dimarts, 22 de juny del 2010

FALGUERA AQUILINA

La Falguera Aquilina (Pteridium aquilinum) és una planta de rizoma llarg i serpentejant, de fulles de 30 a 180 cm, tres vegades pinnades, de contorn en forma de delta, amb els segments oblongs.
Els sorus ressegueixen la vora dels segments. És una espècie cosmopolita, que a Catalunya se situa preferentment sobre sòls silicis o descalcificats de la muntanya mitjana.

SEMPREVIVA BORDA O FLOR DE SANT JOAN


La Sempreviva Borda o Flor de Sant Joan (Helichrysum stoechas) és una mata de port discret d'un o dos pams d'alçada, de color grisenc i fulles linears que pertany a la família compostes. A l'estiu, la Sempreviva Borda floreix en una colla de capítols menuts i esfèrics, de només 5 mm de diàmetre, agrupats al capdamunt de les tiges. Aquests capítols destaquen per les bràctees daurades que protegeixen les flors grogues, petites i tubuloses, i per la seva persintència.

La Sempreviva Borda viu a les brolles, als terrenys secs o pedregosos. És una planta d'olor agradable, les infusions de la qual s'havien utilitzat com antipirètic.

DENT DE LLEÓ





La Dent de Lleó (Taraxacum Officinale Weber) pertany a la família de les Asteràcies (Compostes). És originària de les zones temperades d'Euràsia, però ara es pot trobar a molts indrets del món com a espècie neòfita.
És una planta molt comuna a tota Europa, creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar quasibé a qualsevol lloc.

És molt característica i fàcil de reconeixer, no sol superar els 40-50 cm, d'alçada. Les fulles son alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de Margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.

Les seves fulles tenen usos gastronòmics i es poden menjar crues, bullides, fregides o en truita. També les inflorescències es poden menjar.
És una planta molt resistent i fàcil de cultivar al jardí.

ESPANTALLOPS




L'Espantallops (Colutea arborescens) és una planta de la família de les fabàcies, és originaria de l'àrea del Mediterrani i es troba al sud d'Europa i en les zones temperades d'Àsia occidental i Àfrica del nord.

És un arbust que pot fer fins a 3 m, d'alçada però generalment no ultrapassa els 120 cm. Acostuma a viure als marges dels camins, en clarianes de bosciu, a les bosquines arbrades, pinedes esclarissades i garrigues fins a una altitud de 1500 m.
Aquesta planta creix tant sobre terreny silici com sobre calcari.

Els fruits formen una beina que pot fer de 5 a 7 cm, de llargada i es van inflant mentres maduren, Són molt espectaculars els fruits madurs de l'espantallops degut a llur color rogenc.

Les papallones conegudes com a Blavetes (Polyommtus bellargus) viuen lligades a l'Espantallops.
El nom d'aquesta planta prové del fet que les llavors queden soltes a l'interior del llegum madur. Quan el vent mou els fruits es pot sentir un soroll, que segons el folclore tradicional de Catalunya, espanta els llops.

Les fulles es fan servir com a laxant, però el seu fruit és tòxic.

diumenge, 13 de juny del 2010

ARANYONER


L'Aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.
És corrent en les bardeisses de gran part d'Europa (manca a partir del centre d'Escandinàvia), Àsia i nord d'Àfrica.
Ateny fins a dos metres d'alçada i està proveït de moltes punxes inserides a la tija i les branques.
Floreix cap al final d l'hivern amb flors blanques que surten abans de les fulles.

Els seus fruits (anomenats aranyons) són esfèrics, d'un centímetre de diàmetre aproximadament. Són comestibles però molt astringents i tenen gran quantitat de taní.
El seu gust millora després d'haver sofert l'acció d'una gelada. Se'n poden fer melmelades.
Són la base, a través de la maceració en alcohol, de l'elaboració del Patxaran.

dilluns, 31 de maig del 2010

JA TENEN ENTRENADOR

-->
Carta abierta a Don JOSÉ MARIO DOS SANTOS FÉLIX MOURINHO, nacido en Setubal (Portugal) el 26 de Enero de 1963.

Apreciado Sr. José Mario,

No sabe la alegría que he tenido esta mañana al enterarme que a partir de hoy, es Ud, el entrenador del Real Madrid.
Doy las grácias a Don Florentino, un buen crack en el mundo del talonario de cheques y que continue por muchos años, al frente del club.
Por favor le pido, no pierda núnca el desaliento.

No obstante, desde aquí quiero manifestarle mi mayor apoyo Don José, en su trayectoria deportiva ante el Real Madrid, y decirle de viva voz: Don José, dispone Ud, de un gran caracter i personalidad, y es Ud, uno de los mejores entrenadores de fútbol en el mundo entero.

