CORNET, LA MARAVELLA DE SALLENT DE LLOBREGAT

Sallent de Llobregat data de l'any 955 el primer document conegut que dóna notícia de Sallent: és el testament del prevere Sunyer, que llegà a la catedral de Vic unes peces de terra situades ad ipso Sallente vora el sallent, o saltant, del Llobregat, que donà nom a la població. En terreny pla i arredossat al serrat del Xipell, a l'esquerra del riu i sota la protecció i la vigilància del castell feudal, va néixer i es desenvolupà la vila de Sallent. El nucli original devia ésser la sagrera de l'església de Santa Maria documentada des del segle XI, filial de la primitiva parròquia de Sant Esteve del castell. Al segle XII i fins ben entrat el segle XIV, Santa Maria i Sant Esteve eren de patronat del monestir de l'Estany, que en nomenava els rectors.

Cornet, fora del sector principal, que és el nucli urbà de la vila, el terme actual és constituït per unes quantes entitats menors de població; la més important de les quals és la caseria de Cornet, que no s'incorporà a la demarcació municipal de Sallent de Llobregat fins l'any 1.840. És situada a l'extrem NE del terme sallentí, en zona de boscs i conreus i de cases disseminades, drenada pel riu de Cornet i travessada per la carretera que comunica els pobles de Balsareny i Avinyó, vers els quals aflueixen normalment els habitants dels seus masos. El lloc de Cornet, de poblament molt antic, és històricament documentat de l'any 946 ençà.

Amb la primitiva vila rural "de Corneto" o d'en Cornet, apareix associada des del 1.033 l'església i parròquia de Santa Maria de Cornet 462 m. N 41º 53.714 E 1º 56.253. El temple actual és obra romànica, de les darreries del segle XII, d'una sola nau i coberta amb volta de canó apuntada.

Un finestral obert al centre de l'absis i el portal d'entrada, del cantó de migdia, llueixen boniques columnes i capitells decorats amb elements de fauna fantàstica. També és d'estil romànic i del mateix segle XII l'esglesiola de Santa Susanna de l'Abellar, amb tres absis construïts en forma radial. L'església ja la trobem documentada l'any 1.239 i hom té moltes notícies que confirmen la seva funció de capella parroquial. A la masia de l'Abellar de Baix tingué origen, a mitjan segle XIX, una obra benèfica important: la Fundació Cots, o Casa de Caritat de Manresa, iniciada per Francesc Cots i Argullol, hereu de la masia susdita.

Mig perdudes entre les abundoses pinedes del terme, sobre un petit turó (388m) a la dreta de la riera, unes parets en ruïnes són tot el que resta del castell de Cornet, dit també el Castellet, que estigué sota tutela dels senyors de Balsareny abans de passar a ésser patrimoni dels Castellet, antiga família castlana.