dilluns, 8 de juny del 2009

LES TINES DE LA VALL DEL FLEQUER I DE LA RIERA DE L'ÀLBER













































Les Tines d'en Tosques 305 mts. N 41º 42.080 E 1º 53.822 són molt prop de les tines del Bleda.
És un conjunt format per dues tines de planta circular cada una d'elles construïda amb la seva respectiva barraca. La part inferior de les tines és feta amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen les entrades a les tines. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planes. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall. Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, descrivim les edificacions d'esquerra a dreta.
La tina nº 1 té una finestreta i sota la cúpula s'hi pot observar un tronc encastat en el qual es lligaven les cordes emprades per agafar-se durant el trepig del raïm.
La tina nº 2 presenta una llinda amb les següents dimensions: 132 cm de llargada per 30 d'amplada per 16 de gruix. També té una finestreta. Hi ha presència de restes de frontissa per a la porta d'entrada i, igual que a la tina nº 1, hi ha un troc encastat sota la cúpula.
Les dues barraques són construïdes amb pedra seca i coberta de falsa cúpula. Començarem per la barraca que correspon a la tina nº 1 i seguidament parlarem de la tina nº 2.
La primera és de planta rectangular, de 2,40 m d'amplada per 3,20 de llargada. Són dues les llindes que configuren l'entrada, una exterior de 150x36x20 cm i un altra d'interior. La porta d'entrada és de 1,02x1,37 m d'alçada. A l'interior hi trobem la boixa de la tina, l'orifici del qual és fet en una pedra que sobresurt del mur. El gruix de les parets és de 53 cm.
La segona barraca té forma semicircular i una superfície de 6 metres quadrats.
També té dues llindes a l'entrada, una d'exterior de 100x25x17 cm i una altra d'interior. La porta d'entrada és de 0,82x1,44 m d'alçada.
A l'interior hi trobem la boixa de la tina, l'orifici del qual és fet en una pedra d'iguals característiques a l'anterior. El gruix de les parets és de 80 cm.

Les Tines del Bleda 304 mts. N 41º 42.035 E 1º 53.860 se situan tocant al torrent del Flequer.
Es tracta d'un conjunt format per quatre tines de planta circular, cada una construïda amb la seva respectiva barraca. La part inferior de les tines és construïda amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen les entrades a les tines. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planes. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall. Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, descrivim les edificacions d'esquerra a dreta.
La tina nº 1 té una llinda per a la porta d'accés, d'unes dimensions de 165x67x12 cm, que es conserva sencera tot i que presenta una esquerda. S'hi observen també les restes d'una frontissa, on es devia ubicar la porta d'entrada. A l'interior hi ha un petit amagatall, igualment existent en les tines nº 3 i nº 4.
La tina nº 2 té una forma arrodonida ja que a mesura que creix en alçada les filades es van aproximant. Les rajoles del dipòsit presenten una coloració més fosca del que és habitual.
En la tina nº 3 les rajoles, també en aquest cas, són d'un color més fosc.
La tina nº 4 té una llinda de 140x30x13 cm. La porta d'accés, igual que a la tina nº 3, és de forma rectangular.
Cada una de les quatre tines té la boixa de sortida del dipòsit en cadaescuna de les respectives barraques.
Les quatre barraques són construïdes amb pedra seca i coberta de falsa cúpula. Les descriurem seguint el mateix ordre de les tines.
La primera barraca és de planta rectangular de 2,80x3,80 m de llargada. Són dues les llindes que configuren l'entrada, una d'exterior de 155x50x10 cm i una d'interior de 155x50x40 cm. La porta d'entrada és rectangular, de 0,96x1,60 m d'alçada. A l'interior hi trobem la boixa de la tina que queda enmarcada en un requadre de pedra interior; també hi ha un prestatge al parament sud-oest i nou amagatalls repartits per l'estança.
La segona barraca, a diferència de les altres, és de planta circular amb un diàmetre de 2,10 m. La porta, de 0,76x1,35 m d'alçada, conserva les restes d'una frontissa. Enfront de l'entrada s'observa una pedra que sobresurt uns centímetres del mur en el qual hi ha l'orifici que correspon a la boixa de la tina.
La tercera barraca és de planta rectangular, de 2,75x2,80 m de llargada. La llinda té unes dimensions de 193x42x12 cm i la porta, 1,13x1,55 m d'alçada. Al seu interior hi trobem la boixa, que queda emmarcat al mur d'igual manera que en la primera barraca; un prestatge al parament nord-oest, i també cinc amagatalls.
La darrera barraca és de planta més o menys rectangular, de 3,20x2,30 m. A l'interior hi trobem un prestatge al parament nord-oest, un amagatall i la boixa, qye és de la mateixa forma que a la segona barraca. Uns centímetres per sobre de la boixa hi trobem una inscripció amb la data 1880.

