dissabte, 20 de novembre del 2010

EL VELL MOLÍ DE L'AGELL













En el punt on el torrent de Mascarell s'uneix al riu Ripoll, trobem una construcció parcialment enrunada. Es tracta d'un antic molí anomenat el molí de l'Agell 453 mts. 31T 421526 4613535 on l'energia de l'aigua s'utilitzava per moldre el gra. Se'n té constància, com a mínim des del 1580, quan els Agell, una família de Calders, s'hi va instal·lar.

Mirant cap al riu Ripoll, podem contemplar els cingles de l'Agell formats per verticals parets de conglomerat que s'aixequen sobre el riu.

La vegetació d'aquesta zona és també força interessant.
Dues nogueres acompanyen el molí. A les ribes del riu, un tupid canyissar ofereix refugi a nombroses espècies animals. Les bogues i les canyes són les plantes més característiques d'aquesta comunitat vegetal lligada a les zones parcialment inundades de les vores dels rius, llacs i llacunes.

dilluns, 15 de novembre del 2010

LA FONT DEL CROSPA















Superada la primera fase de la malaltia i gràcies a la intervenció quirúrgica de càncer de Colon realitzada pels doctors Joan Martí Ragué i Àlex Sáenz Coromina de la clínica Sagrada Família de Barcelona, torno ha estar de nou entre vosaltres i amb els ànims més amunt que mai.
Ara em toca una bona temporada a mig gas degut a la quimioteràpia, que està previst començar-la a principis de desembre i que com és sabut per tothom, aquesta tècnica, no sempre es ben tolerada pel malalt.
Farem el que podrem, i no dubteu que passi el que passi, el meu estat de lluita es troba en els més alt dels cims d’aquesta contrada catalana, que es Mura.
Com a oferiment a tots vosaltres que incondicionalment heu estat i esteu al meu costat, tinc el goig de mostrar-vos la recent visita a la font del Crospa, esperant sigui del vostre gust, rebeu la més sincera abraçada.
LA FONT DEL CROSPA
Arribats a la Creu de la Vila de Mura 557 mts. 31T 414411 4616735, a pocs metres del camí i a mà dreta, comença un torrent ple de feixes on anys endarrere hi estava arrelada la vinya i la Font del Crospa, ara es un bosc frondós i ple de malesa.
Molt avall del torrent i entre mig de bardisses sorgeixen les runes d’una barraca de vinya 519 mts. 31T 414230 4616722, bastant mes avall si troba la Font del Crospa 508 mts. 31T 414176 4616715.
Sota una paret de pedra ben conservada i al costat d’un canyar, i amagada per la malesa, es troba la font, ara sense aigua superficial, perquè deu fer uns seixanta anys que ningú hi ha fet res, però el canyar es la senyal evident de que allà sota encara hi corre l’aigua.
Amb el transcurs dels anys, una frondosa vinya ha passat a ser un bosc de grans pins, alzines i tota classe de malesa; La barraca del pagès s’ha transformat en un pilot de pedres, i la font cristal·lina en un aiguamoll que encara dona vida al canyar, l’únic supervivent d’aquesta historia.
La vinya la treballava en Josep Presseguer i Serra de Cal Crospa, la casa que actualment està situada al carrer Nou, nº 31, en la que fa poc temps una placa deia Cal Verdós.
Actualment una altra placa diu Ca la Tata, però per tota la gent del poble i els amants de la tradició popular, es i serà sempre Cal Crospa.
En Josep Presseguer (El Crospa), era fill de Riells del Fai i va arribar a Mura fent de carboner, es va casar amb la Cristina Llobet i Canellas de Cal Faralló, varen tenir tres fills, en Joan, na Montserrat i na Remei.
La gent gran que encara el recorda, diuen que era valent, treballador i molt bona persona. Va néixer l’any 1897 i ens va deixar el 31 d’agost de 1968 a l’edat de 71 anys.
L’únic descendent que viu es la filla Remei, casada amb en Jaume Calvet de Cal Sastre i que resideix a Navarcles des de fa molts anys. Ella recorda molt be la Font i la vinya, però en aquell temps era molt jove.
Aquesta es l’historia real de la desaparició d’una barraca de vinya i la Font del Crospa, treball de varies generacions i que era patrimoni de la pagesia fruit de la seva constància i d’un gran esforç.
Font: Lluis Marqués.

dijous, 7 d’octubre del 2010

CAGAT PER VACANCES

Amics incondicionals: espero tornar el més aviat posible per aquestes latituds. De moment no m'es posible estar entre vosaltres. Estic en mans de metges, i aixó mai s'ha sap com pot acabar.
La meva il·lusió és tornar a l'activitat blocaire, i espero que ben aviat pugui fer realitat el meu somni.

