La Capferrada groga (Centaurea Collina) és una herba perenne amb fulles irregularment pinnatífides, més les caulinars que no les de la base, i el port similars als del gratabous (Centaurea Scabiosa), una espècie amb la qual es pot hibridar. Però la capferrada groga s'identifica bé per les flors grogues, no pas purpúries i per l'apèndix de les bràctees del capítol que, a més dels cilis laterals, té una punta terminal, robusta i punxosa.La capferrada groga viu als erms ruderals, a les vores dels camins i als camps de cereals, on floreix a l'estiu després de la sega.La capferrada groga no és tan abundosa a la comarca del Bages com el gratabous.
La Ginesta (Spartium Junceum) és un arbust alt ben conegut per la vistositat desbordant de la seva florida. Té unes branques verdes assimiladores, estriades, que donen el nom de morfologia genistoide que s'aplica a les espècies d'arbustos, majoritàriament de la família papilionàcies, que com l'argelaga (Genista Scorpius) tenen una fesomia similar.Les fulles són simples, escasses i cauen ben aviat deixant tota la responsabilitat de la fotosíntesi a les tiges verdes.Les flors són grogues, típicament papilionàcies, grosses, molt perfumades i tant abundants que solen recobrir completament la planta.La ginesta és una planta tòxica que conté l'alcaloide cistina, de propietats similars a les de la nicotina.La ginesta viu en ambients lluminosos i no massa freds.
El Setge o Escrofularia (Scrophularia Nodes) és una herba vivaç, de tija quadrada i fulles oposades, que pot arribar a una alçada considerable si troba bones condicions per al seu desenvolupament.La tija es troba rematada per una panícula de petites flors, en forma de vesícules de color marró-vermellós.És una planta que es troba en zones relativament humides, com en rouredes o fagedes. A la Península se la pot trobar per tota la serralada cantàbrica, així com en diverses muntanyes septentrionals del país, i també en zones del Bages.A aquesta planta se li van atribuir nombroses virtuts, però sobretot s'emprava per combatre l'escròfula (enfermetat infecciosa que afecta als gànglis linfàtics) d'on ve el seu nom.L'herba floreix a l'estiu. La collita es pot fer des de maig fins al setembre i les parts que resulten més útils des del punt de vista mèdic, són el rizoma i les fulles, una vegada recollits tots dos, es posen a assecar a l'aire i posteriorment es guarden en llocs apartats de la llum.En les fulles apareixen diversos àcids, entre els quals cal destacar l'àcid cafetànic, el cinàmic i el butíric. També contenen flavonoides, antraquinona i saponines: aquestes últimes estàn presents en tota la planta, llevat de les arrels.Actualment, s'atribueixen a la planta virtuts com la de ser un bon purgant.En l'antiguitat es feia servir principalment per combatre l'escrofulòsi, es a dir, aquells abcessos que supuran i que s'obren a la pell, normalment com a efecte secundari a la tuberculosi dels ganglis linfàtics, i també per curar les morenes, així com tota mena de tumors. Aquest ús tant particular probablement es devia als petits "tumors" que apareixien a la soca de la planta; això va fer creure als nostres avantpassats, que la planta tenia certes virtuts que la feien particularment eficaç contra tot tipus de malformacions tumorals.Avui en dia se li reconeixen a la planta algunes virtuts per calmar el dolor que produeixen les morenes, així com per rentar determinades úlceres, però els seus usos més primitius han quedat ja relegats.
La Flor Caputxina (Anacamptis Pyramidalis) és una orquídia que normalment fa de 25 a 40 cm d'alçada.Les seves flors són petites i estan agrupades en espigues molt denses.Floreix de mitjan maig a principi de juliol. És una planta pròpia dels sòls calcaris força freqüent al Bages.Viu a brolles i als prats secs i, especialment, a les joncedes, per sota dels 1200 m d'altitud.
El Revolt de la Capella, està situat al costat esquerra de la carretera de Matadepera a Navarcles BV-1221 Km 11,900 31T 415428 4612519.
Hi podem trobar un monòlit que diu: RICHARD BENASCO ARGEMÍ TORMENTA ET FLAMMAS VINCERE SOLA FIDES + POT VIT VII-IX-MCMXXXVI
Que en català significa més o menys: RICARD BENASCO ARGEMÍ,LA MÀQUINA DE GUERRA I LES FLAMES NOMÉS LES POT VÈNCER LA FE. 7 de setembre de 1936
Es tracta d'un assassinat a trets en aquest lloc, d'un empresari castellarenc i que fou cremat amb benzina una mica més avall.
La seva mort, fou certificada gràcies a la dentadura, i també a unes claus que es van trobar en el lloc dels fets.
És una més, de les atrocitats comesses durant la guerra civil del 1936.
Sobre aquest fet, el senyor Jordi Guillemot en parla a la seva web: http://www.caudelguille.com
Descansi en pau.
Els Colitxos o Esclafidors (Silene Vulgaris) són una herba perenne, de fins a mig metre d'alçada, de la família cariofil·làcies. Les fulles són oposades, lanceolades, sèssils i més o menys glauques.
Les tiges acaben en una inflorescència esvelta i elegant, un dicasi, on cada branqueta es ramifica en 3, la tija central o principal que culmina en una flor més dues branquetes laterals, d'ordre menor, que al seu torn es ramifiquen segons el mateix patró per continuar la inflorescència.
