La
COLONIA CAL PRAT 413 mts, 31T 407806
4648991 es troba inclosa dins el terme municipal de Puig-reig, queda
situada entre el Guixaró i Puig-reig, a 1 km d'aquest poble del Baix Berguedà.
Els orígens i
l'aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de
Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els
terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. El
permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre
d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els
primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb
la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la
construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat.
La proximitat de Cal
Prat amb el nucli de Puig-reig comportà que a la fàbrica hi treballés molta
gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Malgrat
aquesta mà d'obra que no vivia al costat de la fàbrica, Cal Prat, lentament,
també s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels
treballadors.
A tocar de la
carretera de Berga i del baixador del tren, Cal Prat tenia baixador propi del
tren Manresa-Berga des de 1885, hi havia un carrer amb una botiga i dues
tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia,
també vivien obrers. Entrant a l'espai original de la colònia, i després de
travessar el portal, hi havia el carrer Nou el primer que va disposar d'aigua
corrent i el carrer Gran, al final del qual hi havia la Cotxeria, un magatzem
que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres.
A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant
la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis
de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria.
Al contrari de la
majoria de colònies tèxtils del Berguedà, on el gruix dels treballadors
provenien, a principis del segle XX, del camp, a Cal Prat, ja l'any 1905, només
un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors
de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques.
La fàbrica de Cal Prat
es mantingué activa fins als anys noranta del segle XX, però el model de
colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. A partir dels
anys setanta molta gent ja abandonà la colònia per anar a viure,
majoritàriament, a Puig-reig.
La fàbrica
vella, l'església, la torre de l'amo, la casa del
director (actualment és la seu de la Polifònica de Puig-reig)
i el passeig vora del riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada