SANT BOI DE LLUÇANÈS 810 mts. 31T 429805 4656530
El terme i la parròquia de Sant Boi s'esmenten ja l'any 905 a l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà i depenia dels senyors de Lluçà. El terme, però, se'n desmembrà molt aviat. Concretament l'any 962 la comtessa Riquilda el llegà a la seu de Vic. Legat que no tingué efectes fins al 933 en què el bisbe de Vic pactà amb el noble Sendret de Gurb i per una permuta, els Bisbes de Vic passaren a ser els senyors del terme que l'incloïa una gran part del terme de Perafita.
El terme es repartia en grans propietats o viles rurals, formades per masos més petits a seu voltant. Entre els de més renom i que encara existeixen com a cases pairals podem anomenar el Vilar, Vilarrasa, Viladecans, ...
Els bisbes de Vic regien el terme a través d'un batlle que solia ser l'hereu de Vilarrassa dels que se'n coneix la genealogia des de l'any 1134, en què Benet de Vilarrasa ja era batlle.
La població actual de Sant Boi va començar a formar-se a mig segle XVI tot i que amb anterioritat ja existia un petit nucli de cases agrupades a l'entorn de l'església, però van desaparèixer pràcticament al segle XIV pel despoblament que ocasionà la Pesta Negra. L'any 1553 el nucli era de 10 cases, el 1626 el cens parroquial era de 86 cases amb un total de 518 habitants. El 1782 són 180 les cases i 800 els seus habitants, arribant a un máxim de 1043 persones l'any 1860. Actualment el cens de població és de 532 persones.
ESGLÉSIA DE SANT BALDIRI
L’edifici
actual va ser projectat per l’arquitecte vigatà Josep Moretó.
En
el portal hi consta la data del 1767, però va ser començat el 1763
i acabat el 1776. L’edifici majestuós i
de proporcions
considerables, forma un conjunt unitari amb els 8 retaules que
hostatja. El cancell, que sembla tan pobre, amaga, sota diferents
capes d’esmalt envellit, l’antiga policromia simulant
marbrejat.
Haver conservat els 8 retaules originals
converteix la nostra església en un exemplar únic.
Destrossades
ja algunes imatges, part del mobiliari i els ornaments, arribà una
ordre personal del Conseller de la Generalitat, Ventura Gasol, que
s’havia de salvar l’església.
Així foren duts al
Palau de la Virreina els quadres i imatges més manejables i la porta
fou precintada.
Hi falten, però 27 imatges, un relleu i
un quadre a l’oli originals.
Fora d’alguna catedral,
cap altra església no ha conservat un conjunt tan gran de retaules
originals.
També és singular, perquè s’hi pot seguir
l’evolució de l’art a Catalunya durant dos segles: del XVII al
XIX, és a dir, des del barroc al neoclàssic.
I això,
amb obres no només d’un valor històric, sinó de tanta vàlua
artística que poden ser considerades obres mestres. El
Conservador-Restaurador Sergi Plans, responsable de la restauració
dels nostres retaules, qualifica la nostra església de “monument
únic i excepcional del patrimoni de l’època del barroc, dins el
panorama de la història de l’art a Catalunya”.
FORN DE PA
També conegut com a cal Sendu, aquest és un forn de poble de tota la vida, dels que no ha perdut l’essència, perquè no va rendir-se a la industrialització. Ara el porten dos germans, Dani i Sergi Pla. Conserva el mostrador de marbre i la ganiveta antiga de tallar el pa, i han recuperat el forment, un dels tipus de blat més típics catalans, que treballen en un petit obrador i couen amb forn de llenya. A més, formen part de Ruta del pa del Lluçanès, promoguda per la Diputació de Barcelona per donar valor a la tradició del pa. Aquesta ruta permet visitar molins, farineres i fleques que mantenen el gust pel bon pa. Plaça Nova, 4, Sant Boi de Lluçanès (Osona).
