La Font de la Figuerota 571 mts. 31T 415320 4615051 es troba situada en el terme de Mura, al sector del pujol de la Mata i propera al roure del Parrac, al costat del torrent del mateix nom.
Aigua abundosa i bona, forma un ampli bassiol, voltat de vegetació, a la banda dreta del llit del torrent de Fontfreda. Als seus peus hi havia una figuera que donà nom a la font.
Al torrent de la Fontfreda, més avall del Roure de Parrac i sota el pujol de la Mata. S'hi pot arribar en una hora i poc més des del pla de la Falconera, al costat esquerre de la carretera de Terrassa a Talamanca, entre els quilòmetres 15 i 16. El camí que arrenca a l'esquerra tot just entrant al pla, als pocs passos tomba en direcció a tramuntana. Més enllà es bifurca i continua pel de l'esquerra sobre el torrent del Roure de Parrac. Passa ran d'un bonic pla d'alzines anomenat Sesta de la Foréstega, que es deixa al darrera, i segueix fins a prop d'un collet davant el pujol de la Mata, interessant turó entre la canal de la Brega i del Dragó. Abans d'arrivar-hi surt a l'esquerra un camí que, després d'una petita pujada, emprèn una forta baixada fins a arribar al torrent del Roure del Parrac. Se surt a un roquetar, a l'extrem del qual es troba un caminoi, i al cap de pocs passos es veu, a la dreta, el roure que porta el nom del piler que feia carbó per aquests entorns. Val la pena acostar-s'hi i admirar el que en queda. També val la pena contemplar una grossa branca que es va arrencar, amb una viola boscana que hi ha fet estada. Continuant el camí en direcció a Mura, passat encara no un quart d'hora, en un lloc molt frondós, es troben, a l'esquerra, dues branques i un senyal de caça en un roure que assenyalen el camí. Aquí es deixa el principal i s'inicia el descens pel bosc en direcció al torrent. És un tros bastant fressat i sense branques dels arbres que destorbin el pas, que s'acaba ran d'unes roques; baixant per sobre d'aquestes per un fort pendís, s'arriba al peu de la font.
Tornant al camí principal des de la Font de la Figuerota, es pot arribar a Mura en poc menys d'una hora, o tornar a la Mata per la carena del Moronell en unes dues hores de forta pujada.
Del 7 de les calendes de desembre de l'any 1303, coneixem un document que ens diu que "Ponç de Soler i Alemanda, sa muller, del castell de Pera, de la Vall d'Horta, estableixen una peça de terra situada en el castell de Pera, a favor de Romeu i de Pere de Mata, del castell de Mura".
Un parell de segles més tard, el 14 de maig de l'any 1540, un antic document ens explica que: "L'honorable Rafel Joan de Paguera, dels castells de Mura i de Claret, signa una carta de precari dels masos Furest, de Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Esmanella..."
Aquestes són les dues úniques notícies que tenim d'aquest mas. La primera ens fa coneixedors del cognom de Romeu de Forest, i la segona ja ens parla d'un mas d'aquest nom, en un precari fet a favor d'en Joan Mata.
La Sesta de la Foréstega 752 mts. 31T 416071 4615099 ens queda situada sota el Collet de la Sabatera, i aquest topònim és el nom del turó existent sobre la Foréstega.
Les Sestes són uns excel·lents planells ombrívols coberts de boscúria, conservats a posta per amorrinar el bestiar en les llargues hores de la forta calda estiuenca.
El lloc on es troben les restes dels murs, que quasi ja no treuen el cap de terra, és molt bonic. Les alzines han ocupat els terrenys de l'antic mas.
Al entorn d'aquesta contrada podrem contemplar, les restes dels murs de les antigues feixes que eren necessàriament conreuades pels propietaris d'aquest desaparegut mas.
L'any 1540 l'honorable Rafel Joan de Paguera, signà carta de precari d'aquest mas, i que en aquella època el mas, amb tota seguretat, ja era un antigot.
L'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt, ens parla d'una donació feta per Bernat de Mureden al monestir de Sant Llorenç del Munt, del mas que té en franc alou en la parròquia de Sant Martí i en el castell de Mura, en el lloc dit Foradada, en el qual habita Ponç de Foradada, amb pacte de que el sagristà de dit monestir rebi una gallina cada any. A més, defineix a dit monestir una "perna" que rebia sobre el mas Ulsina i els estancaments que tenia per la mateixa casa de Sant Llorenç, en llur alou de Murede. El document fou fet a 3 dels idus d'agost de 1187.
