SANT ANDREU DE CAL PALLOT

Sant Andreu de Cal Pallot 477 mts. 31T 409701 4647275 és una església romànica del segle XII d'una nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i coronada per un absis semicircular a llevant.
L'església és il·luminada per dues finestres de doble esqueixada, l'una al centre de l'absis i l'altra al mur de ponent. La porta d'entrada és al mur de tramuntana, fet força insòlit en les esglésies romàniques i sobretot en aquest cas en què al mur de migdia, no hi ha cap obstacle que dificulti la seva obertura. Aquesta porta és de mig punt, formada per dos arcs adovellats rematats per una arquivolta que fa de guardapols de la porta.

Malauradament a l'estiu de 1975 una tempesta va malmetre la volta de la nau, la coberta de l'absis i va ensorrar parcialment el campanar, situat al mur de ponent.

L'edifici que encara es conserva és del segle XII, però sembla que aquest va substituir una petita església anterior, segurament pre-romànica ja que prop de l'edifici es conserven restes d'un cementiri alt-medieval, amb tombes antropomorfes excavades a la roca, possiblement del segle X o XI.

L'església fou parróquia als segles XII i XIII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu de Gamissans; des del segle X la documentació del monestir de Santa Maria de Ripoll, propietat d'importants dominis a la vall de Merlès, esmenta el lloc de "Gamissans" com un dels límits de les seves terres. "Gamissans", conegut avui amb el nom de Cal Pallot, era un gran alou que des de l'actual casa Gamissans (a les serres de Biure, Sagàs) arribava fins a la riera de Merlès, prop de la Lladernosa.

Probablement al segle XIV Sant Andreu va perdre la categoria de parròquia, però els Templers, i posteriorment els Hospitalers, senyors de Puig-Reig, la varen vincular com a sufragània a Sant Martí de Puig-Reig. Al segle XVIII encara es coneixia amb el nom de Sant Andreu de Gamissans.

A l'interior de l'església es conserven interessants fragments d'una decoració mural, malauradament molt perduda, que fou consolidat pels serveis de restauració de la Generalitat l'any 1985. La pintura, segurament del segle XIII, decorava tot l'absis de Sant Andreu i una bona part dels murs; ara només es conserven fragments:
A l'absis: fragments de cortinatges a la part inferior, i detalls de 4 personatges amb la inscripció "MUNTA".
A l'arc triomfal un personatge de perfil amb la mà alçada assenyalant l'absis, i restes de decoració geomètrica vegetal.
Al mur de migdia de la nau hi ha tres creus dins de cercles i al seu costat un fragment de pintura amb Sant Miquel i el diable pesant les ànimes el dia del Judici Final.
Les tonalitats i el traç del dibuix són molt semblants al de les pintures romàniques conservades a l'església de Sant Martí de Puig-Reig, la qual cosa fa pensar en un mateix pintor, de l'escola del Mestre de Lluçà, i en les mateixes dates: 1230-1250.