dijous, 10 de maig del 2018

EL ROC GROS O DE LA GUARDIA

















El Turó del Roc Gros o també dit de la Guardia, té dos miradors. El primer, en direcció al Montseny i anomenat MIRADOR DEL ROC GROS 867 mts. 31T 433870  4630678 amb vistes als municipis de Balenyà i Centelles, i dels cims de Tagamanent i del Matagalls.

El segon, amb una excepcional vista de la Plana de Vic, els cingles de Tavertet i els Pirineus al fons anomenat MIRADOR EL PIRINEU 864 mts. 31T 433880  4630732. Disposa d'una rosa dels vents que indica la situació de les muntanyes i serralades que podem observar.

dissabte, 14 d’abril del 2018

SANT BOI DE LLUÇANÈS




















SANT BOI DE LLUÇANÈS  810 mts.  31T 429805  4656530
El terme i la parròquia de Sant Boi s'esmenten ja l'any 905 a l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà i depenia dels senyors de Lluçà. El terme, però, se'n desmembrà molt aviat. Concretament l'any 962 la comtessa Riquilda el llegà a la seu de Vic. Legat que no tingué efectes fins al 933 en què el bisbe de Vic pactà amb el noble Sendret de Gurb i per una permuta, els Bisbes de Vic passaren a ser els senyors del terme que l'incloïa una gran part del terme de Perafita.
El terme es repartia en grans propietats o viles rurals, formades per masos més petits a seu voltant. Entre els de més renom i que encara existeixen com a cases pairals podem anomenar el Vilar, Vilarrasa, Viladecans, ...
Els bisbes de Vic regien el terme a través d'un batlle que solia ser l'hereu de Vilarrassa dels que se'n coneix la genealogia des de l'any 1134, en què Benet de Vilarrasa ja era batlle.
La població actual de Sant Boi va començar a formar-se a mig segle XVI tot i que amb anterioritat ja existia un petit nucli de cases agrupades a l'entorn de l'església, però van desaparèixer pràcticament al segle XIV pel despoblament que ocasionà la Pesta Negra. L'any 1553 el nucli era de 10 cases, el 1626 el cens parroquial era de 86 cases amb un total de 518 habitants. El 1782 són 180 les cases i 800 els seus habitants, arribant a un máxim de 1043 persones l'any 1860. Actualment el cens de població és de 532 persones.

ESGLÉSIA DE SANT BALDIRI

L’edifici actual va ser projectat per l’arquitecte vigatà Josep Moretó.

En el portal hi consta la data del 1767, però va ser començat el 1763 i acabat el 1776. L’edifici majestuós i 
de proporcions considerables, forma un conjunt unitari amb els 8 retaules que hostatja. El cancell, que sembla tan pobre, amaga, sota diferents capes d’esmalt envellit, l’antiga policromia simulant marbrejat.
Haver conservat els 8 retaules originals converteix la nostra església en un exemplar únic.

Destrossades ja algunes imatges, part del mobiliari i els ornaments, arribà una ordre personal del Conseller de la Generalitat, Ventura Gasol, que s’havia de salvar l’església.
Així foren duts al Palau de la Virreina els quadres i imatges més manejables i la porta fou precintada.
Hi falten, però 27 imatges, un relleu i un quadre a l’oli originals.

Fora d’alguna catedral, cap altra església no ha conservat un conjunt tan gran de retaules originals.

També és singular, perquè s’hi pot seguir l’evolució de l’art a Catalunya durant dos segles: del XVII al XIX, és a dir, des del barroc al neoclàssic.

I això, amb obres no només d’un valor històric, sinó de tanta vàlua artística que poden ser considerades obres mestres. El Conservador-Restaurador Sergi Plans, responsable de la restauració dels nostres retaules, qualifica la nostra església de “monument únic i excepcional del patrimoni de l’època del barroc, dins el panorama de la història de l’art a Catalunya”.