Un altre document força important és el de l'any 1540, quan el senyor de Mura, Rafael de Peguera, confirma a Vicenç Vila en els masos de Rocapèrdiga, de Reixac, de Xammar, de Casamartina, d'Oliveres, de la Muntada i el de l'Alsina, derruïts i abandonats.
El camí forestal que surt de la casa de la Vall en direcció a les Refardes, el Soler i les Solanes, s'enfila cap al coll de la Creu Gener.
En aquest punt, quasi exactament en el revolt rebaixat del camí per tal de fer-lo més transitable per els cotxes trobarem, a mà dreta i de color verd, una senyalització del Parc de Sant Llorenç.
Pel mateix costat d'aquesta indicació, pujarem a la carena, seguirem per un petit alzinar i veurem una primera senyalització termenal amb els noms de la Vall i Soler. Uns pocs metres més endavant en trobarem dues més, ambdues amb un sol nom, el Soler. Seguint pel cim de la carena toparem tot seguit amb les restes de les antigues parets del mas Ulsina o Alsina 662 mts. 31T 417145 4617094, al costat d'un gran roquetar que al seu dia també fou utilitzat com a parets del mas. Totes aquestes restes les trobem abans de passar per dessota de la línia eléctrica d'alta tensió.
El mas Abelló 539 mts. 31T 416744 4618672 es troba situat prop del pantà de les Refardes, entre el torrent de la Vall i la serra de les Garses, a l'altura del quilòmetre 21 de la carretera de Terrassa a Navarcles.
La primera notícia d'aquest mas és del 27 de maig de l'any 1652 i diu que :
"Joan Soler, del mas Soler, ven la peça de terra anomenada Mas de l'Alzina o Alzinell a Ramon Vall, la qual es dins la propietat del Soler. Confronta a Ll. amb el dit Soler, en el Coll de la Vila, a vista del mas Rafardes, segueix avall fins al serrat proper al mas d'Abelló i serrat amunt fins al termenal del mas Xammar; a M. i a P., el dit mas Xammar; i a T. amb el mateix Xammar, amb en Serra de Talamanca i part amb el mas de l'Abelló".
Un dels fenòmens més corrents, en el temps i en l'espai, que ha modificat els noms de les cases de pagès, dels masos i de les pairalies, ha estat el canvi de gènere, i molt especialment el pas del masculí al femení, obeint al trasllat equivalent de l'amo de la casa.
Era la cosa més natural del món, en èpoques molt reculades, que el nom del cap de casa fos emprat per a tota la família, feminitzant-lo quan es tractava de persones d'aquest sexe.
Hem vist, en la Consueta de Mura de l'any 1593, com Marcet es convertia en Marceta, Farell en Farella, Peric en Perica, Soler en Solera, Sanctley en Sanctleyna, etc.
Doncs bé, trobem en el testament de Guillem de Santa Fe, senyor de Mura, fet el 6 dels idus d'octubre de l'any 1225, la donació del mas Martí al monestir de Sant Benet de Bages.
Passats els anys, millor dit els segles, en un altre document trobem la confirmació que fa Rafel de Peguera a Vicenç Vila, l'any 1540, el canvi de nom del mas. Ara ja és el mas Casamartina 590 mts. 31T 416462 4618837.
Tenim a les nostres mans la còpia d'un document de l'any 1612 que té per títol: MEMORIA PARA SABER TOTA LA RODALIA DE LA NOSTRA ERETAT DE LA CASA DE LA VALL, LO ANY INDICAT, document que ara i aquí farem esment de l'esmentat escrit que ens parlen de la casa Martina:... " fins a terras den Mas pages de Mura y puja tot el dret dalt ab un single de roca queja y vafen singla enlla fine al termenal den Serra de Talamanca a tramuntana y traspasa lo cami real per una costa avall al torrent que devalla del col Manrich y sen va torrent avall fins que se encontra ab lo torrent gran qui devalla del coll del Llor ab una pesa de terra que jo la posesch que le tinc per penyora de la eretat del Soler i puja per un serradet qua van los de Monistrol a Mura fins dalt mes anals del casalot de Csa Martina que ja unes termes y degui devalla costa avall dret baix el torrent que va del coll del Llor y bafen torrent amunt fins al cap demunt de una viinña que jo posech de la dita pesa de terra que tinc de penyora den Solei de Mura y del cap demunt de la dita viinña puja els cerdals a la serra en vista a la casa de lea Rafardes y sen va serra amunt fins a una pesa de terra que tinch tinent de la meva aratat anomenada les Planes y devalla dret bayx al torreny..."
L'antiga casa de la Mata és una de les grans pairalies muntanyenques que ens demostren la puixança de la seva pagesia des del Segle XII. Configurada en volums arquitectònics rectangulars, fruit de constants engrandiments i de reformes.
És una construcció molt complerta, ben conservada i que encara disposa de totes les dependències pròpies d'una important casa de pagès. Té masoveria, una ermita dedicada a Sant Jaume, i conserva la seva antiga era i els locals necessaris propis d'una important propietat antigament agrícola, foresta i ramadera.
Al mateix costat de la casa podem veure-hi una cisterna per a la recollida de les aigües pluvials, però antigament era un dels clàssics pous de glaç existents en aquelles contrades.
Un camí forestal, sempre molt ben cuidat, surt de la carretera de Terrassa a Navarcles, en el quilòmetre 15, enfront mateix del Centre d'Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
Hem de dir, abans de parlar de la cronologia de la Mata, que aquesta propietat va anar adquirint en el transcurs dels anys un nombre molt important de masies existents en aquelles contrades, però també direm que en el dia d'avui solament queden les seves ruïnes. D'elles parlarem en aquest capítol.
CRONOLOGIA:
1195.- Un document d'aquest any, guardat en l'arxiu de la Corona d'Aragó, ens parla d'una donació feta per Guillem de Terracia (militar) i la seva mare Berenguela, a Pere de Mata i la seva esposa Guilia, del mas anomenat la Mata.
1274.- 5 de les calendes de desembre. Elisendis de Vernet va comprar els masos de la Mata i de Castellar, de mà de l'abadessa Ermessendis.
1277.- 17 de les calendes de febrer. Lloació feta per Tomàs, Albert i Arnau Vernet, germans, a Pere Bonfill, monjo de Sant Llorenç del Munt, de la venda que Elisendis de Vernet, llur mare, li féu en franc alou de dos masos amb homes i dones, en la parròquia de Sant Martí de Muredine. Un d'ells el té Pere Mata i l'altre Guillem de Castellar.
1277.- 6 de les calendes de desembre. Venda feta per Elisendis de Vernet, muller d'Arnau Vernet, a Pere Bonfill, monjo de Sant Llorenç del Munt, del mas de Pere Mata que té, i del que té Guillem de Castellar, amb homes i dones, els quals ha comprat de l'abadessa de Sant Pere de Barcelona, en franc alou, en la parròquia de Sant Martí de Muredine, i dels censos, "agrers", serveis i "emprius" que té en dits masos.
1280.- Dia d'abans de les nones de maig. Establiment fet per Ramon, abat de Sant Llorenç del Munt, amb consentiment de fra Pere Bonfill, monjo i regidor de l'altar de Sant bartomeu, situat en l'església de dit monestir, a Pere Mata i el seu fill, indivisiblement, del mas de Mata, en el terme del castell de Muredine, a la parròquia de Sant Martí, a cens de deu sous a dit altar, el dia de la festa del Sant, i altres deu per Nadal.
1302.- 2 de les calendes d'octubre. Elecció feta per Ramona, de Pere Mata, com a senyor seu, a fra Pere de Guardiola, monjo de Sant Llorenç i rector de Sant Bartomeu, situat a l'església de dit monestir, com ho és qualsevol dona pròpia, fidel i lleial al seu senyor, tant en el mas de la Mata com en qualsevol altre lloc. Amb prestació d'homenatge i fidelitat.
1324.- 6 de les nones d'octubre. Acte en el qual Guillem de Mata, del terme de Muredine, promet a fra Guillem de Terme, monjo de Sant llorenç del Munt, que li serà lleial son senyor natural, posant-se ell i els seus bens sota la seva protecció. Per aquesta defensa li donarà a any per Sant Miquel dotze diners. Amb pacte que es pot eixir d'aquesta protecció sense contradicció de dit monjo, i aleshores li haurà de donar dos sous.