Les Tines de l'Escudelleta són a tocar al torrent del Flequer. És un conjunt format per onze tines de planta circular i un total de set barraques. La part inferior de les tines és feta amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió i s'hi localitzen les entrades. Sobre els murs s'estén el voladís, construït amb pedres més planes. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall. Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, descriurem les edificacions d'esquerra a dreta.
El primer grup 328 mts. N 41º 42.033 E 1º 54.292 amb què ens trobem és format per quatre tines. Les seves entrades donen al mateix camí i les boixes dels dipòsits queden protegides per les tres barraques d'aquest grup.
Les tines nº 1 i 2 tenen la peculiaritat de tenir l'entrada al dipòsit i la sortida de les boixes a la mateixa vertical. Això és degut al fet que la coberta de la barraca, on es troben les boixes, queda al mateix nivell que el terreny que permet l'accés a les entrdes d'aquestes tines. La tina nº 1 té una única llinda, de 135x40x16 cm, la porta és de forma rectangular.
La tina nº 2 té una llinda de 140x40x15 cm, la porta és també rectangular.
La tina nº 3 té dues llindes, una d'exterior de 135x37x17 cm i una d'interior. La porta, igual que la de la tina nº 4, té una forma arrodonida ja que a mesura que creix en alçada les filades per a la confecció dels muntants es van aproximant. L'accés es fa per sobre de la coberta de la barraca, igual que en les tines anteriors. Té un amagatall i sota la cúpula s'observa un tron encastat en el qual es lligaven les cordes emprades per agafar-se durant el trepig del raïm. La boixa queda protegida per una barraca construïda en la seva part posterior.
La tina nº 4 té accés a l'entrada mitjançant una rampa feta de pedra i coberta amb sorra. Té dues llindes, una d'exterior de 135x37x14 cm i una d'interior, i sota la cúpula s'hi observa un tronc encastat.
Situat a 20 metres trobem el següent conjunt de sis tines 329 mts. N 41º 42.009 E 1º 54279, que descrivim d'igual forma, observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, d'esquerra a dreta.
Les tres primeres tines tenen l'accés directe des del camí i les darreres, des de l'interior d'una barraca comuna.
La tina nº 5 i la nº 6 tenen l'accés per sobre de la coberta de la barraca que en protegeix les boixes, amb una única llinda de 140x44x11 cm per a la primera i una de 160x33x20 cm per a la segona.
Tot i ser de planta circular, l'aspecte exterior d'aquestes dues tines és el d'un sol cos rectangular. Això és degut a un afegit exterior de pedra, posterior a l'execució dels murs circulars, que pren aquesta forma rectangular i n'incrementa alhora la resistència estructural.
La tina nº 7 també té una sola llinda de 110x60x14 cm. La sortida de la boixa està situada al nord-est de la llinda, a l'interior d'una petita construcció que la protegeix conjuntament amb el de la tina nº 8.
Presenta les restes d'una frontissa en un dels muntants d'accès i a l'interior hi veiem un amagatall, una finestreta i un troc encastat sota la cúpula. Els accessos de les tres darreres tines esmentades són de forma rectangular.
Les tres tines següents tenen accés dins d'una barraca comuna. Les tines nº 9, 10 i 11 tenen una única llinda de 140x50x14 cm, 120x50x14 cm i 125x40x14 cm respectivament. Totes les tres presenten una finestreta i la darrera tina, a més, té un amagatall.
I finalment, situada a 11 metres, hi ha la darrera tina del conjunt.
Aquesta tina 329 mts. N 41º 42.017 E 1º 54.281 es troba aïllada de la resta de la construcció. El seu accés és pel mateix camí i la boixa de sortida està protegida per la seva pròpia barraca. Té una única llinda de 160x60x18 cm, l'entrada és de forma rectangular i conserva restes de frontisses.
Aquestes construccions tenen set barraques.
Començarem per les barraques que corresponen al primer grup de tines, i així respectivament.
Al primer grup de quatre tines n'hi localitzem tres.
La primera barraca d'aquest grup es localitza davant i per sota de les entrades de les tines nº 1, 2 i 3. És de planta rectangular, amb 3,15x6,15 m de llarg. Per als paraments es va utilitzar pedra amorterada excepte en el sud-est, que està configurat per la pròpia pedra del terreny; la coberta és feta amb volta. El gruix de les parets és de 40 cm. La pòrta d'entrada és de 115x160 cm d'alçada. A l'interior hi trobem les boixes de les tines nº 1 i 2 al parament nord-oest; i al parament nord-est hi trobem una finestra i un prestatge de 60 cm d'amplada.
La segona barraca s'ubica a la part posterior de la tina nº 3. És de planta rectangular, de 3,00x3,25 m de llarg. El sistema constructiu emprat és el de pedra seca i coberta de falsa cúpula. La llinda té unes dimensions de 138x47x28 cm. El gruix de les parets és de 60 cm. La porta d'entrada és de 105x170 cm d'alçada. A l'interior hi trobem la boixa de la tina nº 3, que queda emmarcat en un requadre de pedra interior al mur; tres amagatalls, i un tronc encastat, que creua la barraca de punta a punta.
La darrera barraca d'aquest grup s'ubica al lateral dret de la tina nº 4. És de planta irregular amb 1,05x1,55 m de llarg. Igual que en l'anterior, els murs són fets amb pedra seca i la coberta, de falsa cúpula. La llinda que configura l'entrada té unes dimensions de 110x50x12 cm. El gruix de les parets és de 50 cm. A l'interior hi trobem la boixa de la tina nº 4 que queda emmarcada en un requadre igual que en el cas anterior, i també s'hi localitza un amagatall.
Al segon grup de sis tines hi trobem tres barraques més.
La quarta barraca es troba en molt mal estat: en manquen la coberta i la part superior dels murs. La pròpia runa n'omple l'interior i n'impossibilita l'accés. És de planta trapezoïdal i s'aprofitava el propi terreny per aixecar el parament sud-est. A seu interior s'hi localitzen les boixes de les tines nº 5 i 6, en aquest cas la pedra en la qual es troba l'orifici sobresurt de la vertical del mur.
La cinquena es troba davant de les tines nº 8, 9 i 10. És de planta rectangular, d'uns 3,00x5,00 m de llarg, amb murs de pedra seca i coberta de falsa cúpula. Presenta una única llinda de 190x60x13 cm. A la porta d'entrada, de 100x172m d'alçada s'hi veuen restes d'una frontissa. A l'interior hi trobem quatre amagatalls, restes de fustes i la pedra d'una premsa de vi.
La sisena, de menors dimensions, se situa darrere les tines nº 9 i 10. És de planta rectangular amb 2,80x1,60 m de llarg, amb murs de pedra seca i coberta de falsa cúpula. La llinda que configura l'entrada té unes dimensions de 165x50x11 cm. La porta d'entrada mesura 110x160cm d'alçada, i hi ha restes de frontisses. A l'interior hi trobem les boixes de les tines nº 9 i 10, que queden emmarcades en un requadre interior, i també s'hi localitzen un amagatall i restes de fustes.
Trobem també una altre construcció auxiliar ubicada entre les tines nº 7 i 8 en la qual es localitzen les seves boixes respectives. Aprofita com a paraments els murs de les mateixes tines i té una petita coberta en arc.
Finalment la setena barraca correspon a la tina nº 11. Aquesta s'ubica al lateral dret de la tina. És de planta irregular i aprofita com en altres casos el propi terreny per fer de parament. Per a la porta d'entrada, de 110x180 cm d'alçada, té dues llindes, una d'exterior de 138x40x15 cm i una d'interior. El gruix de les parets és de 77 cm. A l'interior hi trobem la boixa de la tina nº 11, i també s'hi localitzen dues finestres, dos amagatalls, un prestatge, una estaca de fusta i restes de frontisses per a la porta.

