CASTELL DE BOIXADORS

Degut a la meva feina, faig servir en moltes ocasions la carretera anomenada C-25 coneguda com l’eix transversal. Ja cansat de veure a la meva ma esquerra i a l’altura de la sortida de Sant Pere Sallavinera en direcció Manresa, un majestuós castell a dalt d’un puig, vaig pensar que seria interessant fer-hi una visita.

Situat en el mapa de la comarca de l'Anoia vaig poder veure, que es tractava del Castell de Boixadors 834 m. N 41º 46.213 E 1º 34.488
En un principi la meva intenció era anar fins l’esmentat castell i llavors continuar per pista forestal visitant diverses ermites com són la de Santa Tecla, Santa Maria de la Molsosa, entre d’altres.
El que jo no contava, és que dies enrera, va caure una tromba d’aigua en aquesta zona, i va malmetre els camins per on tenia previst passar. Per aquest motiu i a pocs quilòmetres de la casa de Montaner, no em va tocar més remei que donar la volta, si no volia deixar embarrancat el meu vehicle, conformar-me tant sols amb la visita al Castell de Boixadors, l’església de Sant Pere o Santa Maria, i l'església Nova de Sant Pere 653 m. N 41º 45.791 E 1º 34.184 molt a prop de Cal Gironella, i la Casa Nova del Castell 799 m. N 41º 46.262 E 1º 34.319.
Val més tenir seny, que no pas arriscar-se a una aventura que pot portar-te a conseqüències no desitjables.
En una propera ocasió intentaré repetir la sortida.

El castell de Boixadors és un complex monument medieval actualment en fase de restauració a càrrec de la Diputació de Barcelona.
L’etimologia del topònim “Boixadors” sembla fer al·lusió al “boix”, un arbust que encara actualment creix amb profusió en els boscos que envolten el castell.

El terme del castell apareix esmentat en els documents medievals conservats des de l’any 1.015. Va néixer com un castell termenat construït en el moment de la repoblació, quan el comptat de Manresa anava estenent el seu domini sobre les terres frontereres amb el mon andalusí. El comptat de Manresa constituïa la marca d’expansió del comptat d’Osona, que formava part dels dominis del comte de Barcelona.

El castell aglutina diverses dependències construïdes en etapes successives protegides dins el recinte murallat, ampliat en diferents moments i amb una torre albarrana altmedieval a llevant.

L’element central és la torre mestre, edificada en el segle XI. Construïda amb carreuons de pedra disposats en filades regulars i dividida interiorment en tres nivells, els dos superiors coberts amb falses cúpules i amb dues portes d’accés que permeten accedir als dos pisos superiors. Són portes de difícil accés, estretes i coronades per un arc de mig punt adovellat rematat amb extradós.

Al voltant de la torre s’articulen diverses dependències de caràcter senyorívol construïdes en diferents períodes. És remarcable una sala gòtica amb grans arcs apuntats, uns finestrals gòtics i una portalada amb arc de mig punt construït amb grans dovelles, tots els elements característics de l’anomenat “gòtic civil” que es produeix a Catalunya en els darrers segles medievals allargassant-se fins ben entrada l’època moderna.

Algunes de les estances del castell estaven destinades a emmagatzemar o elaborar productes agrícoles (s’hi ha conservat les restes d’un cup).

Gairebé a frec del castell, hi ha l'antiga església parroquial de Sant Pere de Boixadors, algun temps dita també de Santa Maria. Totes aquestes edificacions formen un conjunt notable. L'església de Sant Pere, restaurada al final dels anys setanta, és un edifici que té una nau del segle XI, amb arcuacions llombardes al mur de migdia, on hi ha el portal romànic, recuperat recentment, i un cos central amb dues capelles per banda, fruit d'una ampliació realitzada al segle XIII, i una nau sobrealçada en aquest segon sector, obra segurament del segle XVII. En el curs de la reforma del segle XIII es va perdre l'absis, que fou reemplaçat per un presbiteri rectangular. A l'extrem del mur de ponent té un campanar d'espadanya i un portal tapiat al mur de tramuntana que la comunicava amb el castell.A l'església de Sant Pere hi havia un altar de Santa Maria, amb un benefici fundat pels senyors del castell, que era objecte d'una gran devoció i per això a vegades l'església és dita Santa Maria de Boixadors; també tenia un altar dedicat a sant Miquel i altres de més tardans que ho eren a sant Isidre i sant Sebastià. Hi havia, a més, tres tombes de la família Boixadors, entre les quals se'n destacava una de Constança de Boixadors, morta l'any 1383, que foren robades al principi del segle actual.

