LA CASTANYERA O EL XALET

En arribar a la Mata cal agafar el camí de sota la capella de Sant Jaume en direcció a Matarodona.
Es troba en una zona d'entorn de bosc de roure, alzina, pi blanc i pinassa, amb sotabosc arbustiu, envoltada de terrasses d'antics conreus.
La Castanyera o també anomenada el Xalet 902 mts. N 41º 39.940 E 1º 58.655 es una casa de pedra de dimensions petites, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal,que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny.
L'accés a la planta baixa es realitza per la façana sud, que té un porxo cobert amb una teulada a una vessant que es troba en part sota la teulada general. L'accés al pis, es realitza a través d'una escala que puja junt a la façana nord exterior, i que dóna a la terrassa seguida que hi ha al pis a la façana oest, on hi ha la porta d'entrada. Tota l'estructura és de pedra amb bigam de fusta.

FLORS A LES VALLS DEL MONTCAU

RECULL DE FOTOGRAFIES DE LA FLORA A MURA

EXCURSIONS GUIADES PER LES VALLS DEL MONTCAU

LA FONT DE CASASSAIES, CORNADELLES I LA BALMA DEL FLEQUER

Són les vuit del matí quan ens trobem a Mura els components del grup, en aquesta ocasió som en Pere Galí, en Jordi Griera (el mestre), i un servidor.
El nostre objectiu per avui és anar a la recerca de la Font de Casassaies en primer lloc, per després pujar fins a Cornadelles i finalment visitar la Balma del Flequer.

Bé doncs, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Rocafort de Bages per camí rural asfaltat, que ens porta fins aquesta població. Aquí prenem la carretera BV-1124 en direcció al Pont de Vilomara, arribats al quilòmetre 4,300 veiem un rètol indicatiu de les Tines de la Vall del Flequer i Oristrell, deixem el cotxe en front d'aquest trencall, i ens disposem a fer el camí a peu. Caminats uns metres, veiem un trencall a mà esquerra que porta a una pedrera, nosaltres seguim pel de la dreta. Més endavant trobem un altre camí a l'esquerra que porta a Oristrell, el passem de llarg, i continuem per la pista forestal paralels al torrent del Flaquer. Quan portem recorregut un quilòmetre i mig aproximadament, trobem una barraca de pedra seca a la nostra esquerra, continuem fent camí deixant els trencalls de les Tines del Bleda, i les de l'Escudelleta.
Fets uns 2,700 quilòmetres, trobem de nou un grup de tines al costat mateix del torrent del Flaquer, anomenades les Tines del Ricardo. En aquesta mateixa confluència trobem un desviament a la nostre esquerra, que fa cap a la masia del Flequer, nosaltres continuem per la dreta seguint la pista.
Als 5,300 quilòmetres ens trobem un altre desviament que a l'esquerra, que condueix a Rocafort de Bages, a la dreta i quasi no visible el camí, porta a Cornadelles, i seguint recte a Casassaies. Agafem doncs aquest últim.
Als 6,500 quilòmetres trobem de nou un altre desviament que a l'esquerra porta fins a la masia de Casassaies. Nosaltres continuem recte.
A uns 50 metres a la nostra dreta, trobem un caminoi que està assenyalat amb una pila de pedres, doncs bé, agafem aquest camí fins arribar a trobar les roques del torrent de Casassaies i seguint per sobre d'aquestes retrobem de nou el camí, fent cap en questió de minuts a la Font de Casassaies 510 mts. N 41º 41.608 E 1º 56.244.
Després de fer la visita de rigor, decidim que ja és hora d'omplir la panxa.

Desfem camí i ens dirigim a pujar a Cornadelles 510 mts. N 41º 41.877 E 1º 56.110, arribats a l'encreuament abans assenyalat, prenem el camí de pujada uns 200 metres, a partir d'aquí aquest s'acaba, i tenim de pujar pel dret, passant pel costat d'una barraca de pedra seca 465 mts. N 41º 41.891 E 1º 56.173 fins arribar al cim, on trobem les restes del que va ser en temps passats una torre de guaita, i que avui tant sols en resta un tros de paret. Des d'aquí podem contemplar la muntanya màgica de Montserrat i el perfil de Casassaies. Ha valgut la pena pujar-hi.
Antigament en aquesta contrada hi havia el Mas de Cornadelles, doncs s'han trobat documents de l'any 1305 que en fan esment, però avui ja no en queda res.

