SANT JOAN VELL d'OLÓ

Sant Joan Vell d'Oló  31T  416741  4633774  403 mts.

És una església parroquial romànica del segle XI, del terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès. Està situada a prop de l'extrem de ponent del terme municipal, al sud-oest de Santa Maria d'Oló, i a ponent de Sant Joan d'Oló. És a prop i al nord de la masia d'Armenteres, al cim d'un turó.

Edifici romànic possiblement construït en la segona mitad del segle XI. Es tracta d'una església d'una sola nau, amb absis semicircular a Sol ixent. Aquést en el seu exterior, està ornamentat amb un fris d'arcuacions cegues, distribuïdes en grups de cinc entre bandes llombardes. Al centre de l'absis, hi ha una finestra de doble esqueixada en molt mal estat, coronada amb un arc de mig punt.

La porta es troba al capdavall del mur de migdia. El sostre està esfondrat, però es creu que estaria cobert amb volta de canó, mentre que l'absis ho seria amb volta de quart d'esfera.

L'aparell és obrat amb carreus petits, disposats en filades, barreja d'arenisca i gres. Algunes de les dovelles són de pedra tosca. L'estat de l'edifici és de franca ruïna i la vegetació tendeix a envair l'església.

Documentada des d'antic ja amb la categoria parroquial, l'ha mantinguda fins a l'actualitat, tot i que ara està agrupada a Santa Maria d'Oló i aquesta categoria l'exerceix l'església més moderna que hi ha a prop, a llevant. Tot i que és en ruïnes, l'absis conserva arcades llombardes i lesenes, característiques d'aquella mena de construccions.

El nom d'Oló apareix el 889 i el terme és documentat des del 927; l'església de Sant Joan es troba esmentada el 1081 i de la seva funció parroquial se'n té constància des del 1136. Aquesta funció parroquial l'ha conservada fins avui, encara que el títol ha estat traslladat a l'edifici nou que es construí entre el 1629-1639.

Es creu que l'església degué passar a la Canònica de l'Estany el 1364, quan féu la compra del castell d'Oló. Aquesta dependència degué durar fins al 1592, data d'extinció de la canónica, passant a formar part de les Cinc Dignitats Reials; en tenim constància, concretament, el 1686 quan el bisbe de Vic Pasqual, al visitar la parròquia fa constar que pertany a les Dignitats Reials.

MOLÍ DE LES VINYES

Molí de les Vinyes  31T  423735  4626419  579 mts.

Es troba situat a la riera de Castellnou al nord-oest de la casa de les Vinyes.

Restes d'un edifici del qual només s'identifica el pou del molí (rodó, de 1,40 m de diàmetre) i el carcaba, que fa 1,90 m d'amplada. També sembla identificar-se part de l'antiga bassa i del rec que hi duia l'aigua. Possiblement pertanyi al segle XVIII.

Ramon Tarter esmenta una acta notarial de l'any 1787 que feia referència a un conflicte per la situació d'un molí, que no quedava clar si pertanyia a la parròquia de Moià o a la de Marfà (Tarter i Fonts, 2012 p. 24). Pel que es diu, en aquell moment no se sabia amb certesa on havia estat instal·lat aquell molí, que era dins del terme de la Sala Mosterola, raó per la qual es va demanar a un paleta de Moià i a una altre persona que reconeguessin uns forats que hi havia a la roca per determinar si podien correspondre a l'estacada de l'antiga resclosa, i si unes restes en podien ser la bassa.

CREU GRAVADA

Creu Gravada  31T  422270  4631689  768 mts.

Es troba a la pista forestal que va del Pla de Maria a la masia del Rourell al terme municipal de Moià, a la banda de dalt de la pista.

Gravat insculpit en una pedra que representa una creu de dos braços pràcticament igual de llargs (60 cm d'altura i 55 cm d'amplada), feta amb un doble traç i amb les puntes arrodonides (creu flordelisada). A les puntes hi ha una mena de borles arrodonides que recorden en alguna manera les creus romàniques, tot i que segurament són molt posteriors.

