNES DE LA MASÍA DE VILACLARA














TORRE DE VILACLARA  612 mts.  31T  422043  4630988
La cronologia d'aquesta torre és bastant indefinida. Hi ha documents en l'arxiu de la vila que parla de l'us de la torre com a torre de telefonía, però es parla de que existia antigament i que es va reutilitzar una d'antiga, per fer arribar el telèfon al poble de Moià.
La torre és de planta circular, estructura amb carreus molt regulars lligats amb morter de calç. El seu estat es regular tot i que es pot percebre la seva forma original, ja que el 80% de la seva estructura està dempeus.
Les seves mides son: 15,5 mts. de perimetre i 4,5 mts. de diàmetre interior.

TOMBES DE CISTA  615 mts.  31T  421715  4630376
Es tracta d'un conjunt de tombes individuals d'estructura rectangular, d'uns 2 metres de llargada per uns 0,70 metres d'amplada aproximadament, de les que es conserven algunes de les lloses laterals. Són visibles unes cinc, tot i que possiblement n'hi hagi més. Estan situades al costat de les estructures enrunades de la masía de Vilaclara, edifici del qual no es té notícia històrica. Corresponent al segle XII Alt Medieval.
Cista o caixa megalítica amb la llosa de coberta (de 2 metres de llongitud per 1,20 metres d'ample i 0,30 metres de gruix, amb reguerons i cassoletes d'origen antròpic) tombada i desplaçada del seu lloc original, la pròpia cista, que es troba uns dos metres a l'oest i de la qual són observables la llosa de la capçalera, i les tres lloses laterals.
Aquest megàlit fou excavat i descrit per Ricard Batista els anys 60 del segle XX. L'excavació fou materialment infructuosa i Batista opinà, que es tractava d'un dolmen desfet amb presència de diverses lloses fragmentades que formaven un túmul.
Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, s'observà la llosa de coberta en el mateix estat que en la cofecció de la Carta original, i la cista uns dos metres a l'interior del bosc. La cista observable només parcialment entre les herbes, està orientada d'est a oest, i presentava in situ la llosa de la capçalera, dues lloses laterals del cantó nord, i almenys una llosa lateral del cantó sud.
Aquest tipus de sepulcres en cista o caixa megalítica, tenen una atribució cronològica que va des del neolític final-calcolític i fins al bronze antic. La manca de materials atribuïbles a un horitzó cronocultural concret, no permeten afinar més la datació. L'estat de conservació sembla bo, tenint en compte la protecció de la capa vegetal.
S'accedeix al jaciment des de Moià per la carretera N-141C en direcció Calders, entre els punts quilomètrics 26 i 25, just a l'oest del pont sobre la riera de l'Om, arrenca un camí en direcció nord que mena, transcorreguts 765 metres, a la Caseta del Fermí. En aquest punt cal agafar el camí que surt a l'esquerra, en direcció nord-oest i que pel vessant oest de la Solella de Coromines arriba transcorregut un quilòmetre i mig al camí asfaltat d'accés al Solà de la Vila. Cal obviar aquesta entrada i continuar pel camí de terra que envolta el Serrat de Coromines fins que arriba al torrent de Costa Llisa després de 615 metres. Un cop creuat el torrent, el camí gira en direcció sud-oest, i enfila la vessant oriental del Serrat de Vilaclara. S'arriba al lloc transcorreguts 1,6 quilòmetres.
El Serrat de Vilaclara discorre de sud-oest a nord-est, i es tracta d'una zona muntanyosa dominada pel bosc de pi i sotabosc espès d'arbusts i herbassars. L'indret on es troba el jaciment és la zona plana del sector central i més elevat del serrat.

RUÏNES MAS VILACLARA  614 mts.  31T  421637  4630341
La superficie d'aquesta construcció es d'un 616 mts. quadrats. No disposo de cap més informació al respecte.




divendres, 18 de març de 2011

DOLMEN DE COANER



El Dolmen de Coaner 504 mts. 31T 392321 4632583 és al sud de la masia de les Feixes de Coaner, a la serra de Torribalta, que tanca pel nord la vall de la riera de Coaner. Es troba en un punt prominent, que pel costat nordest queda arran d’una pista i per la banda sudoest limita amb un fort pendent.

Malgrat que Mn. Joan Serra Vilaró (1927) ja avisa que el dolmen estava força malmès,
actualment el seu estat de conservació és molt pitjor. Només es veuen trossos de lloses trencades, totes de gres local, al forat on abans hi havia la cambra megalítica.

El
túmul es conserva força més bé, encara que va ser arranat pel seu costat nord, tal com ja explica l’esmentat autor, en construir-se un camí de carros, arran del desnivell que hi ha en aquest costat. L’orientació dels costats llargs de la cambra, segons el dibuix original de 1927, ens suggereixen una orientació del seu perfil llarg de sudoest (250º) a nordest (70º), aproximadament. Pel que es pot observar, el terreny on es va implantar la cambra era força planer, per la qual cosa no devia d’estar-hi atrinxerada.

