Fa cosa d'unes setmanes vaig rebre un correu electrònic de la Maria Teresa Ballart, una bona amiga de la família on s'em deia: que trobava a faltar imatges del Foradot i la Font del Formatget.
Doncs bé, avui aprofitant que feia festa del treball i la meva esposa tenia ganes de donar un tomb, pels voltants d'aquesta terra tant estimada per nosaltres, que és Mura, hem agafat les motxil·les, els gossos i ens hem dispossat a fer un recorregut per aquests indrets, per tal de complaure en primer lloc a la Maria Teresa, i en segon lloc, a tots els meus lectors que tant s'ho mereixen.
Sortiem de la plaça de l'església, moment en que tocaven les campanes de Sant Martí de Mura anunciant les nou del matí. Valents i amb ganes, començavem la pujada per un corriol, que ens duria fins a la Font del Formatget 403 mts. N 41º 41.863 E 1º 58.546.
El camí és molt frondós, degut al exorbitant creixement de la vegetació i gracies a les últimes plujes. Un cop arrivats a la font, que menys que fer un bon esmorçar. No us sembla ?.
Mentrestant recuperem energies, i aprofitem per contemplar totes i cadaescuna de les flors que ens envolten, entre tant els gossos saltan i brincan disfrutàn també de l'ombra que ens proporciona el gran plàtan, que hi ha al peu de la font.
Decidim de nou, continuar fent camí per arrivar al nostre objectiu, el Foradot 457 mts. N 41º 41.826 E 1º 58.581. Després d'una petita pujada i envoltats per tot tipus de plantes, arbres i molta brusca arrivem per fi al esperat destí.
El Foradot que a part de ser una font, és una cavitat oberta, que ens fa pensar en els poetes i en els gravats antics de l'època del romanticisme. La seva entrada, sota una balma, entapisada a parts iguals d'heures i de molses, evoca temps passats i recorda un refugi de bandolers. Es tracta d'un paratge molt frescal i amb abundància de falgueres. Us recomano la visita, en val la pena.
Per no tornar pel mateix camí, decidim fer-ho pel que du a la Font de la Blanquera 477 mts. N 41º 41.764 E 1º 58.457. Arribats aquí, podrem contemplar el saltant d'aigua que en èpoques de força pluja, baixa escolant-se pel torrent de Reixac per arribar finalment a la riera de Nespres.
Llàstima que en aquesta ocasió, no ha estat possible veuren l'efecte desitjat, tindrem de tornar-hi més endavant.
Continuem el camí fins a Mura i donem per acabada l'excursió, quan son les onze del mati.
Des d'aquí us faig saber, que estic obert a qualsevol suggerència, a fi d'aportar noves imatges i comentaris de llocs del Bages, que vosaltres desitgeu veure.
El meu agraïment a la Maria Teresa. La teva iniciativa a estat per mi un revulsiu. Gracies de tot cor.
