Sant Pere de Valldeneu 459 mts. 31T 437393 4622122Es troba situada a la vall de Valldeneu, passat el nucli de l'Abella i seguint el camí a l'Oller, en el terme municipal de Sant Martí de Centelles.
És d'estil Medieval Romànic Modern del segle XII-XVIII. L'estructura constructiva pertany a una església d'una sola nau rectangular, capçada per un absis semicircular on posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals. L'absis, a l'est, té una absidiola al costat que no és decorat ni te cap obertura; presentant una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les quals només en podem apreciar deu, sense bandes llombardes, que en rematen la seva part superior, i on a sobre hi ha una cornisa, abans del ràfec de teules. Aquests elements externs, constituiran uns dels pocs elements romànics que han pervingut del santuari.
L'aparell constructiu utilitzat, s'ha basat en l'ús de pedra tosca, i l'anomenada pedra vermella del Tagamanent, tota la procedència local, de blocs irregulars, poc treballats, sense carejar i amb la junta poc definida. L'exterior és arrebossat amb una barreja de calç i morter, tot i que gran part del qual no està conservada.
El campanar de torre quadrada, es troba situat al costat oest de la façana, i encara es pot apreciar que es tracta d'un afegit posterior. L'interior és completament enguixat i decorat, cosa que no permet veure l'aparell ni les característiques del mur. La nau coberta per una volta d'ametlla, no evidencia l'existència d'absis ni d'absidiola.
De la primitiva església de Sant Pere en resta l'absis romànic i una absidiola, cap al any 1640 es va fer una reforma, que va suposar l'afegiment de les capelles laterals i possiblement una reconstrucció de la part de la nau central, que va suposar el seu allargament, i la coberta actual a través de la volta resolta en clau d'ogiva molt acusada. L'accés actual es fa per una porta oberta al mur de ponent, segurament com a pervivència de l'accés originari no conservat.
A l'any 1961 l'arquitecte Manuel Puig i Ribot, va fer una proposta de projecte de reforma de l'església de Sant Pere de Valldeneu per encàrrec de l'Ajuntament, però que no s'arribà a realitzar mai.
L'església es documentada des del segle XI com església parroquial, dins el terme del Castell de Centelles. La vall on es troba ubicada, va rebre el nom d'un magnat anomenat Daniel, documentat a finals del segle IX i que hauria estat el propietari del Vilar Daniel, una antiga domus de la zona. Es desconeix la ubicació exacte d'aquest primitiu Vilar Daniel, tot i que podria situar-se prop de l'actual mas Valldeneu.
El primer esment del topònim el trobem l'any 898, moment en que Daniel va vendre uns bens al comte Guifré Borrell i a la seva muller Garsenda, en el lloc del seu vilar. L'església de Sant Pere no s'esmenta en aquesta venda, però si que sortirà en el testament sagramental d'Odesind a l'any 1007 com a parròquia frontera del Bisbat de Vic, situada sota les cingleres de Bertí i estretament vinculada a l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda de Dalt. Aquest paper fronterer el mantindrà durant tota l'alta edat mitja.
En el llistat de les parròquies del Bisbat de Vic al llarg del segle XI, concretament al 1025 i 1050 Valldeneu consta com a Sant Pere del Vilar Daniel, i al 1154 s'anomena de Valdaniel. Les funcions parroquials de l'església són conegudes a través d'aquests llistats, i la seva principal funció seria la de gestionar tota aquesta vall, i els masos circumdants, i alhora controlar des d'un punt privilegiat, l'accés al pas del Congost.
Al segle XVII, concretament cap a l'any 1640 l'església fou practicament reconstruïda, com ens constaten les diferents evidències arquitectòniques: la nau i el portal, foren totalment modificats juntament amb el campanar. El primer despoblament de la zona, i el posterior desplaçament de la població cap als sectors de l'Abella i l'Oller, han portat a una reducció de les seves funcions culturals, abandonant la seva categoria de parròquia, i passant a ser una església secundària, que actualment és competència del rector d'Aiguafreda.
