LA VIL·LA ROMANA DE CAN FONT DE CIRERENCS

Les troballes que s'han fet a nivell superficial (restes de tegulae i dolia, fragments escadussers de ceràmica sigil·lada i un pondus) constaten l'existència d'un jaciment romà a Can Font de Cirerencs i, de passada, reforcen la idea del pas d'un camí antic per aquest sector. La vil·la es trobaria perfectament emplaçada segons els cànons clàssics: en un racó de la plana, arrecerada per un turó a la seva esquena, encarada a migdia, a prop d'un camí però no a tocar, i amb excel·lents vistes sobre el riu Cardener.

El mas de Can Font de Cirerencs 220 mts. 31T 403540 4615808 actualment deshabitat, conserva en les seves parets empremtes de diversos períodes històrics. El mas va configurar-se al llarg de l'edat mitjana i en època baix-medieval ja tenia una estructura força consistent, com ho demostra el celler, amb els característics arcs apuntats, i altres elements de la planta baixa. Posteriorment va sofrir una reforma important a finals del segle XVII i principi del XVIII, tal com ens informen diferents llindes que s'han conservat (dels anys 1668, 1671 i 1718), i una altra al final del segle XIX o principi del XX, en la qual el conjunt s'adapta com a residència rural a l'estil més o menys modernista, tot afegint-hi dos cossos laterals allargassats on hi ha la nova casa dels amos, alhora que es remata una torre quadrada, probablement anterior.

Observant amb deteniment la planta de l'edifici, hi ha tres elemnts que ens criden l'atenció: un pou, el celler i una cambra adjacent al celler amb un gran finestral. Aquests elements són els més antics i es troben situats en un punt nodal de la masia que ha condicionat totes les construccions posteriors.

El pou té aproximadament un metre de diàmetre. En la part inferior està arrebossat amb morter de calç. Sembla un element molt antic ja que, quan es va aixecar la construcció del celler, es va deixar una obertura al mur per poder accedir al pou. En les últimes modificacions de la masia el pou es va prolongar fins la primera planta, on s'hi va construir un altre accés.

El celler, una construcció força impressionant i de gran qualitat constructiva, és l'habitació a partir de la qual es va desplegar tota l'estructura arquitectònica del mas. És una cambra de forma rectangular d'unes dimensions interiors de 17 per 7,5 metres aproximadament. L'aparell constructiu és fet amb carreus ben tallats i dispossats en fileres regulars. S'hi observen tres finestres en forma d'espitllera (una de les quals està tapiada) de dimensions molt grans (1,10 m d'alçada) i perfectament regulars.
Aquestes obertures no tenen sortida a l'exterior, ja que les construccions posteriors les han inhabilitat.
En el període gòtic la sala es va cobrir amb cinc grans arcs de diafragma i se'n va modificar la paret oest, per tal d'integrar-la en la nova configuració del mas. La solidesa i la bona qualitat d'aquesta peça, si la comparem amb altres murs de pedra conservats a la planta baixa, juntament amb l'existència de les espitlleres, podrien fer pensar en una construcció amb finalitats defensives, tot i que no es pot descartar que, des d'un primer moment, ja fos concebuda per desenvolupar la funció de celler.

Adjacent al celler, just en el punt on es posen en contacte el mas medieval i l'ampliació modernista, trobem una petita habitació de planta més o menys cònica, però molt irregular, que fa cinc metres de llarg per poc més de cinc metres d'amplada en la seva part meridional i està coberta amb una volta de pedra. Aquesta habitació, que és posterior al celler, ja que en cega una de les espitlleres, es va fent estreta per la paret de ponent fins arribar a només 2,16 metres d'amplada. Aquesta paret presenta dues inclinacions provocades per l'adaptació, molt forçada, a un dels angles del celler. En el punt més estret s'aixeca una gran finestra rematada amb un arc escarser asimètric. Posteriorment, l'arc va ser reforçat a la part exterior per un altre arc de maó, i l'obertura va ser tapiada per habilitar la cambra contigua com a tina.
Actualment l'habitació té una petita porta d'entrada, però anteriorment hi havia un gran arc de mig punt que donava accés a la sala, i posteriorment també va ser tapiat.

La singularitat d'aquesta habitació, i en especial la gran finestra o arcada, que en la situació que hem descrit no té cap funció arquitectònica, justament amb el fet que en diferents punts han aparegut restes abundants de tegulae, ens fa pensar en un primer moment que ens trobàvem davant d'una antiga habitació romana rematada amb una exedra.
El refernt de l'exedra de Boades era molt immediat. Però tant les mides (més grans en el cas de Can Font) com les característiques de l'aparell constructiu ens han fet desestimar en principi aquesta hipòtesi, tot i que caldria una intervenció arqueològica per determinar si en la fonamentació d'aquesta estructura peculiar queden vestigis d'època romana.

Així doncs, amb les dades de que disposem actualment podem afirmar que la masia de Can Font de Cirerencs s'assenta sobre un jaciment previ d'època romana, tal com ho demostra el material constructiu, bàsicament restes de tegula, que hem identificat en l'habitació amb finestra i també en camps propers.

Tanmateix, el que no podem determinar és si algunes de les construccions de la masia són d'època romana o fins a quin punt reaprofiten estructures constructives anteriors. Una hipòtesi del procés constructiu del conjunt, basada en l'observació de les restes actuals, ens fa pensar que el pou seria l'element més antic, al costat del qual es va aixecar la construcció del celler i, posteriorment, l'habitació amb finestra.
Ara per ara, però, no tenim prou dades per fixar una cronologia absoluta a aquests elements, i tampoc podem afirmar que el celler sigui una construcció d'època antiga. Això no obstant, és un fet evident que aquests tres elements, sens dubte els més antics del conjunt, van condicionar el creixament de la masia i les construccions posteriors segueixen el ritme d'unes estructures prèvies que forcen una planta en forma d'angle obert, amb una distribució, especialment en aquest punt nodal, certament estranya.

Un altre aspecte que sorprèn de l'observació de la planta és que, al voltant de la intersecció d'aquests tres elements, han quedat diversos espais morts.
Un, de forma triangular, és reomplert amb terra i pedres, un altre és al costat del celler i consisteix en una cambra sense cap accés, i un altre està situat entre la tina i el pou.

A un nivell més anecdòtic, val la pena esmentar que la masia de Can Font de Cirerencs, probablement pel fet de ser la gran casa pairal d'aquesta zona, ha estat objecte d'enraonies populars o de rumors, especialment el celler, del qual es deia que tenia uns ganxos de ferro que havien servit per fer-hi tortures.