A partir del domini i control del castell de Boixadors s’aferma la família homònima. La nissaga dels “Boixadors” esdevingué una família de la petita noblesa que al llarg de l’edat mitjana arribà a tenir gran prosperitat, intervenint en episodis remarcables de la història medieval catalana al servei del comte de Barcelona.

Durant el segle XII els Boixadors van participar en la conquesta del regne taifa de Lleida al costat de Ramon Berenguer IV juntament amb altres nobles procedents de Pujalt, Jorba, entre d’altres. A partir d’aquesta conquesta, els Boixadors es van encarregar d’organitzar i liderar la repoblació d’un sector de l’actual comarca de les Garrigues (amb els castells de Tarrés, l’Espluga Calba i Fulleda).
Els Boixadors van anar annexionant al domini del castell de Boixadors els castells veïnes. A principis del segle XIV ja posseïen el de la Llavinera i el 1.422 Ramon de Boixadors compra el castell de la Fortesa. Els tres nuclis passen a formar part de la baronia de Boixadors. Quan el 1.425 l’esmentat Ramon de Boixadors mor sense descendència es formà una nova línia familiar, els Foixà-Boixadors, que conservaren la baronia fins a la fi dels senyorius jurisdiccionals a la tercera dècada del segle XIX.

REGAL A UN AMIC SABADELLENC

En varies ocasions durant aquest estiu, hi intentat poder complaure la il·lusió del meu amic Sabadellenc i que fa més de trenta anys, sol venir juntament amb la seva família a gaudir dels estius a Mura.
Es tracta d’en Joan Aguilar, de sobrenom “El de la O.N.C.E.” . Sobrenom que ell mateix es va batejar, degut a la seva manca de visió.
El primer cop, no va ser possible organitzar la sortida per motius de constipat, i el segon per un accident de bicicleta, que li va deixar el panxell fora de servei. Per fi el temps ho cura tot.
Arribat ja el mes de setembre, i quasi finalitzada la temporada estival, i restablerta la seva salut, decideixo: que ja és hora de poder donar plaer a la seva il·lusió.
Es tracta de fer un recorregut, que transcorre des de Mura fins a Rellinars per pista forestal, i de passada faig extensiva aquesta invitació, al amic Jordi Griera “El Mestre”, ja que sens ell, moltes i moltes de les coses que podem observar durant el recorregut, sens passarien per alt.
A fi de notificar aquesta decisió, els hi remeto el següent mail del qual en faig copia literal:

Hola Amics,
Amb motiu del comiat de tots vosaltres els “Pixa-Pins” i amb deferència al president de la O.N.C.E. Ilustrisim Sr. Joan Aguilar, a qui li fa molta il·lusió fer la travessa amb 4x4 fins a Rellinars. Hi pensat seria adient fer el recorregut fins aquest lloc, visitant de passada “Els Hostalets del Daví i la balma de l’Endaló”.
Us espero a tots a les 8 del matí de demà dissabte 13 de setembre, amb puntualitat britànica.
Tinc de reconèixer que arribat el dia i hora, tots els components del grup han estat més que puntuals, cosa que felicito i valoro molt.
La gran sorpresa és, quan veig la Teresa Puig que també sens uneix al grup. Es tracta de l’esposa d’en Joan. Ara si em dong compte que l’excursió, serà d’una gran satisfacció per a tots nosaltres. La unió entre tots es una realitat, i motiu de joia.