Fins ben aviat, i molts i molts petons per a tots.

Joan.

divendres, 24 de setembre del 2010

BALMA DEL TURÓ DE LA ROUREDA



La Balma del Turó de la Roureda 729 mts. 31T 416035 4614742 es troba situada al peu d'aquest turó.
Es a tocar del Collet de la Sabatera, i a ponent de la Falconera.

dilluns, 13 de setembre del 2010

FONT FREDA DEL FLEQUER




La Font Freda del Flequer 405 mts. 31T 410400 4617377 es troba molt a prop de la casa del Flequer. A la part baixa del camí que ressegueix a mitja altura el torrent del Flequer pel seu costat dret. Just al tercer revolt, passada la casa, a l'esquerra d'un petit xaragall, entre el camí i un llorer al mig del torrent, situat a uns 10 metres de la font.
Es tracta d'una font molt artística, amb un petit dipòsit on es recull l'aigua que brolla al costat del torrent on està situada. Construïda amb cairons que la natura ha colorat amb diferents tonalitats, té seients fets del mateix material.


Un xic més avall hi ha una gran bassa que servia per regar els horts. Igualment pel seu voltant es veuen petits canyars.

divendres, 16 de juliol del 2010

EN ROCCO HA MORT, DESCANSI EN PAU


Companys,

El meu gos Rocco, ha estat victima avui 16 de juliol de 2010, d'un accident de trànsit.
Aquest, ha tigut lloc aquest matí a la carretera, que va de Mura a Rocafort, dins la població de Mura.

El conductor s'ha donat a la fuga, i no ha prestat l'obligació d'auxiliar a la victima.

Des d'aquí vull manifestar la meva repulsa pels seus fets:
A part de no tenir cor, i com a persona, ser un indesitjable, i un fill de la gran puta.
I no pel fet de l'atropellament, que aixó pot passar en qualsevol moment, sinó per la seva manca d'auxili, cobardia, manca de sensibilitat, orgull i ser un mal nascut: Considero que no té dret, ni a l'aire que respira.

No desitjo per res del mon que aquesta “persona” tingui una mort com la que en Roco ha patit, que ha mort ofegat, sense auxili per part del conductor, i sense poder respirar.
Al arribar al veterinari de Terrassa s’el ha intervingut quirurgicament, i pobre no ha resistit l’intervenció.
Tu que es estat capaç d’abandonar un animal en aquestes condicions, ets capaç d’abandonar un racional.
Encara penses que tens dret a la vida ?. Fill de puta.


Joan Escoda i Prats.


dimecres, 7 de juliol del 2010

ROJOS Y GUALDOS

Rojos y gualdos, tal vez llegueis a ser campeones del mundo.

Este és mi deseo. Pero no olvideis, que llegado este momento y conseguido este campeonato, podeis y teneis, que dar grácias a los ROJOS. Si, estos que os pasais la vida criticando i menospreciando desde hace lustros.

Abrid los ojos de una vez por todas, si és que disponeis de ellos, y no seais ciegos de conveniéncia.

¿Como és posible que en la cadena televisiva de Berlusconi, digan que Puyol se escribe con "C" de casta.

¿A que casta se refieren?

¿A los toros?

Basta ya de ignoráncia y falta de sensibilidad. ¿No les parece?

Señores, sean un poco más realistas y menos protagonistas. Hace muchos años ya, que van enseñado el plumero por estas latitudes.


GRATABOUS



El Gratabous (Centaurea Scabiosa) és una herba perenne d'entre 0,5 i 1 m d'alçada, de la família compostes i una de les espècies del gènere Centaurea més comuna al Bages.

Els capítols dels gratabous són grossos, de fins a 3 cm, de forma ovoide poc o gens contreta. Les bràctees involucrals són ovals, verdes amb un marge fosc que la ressegueix de la meitat en amunt i retallat en un serrell de lacínies dirigides enfora.

Les flors del gratabous són purpúries, tubuloses, però finalment s'obren en una estrella de 5 llargs pètals. Les flors exteriors són més grans i més estrellades.

El gratabous floreix a ple estiu. Les fulles són irregularment pinnades, amb els folíols ovats o lobats i acabats en punta. El gratabous creix a les vores dels camins, als sembrats i als prats una mica adobats.

