El Frare del Romaní (Orobanche latisquama) pertany a la família de les orobancàcies, una família propera a la de les labiades o lamiàcies, la família a la cual pertany el romaní.
La família de les orobancàcies és formada per plantes herbàcies holoparàsites que no fan la fotosíntesi i obtenen tot el seu aliment d'una altra planta (l'hostatger) o hemiparàsites que fan la fotosíntesi i a la vegada parasiten l'hostatger. El gènere Orobanche comprèn tan sòls herbes holoparàsites perennes o anuals.
El Frare del Romaní és una espècie perenne, que a l'època de l'any desfavorable tant sols manté viva la part subterrània és, per tant, un geòfit. Obté el seu aliment parasitant a través de les seves arrels les arrels del Romaní (Rosmarinus Officinalis) i tant sols manifesta externament la seva existència quan produeix les espigues de color vermell violaci destinades a la seva reproducció, que fan de 20 a 40 cm d'alt i comencen a sortir al març.
Aquestes espigues, que no es formen tots els anys, porten unes flors amb una corol·la de color púrpura, violaci o rogenc que fa 22-35 mm de llarg i té una forma que recorda la caputxa d'un frare.
Les flors, que s'obren a la primavera, tenen quatre estams lliures que estan soldats a la corol·la i un estigma groc molt aparent.
El Frare del Romaní és una planta de distribució iberomagribina i el seu límit de distribució septentrional passa pel nord del Bages.
La família de les orobancàcies és formada per plantes herbàcies holoparàsites que no fan la fotosíntesi i obtenen tot el seu aliment d'una altra planta (l'hostatger) o hemiparàsites que fan la fotosíntesi i a la vegada parasiten l'hostatger. El gènere Orobanche comprèn tan sòls herbes holoparàsites perennes o anuals.
El Frare del Romaní és una espècie perenne, que a l'època de l'any desfavorable tant sols manté viva la part subterrània és, per tant, un geòfit. Obté el seu aliment parasitant a través de les seves arrels les arrels del Romaní (Rosmarinus Officinalis) i tant sols manifesta externament la seva existència quan produeix les espigues de color vermell violaci destinades a la seva reproducció, que fan de 20 a 40 cm d'alt i comencen a sortir al març.
Aquestes espigues, que no es formen tots els anys, porten unes flors amb una corol·la de color púrpura, violaci o rogenc que fa 22-35 mm de llarg i té una forma que recorda la caputxa d'un frare.
Les flors, que s'obren a la primavera, tenen quatre estams lliures que estan soldats a la corol·la i un estigma groc molt aparent.
El Frare del Romaní és una planta de distribució iberomagribina i el seu límit de distribució septentrional passa pel nord del Bages.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada