La COLÒNIA EL GUIXARÓ 420 Mts, 31T 407839 4649970 queda inclosa dins el terme municipal de Casserres, malgrat
quedar més a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu
Llobregat, el Guixaró queda situat entre les colònies de Cal Prat i Viladomiu
Nou.
Els orígens de la
colònia del Guixaró els hem d'anar a buscar a finals del segle XIX, i més
concretament l'any 1879, quan Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà
una part de les terres del mas Guixaró, les més properes al riu, per
tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó que aprofités
l'aigua del riu Llobregat com a font d'energia.
La fàbrica es construí
entre els anys 1888 i 1889, i la vella resclosa de fusta i amb un canal de
derivació molt petit (no és l’actual), es construí l’any 1895. Ja de bon
principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de
l’aigua, en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats, i també a la màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia
complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del
cabal del riu Llobregat.
El Sr. Comelles
no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al
costat de la fàbrica del Guixaró, també s'hi construïren pisos per als
treballadors i un conjunt de serveis i equipaments, per tal que els obrers
tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure.
Un altre edifici que
l’amo féu construir, i que s’entenia com un servei per als treballadors, fou
l’església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de
la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a
l’edifici de les antigues escoles.
Fins fa uns trenta
anys, i des de l’origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper
cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El
capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era
l’ull vigilant de l’amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors,
el missatge que l’amo era com un pare per als treballadors, una figura
protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis.
L'any 1902 Esteve
Comelles, el fundador de la colònia, morí i el Guixaró quedà en mans dels seus
fills. L'any 1917 els Comelles van vendre la colònia del Guixaró a
Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van
vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir
d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que
connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors
amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els
safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol, i finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable al Guixaró.
Després de la Guerra
Civil, seguiren apareixent nous serveis i equipaments per a la gent de la
colònia, (la guarderia, el 1946; la biblioteca, el 1948; el teatre, el 1949 i
els pisos nous, el 1953). També després de la Guerra de 1936-1939,
concretament l’any 1942, es construí la nova resclosa i el canal, que fa 498m
de llargada i uns 2m de profunditat; s’anà consolidant l’electrificació del
sistema productiu de la fàbrica, i s’amplià l’espai industrial (1948-1950). Aquestes
novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels
anys més durs de postguerra.
Aquesta situació
de plena activitat productiva i plena ocupació de la colònia, entre
els anys cinquanta i seixanta al Guixaró, hi vivien unes 400 persones es
mantingué fins als anys setanta. A partir de llavors, els indicis de
crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies
industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població (la gent
anà a viure a Puig-reig i Gironella, principalment) i s'anaren
clausurant serveis tradicionals de la colònia, com l'escola o la botiga.
Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després
del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se’ls va
oferir la possibilitat d’adquirir els seus habitatges en règim de propietat.
Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la
fàbrica torna a encabir activitat industrial.
L'església, el
teatre (fou construït l'any 1949 i es restaurà el
1998), l'escola (construïda l'any 1932), la zona
esportiva (disposa de camp de futbol, camp de futbol-sala, zona de petanca
i zona d'esbarjo per els infants), la font de la Bauma (situada en el
camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou) i la font del Racó.