En el mateix bloc, a la part inferior, hi ha una creu llatina d'uns 20 cm d'altura, aquest cop gravada puntejant la roca amb un objecte punxegut.

ERA DEL CALAIX

Era del Calaix  31T  424033  4629377  718 mts.

Es troba situada a l'oest de la vila de Moià, tocant al camí ral.

Es tracta d'una era feta amb rajols quadrats i bordejada per un perímetre de pedres de gres posades en vertival. Fa 19 x 21 metres.

A la banda de llevant, i per sota de l'era, apareix un petit edifici, amb porta i llinda plana a la banda sud, i dues plantes. A la part de sota hi havia les quadres, i la part de dalt servia com a lloc per resguardar les persones que estaven batent a l'era. Més endavant s'hi va annexar un altre cos que feia funcions de cuina, en aquest cas només amb un únic pis.

Per via oral hem recollit la informació que tot i ser de propietat privada, les persones pagaven uns diners podien fer-la servir per batre grans o llegums.

Una altra era d'aquestes característiques es trobava a la casa anomenada Era del Sastre, just a l'entrada del carrer que porta al polígon del Sot d'Aluies. En tots els casos, aquestes eres se situaven en espais on acostumés a bufar el vent, per facilitar el garbellat dels cereals o llegums.

Una de les rajoles de la zona central mostra l'empremta d'una mà dreta d'un infant. A Moià hi havia altres eres, com la del Tabola, avui desaparegudes.

LA TORRE

La Torre  31T  402804  4633797  579 mts.

Aquesta masia es troba pel camí de Castellnou de Bages a Balsareny, davant de la Torre dels Moros.

Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l'estructura clàssica del tipus I 1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitan el desnivell natural del terreny, pel que sembla que per la façana de tramuntana, la masia tan sols presentava dos nivells. Actualment, la coberta s'ha esfondrat, i tant sols manté la façana sencera a la façana de Sol ixent. La resta de la casa, conserva els murs fins a l'alçada de la planta baixa, i en alguns casos una part del primer pis.

Tota l'estructura interior es troba esfondrada, tot i que es pot entreveure la distribució de la planta baixa, amb voltes de punt rodó de pedra. La façana principal, orientada a migdia, es troba pràcticament enderrocada per complert, excepte els dos extrems. La part més pròxima a Sol ixent de la façana principal presenta un finestral de pedra carejada i llinda plana, i una part d'una finestra de les mateixes característiques. La façana de Sol ixent, amb esquerdes importants, presenta indicis d'haver tingut un volum adossat, probablement relacionat amb l'economia de la masia, ja que en aquest punt trobem diverses tines encaironades i el que sembla ser un forn.

La façana de tramuntana, actualment amb un sol nivell d'alçada, presenta un accés auxiliar que consisteix en una porta arrebossada amb llinda de pedra. El mur de la façana de ponent es troba pràcticament enderrocat per complert, i probablement correspon a una ampliació del volum principal.

Al voltant de les façanes de migdia, de ponent i de Sol ixent, hi ha un conjunt de cossos annexos a la masia en estat ruinós, que probablement corresponien a les corts i coberts, i que tanquen la casa per davant. Alhora, davant de la façana de Sol ixent, hi ha una tina i un interessant forn amb volta de pedra i d'entrada de pedra disposada a plec de llibre.

Es desconeixen els seus orígens. Tenin en compte els annexos que envolten la casa, sembla que el cultiu de la vinya n'era l'econimia principal, pel que durant l'època de prosperitat econòmica de la vinya, el mas es degué ampliar, i s'hi van afegir dependències vinculades al seu conreu.

EL GRANER

El Graner  31T  401943  4632979  498 mts.

Està situada entre el torrent del Graner i la riera de Bellver en el camí que va del Putxot a la Torre dels Moros dins el terme de Castellnou de Bages.

Masia que segons la clasificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia.

L'edifici conserva part de l'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa, trobem carreus als eixos entre façanes.

El cos original conta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l'original cap a tramuntana.

