dissabte, 25 octubre de 2014

INFORMACIÓ ALS VEÏNS DE MURA







Això és un cas com un cabàs i per tant em veig obligat a informar a totes les persones de bona voluntat de Mura, el poble on resideixo, a que estiguin informats dels fets ocorreguts els últims dies en el meu carrer dels Estimbarons.

Com la majoria dels habitants de Mura, ja coneixeu la nostra problemàtica envers a dos veïns d’aquest carrer, no entraré en més detalls, però aquest nou afer, em fa sentir amb l’obligació de posar-ho en coneixement de tota la població de Mura, i per no dir també, a tots els meus seguidors del bloc, http://percaminsdelbages.blogspot.com

Fa ja uns dos any i mig, que venim suportant una gran pressió per part de dues famílies d’aquest carrer. Quin va ser el motiu de la desavinença?. Doncs que després de 6 anys convivint sense cap tipus de problema amb aquestes famílies, de cop i volta, es presenta un dia el marit d’una d’elles dient, que tregui els ambientadors que tinc dins a casa meva perquè al seu fill li son perjudicials i a més que no fumi, ja que també li molesta el fum del meu cigarret.

Abans ja m’havien advertit que no poses el radio de l’habitació fins a les 10 del matí, ja que no els deixava dormir, cosa que vaig accedir a fer-ho per tal de no molestar. (abans l’encenia a les 9 del matí).

Bé, com vaig entendre que els meus dos ambientadors (AIRPUR) en cap moment podien entrar les aromes dins a casa seva, vaig optar per dir-li a aquest Sr, que ja els trauria. L’endemà em vaig creuar pel poble amb aquest Sr, i al passar pel meu costat em va negar el saludo, cosa que em va fer sospitar que alguna cosa passava. Al dirigir-me a ell, i preguntar-li el perquè m’havia negat el saludo, la seva resposta va ser: que jo no havia complert la meva paraula.

A partir d’aquí, ja us podeu imaginar el que actualment està passant.

No ni haver prou del que estava fent aquesta família, que es van aliar amb l’altre família de l’altra costat meu, i ha partir d’aquí va començar la guerra sorda.

Passats uns dies d’aquest afer, es va produir un embossament a la canonada del desaigua tal vegada per un error de la seva construcció. Li mancava la connexió al tub per porta aquesta al general. El Sr. President d’aquell moment Sr. Josep Mª Guardiola Vallhonrat, va fer tota una sèrie de fotografies i vam decidir que vingués una empresa a fi de netejar aquesta claveguera. Sorpresa la nostra, que la màniga d’aigua que van introduir a l’esmentada claveguera no podia entrar a través del tub, i va ser necessari avisar a un paleta, a fi de que obris el terreny i veure que passava. Vaig informar del tema al Sr. Alcalde del fet a fi i afecte, de que em donés el corresponent permís d’obres per portar a terme l’obra. El Sr. Alcalde, conscient de la urgència del tema, em manifestar, que com es tractava d’un tema de suma importància, tiréssim  endavant la reparació, i després ja faríem els corresponents papers d’autorització.

Bé, un cop solucionat el problema i havent liquidat les corresponents factures dels tècnics que van cooperar amb aquesta reparació, li passo les factures al llavors Sr. President Josep Mª Guardiola i Vallhonrat, tot hi havent estat aprovats els pagaments de les esmentades factures per una reunió de la Comunitat de Propietaris, al anar a cobrar aquestes factures com a mínim 6 vegades aquest Sr. President es va negar a fer efectiu els imports, adulin que tenia ordres de la Sra. Ana Medina Torres, de que no es fessin efectives per tota una sèrie d’excuses de mal pagador. Al final vaig decidir conjuntament amb el meu advocat, pagar de la meva butxaca aquestes factures, doncs en cap moment, volia quedar malament amb unes persones que van venir a solucionar el problema d’urgència.

Ah noi, a partir d’aquí la Sra. Ana Medina Torres i el seu marit, i la Sra. Mireia de Ramón Braun i el seu marit, em van declarar la guerra. Es van aliar amb tots el veïns, i abusant de la bona voluntat de dos d’ells, van decidir no pagar les costes de dita reparació.