Emprenem camí en direcció al Pont de Vilomara. Arribats en aquesta població, agafem una pista forestal, que al cap d’uns quilòmetres ens porta fins molt a prop dels Hostalets del Daví, a la carena del Camí Ral. Tenim de deixar el Suzuki al costat de la cadena que n’impedeix el pas a vehicles, per tant continuem a peu el camí, cosa d’un quilòmetre fins arribar als Hostalets del Daví 638 m. N 41º 39.122 E 1º 56.071.
Aquest hostal, es troba en un dels indrets més solitaris de la ruta. Pel seu aïllament i la seva situació estratègica, va haver d'afrontar el bandolerisme, la guerra del francès i la presència dels escamots carlins que, successivament, actuaren a la muntanya.
L'origen d'aquest hostal sembla, que no fou anterior als de la Barata i Vallhonesta. Les seves dimensions reduïdes ens indiquen que no tenia gaire capacitat. Encara s'hi pot veure el pou i la bassa, actualment adequada per al subministrament d'aigua en cas d'extinció d'incendis.
Visitat l’indret i havent fet les fotografies pertinents, tornem fins al tot terreny per continuar el camí que ens portarà fins a Rellinars. Passem pel costat de la masia de Casajoana fins arribar al cementiri de Rellinars, on agafem la pista forestal que ens porta fins al peu de la Balma de l’Endaló 350 m. N 41º 38.271 E 1º 54.989. Es tracta d’una balma obrada de gran bellesa, situada al Torrent del Vetllador. Molt a prop d’aquesta balma, podem contemplar un petit aqüeducte, que condueix les aigües de les fonts de Rellinars fins a la Fàbrica del Molí.
Seguim a peu pel curs del canal, fins arribar a les Fonts de Rellinars on podem observar, que les aigües brollen amb el seu màxim cabdal.
Aprofitem per continuar el camí i visitar la Presa de Rellinars 370 m. N 41º 37.991 E 1º 55.219, la qual te per missió emmagatzemar les aigües del Torrent d’en Roca. Avui hem pogut observar, que es troba completament buida, pel que fa referència a la seva capacitat.
Retornem a Mura per la carretera en direcció Manresa, passant per Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Pont de Vilomara, Rocafort i Mura.

Quan són les dos quarts de dues del migdia, m’acomiado de tot el grup, no sense abans desitjar-los felicitat, prosperitat i sobretot molta salut per a tots, esperant veure'ns el proper estiu, i poder continuar gaudint de les seves companyies. Ha estat una sortida per no oblidar.

COVA DEL PLANA O DEL MURONELL O DELS LLADRES

El passat dimecres dia 10 de setembre, la Pilar i un servidor vam decidir fer una visita a la Cova del Plana 780 m. N 41º 40.389 E 1º 59.189.
Feia temps que els amics Quima i Robert, ens van parlar de la seva existència i del fet, que un familiar d’aquesta parella de cognom Plana, la va habitar fa molt de temps com a lloc d’esbarjo, durant els estius.
Per aquest motiu, decidirem posar fil a l’agulla i arribar-nos fins aquesta magnifica cova.
Sortim a les 8 del matí de Mura per dirigir-nos fins al Coll d’Estenalles, a on deixem el Suzuki al aparcament. Emprenem camí fins arribar a la bassa de la Mata, i prenem el camí que surt per la part del darrera d’aquesta, i que transcorre pel costat del torrent de l’avenc de Sant Jaume.
El recorregut des del Coll d’Estenalles, és d’uns dos quilòmetres aproximadament.
Aquesta cova rep varis topònims: Cova del Muronell, Cova dels Lladres. Ara bé el nom pel que més se la coneix és Cova del Plana, que fou així batejada per la Colla el Perdut l’onze de febrer de l’any 1.996.
Val la pena visitar-la i retrocedir en els anys, per imaginar-se com l’amic Plana gaudia de l’entorn anys enrera.