En la planta de Mn. Joan Serra Vilaró hi apareixen dues lloses laterals, la del sud trencada en dos trossos, clavada encara, però molt inclinada cap endins (300 cm d’amplada per 13 cm de gruix), i la del nord, ja tombada (220 cm d’amplada per 100 cm d’altura per 13 cm de gruix). La llosa frontal est estava trencada en dues parts (90 cm d’amplada per 47 cm d’altura i 10 cm de gruix) i quedava una mica entravessada cap enfora. L’esmentat autor la considerava potser part d’un corredor d’accés, però, vist el dibuix i la situació de la cambra al mig del túmul, és millor pensar que era simplement la llosa frontal est entregirada. No hi havia rastres ja de la llosa frontal oest, però sí que es conservava, ajaguda davant el lateral sud, un fragment de llosa molt gruixuda (30 cm), que es considerava un tros de coberta.
Les mides internes originals de la cambra serien aproximadament de 2,7 m de llarg per 1,2 m d’ample i 90 cm d’altura.

El túmul d’aquest dolmen es conserva força bé, malgrat la mutilació soferta al costat nord. Devia de fer uns 10 m de diàmetre i encara es poden veure restes del mur perimetral a la seva vora externa. S’hi varen recuperar unes poques restes humanes, molt fetes malbé, i un aixovar funerari compost per 15 grans de collaret discoïdals de petxina i un fragment corbat de bronze, que potser pertanyia a un braçalet. Aquests materials són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Pels materials arqueològics eixits i per la forma de la cambra, segons les dades de Mn. Joan Serra Vilaró, podem suposar que potser era un dolmen simple, tipus caixa megalítica gran, situable al calcolític recent o a l’edat del bronze antic, és a dir, des del final del III a l’inicis del II mil·lenni cal. a.C.

DOLMEN DE LA CREU D'ESPELTA




El Dolmen de la Creu d'Espelta 531 mts. 31T 391957 4632468 és a uns 500 m al sudoest del dolmen de Coaner, a la serra de Torribalta. Es troba en un punt prominent, al cim d'un petit turó que pel costat sudoest queda arran d'un fort pendent.

Es tractaria segurament d'una caixa megalítica gran, feta amb lloses de gres en un terreny planer i amb el seu eix més llarg orientat de 240º sudoest a 60º nordest, una orientació similar a la del dolmen de Coaner. Li manca la llosa de coberta.

La cambra és rectangular i devia de fer interiorment uns 1,10 m de llarg per 1 m d'ample i 0,95 m d'alçada. En resten dempeus només la llosa lateral nordest (146 cm d'ample per 75 cm d'alt i 31 cm de gruix) i la llosa frontal del nordest (100/97/13 cm).
Ajaguda, però encara al seu lloc, hi ha també la llosa lateral sudest, mig coberta de terra (85/40/10 cm visibles), mentre que la llosa frontal del sudoest (108/78/9 cm) podria ser una que hi ha desplaçada darrere la lateral nordest. Darrere la llosa frontal del nordest hi ha una fita de propietat, clavada i amb un fillol.


Aquesta cambra quedaria centrada en un túmul d'uns 9-10 m de diàmetre, força ben conservat, fet de terra i blocs, encara que no s'hi aprecien restes de l'anell de contenció perimetral. No s'hi han localitzat restes arqueològiques en superficie, però sabem que els dòlmens simples, tipus caixa megalítica gran, són característics del calcolític recent o de l'edat del bronze antic, des del final del III a l'inicis del II mil·leni cal. a.C.

dimecres, 21 de novembre de 2007

DOLMEN DEL PLA DE TRULLÀS


El monument megalític, anomenat, dolmen del pla de Trullàs, està dins el terme de Monistrol de Calders, a l'extrem SW del Moianès, situat estructuralment en una posició dominant respecte l'entorn. Abans que fos afectat pels incendis de l'estiu del 2.003, era envoltat per pins i sotabosc. Per la recuperació del dolmen s'efectuà una adequació de tot l'entorn.
La seva alçada sobre el nivell del mar és de 716 m. i les seves coordenades N 41º 44.693' E 002º 02.082'.
L'excavació es va fer a principis de 2.003 amb la voluntat d'incloure'l dins una ruta turístico-cultural. La primera aproximació científica es produí l'any 1.920, amb l'excavació del Centre Excursionista de Vic.
Es tracta d'un dolmen de cambra simple, diferenciat d'estructures megalítiques més complexes, amb una caixa de planta rectangular i amb grans lloses falcades a terra, amb una altra a sobre com a coberta de la cambra sepulcral, el lloc d'enterrament. Al voltant de la cambra hi havia un túmul de terres i pedra de planta circular.
L'excavació va afectar les restes del túmul que l'envoltava i l'interior de la cambra. Es coneixen detalls que indiquen que l'accés a l'interior era per una llosa que s'extreia en el moment de la sepultura. Es pot situar entre el Calcolític i el Bronze inicial ( III-II mil·lenni a.C. ) El dolmen del pla de Trullàs es troba a la part central i més alta del altiplà que porta aquest nom i s'hi pot accedir pel camí que surt de la Urbanització del Solà.