FORN DE PA

També conegut com a cal Sendu, aquest és un forn de poble de tota la vida, dels que no ha perdut l’essència, perquè no va rendir-se a la industrialització. Ara el porten dos germans, Dani i Sergi Pla. Conserva el mostrador de marbre i la ganiveta antiga de tallar el pa, i han recuperat el forment, un dels tipus de blat més típics catalans, que treballen en un petit obrador i couen amb forn de llenya. A més, formen part de Ruta del pa del Lluçanès, promoguda per la Diputació de Barcelona per donar valor a la tradició del pa. Aquesta ruta permet visitar molins, farineres i fleques que mantenen el gust pel bon pa. Plaça Nova, 4, Sant Boi de Lluçanès (Osona).







dimarts, 3 d’abril del 2018

SANT FELIUET DE SAVASSONA
































SANT FELIUET DE SAVASSONA   650 mts. 31T  445348  4645484
Església romànica construïda als segles X-XI i reformada al segle XVI. El turó conserva vestigis que van del neolític a l'època medieval. Jacint Verdaguer va realitzar diverses excursions d'interès literari pels engorjats del Ter, Savassona i Casserres, que li proporcionaren un abundós material a per la seva obra.

Eixes muntanyes de Savassona, on hi entrellacen ses branques amb bona germanor el roure revellit i la revellida alzina, el teix sempre verd i el pi de rodona capçada, amagant les roques vermellenques i la terra amb sos braços i fullatge, són les que divideixen la Plana de Vic de les Guilleries, la terra de la gent de l'art del camp, senzilla i reflexiva, i la dels pastors i llenyataires; l'encontrada on nasqueren tants homes eminents en ciència o santedat i la comarca on feren niu multitud de bandolers. (Pròleg al Castell de Savassona, novel·la de Joaquim Salarich i Verdaguer).

PEDRA DEL SACRIFICI
La tradició popular diu que a sobre d'aquesta pedra es feien sacrificis humans i d'aquí li ve el nom. També es parla de que era un dels llocs on les bruixes feien els seus aquelarres.
Es el jaciment de més renom de Savassona que va ser excavat al 1960 i al 1976 proporcionant una complexa seqüència estatigràfica de la que s'hi poden deduir tres horitzons culturals. Els materials resultants de les excavacions es conserven al Museu Episcopal de Vic.
Es pensa que en època medieval es feia servir com a lloc d'habitatge adosat a la roca sobre la que es recolzaria la teulada. D'aquesta època medieval s'han trobat restes de ceràmica tosca feta a mà corresponents des de l'Edat de Ferro-Ibèric Antic a l'Edat de Ferro-Ibèric Ple (650-200 a.C.).
Les restes de dos sepulcres de fossa en estrats més profunds indiquen que va ser un lloc d'enterrament del Neolitic Final al Calcolític (2500-1800 a.C.).
Destaca la troballa d'un esquelet molt ben conservat d'una dona d'uns 25 anys. Sobre una mostra d'aquest esquelet es va fer la primera datació a la península ibèrica mitjançant el Carboni 14 amb un resultat d'una antiguitat d'uns 4500 anys (2345 + 140 anys a.C.).

PEDRA DE LES BRUIXES
La pedra de les Bruixes és la que presenta una més gran densitat i diversitat de gravats de les que es poden trobar a Savassona. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'època del Bronze fins a moments medievals tot i que no hi ha estudis precisos al respecte. Pel seu interès patrimonial té concedit el grau de protecció BCIN (Be Cultural d'Interès Nacional).
Es poden observar gravats de formes aïllades i també formant combinacions d'elements de caràcter simbòlic, molts d'ells sense una interpretació clara.
L'erosió natural i aparició de falgueres, molses i líquens a sobre de la pedra ha comportat problemes de degradació que van fer que durant l'estiu del 2012 un equip d'arqueòlegs hi desenvolupés treballs de neteja i consolidació consistents en una neteja mecànica de la superficie de la pedra amb aplicació d'agents biocides impregnats en pasta de paper que en enretirar-se deixa la pedra lliure d'aquells organismes que posen en perill la seva conservació.

PEDRA DE L'HOME
Els gravats més espectaculars dels que es van trobar a Savassona és el de la figura d'un home, es tracta d'una figura amb un traç molt ben marcat, un cap molt gran, on s'han dibuixat només unes incisions que representen els ulls i la boca o el nas. Les formes són desproporcionades i simples. Sembla asexuada encara que alguns estudis li atribueixin sexe femení. Les formes del cos estan poc definides i només es distingeixen els membres i el cap, sense cap altre diferenciació o detall de la seva fisiognomia.
A la mateixa pedra hi veiem moltes marques i ben diverses però sobresurt una combinació d'elements al voltant de la figura humana que vol representar una cabra o animal semblant. La Pedra de l'Home te concedit el grau de protecció BCIN.
La figura antropomorfa estava especialment afectada per les molses, les algues i els líquens.