COLÒNIA
SOLDEVILA 319 M. 31t 407602 4637537
Colònia fabril a la
dreta del Llobregat, a 3,5 km. al nord del poble, sorgí prop de l´església
romànica de Sant Esteve (s.XII), ampliada i modificada modernament. Fou al 1890 que Josep Soldevila comprà les terres del mas Lladó per fundar la
colònia, amb la construcció de la fàbrica i del començament del carrer Vell. El
1922 hom acabà el carrer Vell i construí el Nou, i nous equipaments.
Aquesta colònia ha tingut una rica activitat cultural, amb l´Esbart Dansaire
Sant Esteve (1948), la Coral Sant Esteve (1963) i el grup de teatre Sant Esteve
(1933), que escenifica Els Pastorets d´ençà de 1948.
Actualment hi ha instal·lada l´empresa TEXPACK.
HISTÒRIA
L'origen de la
colònia Soldevila ens remet a Josep Soldevila Casas, fill de Pere
Soldevila -un important industrial tèxtil del segle XIX-, que fou qui comprà,
l'any 1890, els terrenys del mas Lledó, a tocar del riu Llobregat -1 km al
nord de La Rabeia-, per a construir-hi, primer, una fàbrica de filats i teixits
de cotó que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia i, seguidament,
un conjunt d'habitatges per encabir els treballadors de la fàbrica.
La fàbrica
es començà a construir l'any 1894 i es posà en funcionament el
1897. Dos anys després, el 1899, ja foren construïts els primers pisos pels
obrers. Ben aviat s'alçaren nous habitatges i, a la vegada, diferents
serveis i equipaments per a ús de les famílies de la colònia. L'any 1910
acabaren les obres de construcció dels pisos del carrer Vell que arribaven
fins al cafè-teatre, que era el centre de lleure i esbarjo de la gent de
la colònia. El 1922 s'estrenaren la resta d'habitatges del carrer Vell i els
pisos del carrer Nou. En total, 74 habitatges on vivia la gent de la colònia;
majoritàriament famílies nombroses que treballaven, tots plegats i des de ben
petits, a la fàbrica.
El conjunt
urbanístic de la colònia fou construït molt a prop de l'església romànica de
Sant Esteve (del segle XII), motiu pel qual la colònia Soldevila també ha
estat coneguda com a Sant Esteve o colònia de Sant Esteve. En el
conjunt de la colònia, l'any 1930, ja hi vivien 400 persones. En aquells
moments Balsareny, incloent-hi les colònies que formen part del seu terme, era
la quarta població, en nombre d'habitants, del Bages, darrere de Manresa,
Sallent i Cardona.
Després de la
Guerra Civil i els anys més durs de la postguerra la colònia seguí creixent.
L'any 1950 a la fàbrica de la colònia hi treballaven 650 persones. Aquesta
situació de plena ocupació dels pisos de la colònia es mantingué fins la dècada
dels seixanta, quan es feren palpables els primers indicis de crisi del sector
tèxtil català. Fou també durant els anys cinquanta i seixanta quan la vida
cultural de la colònia prengué més embranzida: el 1948 aparegué l'esbart
dansaire Sant Esteve i es començaren a escenificar els Pastorets. L'any 1963
aparegué la coral Sant Esteve.
L'any 1960, el 80%
de la població activa de Balsareny encara treballava en el sector tèxtil. A
partir d'aquest moment, aquest percentatge s'anà reduint. L'any 1966 tancaren
les fàbriques del Molí i Vilafruns i les que seguiren funcionant anaren patint
constants episodis de crisi i reduccions de personal. L'any 1983, a la colònia
Soldevila ja només hi treballaven unes 150 persones. Finalment la fàbrica tancà
l'any 1993.