Les flors, que s'obren de nit, consten de 3 estils sortits, 10 estams, 5 pètals blancs, profundament bilobats i units per la base i d'un calze globós, obert i inflat, molt característic, que diferencia als colitxos d'altres cariofil·làcies.
Aquests calzes es poden fer esclatar, d'aquí ve el seu nom popular català d'esclafidors. El fruit és una càpsula. Les fulles tendres dels colitxos es poden menjar com a verdura; tenen un gust lleugerament dolç que recorda una mica el dels pèsols.
Els colitxos estàn ampliament distribuïts; es troben en vores de camins i àrees humanitzades.
L'Espadella o Lliri dels Blats (Gladiolus Segetum) és una planta herbàcia bulbosa de 40 a 80 cm d'alçària, de fulles allargades, sovint ensiformes, de flors de color vermell purpuri amb el periant amb tres divisions externes esteses o reflexes, i tres divisions internes dretes. Pertany a la família de les iridàcies.
Prospera sobretot a les messes.
El Pinzell (Staehelina dubia) és una mata de la família compostes, de fins a dos pams d'alçada, amb les tiges grises i les fulles estretes, de marge irregularment dentat, de color verd o rogenc a l'anvers amb un nervi central ample, clar i contrastat, i uniformement blanquinós pel recobriment tomentós al revers.Pel seu to general grisenc, el pinzell passa desapercebut durant gairebé tot l'any, fins que al florir al mes de juny, quasi en solitari als terrenys secs, té les seves setmanes de glòria.Fa uns capítols estrets i elegants, com pinzells enlairats, amb diverses sèries de bràctees de vores purpúries i flors també purpúries.El pinzell és una planta de distribució mediterrània occidental, que viu preferentment a les brolles de romaní.
La Malva o Malva Major (Malva Sylvestris) és una herba bianual o perenne que no sol faltar mai en solars abandonats, a les vores dels camins o a l'entorn de les cases de pagès. Les fulles són de nerviació palmada i de contorn arrodonit, amb 5 o 7 lòbuls als seu torn dentats.Les flors de la malva mostren una bonica i inconfusible simetria radiada pentàmera. Consten d'un calze de 5 sèpals envoltat per 3 bràctees (el calicle), i d'una corol·la de 5 pètals grans, de fins a 3 cm de longitud, escotats a l'àpex i esplèndids amb el seu atractiu color rosa o porpra, el color malva, més intens a les nerviacions.Els nombrosos estams estan soldats en una columna central que envolta els estils. Els seus fruits, que recorden una petita carabassa del voltant d'un centímetre de diàmetre, són comestibles quan són verds.L'expressió "fer malves" o "criar malves", aplicada a una persona morta i enterrada, al·ludeix encertadament al fet que la malva creix en sòls molt nitrogenats.
L'Abellera Catalana (Ophrys Catalaunica) es caracteritza pels sèpals i pètals rosats i per un label més o menys arrodonit, de color entre brunenc, morat i porpra, pilós a tot el vol i amb una màcula central ben delimitada, de color porpra violaci brillant, en forma de lletra H o romboidal amb una escotadura a l'extrem allunyat dels pol·linis. L'Abellera Catalana viu sobretot a les joncedes, on floreix al maig.Ophrys Bertolonii és un grup en la qual es consideren 11 tàxons menors, difícil de destriar i amb poca unanimitat entre els botànics que s'hi han dedicat, distribuïts per l'est de l'àrea mediterrànea des de Catalunya fins a les costes adriàtiques. La distribució de l'Abellera Catalana es restringeix a l'interior de Catalunya incloent la comarca del Bages on, sense ser rara, tampoc és una de les abelleres més comunes al Roselló i al sud de França. Al mateix grup pertany (O.Balearica), de morfologia molt similar i distribuïda exclusivament per totes les illes Balears.Les orquidàcies o orquídies són herbes que es caracteritzen per tenir unes llavors minúscules, les flors amb l'extrem de les estructures femenines soldades amb les masculines i amb un dels tres pètals (el label) generalment molt diferenciat, i també perquè generalment els grans de pol·len es presenten aglomerats en dues masses voluminoses anomenades pol·linis.Les abelleres són orquídies del gènere Ophrys, que és principalment mediterrani. Es troba des de les Canàries fins al mar Caspi i des del Nord d'Àfrica fins a Escandinàvia. Les abelleres viuen sobretot en indrets assolellats amb sòls calcaris. El Bages destaca per l'abundància d'espècies (12) d'aquest gènere, que és notable pel seu original sistema de pol·linització. Aquest procés el duen a terme, en gairebé totes les espècies d'abellera, petites abelles mascle de diferents espècies que transporten els pol·linis de flor en flor atrets per un reclam de tipus sexual. Aquest reclam és olfactiu i també visual, perquè el gran pètal bellament acolorit anomenat label, imita l'olor i el color o la forma de la femella del pol·linitzador específic. El pol·linis s'adhereixen al cos dels mascles estafats mentre intenten desesperadament copular amb les falses femelles. Així l'insecte podrà després pol·linitzar altres flors en intentar copular amb elles.
El Gratabous (Centaurea Scabiosa) és una herba perenne d'entre 0,5 i 1 m d'alçada, de la família compostes i una de les espècies del gènere Centaurea més comuna al Bages.