Les Tines d'en Ricardo 347 mts. N 41º 42.066 E 1º 54.706 són just al llit del torrent del Flequer.
Aquest és un conjunt format per sis tines de planta circular i dues barraques. La part inferior de les tines és construïda amb pedra i morter de calç i l'interior és recobert amb rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió, i és on es localitzen les entrades. Sobre els murs s'estén el voladís, construït amb pedres més planes. I finalment hi ha la coberta, feta amb el mètode d'aproximació de filades, sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines, descrivim les edificacions d'esquerra a dreta.
Primer hi ha un grup de dues tines que tenen la peculiaritat de tenir l'entrada al dipòsit i la sortida de les boixes a la mateixa vertical. Això és a causa que la coberta de la barraca, on trobem les boixes, queda al mateix nivell que el terreny que permet l'accés a les entrades d'aquestes tines. La tina nº 1 té una única llinda, que està esquerdada, amb unes dimensions de 160x63x10 cm, i en manca la llosa superior que cobreix la coberta. La tina nº 2 també té una única llinda, de 140x57x15 cm, i en manca igualment la llosa superior de la coberta. Algunes de les rajoles d'ambdues tines presenten una coloració més enfosquida.
A 1,50 metres trobem un altre grup de dues tines. Les seves boixes es troben mirant al torrent i, a diferència del grup anterior, queden emmarcades en un requadre interior al mur. La tina nº 3 té una llinda de forma curiosament trapezoïdal de 170x60x13 cm; l'interior del diposit és ple de vegetació i s'observen, sota la cúpula, les restes de les cordes emprades per agafar-se durant el trepig del raïm. La tina nº 4 és suposadament inacabada ja que no presenta l'enrajolat. Per a l'entrada té una llinda de 155x60x17 cm.
A continuació trobem la tina nº 5, que té la cúpula derruïda; no obstant això, el dipòsit i els murs restants estan en força bon estat de conservació. Queden les restes d'una frontissa que indiquen on anava l'entrada. No s'ha trobat la sortida de la boixa, que podria estar enterrada.
A 1,50 metres es localitza la darrera tina del conjunt, la tina nº 6. La seva entrada és contruïda amb dues llindes, una d'interior i una altra d'exterior d'uns 90 cm de longitud. És possible que durant la construcció, o bé posteriorment, s'ampliés el dipòsit de la tina, ja que la penúltima filada presenta uns encaixos que es troben tapats amb morter i la darrera filada de rajoles té una aparença més nova. La boixa està protegida per una petita coberta.
Existeixen dues barraques,
La primera s'emplaça a sota de les entrades de les tines nº 1 i 2.
La seva planta és de forma rectangular de 2,50x7,00 m de llargada. La paret de l'esquerra és feta de pedra amorterada i per a la de la dreta s'utilitza l'aflorament de roca del mateix terreny. La coberta, de pedra i morter de calç, és construïda amb volta de canó. A l'interior, i a una distància de 4,7 m entre ells, trobem les dues boixes del primer grup de tines situades al parament esquerra; així mateix, hi ha un muret de mig metre d'alçada, paral·lel i a 70 cm del parament frontal i dret, del qual es desconeix la seva utilitat; finalment també hi ha un amagatall.
La segona barraca és independent de les altres contruccions. La seva planta és de forma rectangular, d 3,40x3,20 m d'amplada. Els murs són fets de pedra seca i la coberta, de falsa cúpula. La porta, de la qual queden restes de frontisses, és feta amb dues llindes, una d'interior de 140x44 cm i una d'exterior de 165x20 cm. El gruix de les parets és de 60 cm. A l'interior hi trobem les restes d'una mola de premsa que s'utilitzava per fer el vi, un prestatge al parament sud-est, un foc a terra a la cantonada sud, tres finestretes i quatre amagatalls.

