dimarts, 22 de juny de 2010

DENT DE LLEÓ





La Dent de Lleó (Taraxacum Officinale Weber) pertany a la família de les Asteràcies (Compostes). És originària de les zones temperades d'Euràsia, però ara es pot trobar a molts indrets del món com a espècie neòfita.
És una planta molt comuna a tota Europa, creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar quasibé a qualsevol lloc.

És molt característica i fàcil de reconeixer, no sol superar els 40-50 cm, d'alçada. Les fulles son alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de Margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.

Les seves fulles tenen usos gastronòmics i es poden menjar crues, bullides, fregides o en truita. També les inflorescències es poden menjar.
És una planta molt resistent i fàcil de cultivar al jardí.