El primer document que nosaltres en coneixem és una definició feta per Jaume de Peric, de la sagrera de Sant Martí de Muredine, a fra Bernat Belloc, sagristà de Sant Llorenç del Munt, de la compra d'una peça de terra anomenada les Comes, que ha comprat a Geralda Bruna i el seu gendre en alou de la sagristia de dit monestir.
Aquest document, fet el dia abans dels idus de gener de 1326 i clos per Arnau Ruquet, prevere, regint l'escrivania de Sant Martí de Muredine, ens fa coneixedors de l'existència de la casa en el segle XIV. Tot ens fa creure que la casa del Peric és una obra anterior a la del esmentat segle.
Les primeres construccions foren fetes en l'interior d'una molt important balma. És original i bonica tota la construcció, i els grans arcs que tots podem veure són una bona prova de la gràcia i de la cura emprada quan fou bastida de nou.
Si Mura és una joia arquitectònica de temps ja passats, la casa del Peric, un xic allunyada del casc urbà, no desmereix en res a les admirades antigues construccions.
Pergamí de l'any 1617 (Arxiu històric de Terrassa) traducció global i amb llacunes.
A tots i cada un dels presents que veuran i llegiran i escoltaran, testifico i faig fe segura jo, Lluís Jonàs, per autoritat apostòlica i real i amb el vistiplau del propósit de l'església de Manresa, notari públic de Manresa, que davant meu i en el seu dia he rebut i testificat d'una venda amb el rebut del preu... amb aquestes paraules:
El dia 9 de febrer de l'any 1617, jo Joan Peric pagès, hereu del mas Peric del terme i parròquia de Sant Martí de Mura, partit de Manresa, de bon grat, per mi mateix, VENC a vosaltres, Antoni Joan Vila, sabater del mateix terme i parròquia, present, i als vostres, i a qui vosaltres voldreu, perpètuament, un tros de terra més avall designat i assenyalat, de pertinènces del meu mas, contenint en si, d'ambdues parts, set canes barceloneses, poc més o menys, amb les seves entrades i eixides, que Jo tinc i posseeixo en dit terme i és part de dita propietat, sota el domini i alou del noble senyor Alexandre Cordelles del camp de Barcelona, castlà (senyor del castell) del mateix terme, a cens anyal; us ho milloraré i tin-dreu que prestarme a mi i als meus, cada any per Nadal, un cens de "quatre solidos" en nua percepció.
Els termes de dita part que us venc són: per l'orient un hort de Rafel Torrella, pel migdia amb les meves propietats, per occident i nord amb les meves propietats per unes parets que s'han de construir.....
Així mateix vosaltres podreu treure pedra i terra de la meva propietat per construir la casa o hort mentre no siguin dels camins o de casals destruïts.
Així mateix sota aquests pactes va compresa una altra venda feta per mi a vosaltres el dia 22 de desembre propassat davant l'infrascrit notari d'un tros de terra de major capacitat pel preu de tres lliures. El preu d'aquesta venda és de quatre lliures en moneda barcelonesa.
(Segueixen les fórmules jurídiques típiques de l'acabament de l'escriptura) Són testimonis d'aquest acte l'Andreu Gribau i en Joan Serraller, pagès de Manresa.
Així mateix jo el venedor firmo el rebut a vós, el dit comprador, de les dites quatre lliures barceloneses comptades realment i de fet... firmo el rebut.
Són testimonis els sobredits.
Aquest document, fet el dia abans dels idus de gener de 1326 i clos per Arnau Ruquet, prevere, regint l'escrivania de Sant Martí de Muredine, ens fa coneixedors de l'existència de la casa en el segle XIV. Tot ens fa creure que la casa del Peric és una obra anterior a la del esmentat segle.
Les primeres construccions foren fetes en l'interior d'una molt important balma. És original i bonica tota la construcció, i els grans arcs que tots podem veure són una bona prova de la gràcia i de la cura emprada quan fou bastida de nou.
Si Mura és una joia arquitectònica de temps ja passats, la casa del Peric, un xic allunyada del casc urbà, no desmereix en res a les admirades antigues construccions.
Pergamí de l'any 1617 (Arxiu històric de Terrassa) traducció global i amb llacunes.
A tots i cada un dels presents que veuran i llegiran i escoltaran, testifico i faig fe segura jo, Lluís Jonàs, per autoritat apostòlica i real i amb el vistiplau del propósit de l'església de Manresa, notari públic de Manresa, que davant meu i en el seu dia he rebut i testificat d'una venda amb el rebut del preu... amb aquestes paraules:
El dia 9 de febrer de l'any 1617, jo Joan Peric pagès, hereu del mas Peric del terme i parròquia de Sant Martí de Mura, partit de Manresa, de bon grat, per mi mateix, VENC a vosaltres, Antoni Joan Vila, sabater del mateix terme i parròquia, present, i als vostres, i a qui vosaltres voldreu, perpètuament, un tros de terra més avall designat i assenyalat, de pertinènces del meu mas, contenint en si, d'ambdues parts, set canes barceloneses, poc més o menys, amb les seves entrades i eixides, que Jo tinc i posseeixo en dit terme i és part de dita propietat, sota el domini i alou del noble senyor Alexandre Cordelles del camp de Barcelona, castlà (senyor del castell) del mateix terme, a cens anyal; us ho milloraré i tin-dreu que prestarme a mi i als meus, cada any per Nadal, un cens de "quatre solidos" en nua percepció.
Els termes de dita part que us venc són: per l'orient un hort de Rafel Torrella, pel migdia amb les meves propietats, per occident i nord amb les meves propietats per unes parets que s'han de construir.....
Així mateix vosaltres podreu treure pedra i terra de la meva propietat per construir la casa o hort mentre no siguin dels camins o de casals destruïts.
Així mateix sota aquests pactes va compresa una altra venda feta per mi a vosaltres el dia 22 de desembre propassat davant l'infrascrit notari d'un tros de terra de major capacitat pel preu de tres lliures. El preu d'aquesta venda és de quatre lliures en moneda barcelonesa.
(Segueixen les fórmules jurídiques típiques de l'acabament de l'escriptura) Són testimonis d'aquest acte l'Andreu Gribau i en Joan Serraller, pagès de Manresa.
Així mateix jo el venedor firmo el rebut a vós, el dit comprador, de les dites quatre lliures barceloneses comptades realment i de fet... firmo el rebut.
Són testimonis els sobredits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada