Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barraques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barraques. Mostrar tots els missatges
divendres, 8 de juny del 2018
BARRACA DEL TENOR
BARRACA DEL TENOR 656 mts. 31T 422128 4631211
Es troba entre la masía del Rourell i la Font de l'Horta del Rourell. Anys enrera fou utilitzada per un tenor on hi assajava.
dissabte, 9 d’agost del 2014
COLÒNIA VILADOMIU NOU
Per
conèixer la història de la COLÒNIA VILADOMIU NOU 437 Mts, 31T 407805 4650728 hem de fer referència, necessàriament, a la figura de Tomàs Viladomiu i Bertran, un
industrial emprenedor que fou alcalde de Sallent (Bages) entre els anys 1847 i
1850.
Tomàs
Viladomiu, que provenia d’una família berguedana documentada des del segle XVI,
adquirí uns terrenys situats a la Plana de Sant Marc, a Gironella, i l’any 1868
impulsà la construcció de Viladomiu Vell. El senyor Viladomiu aviat s’adonà que
el model de colònia industrial era un bon negoci, i decidí comprar uns nous
terrenys, situats a la Clau de Sant Marc, on avui trobem Viladomiu Nou, per
ampliar la fàbrica.
L’any
1880 es començà a construir la fàbrica que, a partir de l’any 1897, quan els
germans Josep i Jacint Viladomiu es
partiren l’herència paterna, esdevingué l’element central de Viladomiu Nou; que
pas a pas s’anà consolidant com una colònia deslligada de Viladomiu Vell. L’any
1900 s’iniciaren les obres de construcció de dos dels edificis més emblemàtics
de Viladomiu Nou: la torre de l’amo i l’església. La torre ja fou utilitzada
com a residència temporal dels Viladomiu a partir del 1902 i l’església s’inaugurà
l’any 1905. En aquest procés de creixement de la colònia destacà la figura de Marc Viladomiu, que també fou qui
comprà, l’any 1929, la fàbrica i la colònia del Guixaró. Durant la primera
meitat dels anys trenta s’amplià la fàbrica i es construïren nous pisos.
Durant
la Guerra Civil (1936-1939) la
fàbrica fou col·lectivitzada, però amb el desenllaç de la guerra i la
instauració de la Dictadura Franquista, els Viladomiu recuperaren la propietat
de la fàbrica i la colònia. A partir de llavors i fins l’arribada de la crisi
del sector tèxtil, la fàbrica funcionà a ple rendiment, la colònia seguí
creixent demogràficament i aparegueren nous serveis: guarderia (1943), zona esportiva (1948) i nous pisos (1951).
La
crisi del tèxtil i del model de les colònies industrials, que acabà afectant
totes les colònies del Berguedà es féu especialment evident, a Viladomiu Nou, a partir de l’any 1982.
Finalment, la fàbrica tancà portes l’any 1991. Malgrat el tancament de la
fàbrica, la colònia no quedà abandonada. Actualment els pisos segueixen ocupats majoritàriament
per antics treballadors i la fàbrica, amb uns nous propietaris, torna a
funcionar.
Actualment
la colònia està formada per 102 habitatges. Els més antics daten de l'any 1900
i els més nous, que conformen el Carrer Nou, són de l'any 1951.
COLÒNIA EL GUIXARÓ
La COLÒNIA EL GUIXARÓ 420 Mts, 31T 407839 4649970 queda inclosa dins el terme municipal de Casserres, malgrat
quedar més a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu
Llobregat, el Guixaró queda situat entre les colònies de Cal Prat i Viladomiu
Nou.
Els orígens de la
colònia del Guixaró els hem d'anar a buscar a finals del segle XIX, i més
concretament l'any 1879, quan Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà
una part de les terres del mas Guixaró, les més properes al riu, per
tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó que aprofités
l'aigua del riu Llobregat com a font d'energia.
La fàbrica es construí
entre els anys 1888 i 1889, i la vella resclosa de fusta i amb un canal de
derivació molt petit (no és l’actual), es construí l’any 1895. Ja de bon
principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de
l’aigua, en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats, i també a la màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia
complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del
cabal del riu Llobregat.
El Sr. Comelles
no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al
costat de la fàbrica del Guixaró, també s'hi construïren pisos per als
treballadors i un conjunt de serveis i equipaments, per tal que els obrers
tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure.
Un altre edifici que
l’amo féu construir, i que s’entenia com un servei per als treballadors, fou
l’església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de
la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a
l’edifici de les antigues escoles.
Fins fa uns trenta
anys, i des de l’origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper
cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El
capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era
l’ull vigilant de l’amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors,
el missatge que l’amo era com un pare per als treballadors, una figura
protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis.
L'any 1902 Esteve
Comelles, el fundador de la colònia, morí i el Guixaró quedà en mans dels seus
fills. L'any 1917 els Comelles van vendre la colònia del Guixaró a
Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van
vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir
d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que
connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors
amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els
safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol, i finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable al Guixaró.
Després de la Guerra
Civil, seguiren apareixent nous serveis i equipaments per a la gent de la
colònia, (la guarderia, el 1946; la biblioteca, el 1948; el teatre, el 1949 i
els pisos nous, el 1953). També després de la Guerra de 1936-1939,
concretament l’any 1942, es construí la nova resclosa i el canal, que fa 498m
de llargada i uns 2m de profunditat; s’anà consolidant l’electrificació del
sistema productiu de la fàbrica, i s’amplià l’espai industrial (1948-1950). Aquestes
novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels
anys més durs de postguerra.
