dimecres, 30 de novembre de 2011

CALA S'ALGUER - POBLAT IBÈRIC DE CASTELL































Els Muratans d’en tant en tant, tenim de fer una escapada a la Costa Brava per no perdre el contacte amb la mar. Aquesta vegada tocava anar a visitar Palamós i els seus encontorns.
Sortíem a les 9 del matí la meva esposa Pilar i jo, acompanyats aquest cop per la nostra gossa Xica.
L’objectiu era fer una visita tècnica a les cales de S’Alguer, de Castell i com no, també visitar el poblat Ibèric, que es troba al mateix costat de la cala de Castell, i per acabar la sortida, anar a dinar al restaurant del Hotel Trias a Palamós.
Així s’ha fet, i amb molt de gust, us faré una petita explicació de cada un dels llocs.

CALA S’ALGUER DE PALAMÓS  3mts, ETRS-89 31T 512593  4634478
La Generalitat de Catalunya va declarar Bé Cultural d’interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, la cala s’Alguer de Palamós, situat prop del castell de Sant Esteve del Mar i on es troba el valuós barri de pescadors construït el segle XVI. En aquest indret s’hi poden trobar els valors arquitectònics propis d’un barri tradicional de pescadors, on l’arquitectura s’integra perfectament en el paisatge i respecta l’entorn natural.
Aquesta cala està situada al nord de la població de Palamós, entre la platja de la Fosca i la de Castell, a prop del Castell de Sant Esteve del Mar.

CALA DE CASTELL 3 mts, ETRS-89 31T 512913  4634526
L’espai natural protegit de Castell Cap Roig, inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) l’any 2003, se situa al sector central de la Costa Brava. Forma part també de la Xarxa Natura 2000 com a lloc d’interès comunitari (LIC) i com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

En aquest espai natural protegit hi podem trobar una gran diversitat d’ecosistemes terrestres diferents: bosc mediterrani de pinedes i alzinars litorals, cales i platges, aiguamolls litorals i zones dunars.
L’estructura ideal del litoral és aquella formada per tres elements: la platja, les dunes i l’aiguamoll. Tot i així, el desenvolupament urbanístic i les alteracions sobre el litoral, han modificat aquesta estructura i sovint ja no la trobem.
Aquest no és el cas de l’espai natural protegit de Castell Cap Roig, on la platja de Castell encara trobem un sistema dunar ben conservat.

Les dunes litorals es troben sempre associades a les platges sorrenques, ja que l’aportació de sorra d’aquestes gràcies al vent, i la fixació de la sorra amb vegetació típica d’aquests ambients, fa que l’ecosistema dunar es mantingui estable.

La vegetació que creix sobre ambients sorrencs litorals ha de superar importants factors que actuen en contra seu desenvolupament, com és la manca de nutrients i d’humitat, l’alta salinitat, la mobilitat, el vent, etc.
La importància de la conservació de les dunes, rau en què també són claus per a prevenir efectes de temporals marins sobre la costa.

La zona dunar de la platja de Castell es caracteritza per desenvolupar comunitats vegetals que viuen sota una forta insolació i unes condicions de salabror i vent relativament elevades. Tot i això, moltes de les espècies vegetals dunars han desenvolupat adaptacions que els hi permeten viure en aquests ambients hostils. A més a més, cal tenir en compte que la seva distribució és limitada i la superfície molt reduïda.

Hi predominen espècies com el borró (Ammophila arenaria), el jull de platja (Elymus farctus), el melgó marí (Medicago marina), la corretjola de mar (Convolvulus soldanella), la pastanaga marina (Daucus gingidium), el lletsó (Sonchus tenerrimus), el rave de mar (Cakile marítima) i la lleteresa (Euphorbia paralias). També destaquem en aquesta comunitat el lliri de mar (Pancratium maritimum).

POBLAT IBÈRIC 22 mts, ETRS-89 31T 513160  4634350
Aquest poblat ibèric està situat al mateix costat de la cala de Castell, malgrat tot no varem poder accedir al seu interior, ja que es troba en fase de tasques de manteniment i per tant, sols vaig poder fer unes fotografies des de l’exterior.

En aquesta petita península, al segle VI aC, els antics pobladors de la zona decidiren bastir un poblat aprofitant les immillorables condicions de control i defensa que oferia. Pertanyien a la tribu dels Indigets, aquests individus habitaven l’Empordà i la Selva, segons les notícies d’autors grecollatins com Aviè, Ptolomeu Estrabó i Plini el Vell.

El comerç principalment amb la ciutat grega d’Emporion (Empúries) fundada al segle VI aC es va convertir en un dels eixos de la seva economia. En aquest context s’emmarca la primera urbanització del poblat fortificat de Castell a finals del segle V aC i finals del segle II aC, que es concentraria en la part més elevada del poblat. Fora muralles hi havia un camp de sitges per emmagatzemar cereals. En aquest nou poblat es va fer necessari iniciar una obra d’enginyeria molt important, que va anar guanyant espai sobre les pendents del promontori.

Es van construir murs de contenció per aixecar terrasses sobre les quals es construïren els carrers i les cases. Actualment, aquestes terrasses només es poden apreciar a la part de llevant, la de cala Foradada, ja que a la part de cala Castell hi havia despreniments. També destaca la construcció d’una gran cisterna a la part alta que pot estar relacionada amb la construcció d’un temple. Aquest, del qual en coneixem les restes del pòrtic d’entrada i els basaments de les columnes, tindria el seu origen en la sacralització dels punts de referència de la costa que es fan servir en la navegació de cabotatge, habitual en el món clàssic.

Amb l’arribada dels romans a Empúries l’any 218 aC, el poblat de Castell va tenir una evolució diferent a la resta de poblats ibèrics de la zona els quals, majoritàriament, són abandonats. Castell, gràcies a la seva importància estratègica va viure una important reforma urbanística i la construcció d’un nou sistema defensiu.

El poblat s’amplia cap al nord i es construeixen torres que flanquegen l’entrada donant pas a una plaça porticada envoltada de locals comercials. Per poder-ho fer, cobriren el camp de sitges. Les últimes reformes del poblat iber van tenir lloc en temps de l’emperador August. El deteriorament de les estructures del poblat i la instauració definitiva de la Pax Romana va fer que el Castell deixés de ser necessari estratègicament, fet que provocà l’abandó progressiu del poblat durant el segle I dC.