La primera Tina del camí del Flequer 356 mts. N 41º 42.081 E 1º 54.791 se situa al marge esquerra del camí que va al mas Flequer.
És un grup format per dues tines de planta circular amb una barraca comuna i una edificació auxiliar darrere d'elles. Amb el camí com a punt de referència, i observant el conjunt de cara, el descrivim d'esquerra a dreta.
La tina nº 1 presenta la part inferior dels murs construïts amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. Es troba en força mal estat: en manquen rajoles, la part superior dels murs i la totalitat de la coberta. Al seu interior hi ha runa i força vegetació que n'impossibilita l'observació.
A la tina nº 2, construïda d'igual forma, li manca igualment la part superior dels murs i la coberta. També té presència de vegetació a l'interior.
En amdues tines hi ha una rampa de pedra, coberta amb sorra, que hi permet l'accés. El conjunt de la construcció es troba en un estat força deteriorat.
Trobem una barraca i una edificació auxiliar.
La barraca, construïda amb pedra seca, està en força bon estat de conservació. La seva planta és rectangular, amb unes dimensions interiors de 3,60x3,10 m d'amplada. La porta d'entrada té 1,40x 0,70 m d'amplada, i presenta dues llindes, una d'interior i una altra d'exterior. Al seu interior s'ubiquen les dues boixes per a les tines; tre entrants que feien la funció d'armaris o prestatges; dues estaques de fusta clavades al parament esquerra, just al costat de l'entrada, i, fent cantonada amb el parament continu, hi ha una xemeneia amb conducció dels fums independent i directa a l'exterior. La coberta, de falsa cúpula, és folrada de sorra i pedruscall, i en manca la llosa superior. Darrere les dues tines trobem les restes d'una altra edificació de pedra seca. Aquesta podia emprar-se com a refugi o habitatge en certes èpoques de l'any. És de planta irregular, amb unes dimensions de 3,80x2,30 m d'amplada aproximadament. Els murs que resten dempeus, fins a una alçada de 1,40 m, són d'uns 60 cm de gruix.
Al parament sud-oest existeixen dos forats, tapiats amb morter de calç, que devien correspondre a dues finestres, i al nord-oest s'ubica la porta d'entrada, que tenia una amplada d'uns 80 cm, on queden restes de les frontisses.