1537.- 10 d'octubre. Fra Antoni de Vilalba, com a prior de Domènec de Vilalba, abat del monestir de Sant Llorenç, estableix de nou a favor de Joan Mata els masos de la Mata i el de Castellar.
1562.- 2 de maig. L'abat de Sant llorenç del Munt, Domènec de Vilalba, redueix els censos dels masos de la Mata, de Castellar, del Perelló i de la Coma de Fontfreda, de Joan Mata.
1632.- 4 d'agost. En Pere Joan Salavert, procurador de l'il·lustre Esteve Salacruz, abat de Sant Pere de Galligans, procurador del Rvd. fra Francesc Climent, prior del col·legi de Benets de la ciutat de Lleida, al qual l'abadia i monestir de Sant Llorenç del Munt són units, en dit nom rep de Maties Mata la suma de sis lliures per tots els endarreriments dels censos que feia Sant llorenç del Munt.
1641.- Derrotats els catalans, el gener d'aquest any, es retiraren cap a la Mata i es van fer forts a Sant llorenç del Munt i al Montcau.
CRONOLOGIA DE L'ARXIU DE LA CASA:
1224.- Joan Mata fa testament en poder del rector de Talamanca.
1280.- El dia abans de les nones de maig, fra Ramon, abat de Sant Llorenç del Munt, signa precari de tot el mas Castellar a favor de Guillem de Castellar.
1280.- Precari del mas Mata, rebut en poder del notari de Terrassa.
1281.- 4 de les calendes de març. Un acte vell del coll de Garganta, sobre Fontfreda, prop del mas Castellar.
1297.- 7 de setembre. Pere de Seularia ven l'hort de Mura a Ramon de la Barata.
1303.- 7 de les calendes de desembre. Ponç de Soler i Alemanda, sa muller, del Castell de Pera de la Vall d'Horta, estableixen una peça de terra situada en el terme del castell de Pera a favor de Ramon de Forest i de Pere Mata, del castell de Mura.
1309.- 3 de les nones d'agost. Guillem de Rouriga estableix tot aquell honor que es diu Romagosas.
1347.- 6 dels idus d'abril. Berenguer de Puigsolà ven a Pere de Mata una peça dita Pereyó, situada en el mas Pereyó.
1361.- 17 de maig. N'Elissendis, filla de Pere Mata, defineix a favor d'Elissendis de Valldara i de Pere Vall tots els drets que li pagava el mas Mata.
1364.- 23 de desembre. En Bernat Satria, porter de l'il·lustríssim senyor Rei, ciutadà de Barcelona, fa donació del mas Satria a Pere de Mata.
1370.- Pere Castellar de Mura, fa donació del mas Castellar a Pere de Mata.
1420.- Els senyors del castell de Mura signen precari del mas de la Pola i de la Rouriga a favor de Pere de la Serra.
1436.- Jaume Seball ven a Joan Mata el mas de la Vall.
1502.- 8 de maig. Francesc Sebadell ven a Joan Mata unes peces de terra, l'una dita Bosc d'en Sala i l'altra l'Euflavia.
1533.- 17 de maig. Setència arbitral entre Joan Mata i Joan Vila sobre d'unes peces de terra, amb la qual s'adjudica a dit Mata unes de Rocatallada, prop del Coll de Boix i de la Serra de la Mata.
1533.- Joan Maduixer, de Sant Julià d'Altura, fa donació a Joan Mata de qualsevol peces de terra des del cap de les Arenes al torrent del Carner.
1537.- Valentí Santlley, de Mura, fa donació a Joan Mata de quatre peces de terra situades al puig del Montcau, a la serra de la Mata, al coll de Boix i a la serra de la Pola.
1537.- 10 d'octubre. Fra Antoni de Vilalba, com a prior del Rvd. fra Bernat de Vilalba, abat del monestir de Sant llorenç, estableix de nou a favor de Joan Mata els masos Mata i castellar.
1540.- 14 de maig. L'honorable Rafel Joan de Paguera, senyor dels castells de Claret i de Mura, signa carta de precari dels masos Furest, Moragues, Moronell, Llacuna, Satria i Smanella, i de les peces Coll de Boix, Rocatallada, Rouriga, Pola, Montcau, Coll de Garganta, Font del Carner, Fontfreda i altres a favor de Joan Mata.
