dijous, 25 de juny de 2009

EL CAMÍ DEL CARGOL DE MURA




















Aquest article va dirigit a totes les persones, que tenen el dret i el deure d'anomenar les coses pel seu nom.
Em refereixo als escriptors, encarregats de fer o transcriure la veritable toponímia.
Per no incorre en falses interpretacions en vers el nostre territori, tinc a bé fer les següents observacions:

A tothom qui hagi visitat les famoses Coves de Mura dir-li, que el nom propi d'aquestes són les Mines, i no les Coves.
I qui ha tornat a Mura, pel costat del turó que falsament l'anomenen el Cargol, el seu nom verdader és, el Castellot, o el turó de les Onze Hores 683 mts. N 41º 41.468 E 1º 58.661
Per més que tothom li vulgui veure una semblança amb aquest animal banyut, és pura coincidència, o fruit de la seva imaginació.

S'anomena el Cargol, pel tipus de camí que antigament existia, i que avui es troba un xic desviat del seu recorregut original.

Hi fet aquest incís, perquè la gran quantitat de literatura i mapes editats arreu, bategen aquest turó com el Cargol, sent aquest topònim totalment erroni.
Com sabeu, no sempre els llibres i els mapes diuen la veritat.

Fet aquest aclariment, continuem fent camí fins arribar a la sepultura de l'Espinenca 608 mts. N 41º 41628 E 1º 58.733
Aquesta tomba menten una semblança de tipus cista, però en aquest cas no està orientada a la Meca, o més ben dit a l'est.
No disposem de més informació, respecte als seus orígens.

Continuem pel mateix camí, fins quasi arribar a l'indret de la font del Cargol.
Vint metres abans d'assolir les escales que pugen a la font, enfilem per la nostra esquerra, fins arribar a la boca de la cova de la font del Cargol 684 mts. N 41º 41.332 E 1º 58.573. Podrem veure des del camí, una senyal blanca en la paret de la cinglera.

Arribats a la cova observarem una meravellosa formació a l'entrada mateix, i al seu costat esquerra, una galeria d'uns tres metres sense sortida.
A la dreta trobem la galeria principal d'uns dos metres de profunditat, i al fons d'aquesta galeria, podrem veure una petita i solitària estalactita en formació.

Si continuem uns metres més en direcció a la font, trobarem l'escletxa de la font del Cargol.

De tornada a Mura pel mateix camí, podem visitar la balma de la font del Cargol 684 mts. N 41º 41.372 E 1º 58.618.

Gaudiu plenament de totes les meravelles que la natura ens ofereix, i respecteu-les.

dissabte, 20 de juny de 2009

PER LES CARENES DE L'ESPLUGA I LA FOSCA
































Aquestes dues carenes conformen una orografia ben accidentada, amb una colla de torrentades i castellots rocallosos de gran interès paisatgístic, son uns paratges que amaguen raconades d'insòlita bellesa, com el Quarto de Reixa, la cova del Racó Gran 775 mts N 41º 39.433 E 1º 57.934, la cova de la Cort Fosca 759 mts N 41º 39.556 E 1º 57.653 o l'Hospital de Sang 755 mts N 41º 39.565 E 1º 57.646; uns tenen interès arqueològic, com les restes ibèriques trobades en diverses exploracions a la cova de la Cort Fosca, i d'altres tenen interès històric, com l'Hospital de Sang, emprat com a tal durant les guerres carlines o com a cau de refugiats durant la guerra del Francès, quan tot el sector de la serra de l'Obac fou escenari de cruentes emboscades a les tropes napoleòniques i també de dures represàlies per part francesa.

Comencem la sortida des de l'Alzina del Salari, per ascendir en cosa d'uns vint minuts fins al Coll de les Tres Creus 856 mts N 41º 38.923 E 1º 58.292.
Des d'aquest punt ens dirigim en direcció oest, i en qüestió de minuts podem observar el merlet de la Porquerissa, ja que en el seu extrem occidental resta encapçalada per un característic merlet ben visible des d'aquest camí.
Arribats a la balma de la Porquerissa 832 mts N 41º 38.957 E 1º 57.947 i un cop visitada aquesta, continuem el camí en direcció nord, si el dia és clar podrem veure una meravellosa panoràmica del Port del Comte i la serra del Cadí, que treuen el cap per damunt els castells rocallosos de l'Espluga. En vista oposada, podem contemplar el Paller de Tot l'Any.
Continuem fent camí per un curt tram planer per sota d'un alzinar i arribem a l'encisador indret de la font de la Pola 828 mts N 41º 39.062 E 1º 57.986. En aquest ombrívol paratge, antigament hi havia la casa de la Pola amb la balma obrada.
Desprès de fer un traguet d'aigua, reprenem la marxa en direcció al collet de la carena de l'Espluga passant per la cruïlla del camí que baixa del Quarto de Reixa. Un breu descens ens mena al collet de la carena de l'Espluga des d'on podem albirar sota nostre, el magnífic turó arrodonit de l'Espluga.
Anem descendint fins a trobar un camí transversal que ens porta fins a la balma obrada de l'Espluga 693 mts N 41º 39.234 E 1º 57.152. Aquesta balma és digne de ser visitada per la seva majestuositat.

Reprenem el camí aquesta vegada en direcció al Coll de Tanca 828 mts N 41º 39.215 E 1º 57.911, per visitar el castell del Coll de Tanca d'on podrem gaudir de les boniques vistes aèries del torrent del Figueret, i tota la carena de la Fosca vers el nord.
Desfem camí, per aquest cop dirigir-nos a visitar la magnífica cova del Racó Gran.
Aquesta cova forma una balma molt ben treballada per la mà de l'home. Una inscripció ho revela (Mata-Rodona 1960).
Feta la visita seguim el camí per uns graons treballats a la pedra i passem per una zona obrada amb un mur i uns bancs de pedra i, seguint pel corriol, aviat trobem la font de les Estelles 770 mts N 41º 39.448 E 1º 57.907, on una bassa d'aigua proporciona un bon abeurador per als senglars. La font resta sota un estrep rocallós que cau damunt el torrent del Figueret.
Remuntem l'estrep tot enfilant-nos, per a seguir a continuació descendint, fins a trobar la pista de Mata-Rodona amb l'encreuament del camí de la Cort Fosca. Seguim aquest camí fins arribar a la cova de la Cort Fosca i l'Hospital de Sang.

La cova de la Cort Fosca, te un recorregut aproximat de 110 metres. A uns 25 metres de l'interior de la boca d'entrada a la cova, trobem la font del Rossinyol, amb un recollidor d'aigua fet d'obra.
Acabada la visita retornem pel mateix camí, fins a retrobar de nou la pista de Mata-Rodona per dirigir-nos aquest cop, en direcció al coll de Boix.
Arribats en aquest indret, prenem el camí que mena de nou a l'Alzina del Salari passant per els Graons de Mura 848 mts N 41º 39.627 E 1º 58.467.

Es tracta d'una excursió que pel seu valor històric, arqueològic i paisatgístic, val la pena no deixar de banda.

La durada aproximada és d'unes sis hores, això si, a pas de retratista, que és com penso que es tenen de veure les coses. El recorregut es d'onze quilòmetres.