Saciada la nostre curiositat i netes les nostres ments, tornem a baixar continuant el camí fins a trobar la cruïlla que porta al Flequer, seguim per aquest camí uns 300 metres, fins a trobar una tina a la nostre dreta d'on surt un petit caminoi mig esborrat que passant entre roques i brusca, ens condueix fins a la Balma del Flequer 366 mts. N 41º 42.044 E 1º 54.952. Es tracta d'una balma obrada i que en èpoques de molta pluja, l'aigua s'escola per sobre d'aquesta balma formant un petit salt.

Retornem pel mateix camí fins retrobar-nos amb el vehicle, i ens dirigim de nou a Mura, arribant a dos quarts de dues del migdia i donant per acabada l'excursió.
El total de la caminada ha estat d'uns 17 quilòmetres, i el temps emprat d'unes 5 hores i mitja.

WAYPOINTS DEL BAGES

Benvolguts amics lectors,

A partir del pròxim mes de Maig, tindré disponible un arxiu amb més de 1500 Waypoints corresponents a la comarca del Bages, i especialment de la zona pertanyent al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Tots els interessats en obtenir aquest arxiu, us prego tingueu a bé enviar-me un correu electrònic a la següent adreça: murata35@gmail.com indicant en quin dels tres formats: GDB, GPX o TXT ho necessiteu.

Podeu començar des d'avui a lliurar-me els vostres correus i amb molt de gust, a principis de Maig us retornaré l'esmentat arxiu.
No cal dir que aquest servei, és totalment gratuït.

Gràcies pel vostre suport.

LA FONT DE LA COMA I LA CREU DE LA VILA

COMA, aquest nom es troba molt repetit en la toponímia de la muntanya de Sant Llorenç, i va acompanyat sempre del nom d'un indret. Significa un pas planer entre muntanyes.

La Font de la Coma 489 mts. N 41º 41.962 E 1º 58.396 es troba per sobre de la riera de Nespres en direcció a la Creu de la Vila. Aquestes aigües són considerades com unes de les millors del parc natural. Al costat de la font, es pot veure una bassa que serveix de reg per els horts que hi han al seu voltant.

La Creu de la Vila 556 mts. N 41º 41.870 E 1º 58.284 també és coneguda com la Creu de Mura. Continuant el camí de la Font de la Coma, ens portará fins aquest indret. Aquesta creu va ser reconstruida l'any 1939. Des d'aquest lloc pot contemplar-se una magnífica vista de Mura

MURA I VALLHONESTA L'ANY 1828

Buscant en el "Diccionario Geográfico Universal y Estadistico" de l'any 1828, he trobat una série de dades referents a Mura i Vallhonesta, que crec oportú fer-ne esment.
Ho transcric literalment tal i com es troba publicat en el citat diccionari.

MURA, Villa Realega de España, provincia de Cataluña, corregimiento y a tres leguas E. de Manresa, y á 7 y media N. de Barcelona, partido de Moyá, obispado de Vich.
A.O. Situado en la falda occidental del monte Moncao, en terreno áspero y quebrado; es muy pequeña y su parroquia está en el llano junto al arroyo de Mura, en la que hay un molino, y con sus aguas se riegan varias huertas. Su población se halla en el dia reducida, pues apenas contará 700 habitantes, cuando en lo antiguo habia mas de 2000 segun los libros parroquiales. Esta decadencia proviene de la total estincion de las fábricas o telares de paños y estameñas que antes tenia.
En el dia se reduce su industria á hilados de algodon. Sus montes se hallan cubiertos de viñedos, y es famosa la cueva de donde nace el arroyo, por sus petrificaciones de manera que colgando de ella vegetales, dentro de corto tiempo quedan perfectamente incrustados; dista de la casa del Párroco unos 50 pasos ácia el E. y sus alrededores abundan estaláctitas y piedras fósiles de bellas configuraciones. No tiene señor ó alodial.

VALLONESTA, L.S. de España, provincia de Cataluña, corregimiento de Manresa, obispado de Vich A.O., 19 vecinos, 106 habitantes, 1 parroco.
Situado en terreno montañoso, áspero y quebrado. Confina por el E. con Mura, por S. con Rellinás, y por O. con San Vicens de Castelvell, San Vicente de Castellet, y Castellgali, y por el N. con Mura.
Produce trigo, legumbres, vino y aceite. Dista 12 horas de Barcelona y 2 y media de Manresa. Contr. 1219 reales 5 mrs.