La segona Tina del camí del Flequer 360 mts. N 41º 42.074 E 1º 54.814 se situa al marge esquerra del camí que va al mas Flequer.
És una construcció de planta circular. La part inferior dels murs és feta amb pedra i morter de calç i l'interior és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió, i és on es devia localitzar l'entrada a la tina, en aquest cas amb una llinda única de 150x50 cm d'ample. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planeres. La coberta és contruïda amb el mètode d'aproximació de filades, i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall. Hi ha una rampa de pedra, coberta amb sorra, que permet l'accés a la tina. S'aprecien també les restes de la construcció d'una barraca que tancava la boixa de sortida de la tina.
El conjunt es troba en força bon estat.

La tercera Tina del camí del Flequer 364 mts. N 41º 42.067 E 1º 54.837 se situa al marge dret del camí que mena al mas del Flequer.
La construcció té la planta de forma circular. La part inferior dels murs és construïda amb pedra i morter de calç i presenta l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. La part superior és feta amb pedra sense material d'unió i és on es localitzaria l'entrada a la tina. El conjunt de la construcció es troba en força mal estat, i n'han desaparegut la part superior del mur i la totalitat de la coberta. La runa de la pròpia construcció omple conjuntament amb vegetació el fons de la tina i impossibilita la visió de la boixa, que tampoc es veu per la part exterior. Tot el deteriorat estat en el qual es troba, podríem suposar que l'entrada a la tina donava al camí del Flequer i la boixa de sortida estava de cara al torrent del mateix nom. La pedra amb la qual ha estat construïda es troba molt deteriorada, ja que és molt trencadissa.