No ni ha prou, que ha partir d’aquest moment, decidiren els Srs. Ana Medina Torres i el seu marit, conjuntament amb el Srs. Josep Maria Guardiola Vallhonrat, solidaritzar-se amb el Sr. Fernando Vallbé Cañizares, aquest últim a l’ombra, i tots aquests personatges dedicant-se a fer-me la vida impossible.

Encara tampoc ni ha prou, que la Sra. Ana Medina Torres, s’atreveix a dir-me que “no pararà de fer-me la vida impossible fins que marxi de la meva casa, i si és necessari llogarà la seva casa a uns Romanesos, perquè siguin ells qui ho aconsegueixin”.

Amics, penso que això tant sols és fruit d’unes ments pertorbades.

Un dia després d’una reunió, ens trobem per la carretera de Rocafort el Sr. Alfonso Bermejo i el seu fill, al arribar a la nostra alçada, li dona un cop amb el seu colze al pit de la meva dona. Ens presentem a l’Hospital General de Manresa, i li diagnostiquen fractura en una costella. A continuació anem als Mossos d’Esquadra a interposar la denúncia corresponent. Fem venir els Mossos a casa de l’esmentat Sr. Alfonso, i l’endemà aquest Sr, conjuntament amb la seva Sra, es presenten davant el Jutjat de Guardia per interposar una denúncia dient: que la meva Sra, i jo els havíem agredit, produint-li problemes a les vertebres cervicals i tenint de fer servir un collaret. Tot perquè jo al vespre anterior, vaig notificar per correu electrònic, a tots els veïns del problema ocorregut. (no hi ha dret. Fins aquí arriba la mala fe d’aquestes persones). No saben que les denúncies falses estan penades per la Llei?. Però estic segur que portaran de testimonis al judici als Srs. Guardiola i Sra, perquè testifiquin dels fets, tot hi no havent vist ni sentit res de res. M’hi jugo el que vulgueu.

Seguin amb l’historia, i sense ganes de voler molestar-vos, però em sento amb l’obligació de manifestar tots els fets ocorreguts fins la data, informar-vos que de les actuacions d’aquests personatges:

M’han tirat la llenya dins del meu pati, al·legant que no poden entrar el seu cotxe al garatge, cosa que és mentida total, en reformat els Estatuts de propietat afegint articles tant sols per perjudicar a mi i a la meva família. No fan les coses com marca la Llei en temes de Propietat Horitzontal. Es a dir, aquesta Comunitat de Propietaris és simplement una “Dictadura” on els Srs, abans descrits creuen que poden fer el que els roti.

Vistes totes aquestes ingerències, decideixo fer unes parets laterals dins de la meva propietat (Jardí), demano permís al Ajuntament de Mura i aquest mel concedeix.

Ah noi, torna a sortir la Sra. Ana Medina Torres, enviant-me un Burofax on em diu que sota cap concepte, pari les obres, ja que li estic agafant part del seu terreny.

L’endemà fent un volt per Mura, em trobo a una persona en que m’informa que en la placa que porta el nom del nostre carrer s’hi ha enganxat un paper que diu: “CARRER DELS TOCACOLLONS Nº3  Nº 7”. I em pregunta si li vist. Em quedo aturat de cop, i sense saber de que em parlen. Li dic, que dius?. Si, que ha aparegut un rètol tapant el nom del carrer amb un paper que diu això, que les posat tu, em pregunta?. I li torno a dir, no sé ni de que m’estàs parlant. Al anar cap a casa em dono conta de que ha estat arrancat, però una altre persona m’ha lliurat una foto on puc veure’l, i per tant crec oportú penjar-la en aquest escrit.

Amics, ja no sé que pensar de tota aquesta colla de anormals. Dubto que aquest escrit hagi sigut fet per persones solidàries a la meva causa. No puc assegurar-ho, però penso que ha sigut obra d’una mà amb ganes de fer-me mal i fer creure a la resta del poble que ha estat obra meva.

Com que aquestes famílies, no saben en que passar el temps, i les seves mentalitats son del mes pur origen medieval, ara volen anar en contra de les decisions que l’Ajuntament de Mura ha establert.

