dimarts, 15 de gener del 2019

COLÒNIA BORGONYÀ (Osona)




















COLÒNIA BORGONYÀ  524 mts.  31T  437414  4657287


ESGLÉSIA
L' 11 d'abril de 1898 es consagrà la nova capella i l'escola de nens amb la presència del bisbe de Vic. L'escola de les nenes es trobava en un altre edifici. Per a la construcció de l'església es va triar el mateix emplaçament que l'antiga capella. La seva situació, però, a un nivell més alt de la resta d'edificacions de la colònia i, sobretot, la seva gran alçada la fan destacar entre totes les altres construccions. L'any 1925, el Bisbat de Vic va donar permís per celebrar matrimonis, bateigs i enterraments a la capella de la colònia.

EVOLUCIÓ URBANA
El nucli original va aparèixer a tocar de la via fèrria, on es van construir els primers carrers d'habitatges obrers. En posteriors ampliacions, el nucli es va enfilar per la falda de la muntanya al voltant de l'antiga ermita, que s'havia convertit en l'església de la colònia. A la dècada de 1940 arriba aigua corrent a totes les cases de la colònia i es contrueixen els blocs del carrer Barcelona, i anys més tard els del carrer Girona. A partir del 1979 la colònia es traspassa al municipi i s'inicia la venda d'habitatges als seus estadants.
La fàbrica està separada del poblament per la línia del tren Barcelona-Puigcerdà i només s'hi accedeix per un seguit de túnels que superen el traçat del ferrocarril per sota. Pel darrere, l'elevació del terreny fa d'escull natural. Dins d'aquest món tancat es va desenvolupar un poblament ordenat a partir d'una acurada distribució de serveis i habitatges i voltat d'un singular enjardinament que recorda les construccions i l'urbanisme britànic. La jerarquia social es pot copsar en la distribució dels seus carrers i la tipologia dels habitatges. Aquests darrers es distribuïen entre els residents en funció del càrrec o de la feina que desenvolupaven a l'empresa. L'actual nucli de Borgonyà és el resultat de la urbanització inicial i de les posteriors ampliacions.

ELS SEUS ORÍGENS
La colònia de Borgonyà té els seus orígens en l'adquisició, l'any 1893, per part de l'empresa escocesa J&P Coats Ltd, d'un salt d'aigua situat al terme municipal de Sant Vicenç de Torelló. L'any 1895, en aquest indret, proper a l'antiga ermita de Borgonyà, es va construir la fàbrica i els primers edificis de la colònia. L'origen britànic de l'empresa és la raó per la qual a la comarca es coneix popularment com la colònia dels "inglesos", tot i l'origen escocès dels propietaris.
L'any 1903 es creà la Compañia Anónima de Hilaturas Fabra y Coats en associar-se l'empresa dels escocesos amb les famílies industrials catalanes Fabra i Portabella.
Borgonyà oferia recursos energètics, gràcies al riu Ter, bones comunicacions per l'arribada del ferrocarril el 1879, i la possibilitat d'abaratir costos mitjançant una mà d'obra preparada i més barata, allunyada de la conflictivitat social dels grans nuclis urbans.

SERVEIS
Fabra i Coats va dotar Borgonyà d'un seguit de serveis que la van fer única entre les colònies del Ter: església, escoles pels dos sexes, cooperativa, germandat d'assistència, casino, teatre-cinema, camp d'esports, fonda, barberia, baixador de ferrocarril, oficina de correus, cementiri, escola bressol i els serveis permanents d'un metge i una farmàcia pròpies. Són exemples d'un conjunt de serveis, inspirats per un aclaparador paternalisme i una forta tendència a l'autosuficiència, que no amagaven, però, una clara voluntat de control social.

POBLACIÓ
La població de Borgonyà va creixent i consolidant-se fins la dècada de 1950, moment en què arriba al sostre poblacional amb 862 habitants, amb un clar domini de població osonenca. Els veïns procedents de la resta de Catalunya i d'Espanya, així com de l'esranger, van perdent protagonisme. Anys més tard, Borgonyà entra en decadència a causa de la crisi del sistema colonial primer, i de l'econòmica, a partir dels anys setanta, després. Es tracta d'un període de transició del règim de colònia cap a poble, i que van precedits d'un deteriorament dels serveis; un diàleg difícil entre veïns i empresa, així com la venda d'habitatges. Despés d'uns anys de cert ensopiment, Borgonyà té avui prop de 400 veïns.

dilluns, 30 de juliol del 2018

FONT DE L'ALBA (Moià)






FONT DE L'ALBA  714 mts.  31T  428846  4627718
Sortint del punt d'informació de les Coves del Toll, cal prendre el caminoi que porta a La Tuta que va paral·lel al Torrent Mal i seguir per aquest camí 1,3 quilòmetres, després baixar a la llera del torrent a mà esquerra, on podreu veure l'Alba que dona nom a la font. Sota la balma trobareu la font. Es tracta d'una font tipus surgència.

BALMA DEL GORG DE LES OLLETES (Moià)













BALMA DEL GORG DE LES OLLETES  719 mts.  31T  428946  4627997
Aquesta balma es troba situada en el Torrent Mal. Partint del punt d'informació de les Coves del Toll, agafarem el camínoi que porta a la Tuta, i al arribar a la llera del torrent, continuarem pel mig d'aquest en direcció esquerra, on trobarem una petita presa i un pou de recollida d'aigua ja en dessús, al cap d'uns 100 mts, arribarem a l'esmentada balma.

dimecres, 25 de juliol del 2018

BALMA DEL TORRENT DEL GOMAR (Moià)


















BALMA DEL TORRENT DEL GOMAR  781 mts.  31T  429902  4628861
Un cop arribats al Centre d'Informació de les Coves del Toll, hem de prendre el camí que surt en direcció nord-est cap al Torrent del Gomar, transcorreguts 618 mts, girar a l'esquerra pel mig del torrent i continuar 166 mts, haurem arribat al seu destí.