Les Tines de Juan Arnau e Hijo 315 mts. N 41º 42.772 E 1º 54.322 estàn situades al mateix llit de la riera de l'Àlber i pròximes a la font del mateix nom.
Aquesta construcció consta de dues tines i una barraca.
Les duestines formen un sol cos de planta rectangular. La part inferior dels murs, corresponents a la zona dels dipòsits, es van contruir amb pedra amorterada i la part superior, amb pedra seca. Per accedir a les tines es disposa d'una entrada comuna per a ambdues; aquesta entrada ha perdut la llinda que la conformava. Sobre els murs s'estén el voladís i finalment la coberta amb pendent a una aigua. La construcció de la coberta és feta amb troncs d'arbres com a bigues, col·locats paral·lels entre ells i amb la mateixa direcció del pendent. Sobre les bigues es disposen transversalment lloses de pedra, recolzades com a mínim per dues de les bigues; per sobre estan recobertes amb una segona capa de pedres planeres i finalment vhi ha una capa d'uns 30 o 40 cm de sorra i pedruscall.
Amdós dipòsits són de planta rectangular; el de la tina nº 1 té un acabat de ciment lliscat i un muret de 120 cm d'alçada el divideix en dos al seu tram inferior, i el de la tina nº 2 és revestit amb rajoles de ceràmica envernissades. Les boixes de les tines es troben a l'interior de la barraca de la mateixa construcció.
A la part superior dels murs hi ha tres finestres, una pera cada parament.
L'estat de conservació general és força bo, tot i que la part central de la coberta s'ha esfondrat.
Aquesta construcció disposa d'una barraca.
La seva planta és de forma quasi rectangular, amb unes dimensions de 5,40x4,10x3,60 m d'alçada al punt més alt, amb una segona cambra adossada al parament nord de 0,95x3,00 m de llarg. Els murs es van construir amb pedra seca i la coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades. L'entrada, de 80x160 cm d'alçada, està construïda amb amdós muntants verticals i monolítics sobre els quals es recolzen dues llindes. Les llindes estan col·locades l'una sobre l'altra; la inferior té unes dimensions de 130x100x11 cm, i la superior fa 130 cm de llargada per 40 cm de gruix, en la qual es llegeix la següent inscripció: OBRA HECHA DE JUAN ARNAU EIJO - 1911. La porta és de fusta folrada amb xapes de ferro on es llegeix la inscripció JUAN ARNAU E HIJO - 1911. El gruix de les parets és de 90 cm. Al parament sud hi ha una finestra. Al seu interior hi trobem tres amagatalls, una llar de foc amb xemeneia a la cantonada sud-est, una menjadora a la cantonada sud-oest, un banc de pedra de 35x140x40 cm d'ample, perpendicular al parament est, i les dues boixes que s'ubiquen al parament est de la cambra menor. El seu estat de conservació és força bo.

dijous, 4 de juny del 2009

DEL COLL D'ESTENALLES A MURA PEL TORRENT DE LA FONTFREDA















Aquesta excursió es realitza sortint del Coll d'Estenalles 875 mts. N 41º 40.196 E 1º 59.682 que és el punt més alt de la carretera de Terrassa a Navarcles, aproximadament al quilòmetre 15. En aquest punt hi ha el Centre d'informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, amb una exposició permanent dels temes més importants de la muntanya. L'esmentat coll separa les serres de la Pola, de la Mata i la de l'Obac.

Prenem el camí que surt a l'esquerra i que va a la casa de la Mata, avui també convertida en centre d'informació del parc.
Continuem en direcció al Collet del Vent 910 mts. N 41º 39.942 E 1º 59.253, que fa de separació de les quintanes de la Coma i les de Sant Jaume de la Mata. Arribant al Coll de Garganta 890 mts. N 41º 39.751 E 1º 59.045 que està situat sobre la Fontfreda, al costat de la font de l'Hort, prenem el camí del Racó de la Fontfreda, fins arribar a la cova nº 1 de la Fontfreda 842 mts. N 41º 39.889 E 1º 58.975, per després dirigir-nos fins a la Font Gran de la Fontfreda 838 mts. N 41º 39.892 E 1º 58.983. En aquesta font, era on s'aplegaven els carboners i boscaters en temps passats.

Continuarem el camí pel torrent de la Fontfreda, que és la continuació del torrent de la Coma d'Adei. Neix a l'esquerra del pujol de la Mata i arriba a Mura, on deixa les aigües a la riera de Nespres.
A la confluència amb el torrent del Parrac i sota el pujol de la Mata, ens arribarem fins al Roure del Parrac 612 mts. N 41º 40.765 E 1º 59.058, roure que porta el nom del piler que hi feia carbó antigament. Avui aquest roure de grans dimensions, és mort per culpa d'un llamp.