Les peces dels masos de la Rouriga i de la Pola, units, confronten a L1, amb un turó que hi ha mirant a sol ixent, dividint el collde Boix anant serralant amb el coll de la Pola. Dit coll de la Pola afronta amb el turó del castell de Pera i amb la vila de Terrassa.
La peça del mas Bellsolà, en el lloc dit Pereyó, confronta a L1, amb el mas Mata; a M. amb el mas Castellar, en una riba grossa; a P. i a T. amb el mas de la Pola.
La de Fontfreda confronta amb el mas Castellar, en una riba grossa, d'altra part amb els masos d'Esmenella i de la Mata; d'altra part amb el torrent que dicorre de la Fontfreda i d'altra amb el mas de la Vall Sobirana.
També estableix de nou, dit Paguera, totes i qualsevol peces, tant cultes com ermes i boscoses, tant a la muntanya com al pla, situdes en el dit terme de Mura i més enllà de la roca nomenada Castell de Pera (aquí en Salvador Cardús ens diu que els anys 1916 i 1919 es feren investigacions a les runes del castell Sa Pera. No creiem que s'hagin trobat tals runes, per la raói que històricament es desconeix l'existència d'aquest castell, que no s'ha de confondre amb el Castell de la Pera de la Vall d'Horta), aigua vessant a la part de L1., des de dita roca del Castell de Pera fins al coll de la Pola, i va per la mateixa serra anant en línia recta per dita serra fins al coll de Boix, sempre aigua vessant a la part de L1., per dita serra del coll de Boix fins a la serra llarga (Serrallonga), baixant fins a la roca de les Aguileres (en el terme del Peric de Mura), sempre aigua vessant a la part de L1., reservant, no obstant, i excloent certa peça de terra nomenada la Casa dels Moros, o bé "Pener dels Moros".
1562.- 2 de març. L'abat de Sant llorenç del Munt, Domènec de Vilalba, redueix els censos de la Mata, del Castellar, del Perelló i la Coma de Fontfreda de Joan Mata.
1568.- 13 de juny. Joan Vall ven a Antoni Santllay el mas Pola.
1570.- 24 de gener. Antoni Santllay ven a Joan Mata el mas de la Pola.
1595.- 23 de desembre. Joan Serrarica i Joana, sa muller, hereva del mas Permanyer (Matadepera), venen a Joan Mata dues peces del Montcau.
1601.- 19 de Març. Francesc Vall, de la Vall, ven a Joan Miquel Mata el dret de lluir i quitar dels masos de la Pola, de la Rouriga i de la Ginebreda.
1605.- 4 d'octubre. Antoni Joan Mata i Joan Romeu de la Valldorta permuten unes peces de terra, amb la qual dit Romeu cedeix una peça dita Camp de la Sirena i dues del Puig de la Guàrdia (Montcau).
1632.- 4 d'agost. En Pere Joan Salavert, procurador de il·lustre fra Esteva Salacruz, abat de Sant Pere de Galligans, de Girona, procurador del Rvd. fra Francesc Climent, prior del Col·legi de Benets de la ciutat de Lleida, al qual l'abadia i monestir de Sant llorenç del Munt està unit, en dit nom rep de Maties Mata la suma de 6 lliures, que són per tots els endarreriatges dels censos que feia a Sant Llorenç del Munt.
1660.- 4 d'abril. Ajustament de preu de la peça del Puig sas Planes o Bosc de la Simanya fet per Baltasar Romeu a Joan Pelachs. Aquesta pça confronta a L1. amb el mas Pregona, part amb el bosc de les Fogarosses, de pertinença del Marquet de la Roca i part amb el mas Permanyer; a M. amb el Marquet i a P. amb el mas Mata i part i part amb el Romeu, mitjançant una serra al N. en terres del mas Permanyer i per la part inferior amb cert torrent que posseeix Joan de Santmenat i senyor del castell de Pera, domini i subdomini del mateix alou amb tota la heretat Romeu..
1679.- 10 de setembre. Joan Pelechs ven a Joan Mata una peça de terra dita Bosc de la Cova Simanya.
1685.- Josep Ubach i Josep Mata signen concòrdia sobre l'afrontació del mas de la Pola, de la part de migdia.
