PER CAMINS DEL BAGES: LA MINA DE MURA (Les Coves de Mura)

INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA

El massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està format per conglomerats, gresos i lutites d’edat Eocena, disposats en nivells lleugerament inclinats cap a NW.

Es poden distingir dos tipus de conglomerats, uns de constituents variats i altres de components predominantment carbonàtics (Ca CO3).

Els conglomerats de constituents variats formen potents paquets que arriben als 80-120 metres de gruix. Els nivells de conglomerats més carbonàtics assoleixen fins als 20-25 metres, i tenen un comportament més rígid i resistent a l’erosió. Això provoca la formació de cingleres al seu favor.

Els gresos i lutites es troben intercalats en els nivells conglomeràtics, assolint gruixos més importants cap a NW, producte de l’evolució natural de l’antic sistema sedimentari.

El comportament del subsòl al massís és de tipus càrstic, el que implica la infiltració i circulació de les aigües a través de les fissures de la roca, i la dissolució dels seus components. És a partir de l’eixamplament d’aquestes discontinuïtats com es desenvolupen les cavitats.

Els conglomerats de components carbonàtics tenen una densa xarxa de fractures, gràcies a la seva naturalesa rígida. A favor d’aquests nivells s’han desenvolupat la majoria de les coves del massís i varis petits avencs.

Els conglomerats de constituents variats es troben menys fracturats, donada la seva menor rigidesa. No obstant, les fractures de major rang travessen varis nivells conglomeràtics, de manera extensa i profunda. A partir d’aquestes fractures grans s’han excavat els avencs de més fondària de la muntanya.

A principis del Quaternari l’activitat càrstica es concentrava a les actuals parts altes del massís, donat que el relleu es trobava menys excavat. Allà, es va desenvolupar una xarxa de cavitats important, que ara pràcticament s’ha dessecat.

LA MINA DE MURA (Les Coves de Mura)

La Mina de Mura es troba al terme municipal del poble que li dona nom, dins el massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a la Serralada Prelitoral Catalana.

Degut a les restes arqueològiques de diferents èpoques trobades a l’interior de la cavitat (Llopis, 1934), es coneix que ha estat utilitzada per l’home des de temps prehistòrics. Una mina tan ben coneguda per homes d’èpoques ben diferents segur que ha satisfet diferents necessitats segons la realitat de cada moment. Avui dia representa un important punt turístic on hom pot gaudir de l’espeleologia i conèixer així un interessant exemple de geologia càrstica.

En les figures que hi ha a continuació es pretén il·lustrar la història geològica de la Mina de Mura (Llopis, 1934), és a dir, l’evolució morfològica que ha patit la cavitat des de que es va formar fins a l’actualitat seguint diferents estatges.

ESTATGE 1: Formació d’una fractura vertical d’orientació NNE-SSW degut a esforços tectònics. Aquesta fractura s’estructura en un nivell conglomerat de Sant Llorenç, intercalat esporàdicament amb capes decimètriques de gres.

ESTATGE 2: En un punt de la fractura l’aigua d’infiltració comença a circular confinada i excava un conducte d’ordre mètric i de secció circular. Les evidències actuals d’aquest estatge s’han de buscar al sostre de la mina. Les marmites invertides i el paleosifó que es troba al corredor intermig són especialment remarcables. Aquestes formes càrstiques en cavitats representen senyals clares de que en un temps l’aigua hi circulava a pressió.

ESTATGE 3: Degut a una reducció del flux, l’erosió en un estatge 3 es dona excavant en vertical i horitzontal; el flux passa de circular a pressió a fer-ho lliure.

ESTATGE 4: La cavitat creix notablement en volum, i és aquí on comencen a formar-se les primeres mineralitzacions, de calcita i aragonita, afavorides també per la disminució de la quantitat d’aigua que hi circulava. Durant aquesta fase l’aigua podria haver tingut períodes tant de cert entollament com de circulació lenta. És imprescindible oferir aquestes condicions de tranquil·litat per tal de que les cristal·litzacions poguessin desenvolupar-se abundantment.

ESTATGE 5: Es produeixen els principals ensorraments de la cavitat. Blocs d’entre 1 i 2 metres d’alçada es desprenen del sostre a banda i banda de la fractura principal. Aquests ensorraments es van produir a la cambra d’entrada i a l’última. La causa d’aquest fenomen l’hem de buscar en la presència de capes de gres lutític horitzontals que, amb l’ajuda de les aigües d’infiltració, van actuar com a nivells de feblesa. La conseqüència directa dels ensorraments va ser el trencament de moltes de les mineralitzacions prèvies.

ESTATGE 6: L’últim estatge modela la cavitat tal i com la coneixem avui. Aquesta fase té un comportament dual ja que provoca tant erosió com sedimentació i formació d’espeleotemes. L’efecte erosiu és especialment remarcable a l’última cambra i s’identifica per la incisió en la part inferior central d’aquesta sala que segueix la direcció de la fractura. Aquest fenomen ha estat produït per la circulació d’aigua. Aquest flux també va provocar la deposició de sediments detrítics fins que avui encara romanen. Un altre tret que corrobora la presència d’aquest flux són les marques d’erosió al peu dels blocs ensorrats de l’estatge previ. A la cambra de l’entrada, per altra banda, l’última fase evolutiva va produir la formació d’espeleotemes en forma de columna, colada o estalactites i estalagmites cimentant així els antics blocs ensorrats.

Segons escrits antics (Palet, 1911), la descoberta de la Mina de Mura en temps recents no va ser evident ja que la seva boca es trobava obstruïda per derrubis i vegetació. Aquests derrubis podrien haver-se originat tant pels ensorraments propis que va patir la cavitat i que abans han estat exposats, com per sediments acumulats per l’erosió del vessant.

Que gran nombre dels espeleotemes de la Mina de Mura estiguin formats per aragonita és un fet que fa d’aquesta cavitat un sistema subterrani singular. Tots els espeleotemes calcaris possibles en una cavitat provenen de la precipitació química a partir de solucions aquoses carbonatades. Com a norma general, el mineral que s’espera obtenir a partir d’aquesta precipitació és la calcita. De solucions aquoses carbonatades, només sota una condició molt concreta d’equilibri químic, els cristalls resultants de la precipitació seran d’aragonita i no de calcita. Aquesta condició és la presència d’ions com l’estronci, el plom o el zinc a la solució. Aquests elements dintre d’una solució carbonatada han estat demostrats ser la causa de les mineralitzacions d’aragonita en cavitats subterrànies (Mottana, A. Et al., 2003). Els còdols granítics i metamòrfics que incorpora el conglomerat de Sant Llorenç, rentats per l’acció de les aigües, són una possible font de metalls pesants com els citats anteriorment.

A més es creu probable que en la zona on es troba la Mina de Mura la concentració d’aquests elements químics sigui anormal respecte de la resta del massís.