Prosseguirem el camí fins arribar a els Tolls de Mura 552 mts. N 41º 40.926 E 1º 58.797, on podrem contemplar una sèrie de tolls esculpits en la roca, així com una bonica balma.
De camí a Mura, visitarem el còdol del torrent de les Llossades 490 mts. N 41º 41.597 1º 58.925, finalitzant l'excursió de 10 quilòmetres, al centre de la capital de les valls del Montcau.

dimarts, 2 de juny del 2009

TINES A LES RIERES DE MURA I SANT ESTEVE




























La Tina del Llobregat 220 mts. N 41º 43.469 E 1º 52.677 se situa pròxima a la desembocadura de la riera de Mura al riu Llobregat.
Es tracta d'un conjunt format per una tina i una barraca.
La part inferior dels murs de la tina és feta amb pedra amorterada i forma l'estructura per al suport del dipòsit. L'interior del dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades; la seva obertura superior, on es recolzaria el brescat, es presenta tapat amb peces ceràmiques amorterades i, al centre, hi ha un orifici de forma rectangular de 60x80 cm. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió i s'hi localitza una finestra i l'entrada a la tina. L'entrada és feta amb ambdós muntants verticals sobre els quals es recolzaria la llinda, en aquest cas inexistent. Sobre els murs hi ha una filada de pedres més planeres que constitueix el voladís. La coberta, és feta amb el mètode d'aproximació de filades.
El desnivell per accedir a la tina és resolt amb una rampa feta amb pedra i coberta amb sorra. La construcció ha estat feta amb pedres treballades.

La Tina Solitària 237 mts. N 41º 43.521 E 1º 53.504 se situa al marge del camí que ressegueix la riera de Mura.
La construcció consta d'una tina de dipòsit circular i dues barraques. La part inferior dels murs és feta amb pedra amorterada i, per l'interior, el dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades preses amb morter de calç. A la part superior dels murs, construïts amb pedra seca, hi trobem dues finestres i l'accés al dipòsit. El darrer és fet amb dos muntants verticals sobre els quals es recolzaria la llinda, en aquest cas inexistent. La coberta de la tina és de falsa cúpula.
La primera barraca es localitza a l'est de la tina. És de planta rectangular de 2,05x1,70 mts. És una construcció feta amb pedra seca. El gruix de les parets és de 50 cm. La porta d'entrada és de 65 cm d'amplada i presenta un encaix al muntant dret. A l'interior hi trobem quatre amagatalls, tots ells de grans dimensions; al parament sud un de 40x60x30 cm; al parament oest, un de 20x20x20 cm; al parament nord, un de 60 cm d'ample , i al parament est, el darrer, amb 60x40 cm de fondària.
Al nord-est trobem la segona barraca. És de planta trapezoïdal amb 2,20x1,20x3,15 de llarg. Es tracta d'una construcció feta amb pedra seca. El gruix de les parets és de 55 cm. La porta d'entrada és de 120 cm d'amplada. Al parament oest hi trobem un amagatall de 130 cm de fondària.

La Tina Transformada 236 mts. N 41º 43.537 E 1º 53.543 se situa al marge del camí que ressegueix la riera de Mura.
Es tracta d'una construcció constituïda per una tina i una edificació auxiliar.
La planta de la tina és de forma circular. La part inferior dels murs és construïda amb pedra i morter de calç i l'interior era recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades de les quals tant sols en resten quatre peces. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen tres finestres i l'entrada a la tina. Aquesta és de forma rectangular amb una llinda de 197x65x8 cm. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planeres. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades.

La Tina del Solei de les Gèneres 265 mts. N 41º 43.943 E 1º 53.754 es troba pròxima a la riera de Mura.
La construcció és constituïda per una tina i una barraca que s'han construït aprofitant el desnivell d'un bancal.
La planta de la tina és circular. La part inferior dels seus murs és feta amb pedra ben carejada i amorterada i la part superior, amb pedra sense material d'unió. El dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades i l'obertura superior del dipòsit, on es recolzaria el brescat, està tapada amb peces ceràmiques amorterades on, al centre, hi ha una obertura de forma quadrada de 85 cm de costat. L'entrada a la tina, de la qual manca la llinda, està feta amb els dos muntants verticals. Existeixen tres finestres de petites dimensions, totes elles a la mateixa alçada. S'han perdut la part superior dels murs i la totalitat de la coberta. El broc o boixa es localitza al cantó sud del dipòsit a 2 metres de l'entrada a la barraca, i queda emmarcat en un rectangle de 45 cm a l'interior del mur.
La barraca, molt pròxima a la tina, presenta l'entrada quasi perpendicular a l'eix de la boixa. L'espai des del broc fins a l'esmentada entrada queda reomplert amb pedres fins a una alçada de 1,40 m.
La barraca s'adossa al sud-est de la tina.
És de planta rectangular amb 2,20 m d'ample i 2,70 m de llarg. Els paraments són fets amb pedra seca i la coberta, feta amb el mètode per aproximació de filades, se n'ha perdut la llosa superior. Per a la porta d'entrada, de 65x130 cm, te una llinda de 85x33x12 cm.
Cal indicar que el bancal que aprofiten la tina i la barraca per la seva ubicació, és fet igualment de pedra seca.