CAPFERRADA GROGA

La Capferrada groga (Centaurea Collina) és una herba perenne amb fulles irregularment pinnatífides, més les caulinars que no les de la base, i el port similars als del gratabous (Centaurea Scabiosa), una espècie amb la qual es pot hibridar. Però la capferrada groga s'identifica bé per les flors grogues, no pas purpúries i per l'apèndix de les bràctees del capítol que, a més dels cilis laterals, té una punta terminal, robusta i punxosa.

La capferrada groga viu als erms ruderals, a les vores dels camins i als camps de cereals, on floreix a l'estiu després de la sega.

La capferrada groga no és tan abundosa a la comarca del Bages com el gratabous.



ESPERNELLAC




L'Espernellac (Santolina Chamaecyprissus) és una mata aromàtica de la família compostes que viu en terrenys secs i prats.
Quan creix a plaer, l'espernellac pren un port hemisfèric amb nombroses tiges radials. Les fulles són diminutes i segmentades, de color entre el verd i el grisenc segons la presència de toment curt.

Al florir a començaments d'estiu, l'espernellac muda el seu anterior aspecte verd trist per un groc lluent, mercès als nombrosos capítols rodons de flors tubuloses, enlairats per llargs penduncles.

L'espernellac és una planta que, tant per la morfologia com per l'olor de les essències contingudes a les fulles i als capítols, recorda a la camamilla i a les artemísies.

Els capítols de l'espernellac es prenen en infusió com a digestiu, però no és tan apreciat ni popular com la camamilla.

ALADERN




L'Aladern (Rhamnus Alaternus) és un arbust o abrissó de fulles petites, en disposició esparsa, similars a la de l'alzina carrasca, però lluents per l'absència de pèls.

L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i d'altres femenins productors de fruits rodons, vermellosos al principi i negres a la maturitat.

dimarts, 6 de juliol del 2010

GINESTA


La Ginesta (Spartium Junceum) és un arbust alt ben conegut per la vistositat desbordant de la seva florida. Té unes branques verdes assimiladores, estriades, que donen el nom de morfologia genistoide que s'aplica a les espècies d'arbustos, majoritàriament de la família papilionàcies, que com l'argelaga (Genista Scorpius) tenen una fesomia similar.

Les fulles són simples, escasses i cauen ben aviat deixant tota la responsabilitat de la fotosíntesi a les tiges verdes.
Les flors són grogues, típicament papilionàcies, grosses, molt perfumades i tant abundants que solen recobrir completament la planta.

La ginesta és una planta tòxica que conté l'alcaloide cistina, de propietats similars a les de la nicotina.

La ginesta viu en ambients lluminosos i no massa freds.

SETGE






El Setge o Escrofularia (Scrophularia Nodes) és una herba vivaç, de tija quadrada i fulles oposades, que pot arribar a una alçada considerable si troba bones condicions per al seu desenvolupament.
La tija es troba rematada per una panícula de petites flors, en forma de vesícules de color marró-vermellós.

És una planta que es troba en zones relativament humides, com en rouredes o fagedes. A la Península se la pot trobar per tota la serralada cantàbrica, així com en diverses muntanyes septentrionals del país, i també en zones del Bages.

A aquesta planta se li van atribuir nombroses virtuts, però sobretot s'emprava per combatre l'escròfula (enfermetat infecciosa que afecta als gànglis linfàtics) d'on ve el seu nom.

L'herba floreix a l'estiu. La collita es pot fer des de maig fins al setembre i les parts que resulten més útils des del punt de vista mèdic, són el rizoma i les fulles, una vegada recollits tots dos, es posen a assecar a l'aire i posteriorment es guarden en llocs apartats de la llum.

En les fulles apareixen diversos àcids, entre els quals cal destacar l'àcid cafetànic, el cinàmic i el butíric. També contenen flavonoides, antraquinona i saponines: aquestes últimes estàn presents en tota la planta, llevat de les arrels.

Actualment, s'atribueixen a la planta virtuts com la de ser un bon purgant.
En l'antiguitat es feia servir principalment per combatre l'escrofulòsi, es a dir, aquells abcessos que supuran i que s'obren a la pell, normalment com a efecte secundari a la tuberculosi dels ganglis linfàtics, i també per curar les morenes, així com tota mena de tumors. Aquest ús tant particular probablement es devia als petits "tumors" que apareixien a la soca de la planta; això va fer creure als nostres avantpassats, que la planta tenia certes virtuts que la feien particularment eficaç contra tot tipus de malformacions tumorals.

Avui en dia se li reconeixen a la planta algunes virtuts per calmar el dolor que produeixen les morenes, així com per rentar determinades úlceres, però els seus usos més primitius han quedat ja relegats.