diumenge, 29 de juny de 2008

COVA REGAL-MARCET






























Cada persona té les seves metes i il·lusions en la seva vida. En el meu cas, una de les meves majors il·lusions, era poder visitar l'enigmàtica cova Regal-Marcet i tal vegada per motius, que ara no vénen al cas.
Fa ja uns anys que tenia notícies de la seva existéncia, però no de la seva ubicació.
No m'ha estat fàcil localitzar-la, tot el contrari. Ha estat un treball ardu i que m'ha dut el meu temps, per determinar el seu enclavament, però per fi he vist satisfets els meus desitjos.
Els meus estudis en cartografia i fotografia han estat vitals, a fi veure satisfeta la meva tasca.
L'estudi del terreny sobre la meva cartografia dissenyada especificament per el cas, ha estat l'eina principal, sense oblidar les diferents incursions sobre el terreny.
Molts es preguntaran com he esbrinat la existéncia d'aquesta cova. La resposta és molt fàcil. El programa Sitmun és una eina a l'abast de qualsevol persona i que permet veure diferents dades i aspectes del patrimoni cultural d'aquest país. Aquest ha estat el meu motor principal d'informació. La resta ja corre a càrrec de la meva investigació.
Des d'aquí vull donar les gràcies, a tot un equip d'amics i col·laboradors, que sense les seves ajudes, no hagués estat possible realitzar aquest desig.
Gràcies: Érick, Antoni, Lluís, Jaume, Pere, Francesc, Tomàs i Jordi (El Mestre). Cadascun de vosaltres, heu aportat el vostre òbol al projecte. Altra vegada, mil gràcies.
La cova Regal-Marcet 586 mts. N 41º 40.643 E 1º 56.880 és considerada la llar de la comunitat del Mal Pas. Les seves dimensions són de 34,5 metres de llarg per uns 2 metres d'ampla.
Des d'aquí us recordo la necessitat de preservar el medi ambient, ja que és la vida per a tots nosaltres.

dimecres, 25 de juny de 2008

FONT DE LA BAGA DE LA VILA



La Font de la Baga de la Vila 570 mts. N 41º 41.590 E 1º 58.137 està situada entre el Puig de la Balma i la casa de la Vila, a la dreta del camí en direcció a Mura.

MAS DEL REIXAC


Un camí rost, obert no fa pas molts anys, que uneix el poble de Mura amb la casa del Puig de la Balma, porta al costat dels murs del Mas del Reixac 549 mts. N 41º 41.655 E 1º 58.390.
Al seu costat existeixen unes terres de cultiu i un petit oliverar no molt important.
Les primeres notícies documentades que en tenim són de l'any 1.540.


EL PUGET









Trobem el topònim escrit de diferents maneres: el Puxet, el Puget, el Putxet, el Puig de Santa Creu (consueta de Mura de 1.592).
La masia El Puget 525 mts. N 41º 40.935 E 1º 55.906 es troba sobre un turó proper a la capella de Santa Creu de Palou i davant de la casa El Farell, en zona de protecció paisatgística del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Aquesta masia es troba en avançat estat de ruïna situada sobre una carena , fet que li proporcionava una ubicació privilegiada.
Era una casa de planta rectangular que havia estat coberta amb teulada de doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Tota la coberta i els forjats interiors es troben esfondrats, igual que un tram de la façana principal i del mur de càrrega central. Resten parts dels antics murs de pedra amb restes d'arrebossat de calç. La façana principal s'obre a llevant, on hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca allargades, tot ell desplaçat al costat dret de la façana. Les finestres que resten tenen brancals, llinda recta i ampit també de pedra sorrenca tallada i motllurada. La finestra de la planta pis conserva els festejadors a l'interior de la casa, quedant penjats a la paret. En l'interior es conserva el forn de pa sencer amb boca de dovelles de pedra i volta de maó. Es distingeixen també les restes de la llar de foc i de les voltes de pedra i maó que formaven els cellers a la planta baixa i que estan esfondrades.
Hi ha restes de diferents dependències afegides a les façanes de ponent i de llevant, molts d'ells en ruïnes a l'entorn del mas, probablement corrals, així com un pou d'uns sis metres d'alçada amb coberta de falsa cúpula on anaven a parar totes les canonades de recollida d'aigües i que es troba adossat a la paret nord de la casa.
La informació més antiga que tenim del mas la trobem a documentació del mas Puig de la Balma, quan a inicis del segle XV s'incorpora a la casa Puig de la Balma la branca dels Puig, provinents del mas Puig, actualment conegut com Puget, de la parròquia de Santa Creu de Palou, molt probablement amb motiu del casament d'una pubilla. Al fogatge de 1.553 (Iglèsies,1.979), aquest mas seria d'alguns dels dos cognominats Puig. El 1.592 segurament la masia estava deshabitada, ja que no consta a la consueta de Mura. Probablement la crisi que van patir altres cases a partir del segle XVI també es notaria en aquesta casa, que no es tornaria a recuperar fins a finals del segle XVII quan es va donar a la zona un nou periode d'expansió i recuperació degut al cultiu de la vinya, moment en que es fan ampliacions al mas, amb una reforma important al segle XIX, fruit de la major part de l'estructura que ara podem veure, així com de la construcció del pou.

dimarts, 24 de juny de 2008

PUIGDOURE















La masia de Puigdoure o Puxtoure 683 m. N 41º 40.278 E 1º 56.572 es troba en una terrassa situada al vessant de llevant del turó de Puigdoure, en zona d'entorn de bosc de roure, alzina, pi blanc i pinassa, amb sotabosc arbustiu, així com algunes zones de terrasses d'antic ús agrícola. Es troba dins la zona de protecció paisatgística del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
El conjunt que forma el mas Puigdoure està format per un cos principal al que es van afegir en diferents èpoques altres cossos a la banda sud i a la nord, a més de dues edificacions més independents, un pou i un avenc que fa les funcions de cisterna de recollida d'aigües pluvials. El cos principal, situat al centre, és el que es troba en pitjor estat, tenia dues plantes d'alçada i coberta a dues aigües de teula àrab amb carener N-S, forjat de bigues de fusta i revoltons; la façana s'obre a llevant i conserva el portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca, dues finestres al pis amb llinda, brancals i ampit de pedra, una d'elles té inscrita la data 1.743, possible data d'una reforma. En la façana oposada hi ha una altra finestra d'aquestes característiques, tot i que resta tapada per altre cos afegit i molta vegetació. A la banda sud hi ha un cos fruit d'una ampliació feta al segle XIX, de planta rectangular, consta de tres plantes i coberta d'un vessant inclinat a la façana de migdia. A la planta primera hi ha dues balconeres amb la seva llosa i barana de ferro, tant llindes, com brancals són de maó i estaven pintats de blanc.
L'accés es realitza per una porta a la façana nord. Al costat d'aquesta edificació per la banda de ponent i tocant també a l'antiga casa, hi ha un cos rectangular que fins fa poc temps tenia dues arcades geminades de mig punt a la façana formant una eixida, però que actualment estan ensorrades. A l'interior es pot veure un espai en planta baixa que estava cobert amb volta de canó, igual que els baixos de la casa antiga que, degut al desnivell del terreny, queden soterrats. Al nord de l'edifici principal hi ha una construcció independent que conserva la teulada a doble vessant i que alberga dues tines en bon estat, una és circular i l'altre quadrada, totes dues folrades amb cairons ceràmics. Separat de la masia i davant d'aquesta, a la banda de ponent, resten els murs d'una edificació de planta rectangular que ha perdut la teulada, que albergaven un antic trull d'oli, del que resta la mola del molí, així com la silueta d'una premsa que estaria encastrada a la paret. Hi ha també una cisterna a uns 25 mts. al N-O de la casa que aprofita un avenc natural i acumula l'aigua de pluja que es fa arribar amb canalitzacions excavades a la paret de roca natural. L'interior de la masia es troba en mal estat ja que el sostre s'ha esfondrat, tot i que encara es poden distingir unes anelles de fusta de 1,60 m. de diàmetre d'antigues bótes de vi. Al camí abans d'arribar a la casa hi ha un pou cobert amb cúpula de pedra.
La masia data d'època mediaval, primera datació al segle XIV, es van fer ampliacions a finals del XVII i al XIX.
Puigdoure surt esmentada en el fogatge de 1.553 (Iglésies, 1.979) que nomena a Narcís Puig Roure, També a la consueta de Mura de 1.592 (ABEV) en la que consta que hi habitava Salvador Puxtoura i 11 persones més. Aquesta informació és la que permet afirmar que la casa ja existia al segle XIV, Tenim també un document de l'any 1.663, quan Jaume Puigdoure pagès de Santa Creu de Palou era tutor i cuidador dels fills d'Antich Puigdoure (ACT; Ballbé, 1.997). A la mateixa casa tenim gravada la data 1.743 en una llinda de la casa antiga, probablement fruit d'una ampliació o reconstrucció, i el cos més modern data del segle XIX. Les masies de Santa Creu de Palou: Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell, al segle XVIII van tenir un important auge econòmic degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. L'antic masover de la casa, Ramon Montagut, va trobar cinc monedes de coure, Ardits de Bilió, moneda barcelonesa de l'any 1.640, en retirar la runa de la teulada de la casa antiga que se li va enfosar, cap als anys 1.970-80. En aquella època la casa era utilitzada com a corrals de bestiar. Entre els habitants de la masia podem citar: Salvador Puxtoura, Montserrat Puxtoura, Antich Puxtoura i Joan Siedra, Gimena i Pere Scorgell, Francisca i Endolsa Puxtoura, Caterina i Joan Puxtoura, Antoni Puxtoura.