La Tina de la Resclosa del Ventaiol 261 mts. N 41º 43.873 E 1º 53.800 se situa al marge del camí que ressegueix la riera de Mura.
És una construcció d'una única tina de planta de forma circular, tant per l'exterior com per l'interior. La seva part inferior està construïda amb pedra i morter de calç i l'interior del dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen l'entrada a la tina i dues finestres que donen al camí. L'entrada és de forma rectangular i s'acaba amb una llinda de 150x46x18 cm. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planes. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, sobre la qual s'estén una capa de pedruscall. La boixa per la qual sortia el vi es troba al cantó oposat de l'entrada, i queda enmarcat en un doble requadre de 90x80 cm que sobresurt del parament a dos nivells, el requadre exterior fa 40x30 cm.

La Tina de la Baga de les Cucoles 258 mts. N 41º 43.825 E 1º 53.978 se situa pròxima al camí que ressegueix la riera de Mura.
És una construcció formada per una tina i una barraca.
Es tracta d'una tina de planta circular a l'interior i rectangular a l'exterior. La part inferior dels murs és feta amb pedra i morter de calç i la part superior, amb pedra sense material d'unió. La llinda per a l'entrada i la coberta s'han esfondrat. La coberta, encara és inexistent, es creu que era amb pendent a una aigua.
Aquest fet es dedueix per la inclinació que prenen els paraments perpendiculars al de l'entrada, aquests decreixen de forma quasi lineal fins a trobar-se amb el parament posterior.
L'interior del dipòsit era recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades, ho podem afirmar perquè es pot observar una part de la filada superior i per l'estanquitat que confereix, en contenir aigua. La boixa es localitza a l'interior de la barraca, i consisteix en un bloc de pedra força treballat al qual s'ha practicat un orifici. El bloc esmentat sobresurt uns centímetres respecte dels murs de la tina.
La barraca es troba situada al parament est de la tina. És de planta rectangular de 3,90x2,50 m. Per a la construcció del parament sud aprofita un sortint de roca, i la resta és feta amb murs de pedra seca. El gruix de les parets és de 46 cm. La porta d'entrad té una amplada de 84 cm i s'ha perdut la llinda que la tancava. Igualment, també s'ha perdut totalment la coberta. A l'interior hi trobem la boixa de la tina.

La Tina de la Masia de Sant Esteve 298 mts. N 41º 43.866 E 1º 54.550 se situa pròxima a Sant Esteve de Vilarasa.
És un conjunt format per un grup de dues tines amb dipòsit de planta circular i planta exterior en forma de vuit.
La part inferior de la construcció és feta amb pedra i morter de calç i per l'interior els dipòsits es troben recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen la porta d'accés, comuna per a les dues tines, i una finestra a la primera tina. L'esmentada obertura per a l'accés té la mateixa amplada de baix a dalt; la llosa que fa funció de llinda és de 110x48x19 cm i reposa sobre els muntants verticals. Sobre els murs s'estén el voladís, construït amb pedres més planes. Les dues cobertes, parcialment enrunades, se sobreposen i són fetes mitjançant el mètode d'aproximació de filades, i a sobre d'elles s'estén una capa de sorra i pedruscall.
Les dues boixes no han estat localitzades a causa dels residus acumulats i la vegetació que hi creix al voltant; probablement, però, es troben al cantó oposat a l'entrada al dipòsit.
Actualment les dues tines presenten grans esquerdes verticals als murs i l'interior és ple de deixalles. Fa pena veure aquesta tina plena de deixalles. Des d'aquí faig una crida als seus propietaris, perqué en prenguin nota.