1688.- 5 d'octubre. Antoni Joan Matarrodona ven a Josep Mata una peça de terra situada al lloc dit Sabassallar.
DOCUMENTACIÓ:
1551.- Testament fet per Jaume Mata, fadrí, natural de la parròquia de Sant Martí de Mura, habitant de la casa de la Mata, a favor del seu germà Salvador.
1613.- 25 de maig. Antoni Joan Mata, pagès i hereu de la Mata, de la parròquia de Sant Martí de Mura, del bisbat de Vic, ven una casa i pati a Costa.
1607.- 21 de gener. Redempció d'un cens fet per Antoni Joan Mata, a favor de Lluís Aguilar pel preu de 200 "solidos" de moneda barcelonasa. Al final del pergamí també hi figura el rebut. Document fet a Monistrol de Montserrat.
1607.- 3 d'agost. Venda d'un censal fet per Antoni Joan Mata, de Sant Martí de Mura, a Lluís Aguilar, que viu a Monistrol de Montserrat. Al final del document hi ha el rebut de les 200 lliures de l'import.
1613.- 25 de maig. Antoni Joan Mata, pagès i hereu del mas de la Mata, de Sant Martí de Mura, per atendre les seves necessitats, ven a Montserrat Costa tota aquella casa o hostal que té a Terrassa, en el lloc dit el Palau, per 220 lliures barceloneses.
El primer document que nosaltres en coneixem és una definició feta per Jaume de Peric, de la sagrera de Sant Martí de Muredine, a fra Bernat Belloc, sagristà de Sant Llorenç del Munt, de la compra d'una peça de terra anomenada les Comes, que ha comprat a Geralda Bruna i el seu gendre en alou de la sagristia de dit monestir.
Aquest document, fet el dia abans dels idus de gener de 1326 i clos per Arnau Ruquet, prevere, regint l'escrivania de Sant Martí de Muredine, ens fa coneixedors de l'existència de la casa en el segle XIV. Tot ens fa creure que la casa del Peric és una obra anterior a la del esmentat segle.
Les primeres construccions foren fetes en l'interior d'una molt important balma. És original i bonica tota la construcció, i els grans arcs que tots podem veure són una bona prova de la gràcia i de la cura emprada quan fou bastida de nou.
Si Mura és una joia arquitectònica de temps ja passats, la casa del Peric, un xic allunyada del casc urbà, no desmereix en res a les admirades antigues construccions.
Pergamí de l'any 1617 (Arxiu històric de Terrassa) traducció global i amb llacunes.
A tots i cada un dels presents que veuran i llegiran i escoltaran, testifico i faig fe segura jo, Lluís Jonàs, per autoritat apostòlica i real i amb el vistiplau del propósit de l'església de Manresa, notari públic de Manresa, que davant meu i en el seu dia he rebut i testificat d'una venda amb el rebut del preu... amb aquestes paraules:
El dia 9 de febrer de l'any 1617, jo Joan Peric pagès, hereu del mas Peric del terme i parròquia de Sant Martí de Mura, partit de Manresa, de bon grat, per mi mateix, VENC a vosaltres, Antoni Joan Vila, sabater del mateix terme i parròquia, present, i als vostres, i a qui vosaltres voldreu, perpètuament, un tros de terra més avall designat i assenyalat, de pertinènces del meu mas, contenint en si, d'ambdues parts, set canes barceloneses, poc més o menys, amb les seves entrades i eixides, que Jo tinc i posseeixo en dit terme i és part de dita propietat, sota el domini i alou del noble senyor Alexandre Cordelles del camp de Barcelona, castlà (senyor del castell) del mateix terme, a cens anyal; us ho milloraré i tin-dreu que prestarme a mi i als meus, cada any per Nadal, un cens de "quatre solidos" en nua percepció.
Els termes de dita part que us venc són: per l'orient un hort de Rafel Torrella, pel migdia amb les meves propietats, per occident i nord amb les meves propietats per unes parets que s'han de construir.....
Així mateix vosaltres podreu treure pedra i terra de la meva propietat per construir la casa o hort mentre no siguin dels camins o de casals destruïts.
Així mateix sota aquests pactes va compresa una altra venda feta per mi a vosaltres el dia 22 de desembre propassat davant l'infrascrit notari d'un tros de terra de major capacitat pel preu de tres lliures. El preu d'aquesta venda és de quatre lliures en moneda barcelonesa.
