LA RECTORIA VELLA DE MURA

LA RECTORIA VELLA DE MURA. (Text de la Consueta de Mura, de l'any 1592) 31T 415691 4616403 485 mts

BENS PROPIS QUE POSSEIX LA IGLESIA DE MURA O LO RECTOR DE ELLA.

Text original.- Mes te y posseix la dita Sglesia parrochial de St. Marti de Mura o lo rector per ella. Una cassa petiteta a la Sagrera o loc de mura, la qual cassa esta cituada a la part de tremuntana de dita Sglesia en la qual casseta esta de present Joan Prat, sastre, la qual se te y poseix dita Sglesia co lo rector de aquella. Mes altra part de la iglesia co es amitjorn te y poseix una pessa de terra inculta la qual pessa y ha plantadas que tres nogueras y es entre lo fossar y la riera de la qual pessa se serveixen per plassa per esser part de... y junt a la font y riera y aixi de las nogueras... de tot lo ambit de dita pessa de terra esta possesio la iglesia o lo Rector per ella com Gt. es.

Mes te y poseix la iglesia de mura co la Rectoria per ella una casa co Rectoria en la qual acostumamen de estar los capellans en temps passats y ha estat y habitat Jo, Jaume Oller sobredit, la qual casa es la casa situada a la... part de un quart... a la part de levant y solixent per la riera amunt ques... de la sglesia ala mata de mura de la qual cassa no pot veure la iglesiay poch oir las campanas. Te dita casa lo... algunes terras y posiessions de feyxas y orts los quals sa cultiva y sembra y altras que nos cultivan. Te tambe dita casa una pallissa. Te tres cassalots dintra la propietat lo no dels quals son los caus Juans, les Rigotges lo Borrell, lo Borrell lo qual Borrell son dos... de cassalots separats y dita cassa y cassalots ab terras, honors y possessions se te y posseix pe la iglesia e o lo rector de St. Marti de Mura.

DOCUMENT ACLARATORI

1632.- 31 d'agost. Joan Santllei ven a Jaume Gibert una peça de terra del mas Santllei, la qual peça es al subdomini i alou d'Alexandre de Cordelles. Confronta a Ll. amb un torrent de sobre els Caus de Santllei, a M. amb la riera de Nespres i seguint la dita riera fins al torrent dels Caus Joans continguts a les terres de la rectoria vella. (S.C.)

Mes te y posseix la dita iglesia en lloc nomenat les Comes qui va cami de Mura a Talamanca una pessa de terra. Mes te y posseix dita iglesia o lo rector per ella, juncto a la iglesia Sofreganea de St. Creu so es en lo ciscuit, varias quantas fexes y de terra en las quals y a plantadas algunes oliveres les quals se tenen y posseix a dit rector de Mura co a obtenir dita rectoria de St. Marti de Mura en les quals terras orts y possessions sobre dites sempre y quan anar al rector per las sembrar o pot fer sense impediments las personas alguna y lo fruit pel qual es a son util y profit poc o molt quasia sans respondre y pagar delme ni interes algu a senyor ni altres qual se vol penyora ni tampoc la obligacio alguna de pagar sensos ni algun altra dret de ditas cassas ni interes algu de les sobre dites terras y possessions te y posseix com a... la Rectoria.

ALOUS Y TERRAS COM DE CASES ESTA EN POSSESSIO LA IGLESIA

Text original.- Esta en possessio lo Rector de la iglesia parrochial de Mura per raho de sa Rectoria de rebre quiscun any de la Cassa y mas del Llobet lo cabrit, porcel, pollastra, velló de lana y formatges co ja sa dit en altra part sens partir dit carnelarga ab senyor ni altra persona y mes reb sobre dita cassa divuit diners de sensos y dos Cassetas de dita cassa del Llobet contiguas a ella ahont esta stadants logates y la cassa a feta Mestre Guillem Diner sastre u altra Bartomeu Villa pages y tambe la cassa feta lo... Guillem pux farrer en la qual present habita Violant pux viuda muller relicta del dit pux farrer y sa famillia y la cassa de Bernat Marcet pages y la cassa de Antony Sanctlay pages y tot lo restant de una pessa de terra ahont sta ciutadas y edificadas part de ditas cassas se te de alou del rector y quant se son affensats los patis per a fer y hedificar ditas cassas sea demanant lo consentiment al rector de dita iglesia parrochial de St. Marti de Mura.

Mes la cassa de Raphael Torrella y ont contiguo ab la cassa se te en allou de la iglesia.

Mes la cassa ahont abita mestre Joan culla mestre de cassas se te ner alou rector y Sglesia.

Mes la cassa ahont abita Agnes Digona viuda muller relicta del guarda mestre Blay... sastre la qual cassa si fonch empenyorada per raho del... promet dita Agnes se fer per alou de dite iglesia de mura son les dites dos cassas dels hereus del mas del parich.

Mes anant stand en possessio lo rector la iglesia de St. Marti de Mura, de rebre tot lo dema y primicia dels grans, formatges, segol, ordi, sivada y tambe canen y de tot lo que se acostuma de pagar en dita parrochia en les terras y vulgarment vui anomenadas las heras del pau, la Vinya vella del Llobet, les losades, les planes, los canyots las quals terras vui te y posseex Margarida Lobeta viude relicta del quionda Antic Llobet pages de dite parrochia i vui finicciari de dita heretat del Llobet y tambe lo casalot y mas de la Spinenca anomenat, lo qual tambe es de dita propietat del Llobet y mes unes fexes o orts de particulars so es Joan Miquel Mata, Joan Salla roca, Joan Villa, Antiga parica tots pagesos de Mura. Vicens Trullas pages de Tallamanca y los orts fexas y quintanes son a par damunt de dits orts ala part de sol ixent y mixjorn y roureda se te y lo mas del Llobet y son hereus dels fruits sobre dites terras totes y sengles los fruits que el mas... reb lo delma y primicia lo rector sense part ni portio ab senyor algu ni altra qual senyor ni persona y esta possessio de rebre dits drets esta lo rector de Mura de perpetua memoria dels vivents y ansa passats paguen tambe a vuit y mitja dels grans, y del canem a deu, del oli y verema a deu, y los sobre dits fruits se anomenan alous a dita iglesia de St. Marti de Mura.

Mes anant a costumen de pagar los hereus de la casa y mas del puig de la balma de dita parrochia una gallina, quiscun any lo que fa en llastir.

Mes reb lo Rector de dita parrochia de mura Vint y sis sous... sobre la cassa y mas de la pineda los quals de present paga Antoni Farell alias Pineda qui vui te y posseix la casa heretat de la Pineda en la sofragania de Sta. Creu de Palou.