PELS VOLTANTS DE SANTA MARIA D'OLÓ

SANT FELIUET DE TERRASSOLA

SANT JAUME DE VILANOVA

SANT PERE DE VILANOVA

SANT MARTÍ DE PUIG-ERMENGOL

Sant Feliuet de Terrassola 730 mts. N 41º 53.683 E 2º 06.167 primitivament formà una única entitat amb el terme de l'Estany i més tard, entre el 1.780 i el 1.851, formà una batllia pròpia, que s'integrà després d'aquesta darrera data en el terme del castell d'Oló o de Santa Maria d'Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials.

L'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l'any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l'Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1.086. Des d'aleshores, el seu sacerdot, amb títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l'Estany. Va recuperar la seva independència el 1.816, tot i que el decret episcopal de separació data del 1.775. L'edifici actual va ser erigit a la fi del segle XI i consagrat el 6 de juliol de 1.093. És una curiosa edificació de dues naus desiguals, dedicades a sant Feliu i sant Joan, a les quals es va afegir, al segle següent, una massissa torre campanar amb aspecte de fortalesa a la part de tramuntana i un cos d'edificació per a rectoria a la part de migdia, construït al segle XVIII, al lloc on pertocaria la nau de migdia que mai no es va construir. Això obligà a inutilitzar el portal primitiu de migdia i s'acabà la mutilació capgirant l'església el 1.787, fent el portal a l'indret de l'absis major, que es va destruir, i construint un cos adossat al presbiteri a l'extrem ponentí de la nau major; a més, també es va enguixar i decorar amb elements barrocs a l'interior. Ara l'església es troba del tot restaurada, es construí l'absis major i es reféu el menor amb pedres de l'absis de sant Martí de Puig-Ermengol.

Sant Jaume de Vilanova 676 mts. N 41º 53.490 E 2º 04.922 és una església sencera, de les poques de planta rodona, d'un diàmetre de 5,20 mts i sobresurt a llevant l'absis semicircular. Tot el perímetre de la nau és nu, encara que l'absis està decorat amb arcuacions llombardes, pròpies del segle XI, època que cal datar l'església. L'interior presenta una volta simètrica com una petita cúpula en la qual hi ha quatre fornícules. Pel cantó de Ponent, resta unida al Mas Vilanova del Pla que li dona el nom. L'any 1.930, el propietari encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Sant Pere de Vilanova 671 mts. N 41º 53.596 E 2º 05.078 molt a prop de sant Jaume de Vilanova, tant sols en restan part de l'absis i unes poques pedres.

Sant Martí de Puig-Ermengol o Llosa-Corba 737 mts. N 41º 54.209 E 2º 05.516 documentada l'any 1.136 avui tant sols en resten quatre pedres, l'absis romànic va ser usat per restaurar l'església de Sant Feliuet de Terrassola.