CASTELL DE BOIXADORS

Degut a la meva feina, faig servir en moltes ocasions la carretera anomenada C-25 coneguda com l’eix transversal. Ja cansat de veure a la meva ma esquerra i a l’altura de la sortida de Sant Pere Sallavinera en direcció Manresa, un majestuós castell a dalt d’un puig, vaig pensar que seria interessant fer-hi una visita.

Situat en el mapa de la comarca de l'Anoia vaig poder veure, que es tractava del Castell de Boixadors 834 m. N 41º 46.213 E 1º 34.488
En un principi la meva intenció era anar fins l’esmentat castell i llavors continuar per pista forestal visitant diverses ermites com són la de Santa Tecla, Santa Maria de la Molsosa, entre d’altres.
El que jo no contava, és que dies enrera, va caure una tromba d’aigua en aquesta zona, i va malmetre els camins per on tenia previst passar. Per aquest motiu i a pocs quilòmetres de la casa de Montaner, no em va tocar més remei que donar la volta, si no volia deixar embarrancat el meu vehicle, conformar-me tant sols amb la visita al Castell de Boixadors, l’església de Sant Pere o Santa Maria, i l'església Nova de Sant Pere 653 m. N 41º 45.791 E 1º 34.184 molt a prop de Cal Gironella, i la Casa Nova del Castell 799 m. N 41º 46.262 E 1º 34.319.
Val més tenir seny, que no pas arriscar-se a una aventura que pot portar-te a conseqüències no desitjables.
En una propera ocasió intentaré repetir la sortida.

El castell de Boixadors és un complex monument medieval actualment en fase de restauració a càrrec de la Diputació de Barcelona.
L’etimologia del topònim “Boixadors” sembla fer al·lusió al “boix”, un arbust que encara actualment creix amb profusió en els boscos que envolten el castell.

El terme del castell apareix esmentat en els documents medievals conservats des de l’any 1.015. Va néixer com un castell termenat construït en el moment de la repoblació, quan el comptat de Manresa anava estenent el seu domini sobre les terres frontereres amb el mon andalusí. El comptat de Manresa constituïa la marca d’expansió del comptat d’Osona, que formava part dels dominis del comte de Barcelona.

El castell aglutina diverses dependències construïdes en etapes successives protegides dins el recinte murallat, ampliat en diferents moments i amb una torre albarrana altmedieval a llevant.

L’element central és la torre mestre, edificada en el segle XI. Construïda amb carreuons de pedra disposats en filades regulars i dividida interiorment en tres nivells, els dos superiors coberts amb falses cúpules i amb dues portes d’accés que permeten accedir als dos pisos superiors. Són portes de difícil accés, estretes i coronades per un arc de mig punt adovellat rematat amb extradós.

Al voltant de la torre s’articulen diverses dependències de caràcter senyorívol construïdes en diferents períodes. És remarcable una sala gòtica amb grans arcs apuntats, uns finestrals gòtics i una portalada amb arc de mig punt construït amb grans dovelles, tots els elements característics de l’anomenat “gòtic civil” que es produeix a Catalunya en els darrers segles medievals allargassant-se fins ben entrada l’època moderna.

Algunes de les estances del castell estaven destinades a emmagatzemar o elaborar productes agrícoles (s’hi ha conservat les restes d’un cup).

Gairebé a frec del castell, hi ha l'antiga església parroquial de Sant Pere de Boixadors, algun temps dita també de Santa Maria. Totes aquestes edificacions formen un conjunt notable. L'església de Sant Pere, restaurada al final dels anys setanta, és un edifici que té una nau del segle XI, amb arcuacions llombardes al mur de migdia, on hi ha el portal romànic, recuperat recentment, i un cos central amb dues capelles per banda, fruit d'una ampliació realitzada al segle XIII, i una nau sobrealçada en aquest segon sector, obra segurament del segle XVII. En el curs de la reforma del segle XIII es va perdre l'absis, que fou reemplaçat per un presbiteri rectangular. A l'extrem del mur de ponent té un campanar d'espadanya i un portal tapiat al mur de tramuntana que la comunicava amb el castell.A l'església de Sant Pere hi havia un altar de Santa Maria, amb un benefici fundat pels senyors del castell, que era objecte d'una gran devoció i per això a vegades l'església és dita Santa Maria de Boixadors; també tenia un altar dedicat a sant Miquel i altres de més tardans que ho eren a sant Isidre i sant Sebastià. Hi havia, a més, tres tombes de la família Boixadors, entre les quals se'n destacava una de Constança de Boixadors, morta l'any 1383, que foren robades al principi del segle actual.

A partir del domini i control del castell de Boixadors s’aferma la família homònima. La nissaga dels “Boixadors” esdevingué una família de la petita noblesa que al llarg de l’edat mitjana arribà a tenir gran prosperitat, intervenint en episodis remarcables de la història medieval catalana al servei del comte de Barcelona.

Durant el segle XII els Boixadors van participar en la conquesta del regne taifa de Lleida al costat de Ramon Berenguer IV juntament amb altres nobles procedents de Pujalt, Jorba, entre d’altres. A partir d’aquesta conquesta, els Boixadors es van encarregar d’organitzar i liderar la repoblació d’un sector de l’actual comarca de les Garrigues (amb els castells de Tarrés, l’Espluga Calba i Fulleda).
Els Boixadors van anar annexionant al domini del castell de Boixadors els castells veïnes. A principis del segle XIV ja posseïen el de la Llavinera i el 1.422 Ramon de Boixadors compra el castell de la Fortesa. Els tres nuclis passen a formar part de la baronia de Boixadors. Quan el 1.425 l’esmentat Ramon de Boixadors mor sense descendència es formà una nova línia familiar, els Foixà-Boixadors, que conservaren la baronia fins a la fi dels senyorius jurisdiccionals a la tercera dècada del segle XIX.