En varies ocasions durant aquest estiu, hi intentat poder complaure la il·lusió del meu amic Sabadellenc i que fa més de trenta anys, sol venir juntament amb la seva família a gaudir dels estius a Mura.
Es tracta d’en Joan Aguilar, de sobrenom “El de la O.N.C.E.” . Sobrenom que ell mateix es va batejar, degut a la seva manca de visió.
El primer cop, no va ser possible organitzar la sortida per motius de constipat, i el segon per un accident de bicicleta, que li va deixar el panxell fora de servei. Per fi el temps ho cura tot.
Arribat ja el mes de setembre, i quasi finalitzada la temporada estival, i restablerta la seva salut, decideixo: que ja és hora de poder donar plaer a la seva il·lusió.
Es tracta de fer un recorregut, que transcorre des de Mura fins a Rellinars per pista forestal, i de passada faig extensiva aquesta invitació, al amic Jordi Griera “El Mestre”, ja que sens ell, moltes i moltes de les coses que podem observar durant el recorregut, sens passarien per alt.
A fi de notificar aquesta decisió, els hi remeto el següent mail del qual en faig copia literal:
Hola Amics,
Amb motiu del comiat de tots vosaltres els “Pixa-Pins” i amb deferència al president de la O.N.C.E. Ilustrisim Sr. Joan Aguilar, a qui li fa molta il·lusió fer la travessa amb 4x4 fins a Rellinars. Hi pensat seria adient fer el recorregut fins aquest lloc, visitant de passada “Els Hostalets del Daví i la balma de l’Endaló”.
Us espero a tots a les 8 del matí de demà dissabte 13 de setembre, amb puntualitat britànica.
Tinc de reconèixer que arribat el dia i hora, tots els components del grup han estat més que puntuals, cosa que felicito i valoro molt.
La gran sorpresa és, quan veig la Teresa Puig que també sens uneix al grup. Es tracta de l’esposa d’en Joan. Ara si em dong compte que l’excursió, serà d’una gran satisfacció per a tots nosaltres. La unió entre tots es una realitat, i motiu de joia.
Emprenem camí en direcció al Pont de Vilomara. Arribats en aquesta població, agafem una pista forestal, que al cap d’uns quilòmetres ens porta fins molt a prop dels Hostalets del Daví, a la carena del Camí Ral. Tenim de deixar el Suzuki al costat de la cadena que n’impedeix el pas a vehicles, per tant continuem a peu el camí, cosa d’un quilòmetre fins arribar als Hostalets del Daví 638 m. N 41º 39.122 E 1º 56.071.
Aquest hostal, es troba en un dels indrets més solitaris de la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins que, successivament, actuaren a la muntanya.
L'origen d'aquest hostal sembla, que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou i la bassa, actualment adequada per al subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis.
Visitat l’indret i havent fet les fotografies pertinents, tornem fins al tot terreny per continuar el camí que ens portarà fins a Rellinars. Passem pel costat de la masia de Casajoana fins arribar al cementiri de Rellinars, on agafem la pista forestal que ens porta fins al peu de la Balma de l’Endaló 350 m. N 41º 38.271 E 1º 54.989. Es tracta d’una balma obrada de gran bellesa, situada al Torrent del Vetllador. Molt a prop d’aquesta balma, podem contemplar un petit aqüeducte, que condueix les aigües de les fonts de Rellinars fins a la Fàbrica del Molí.
Seguim a peu pel curs del canal, fins arribar a les Fonts de Rellinars on podem observar, que les aigües brollen amb el seu màxim cabdal.
Aprofitem per continuar el camí i visitar la Presa de Rellinars 370 m. N 41º 37.991 E 1º 55.219, la qual te per missió emmagatzemar les aigües del Torrent d’en Roca. Avui hem pogut observar, que es troba completament buida, pel que fa referència a la seva capacitat.
Retornem a Mura per la carretera en direcció Manresa, passant per Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Pont de Vilomara, Rocafort i Mura.
Quan són les dos quarts de dues del migdia, m’acomiado de tot el grup, no sense abans desitjar-los felicitat, prosperitat i sobretot molta salut per a tots, esperant veure'ns el proper estiu, i poder continuar gaudint de les seves companyies. Ha estat una sortida per no oblidar.
