dimarts, 6 de gener de 2015

REFLEXIONS DEL MEU GERMÀ




Tornant de Mura i al caure el Sol, ja cap a Vacarisses, hi estat tot el camí reflexionant, acompanyat d’una música relaxant en el cotxe, que m’ha fet possible pensar amb la vostre decisió, a fi de deixar definitivament el vostre idíl·lic poble de Mura, per anar-vos a Moià.
Jo com a germà, i amb 11 anys més que tu, vull comprendre la teva decisió, sense deixar d’entendre el teu caràcter.

Vàreu arribar a Mura, un 7 de gener de 2006, creient que trobaríeu el somni de la vostra vida.

Un poble petit, amb cases típiques de pedra, hi ha on trobar l’assossec per després de la vostra jubilació. Tot era una joia, i en definitiva el volgué col·laborar amb moltes coses d’aquest poble.

No us va costar pas gaire conèixer els mandataris, veure des del punt on podríeu introduir els vostres pensar. Inclús tu Joan, et vas  presentar com a candidat a les eleccions municipals.

Tot això era obertura del teu caràcter. Però el temps va anar passant, fins que un bon dia vàreu conèixer els vostre veïns i vàreu creure, que serien els vostres germans. Fins i tot amb una intimitat, de no tindre un no per a ningú.

Us venien a demanar fins i tot, alls per la picada, perquè se’ls havien acabat, o bé el pa per sopar, perquè no havien tingut temps d’anar ha comprar-lo.
Vàreu fer de les dues cases, una sola família. Sortíeu junts a caminar, en fi, “el nova mas”. Però ve un dia, en que les coses es començant a torçar. Els veïns de l’altre costat, es  van queixar, de que els molestava l’olor dels ambientadors que teníeu per mantenir l’aire sà dins casa vostra. Un altre qüestió, que els gossos també els amoïnava que bordessin, que la televisió anava molt forta, etc, etc.

Primers problemes d’uns veïns que van començar la lluita en contra, arribant fins i tot a l’odi i la venjança.

Els Mossos d’Esquadra, estaven tips de pujar des de Manresa a Mura, per les denúncies rebudes per part d’aquestes persones. La cosa cada dia anava a més, fins i tot van arribar a falsejar violència, mal tractaments i agressions per part vostra, arribant al punt de tenir que fer front a diferents judicis instats per aquests personatges.

Cada dia era un calvari més dur. En alguna ocasió vaig ser jo, qui et deia: Joan, deixeu-vos d’estar amb aquest veïnat, ignoreu-los, son ells els qui volen acabar amb vosaltres. Feu com aquell que mai els han vist. No vulgueu ser com ells. Arribarà un dia que el veïnat de Mura pensarà que vosaltres sou els culpables. ¡¡ No ho vulgueu ¡¡.

Heu tingut la gran decepció dels que vàreu creure amics vostres de debò, i això per a vosaltres ha estat una bufetada de les més grosses que mai haguéreu pensat.

Un dia us vaig sentir ha dir, que n’estàveu tips d’aquesta gentussa, i que tant de bo, els perdéssiu de vista per a sempre.

Avui que hi vingut per ajudar-vos  ha desmuntar les estanteries del vostre garatge, i guardar totes les eines, que a tu tan t’agraden per trastejar amb els cotxes i fer-te tu mateix les reparacions en que tant gaudeixes.
Tinc de dir-vos, que fins i tot jo, avui sento una gran alegria de veure, que deixeu aquest maleit carrer, per coses que mai tingueren d’haver passat.

Joan i Pilar, us prego si em permeteu, que canvieu el rumb del vostre pensar, i deixeu que tota aquesta gent, visquin a la seva manera.

Estreneu poble i veïnatge, hi penseu que ja no existeixen. Sigueu feliços en el vostre MOIÀ i esteu segurs que serà bo, per la vostra salut i ànima.

El vostre germà que molt us estima...

Jesús Escoda i Prats.