(Segueixen les fórmules jurídiques típiques de l'acabament de l'escriptura) Són testimonis d'aquest acte l'Andreu Gribau i en Joan Serraller, pagès de Manresa.
Així mateix jo el venedor firmo el rebut a vós, el dit comprador, de les dites quatre lliures barceloneses comptades realment i de fet... firmo el rebut.
Són testimonis els sobredits.
La masia de Sant Lleïr és una de les cases de pagès que encara avui resten dempeus a la zona de l'antic i enrunat castell de Mura. L'assentament d'aquestes cases es va produir en els llocs més planers de la muntanya. En general les cases o masies eren situades en un extrem dels terrenys de conreu, tocant al bosc i prop de les cingleres. Algunes de les terres d'aquesta casa de pagès continuen cultivades.
Un document d'establiment de l'any 1321 fet a Pere de Vall Jussana, de retruc, ens fa coneixedors de l'existència d'aquesta casa de pagès, en sortir esmentada en la limitació d'unes terres. Altres documents que adjuntem són datats a começaments del segle XVII i més propers als nostres dies.
Establiment fet per Joan Bosc, Berenguera, la seva muller, i Elisendis, muller del difunt Bernat de Bosc, de la parròquia de Sant Martí de Muredine, a Pere de Vall Jussana, de dita parròquia, d'un alou llur en el lloc que es diu coll del Llor, en dita parròquia, i d'un honor que tenen per "indivís" en el mas de Vall Sobirana, els quals tenen per la sagristia de Sant Llorenç del Munt a "tasca". El primer termena a sol ixent amb honors del mas Senleyr. A migdia amb honor....
No és gens aventurat creure que el mas de Sant Lleïr possiblement fos una construcció del segle XIII, ja que el document, parcialment trancrit, ens ha servit per a conèixer la seva existència a començaments del segle XIV.
La casa també té capella pròpia, dedicada al bisbe i màrtir Sant Lleïr, que morí en el segle iX.
La Consueta de Mura, escrita l'any 1592, ens explica que en aquest any els habitants de la casa de Sant Lleïr eren les següents persones: Jaumransa Sanctlayna, Salvador Sanctlay, Antoni J. Sanctlay, Marty Sanctlay, Maria Violant, Eulalia Sanctlayna, Aleonor..., Elisabet Sanctlayna, Angela Sanctlayna, Salvador Mir, Valenti Sanctlay.
De de fa uns pocs anys, la pairalia de Sant Lleïr té un nou propietari, aquesta, persona extraordinàriament curosa i meticulosa, ha restaurat tota la casa de pagès seguint les carecterístiques pròpies de l'antiga construcció.
Crida l'atenció veure les terres novament treballades, les feixes dedicades al cultiu de la vinya replantades de nou, com també comprovar la portada de l'aigua i de la llum, de la que n'estava mancada l'antiga casa.
1321.- Establiment fet per Joan de Bosc, Berenguera, la seva muller, i Elisendis, muller del difunt Bernat de Bosc de la parròquia de Sant Martí de Muredine, a Pere de Vall Jussana, de dita parròquia, d'un alou llur en el lloc que es diu coll del Llor, en dita parròquia, i d'un honor que tenen per "indivís" en el mas de Vall Sobirana, el quals tenen per la sagristia de Sant Llorenç del Munt a "tasca". El primer termena a sol ixent amb honor del mas Senleyr. A migdia amb honor de dit mas de Vall Sobirana. A ponent amb el fons del torrent del coll del Llor, i amb honor del mas de la Vall. A tramuntana amb honor del mas Xetmar. L'altre honor termena a sol ixent amb honor del mas Senleyr i de Foradada, i amb les roques mitjanes. A migjorn amb el coll del Llor i amb honor del mas de Vall Sobirana. A ponent amb el torrent Major. A tramuntana amb honor del mas Sant Lleyr i amb honor de dit establiment. Elcens es de dotze diners per Nadal i pagara la "tasca" a dita sagristia. Han rebut dell quaranta sous. Fet a 5 de les calendes de gener de 1321. Clos per Galzeran de Sau, rector de Sant Martí. Sant Esteve de Mur. úm. 233
1592.- La Consueta de Mura del rector Jaume Oller, escrita en aquest any, ens diu que des de temps immemorial la parròquia de Mura hi pujava en processó, a la capella de la casa de Sant Lleïr, el dilluns de la setmana de l'Ascensió o de lletanies.
També l'esmentada Consueta ens diu que, en l'any indicat, la casa de Sant Lleïr era habitada per: Valentí, Salvador, Maria, Eulàlia, Elisabet, Esperança, Antoni, Joan, Àngela, tots ells amb cognom de Sant Lleïr i Maria Violant, Aleonor i Salvador, amb cognom de Mir.
1604.- Jaume Sanlay, senyor útil i propietari del mas Sanlay, estableix i en enfitesi dóna a Francesc Vila, rector de la parròquia de Sant Martí de Mura, una peça de terra per edificar una casa en el lloc dit carrer de Mura. Fet el 12 de novembre de l'any indicat.
Jaume Sanlay i Antoni Sanlay, pare i fill, de la parròquia de Sant Martí de Mura, confessen i reconeixen a Francesc Vila 16 lliures de moneda barcelonesa. Fet el 12 de novembre de 1604.
Font d'Estenalles 762 m. N 41º 40.708 E 1º 59.996 situada a la dreta de la carretera de Terrassa a Navarcles, a l'altura del quilòmetre 17, al peu mateix de la carretera. Terme de Mura.
El Pujol de la Mata 773 mts. 31T 415479 4614996 té a la seva dreta la Roureda, a l'esquerra els Tolls, i al sud la font de la Figuerota i el Roure del Parrac.
La Font de la Figuerota 571 mts. 31T 415320 4615051 es troba situada en el terme de Mura, al sector del pujol de la Mata i propera al roure del Parrac, al costat del torrent del mateix nom.
Del 7 de les calendes de desembre de l'any 1303, coneixem un document que ens diu que "Ponç de Soler i Alemanda, sa muller, del castell de Pera, de la Vall d'Horta, estableixen una peça de terra situada en el castell de Pera, a favor de Romeu i de Pere de Mata, del castell de Mura".
L'Spèculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt, ens parla d'una donació feta per Bernat de Mureden al monestir de Sant Llorenç del Munt, del mas que té en franc alou en la parròquia de Sant Martí i en el castell de Mura, en el lloc dit Foradada, en el qual habita Ponç de Foradada, amb pacte de que el sagristà de dit monestir rebi una gallina cada any. A més, defineix a dit monestir una "perna" que rebia sobre el mas Ulsina i els estancaments que tenia per la mateixa casa de Sant Llorenç, en llur alou de Murede. El document fou fet a 3 dels idus d'agost de 1187.
El mas Abelló 539 mts. 31T 416744 4618672 es troba situat prop del pantà de les Refardes, entre el torrent de la Vall i la serra de les Garses, a l'altura del quilòmetre 21 de la carretera de Terrassa a Navarcles.
Un dels fenòmens més corrents, en el temps i en l'espai, que ha modificat els noms de les cases de pagès, dels masos i de les pairalies, ha estat el canvi de gènere, i molt especialment el pas del masculí al femení, obeint al trasllat equivalent de l'amo de la casa.
L'antiga casa de la Mata és una de les grans pairalies muntanyenques que ens demostren la puixança de la seva pagesia des del Segle XII. Configurada en volums arquitectònics rectangulars, fruit de constants engrandiments i de reformes.
El primer document que nosaltres en coneixem és una definició feta per Jaume de Peric, de la sagrera de Sant Martí de Muredine, a fra Bernat Belloc, sagristà de Sant Llorenç del Munt, de la compra d'una peça de terra anomenada les Comes, que ha comprat a Geralda Bruna i el seu gendre en alou de la sagristia de dit monestir.
La masia de Sant Lleïr és una de les cases de pagès que encara avui resten dempeus a la zona de l'antic i enrunat castell de Mura. L'assentament d'aquestes cases es va produir en els llocs més planers de la muntanya. En general les cases o masies eren situades en un extrem dels terrenys de conreu, tocant al bosc i prop de les cingleres. Algunes de les terres d'aquesta casa de pagès continuen cultivades.
Font d'Estenalles 762 m. N 41º 40.708 E 1º 59.996 situada a la dreta de la carretera de Terrassa a Navarcles, a l'altura del quilòmetre 17, al peu mateix de la carretera. Terme de Mura.
