dijous, 19 de juny del 2008
LA BALMA DE LES PANSES
dissabte, 14 de juny del 2008
LA BALMA BLAVA
Seguim el camí que pasa pel costat de la casa, fins arrivar a una bifurcació en que pendrem el camí de l'esquerra. A uns 200 metres a la dreta, surt un petit corriol que ens portará fins als peus del Morralet de la Mare de Déu 824 mts. N 41º 38.470 E 2º 00.403. Des d'aquest punt podrem observar la Roca Petanta 882 mts. N 41º 38.543 E 2º 00.495. Continuant el camí i sempre en sentit ascendent arrivarem a la Balma Blava 819 mts. N 41º 38.527 E 2º 00.388. Aquesta balma, fruit de l'erosió provocada per l'aigua i altres agents sobre el conglomerat, i sent aquest, ric en abundosos minerals compostos per carbonats i sulfats, dona en aquesta balma el color blau tant caracteristic i majestuos.
Des d'aquest punt, podrem contemplar una de les masies més conegudes de Matadepera, es tracta de Can Pèlags 700 mts. N 41º 38.630 E 2º 00.019, dita antigament "Sa Busqueta". El primer document escrit, datat al 1.561, ja ens parla de Can Pèlags. La construcció actual, del segle XX, no conserva res de l'antiga masia de pagès a excepte d'un finestral situat cara nord.
Les vistes des d'aquestes alçades són sensacionals.
dijous, 12 de juny del 2008
ELS CORRALS DE LA GRALLA
dissabte, 7 de juny del 2008
EL CAVALL CAMÚS
Es tracta d'un Cavall Camús. El més sorprenent és que tant sols és visible entre les quatre i les cinc de la tarda. Passades aquestes hores desapareix.
DELS GORGS BLAUS A CAN XEI
La combinació de rieres amb bancs de roca d'unes dimensions notables ha donat lloc a paratges força espectaculars com els Gorgs Blaus 475 mts. N 41º 46.438 E 2º 01.589, al pas de la riera Golarda. Aquí una peça immensa de conglomerat blavós forma un gorg profund, modelat pel curs de l'aigua amb formes capricioses.
Seguint el GR-3 en direcció E. trobarem la masia de Can Xei 528 mts. N 41º 46.741 E 2º 03.023, i més endavant la de la Datzira. Per arrivar a aquesta última, será necessari fer l'últim tram a peu, doncs està restringit el pas a vehicles motoritzats a partir del punt N 41º 46.906 E 2º 03.605
dijous, 5 de juny del 2008
PELS VOLTANTS DE SANTA MARIA D'OLÓ
SANT FELIUET DE TERRASSOLA
SANT JAUME DE VILANOVA
SANT PERE DE VILANOVA
SANT MARTÍ DE PUIG-ERMENGOL
L'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l'any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l'Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1.086. Des d'aleshores, el seu sacerdot, amb títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l'Estany. Va recuperar la seva independència el 1.816, tot i que el decret episcopal de separació data del 1.775. L'edifici actual va ser erigit a la fi del segle XI i consagrat el 6 de juliol de 1.093. És una curiosa edificació de dues naus desiguals, dedicades a sant Feliu i sant Joan, a les quals es va afegir, al segle següent, una massissa torre campanar amb aspecte de fortalesa a la part de tramuntana i un cos d'edificació per a rectoria a la part de migdia, construït al segle XVIII, al lloc on pertocaria la nau de migdia que mai no es va construir. Això obligà a inutilitzar el portal primitiu de migdia i s'acabà la mutilació capgirant l'església el 1.787, fent el portal a l'indret de l'absis major, que es va destruir, i construint un cos adossat al presbiteri a l'extrem ponentí de la nau major; a més, també es va enguixar i decorar amb elements barrocs a l'interior. Ara l'església es troba del tot restaurada, es construí l'absis major i es reféu el menor amb pedres de l'absis de sant Martí de Puig-Ermengol.
Sant Jaume de Vilanova 676 mts. N 41º 53.490 E 2º 04.922 és una església sencera, de les poques de planta rodona, d'un diàmetre de 5,20 mts i sobresurt a llevant l'absis semicircular. Tot el perímetre de la nau és nu, encara que l'absis està decorat amb arcuacions llombardes, pròpies del segle XI, època que cal datar l'església. L'interior presenta una volta simètrica com una petita cúpula en la qual hi ha quatre fornícules. Pel cantó de Ponent, resta unida al Mas Vilanova del Pla que li dona el nom. L'any 1.930, el propietari encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Sant Pere de Vilanova 671 mts. N 41º 53.596 E 2º 05.078 molt a prop de sant Jaume de Vilanova, tant sols en restan part de l'absis i unes poques pedres.
Sant Martí de Puig-Ermengol o Llosa-Corba 737 mts. N 41º 54.209 E 2º 05.516 documentada l'any 1.136 avui tant sols en resten quatre pedres, l'absis romànic va ser usat per restaurar l'església de Sant Feliuet de Terrassola.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)