La façana principal disposa, a la planta baixa, d'un magnífic portal d'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d'un petit cos, potser una cisterna.

Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat.

Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d'una fresquera. Però potser l'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas.

Segons el fogatge del 13 d'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l'Antoni Trullàs.

SANT ESTEVE DE MÚNTER

Sant Esteve de Múnter  31T  434711  4636586  615 mts.

L'església de Sant Esteve de Múnter està situada en mig d'una vall, sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Mall, serrat del Vilar i el Pla de Tona i és parròquia d'un grup de masies disperses.

Aquesta església es trobava dins l'antic terme de la vila de Múnter i del castell que s'hi originà. Degué assumir funcions parroquials molt aviat. L'any 929 apareixien documentats el lloc de Múnter (Montari) amb la vila i el castell. L'església es documenta l'any 965, quan una dona anomenada Fredesinda i els seus fills vengueren a Odó i la seva muller Ercolda diversos béns situats a la vila de Múnter que afrontaven per llevant amb la casa de Sant Esteve. Les funcions parroquials es documenten el 1119 i es confirmen en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154. L'edifici fou renovat el segle XII.

L'any 1564 es substituí el retaule de l'altar major, obra de Ramon Puig, per un altre de neoclàssic. La porta d'entrada, emplaçada en el seu lloc primitiu, fou modificada l'any 1613. El campanar és contemporani de l'església i te la part superior modificada. L'any 1918 s'ensorrà la primitiva coberta, que es substituí amb una altre que no s'avé amb l'estil de l'edifici, i que exhibeix una part important d'elements abarrocats, que no lliguen amb els elements romànics originals.

Edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, en el qual les finestres han estat cegades. En conjunt el temple ha estat molt reformat. Al sud-est de l'absis hi ha afegida una sagristia. Les parets laterals estan desgruixades formant quatre fornícules, dues a cada banda, per ubicar quatre altars. Les finestres són noves. A la quarta part de la volta de canó pel cantó de ponent, es veu un reforçament de volta de punt d'ametlla, i unes parets per aguantar el campanar de base quadrada que presenta una configuració barroca, tradicional a la plana de Vic. A la paret del fons de l'església, hi ha un cos intermedi amb la rectoria, que serveix per a comunicar-s'hi i per pujar sobre la volta al peu del campanar. A la paret de migdia hi ha la porta d'entrada rectangular, amb marc de pedra picada amb despeçat barroc i carreu encoixinat, molt curiosa. Les parets de l'absis i el mur de tramuntana són els més sencers i corresponen a l'obra original, el carreu és petit i molt irregular.

SANTUARI DE LURDES DE PRATS DE LLUÇANÈS

Santuari de Lurdes de Prats de Lluçanès  31T  420387  4651191  740 mts.

La figura blanca i discreta del santuari de Lurdes és omnipresent des de qualsevol punt del Lluçanès. Situat en un lloc privilegiat, des del seu mirador es divisa tot l'altiplà, de la mateixa manera que des de quasi tot l'altiplà s'albira el santuari. Segurament, no hi ha indret millor per contemplar els canvis que les estacions imposen al paisatge. Es tracta d'una capella edificada el 1881. La féu construir, en acció de gràcies, el reverend Sebastià Obradors, el qual s'havia guarit de greus malalties després d'encomanar-se a la verge apareguda a la població francesa de Lurdes.

Fou ampliat l'any 1958, és un dels monuments més visitats de tots els pradencs. Des de la seva balconada a 740 mts, es pot contemplar una de les panoràmiques més boniques de la comarca del Lluçanès. Durant els últims anys, i gràcies a l'esforç desinteressat de molts particulars, ha estat millorat tot el seu entorn. Al seu interior, s'hi venera la Mare de Déu de Lurdes, objecte d'una devoció local. A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals dels artistes Ramón Noé de Sabadell, i Antoni Cortada.

Antoni Cortada, natural de Prats de Lluçanès, hi és pintat representant un malalt que suplica a la verge.

Lurdes, és la primera capella d'Espanya dedicada a la Mare de Déu de Lurdes.