Jo, Joan Escoda i Prats, ja els vaig manifestar en una de les reunions que totes aquestes famílies esmentades anteriorment i conjuntament amb el Sr. Fernando Vallbé Cañizares, que passaven a formar part del que jo entenc com a “PERSONAS NON GRATAS”,i qualsevol cosa que desitgin de mi, ens trobarem als Jutjats de Manresa.

Jo i la meva família, defensarem per tots els mitjans al Exm. Ajuntament de Mura, i al seu Alcalde i a tot el Consistori davant de qualsevol ingerència, per part d’aquests impresentables de Senyors.

Amics, si creieu que podeu defensar aquesta causa, tant sols us demano, em feu un comentari. Penso que ha arribat el moment de fer front a tota aquesta colla de desaprensius, que tant sols volen ensorrar-me a mi, i a la meva família. I per altra costat, perjudicar sensiblement al Ajuntament de Mura, i que crec que mai, és mereixedor d’un afer que res i té a veure aquesta institució.



Joan Escoda i Prats.




divendres, 29 agost de 2014

FONTFIGUERA








FONTFIGUERA 588 mts, 31T 392904  4617203 es tracta d'una masia del segle XVIII, formant un conjunt amb un grup de tines, un cobert i una nau de construcció moderna adossada a la casa.

La casa ha estat bastant reformada externament. Gairebé s'hi han adossat dependències a tots els costats.

El nucli central és de planta rectangular, amb coberta de doble vessant, i té planta baixa, planta primera i golfes.

La part més interessant del mas és la corresponent a les tines, que formen un conjunt actualment desendreçat però que es conserva gairebé integrament. En total són set tines adassades. En un cobert que es troba a migdia hi ha una altra tina. I la tina de l'amo, que era la més gran, es troba adossada a la façana posterior de la casa. Aquesta última té una curiosa rampa per accedir a la part superior. Antigament hi havia una altra tina on ara hi ha la pallissa. També hi ha alguns tinois. Actualment les tines es destinen a diversos usos.

La masia es troba al peu del camí de Rajadell a Castellfollit del Boix. És una zona força muntanyosa. Hi ha conreus a la vora, que fins fa poc eren treballats pels masovers que encara viuen a la casa. Fa pocs anys que el propietari (Cal Masana) ha volgut recuperar les terres i conrear-les, de manera que els masovers han esdevingut llogaters

CAL MASANA





CAL MASANA 563 mts, 31T 393937  4618595 es tracta d'una masia dels segles XV, XVI, XVII i XIX, d'origen medieval. Conjunt format per un gran casal amb diverses dependències de treball, un grup de tines, una gran pallissa i una capella.

Actualment el casal està tancat per un clos, travessat de banda a banda per un carrer central. El casal forma un complex constructiu que presenta una planta allargada (fruit de nombroses ampliacions). El sector principal està comunicat, mitjançant un pas aeri, amb una segona casa situada a l'altre costat del carrer central.

El mas es troba en una posició elevada dalt d'un serrat, des d'on es pot veure la vall de la riera de Rajadell, la plana de Fals i la muntanya de Montserrat.

Antigament aquesta masia portava per nom, el Mas de Cirera.

Al costat del mas, trobem l'església de Sant Miquel de Masana, nom sobreposat, ja que el nom primitiu fou Sant Miquel del Plà de Cirera, es tracta d'un petit temple del 1632 que substituí una construcció anterior del final de l'època romànica.

Les primeres notícies de la capella de Sant Miquel, van lligades a les de la petita comunitat que dirigida per Na Cirera, s'establiren prop de la capella entorn de 1270. Hom creu que Na Cirera era filla del mas. El 1275 el bisbe Ramon d'Anglesola va acceptar canònicament la comunitat, donant-li la regla de Sant Agustí i nomenà Na Cirera primera prioressa, càrrec que encara tenia el 1287.

El 1304 una part de la comunitat, formada per sis monges es va traslladar a Cervera, on fundaren el convent de Santa Caterina, la resta continuarà a Sant Miquel fins a mitjans del segle XIV, quan es traslladà a la capella de Santa Llúcia, comptant amb l'ajut i protecció del senyor de Rajadell.