Por favor, no cámbie ni un ápice en su comportamiento.
Lo que el club madridista necesita de una vez por todas, es un perfil prepotente como el suyo, sin la más mínima educación, ni respeto por nadie y siempre colaborador en las ideas de Don Florentino. Faltaria más.

Siempre adelante con su ademán y no defallezca núnca, pero recuerde, quien y cuando se lo dice. Tome buena nota.

Le preconizo que su labor en este club, será del todo nefasta, anti-cordial, con falta de sensibilidad y un total desprecio por los demás, como suele ser su estilo.
Acabará en definitiva como lo que és: un personaje gris, nefasto y que lo único que habrá aprendido en este mundo, es llenar sus arcas, consiguiendo ser uno de los mejores entrenadores de fútbol de toda la galáxia, pero a su vez también obtendrá la copa a la irreveréncia y a la falta de caballerosidad.

Su comportamiento como persona pública hasta el dia de hoy, es del todo reprochable, indignante y con una falta total, por lo que a la ética se refiere.
Alguien dijo y que yo también corroboro:

Le quedan tres telediarios señor, tiempo al tiempo
Dios les cria y ustedes se juntan.
Chulos i toreros com Ud., faltan en esta época de crisis. Bienvenidos al ruedo.
Viva el deporte, la deportividad y la politica. Lo demás no importa para nada.

Ah¡¡¡, yo continuaré con mi humildad, y que por muchos años sea Ud, el mejor entrenador del universo.

Besos y abrazos.

Joan Escoda i Prats.


Cortesía d'Enric Sànchez Cid.

dissabte, 15 de maig del 2010

dilluns, 10 de maig del 2010

CARENA DELS EMPRIUS























La carena dels Emprius fa de partió dels termes municipals de Mura i de Sant Llorenç Savall.
Comença a la font del Llor i arriba a la serra de les Garses.
Cal destacar que s'hi troba el turó de Roca Sereny i les restes del Castell de Pera. En aquesta carena s'hi troba també el turó de Finestrelles, la Vella dels Emprius, el Queixal Corcat, el Puro dels Emprius, l'agulla de la Casa de la Vall i l'Ocell de Pedra. Presideix tota la Vall d'Horta.


El topònim Finestrelles prové de la quantitat de forats que té la roca , com si talment fossin finestres.

El Queixal Corcat és a l'esquerra del coll dels Emprius, prop del Cau dels Emboscats. El nom li ve donat pel seu aspecte de queixal corcat, ja que el seu interior és buit i permet pujar-hi fins al cim, de 965 metres d'altitud.

L'Ocell de Pedra és a la contrada de la casa de la Vall. La roca, situada quasi al final dels Emprius, té la forma d'un ocell i està separada de les cingleres d'aquesta contrada.

El Romeu és una casa situada quasi al final de la Vall d'Horta i propera a la Pregona, prop dels Emprius i del Coll d'Era Ventosa. El document més antic que parla d'aquesta casa i que al mateix temps confirma la seva antigor data de l'any 1468. L'any 1960 fou restaurada molt dignament.
La Pregona també coneguda antigament amb el nom de Coma Pregona. Una de les masies més antigues de la serralada dels Emprius.
Es troben referències d'aquesta casa en documents dels anys 1266, 1360 i 1577. La masia era propietària, antigament, dels terrenys de Roca Mur.
Roca Mur és un extraordinari turó, segurament més conegut amb el nom de la màquina de tren. Té una altitud de 789 metres, proper al Coll Gavatx al sector de la Vall d'Horta. Es format per tres roques anomenades Xemeneia, Cabina i Carbonera. En el seu cim es poden observar restes del Castell de Rocamur.

divendres, 7 de maig del 2010

GARRIC

El Garric o Coscoll (Quercus coccifera) és un arbust de fins 2 metres, de fulles dentatoespinoses, glabres, concoles, coriàcies.

Gla fins a 3 cm, de maduració biennal o anual, endocarp tomentós; cúpula amb escames patents i punxents
.
Indiferent edàfic, encara que prefereix els sols de reacció bàsica. És una espècie molt ben adaptada a l'eixut estival, però és sensible a les baixes temperatures; es troba des del nivell del mar fins als 1200 m.

Forma part de les màquies i garrigues de la regió mediterrànea.
La seva fusta s'ha utilitzat, a petita escala, per a llenya i carbó.

Antigament es va cultivar per la cria a les seves branques de Cotxinilles Kermes, emprades per l'obtenció del colorant grana o carmesí.
En castellà és anomenat Coscoja.

dimarts, 4 de maig del 2010

FONT DE LA RAURIGA

La Font de la Rauriga 777 mts. 31T 413702 4611238, es troba molt a prop de les ruïnes del mas de la Rauriga, situada a la fondalada de la Porquerissa.

FONT DE LA REBOLLEDA

La Font de la Rebolleda 683 mts. 31T 413148 4612737 es troba situada a prop del paratge del Turó del Pujol.