Aquesta situació
de plena activitat productiva i plena ocupació de la colònia, entre
els anys cinquanta i seixanta al Guixaró, hi vivien unes 400 persones es
mantingué fins als anys setanta. A partir de llavors, els indicis de
crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies
industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població (la gent
anà a viure a Puig-reig i Gironella, principalment) i s'anaren
clausurant serveis tradicionals de la colònia, com l'escola o la botiga.
Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després
del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se’ls va
oferir la possibilitat d’adquirir els seus habitatges en règim de propietat.
Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la
fàbrica torna a encabir activitat industrial.
L'església, el
teatre (fou construït l'any 1949 i es restaurà el
1998), l'escola (construïda l'any 1932), la zona
esportiva (disposa de camp de futbol, camp de futbol-sala, zona de petanca
i zona d'esbarjo per els infants), la font de la Bauma (situada en el
camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou) i la font del Racó.
divendres, 8 d’agost del 2014
COLÒNIA CAL PRAT
La
COLONIA CAL PRAT 413 mts, 31T 407806
4648991 es troba inclosa dins el terme municipal de Puig-reig, queda
situada entre el Guixaró i Puig-reig, a 1 km d'aquest poble del Baix Berguedà.
Els orígens i
l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de
Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els
terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El
permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre
d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els
primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb
la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la
construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat.
La proximitat de Cal
Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta
gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat
aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament,
també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels
treballadors.
A tocar de la
carretera de Berga i del baixador del tren, Cal Prat tenia baixador propi del
tren Manresa-Berga des de 1885, hi havia un carrer amb una botiga i dues
tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia,
també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de
travessar el portal, hi havia el carrer Nou el primer que va disposar d'aigua
corrent i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem
que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres.
A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant
la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis
de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria.
Al contrari de la
majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors
provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només
un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors
de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques.
La fàbrica de Cal Prat
es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de
colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels
anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure,
majoritàriament, a Puig-reig.
La fàbrica
vella, l'església, la torre de l'amo, la casa del
director (actualment és la seu de la Polifònica de Puig-reig)
i el passeig vora del riu.
COLÒNIA CAL PONS
COLÒNIA PONS 409 mts, 31T 407663 4646578 és una de les set colònies i fàbriques
tèxtils que es construïren dins el terme municipal de Puig-reig durant la
segona meitat del segle XIX. Cal Pons, actualment, queda situat al sud de
Puig-reig, a tocar del nucli urbà.
L'impulsor de Cal Pons una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell
urbanístic i arquitectònic, fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any
1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda
durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un
important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de
Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga.
Josep Pons, l'any
1875, comprà els terrenys de Cal Garriga que posteriorment amplià amb la
compra de més terrenys de masies dels voltants amb la intenció de construir-hi
una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament
industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la
resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any
1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els
habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests
habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer
d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats
vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de
la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè,
la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades
als serveis de la colònia.
Un dels edificis més
importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex
a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les
monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més
emblemàtics per la seva espectacularitat de la colònia, però, eren i són
uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887,
fou qualificada, per la premsa de l'època, com la "Catedral de l'Alt
Llobregat". Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren
construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova).
El conjunt de la
colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada
que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el "sereno"
vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més
tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta
muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí.
Els anys vuitanta del
segle XIX, mentre la colònia anava creixent i la fàbrica ja funcionava a ple
rendiment, foren molt conflictius. Els obrers de Cal Pons i de totes les
colònies i fàbriques tèxtils catalanes de l'època havien de suportar unes
condicions laborals molt dures: dotze hores diàries, o més, dins d'una fàbrica
plena de perills i incomoditats i havent de sentir, constantment, el
soroll dels telers i la maquinària. Contra aquesta realitat quotidiana es
rebel·laren, en diferents ocasions, els treballadors de Cal Pons. La
mobilització més important fou la vaga de l'any 1890, la
qual afectà la majoria de les fàbriques i colònies del Llobregat. Com
a conseqüència d'aquesta vaga, 150 obrers de Cal Pons foren acomiadats i
expulsats de la colònia.
L'any 1893 morí Josep
Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells
moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia,
esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la
colònia ja construïda i consolidada i la figura del director de la fàbrica que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment
de l'ordre i la "pau social" i que disposà de xalet propi a
partir de l'any 1900 van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva
activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal
Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El
paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina,
pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que
aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la "pau
social".
Com la majoria de
colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida
fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar
ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels
anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del
sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència:
molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de
la fàbrica, el conjunt de la colònia llevat de la turbina fou embargat. Quan
es posà a la venda mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta,
l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia.
La Torre Vella, es començà a construir els mateixos anys que es posà
en marxa la fàbrica. Encara existeix. És un edifici de dues plantes, golfes i
subterrani.
La Torre Nova, és un edifici de 442 m2 que s'inaugurà l'any 1897. En
aquesta torre hi féu estada, l'any 1908, el rei d'Espanya Alfons XIII.
L'església, s'inaugurà el 10 d'agost de 1887. Fou projectada per
l'arquitecte Josep Torres i Argullol sota l'atenta supervisió de Lluís G.Pons,
germà del fundador de la colònia. Per les seves dimensions poc habituals tenint
en compte que es tractava d'una església per a una colònia, la premsa de
l'època la qualificà la "Catedral de l'Alt Llobregat". El 1897 s'hi
afegí el campanar i el 1907 els Pons hi feren construir el seu panteó familiar.
El convent, edifici annex a l'església construït l'any 1893.
En el convent hi vivien monges i també hi havia l'escola de les nenes i una
residència per a noies treballadores. Actualment hi podem trobar el tele
colònia del Parc Fluvial.
El bosquet o jardí que podem trobar entre
l'església i les torres dels amos, és un indret especial que dóna singularitat
al conjunt de la colònia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)