D'aleshores ençà, la capella de Sant Miquel passa a formar part del mas de Cal Masana.

dimarts, 26 agost de 2014

EL JUNYENT








EL JUNYENT 526 mts, 31T 393336  4619099 es troba situada al municipi de Rajadell i és una masia dels segles XVIII, XIX, i XX, però d'origen medieval. La masia està tancada per un clos a l'interior del qual hi ha una casa, un pati, diversos coberts i la pallissa. Separadament hi ha un conjunt de tines i una nau de construcció moderna.

La casa presenta una estructura complexa, ja que diverses ampliacions li han anat canviant l'orientació de la façana principal i la porta d'accés. Actualment està composta pel cos primitiu i un volum secundari adossat construït el 1745. Ambdós cossos són de planta rectangular i coberta de doble vessant, amb planta baixa, planta primera i golfes. A partir d'aquesta estructura fundacional s'hi han anat afegint dependències a llevant i a tramuntana.

Les parts més antigues de la casa són a la planta baixa, on es conserven una volta de pedra i unes cambres amb enllosat. La planta primera s'aixecà al segle XVIII. Les parets de la casa són fetes majoritàriament de maçoneria. Hi ha diverses finestres emmarcades amb carreus.
L'actual façana principal té un portal adovellat i unes escales d'accés. En una fase més moderna s'hi ha afegit un cos amb una galeria, balcons i una terrassa.

Els coberts i les dependències de treball es troben a la banda de migdia de la casa.

A l'entorn immediat de la casa s'hi observen uns grans blocs de roca de conglomerat i una enorme alzina centenària. També hi ha una bassa i un hort.

L'any 1994, es va adaptar com a casa de turisme rural, en la qual els hostes comparteixen espais i agradables experiències amb els propietaris.

El Junyent ofereix estades durant tot l'any i la seva capacitat es per a 7 persones.


CASTELL DE RAJADELL
















El CASTELL DE RAJADELL 370 mts, 31T 392372  4620462 es troba situat en un turó i fou, juntament amb l'església, l'origen del poble de Rajadell.

Tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, podrien ser dels segles XII o XIV) i al XVII, és difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït en diverses ocasions.

Documentat des de 1063, amb el nom de CASTRI RIDAGEL, aquesta obra gòtica orgull de la família Rajadell, és un dels més grans i ben conservats de la comarca del Bages.
Els Rajadell, senyors del terme, participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l'any 1471) quan el castell i l'església tingueren molts desperfectes.

Durant el segle XIV i XV, el petit monestir de canongesses de Santa Llúcia de Rajadell estava sota el protectorat del senyor del castell.

Durant la guerra civil de Joan II, el castell i l'església parroquial van quedar força malmesos.

Els Rajadell el van vendre en pública subhasta durant la primera meitat del segle XVI a Francesc de Cruïlles. Posteriorment seria propietat dels Aimeric, els Pignatelli i finalment la marquesa de Sant Vicenç i d'Argençola, la qual a finals del segle XIX el vendria a diversos particulars.

Durant la guerra civil del 1936, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.

És format per tres cossos i s'hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d'armes, les alcoves, l'estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.
Actualment no és visitable. 

dimecres, 13 agost de 2014

COVA DEL FRONTAL












































LA COVA DEL FRONTAL, 661 mts, 31T 412500  4613222 aquí us deixo una sèrie d'imatges on podreu gaudir de la bellesa que el pas del temps ens deixa, i on els meus "detractors" puguin fer les critiques que creguin oportunes.

A pesar del que van anunciar a MATADEPERA RADIO, la cova del Frontal ha estat de nou tancada. Us recomano abans de fer la visita, portar serra per poder tallar el cadenat, doncs segons diuen els Senyors del Parc Natural, tothom té dret a visitar la cova, i tampoc ningú té dret a tancar-la.

M'agradaria veure, de qui ha estat obra aquest nou afer.
Si ha estat obra, dels dirigents del Parc, almenys podrien informar al respecta. Si ha estat obra, dels desaprensius i amos que es creuen del Parc, que s'ho facin mirar, doncs sincerament penso que els hi manca un bull com les guixes.