dissabte, 26 de gener de 2008

SANT JAUME D'OLZINELLES







El topònim d'Olzinelles apareix citat per primera vegada cap al darrer terç del segle X, encara que l'església no apareixerà documentada fins a l'any 1.086.
Aquesta església correspon a la repoblació efectuada per la família Gurb-Queralt, senyors jurisdiccionals del castell de Sallent. Així ens arriben notícies de l'any 1.086, segons les quals, l'alou d'Olzinelles és empenyorat per Bernat de Gurb a Berenguer Folc Amalric i els seus descendents per la quantitat de cent unces d'or. L'altra part fou donada en alou al monestir de Santa Maria de l'Estany.
Noticies posteriors, ens remeten a l'any 1.121. Així tenim que Ermengarda, vídua de Berenguer Folc i el seu fill Bernat de Talamanca, van fer donació a Sant Benet de Bages de la meitat de la sagrera, terres, alous i vinyes de Sant Jaume d'Olzinelles. Per altra banda, Santa Maria de l'Estany intentà de recuperar aquesta altra meitat d'Olzinelles entrant, aleshores, en conflicte amb el monestir de Sant Benet de Bages. Finalment s'establí una concòrdia mitjançant la qual, l'Estany es quedava amb tot l'alou de Sant Jaume d'Olzinelles i, a canvi, Sant Benet de Bages fou compensat amb un altre alou pels donadors.
L'any 1.407, Francesc d'Albecia, monjo i cambrer del monestir de Sant Benet de Bages, donà a l'Abat Joan Pere, la quadra d'Olzinelles amb tots els seus drets. Sembla que és contradictòria aquesta notícia, ja que l'Abat de l'Estany comprà, l'any 1.420, a carta de gràcia, al rei Alfons IV, la quadra d'Olzinelles per 300 florins.
El domini de la canònica de l'Estany continuà fins l'any 1.592, quan a instàncies Felip II, es secularitzaren les canòniges regulars. Les cinc dignitats reials foren les administradores de les rendes d'Olzinelles, mentre que les prerrogatives i el dret de presentació del rector passaren al bisbat de Vic.
Dos documents datats a les darreries del segle XVI (16 de març del 1.584 i 4 de juny de 1.594), ens mostren dues denúncies presentades al Veguer del corregiment de la ciutat de Manresa, on apareix citat algun individu d'aquest indret.
L'any 1.682, la ciutat de Manresa té empenyorades les herbes i herbatges del mas d'Olzinelles i de la casa del Pont de Cabrianes. Pel dret de carnalatge, aquests masos havien de donar les següents coses: "un pollastre y un anyell si sen hi crian, y si hi ha moltons un de vello y si no si crian no ha de rebrer ni exigir ninguna cosa. Id. si en dit mas se cria porsellada o porselladas se ha de entendrer que de la primera deu rebrer y exigir lo arrendatari un porsell, y si acás en dit mas se fessan dos porselladas lo de la segona, lo porsell es del amo".
De l'emprestit de 220.000 duros fet per pagar les armes i municions adquirides l'any 1.809 pel corregiment de Manresa durant la Guerra del Francès, el rector d'Olzinelles hi aportava 2 duros i el mas d'Olzinelles 400 duros. Pel decret signat a 11 de setembre del 1.811, hi ha una única exempció concedida a l'allistament a files d'aquesta parròquia, la de Ramon Toll, fill únic.
Ens trobem davant d'una obra romànica bastida cap a meitat del segle XII, al mateix indret on abans s'havia alçat un temple pre-romànic. L'església està formada per una única nau amb volta de canó i absis semicircular.
L'església de Sant Jaume d'Olzinelles N 41º 46.456 E 1º 53.828 va ser abandonada l'any 1.803, quan es va aixecar una nova església, prop del mas Bertran, al Pont de Cabrianes.

1 comentari:

antoniomora.verges@blogger.com ha dit...

Hola Joan;

Sento alhora que una gran satisfacció en veure la teva feina, una recança intima per no haver vist - encara - de primera ma, aquests indrets meravellosos.
Gràcies.