SANT PERE DE L'ARÇ

L'arç és un arbust espinós propi de les ribes fluvials que actualment encara forma part dels ecosistemes de ribera conservats a la zona de l'Alta Anoia. L'arç ha estat tradicionalment una espècie vegetal emprada en les ceremònies religioses vinculades amb els ritus de protecció contra tempestes i desastres climàtics realitzats anualment en el món de la pagesia fins fa poques dècades.

L'església de Sant Pere o Sant Pesselaç 619 mts. 31T 376561 4624510 té un origen anterior a l'any 1038. L'església actual és en la seva major part una obra romànica de mitjans del segle XII. El 1147 fou consagrada la nova edificació pel bisbe de Vic Pere Redorta, confirmant la seva subjecció a la canònica de Sant Vicenç de Cardona.

L'església presenta les característiques habituals de les petites esglésies romàniques rurals de la Catalunya interior. La planta consta d'una sola nau rematada per un absis semicircular. La decoració és senzilla i es composa únicament d'una línia d'arcuacions llombardes coronant l'absis i una finestra central de doble esqueixada.

La coberta de volta fou refeta en el segle XVIII. El campanar d'espadanya també és fruit d'una reforma tardana. La porta d'entrada, situada a migdia com el portal romànic originari, és obra del 1886. En el seu interior es conserven un magnífic retaule barroc dedicat a Sant Pere i el retaule de Santa Maria, d'estil renaixentista.

Al voltant de l'església es va generar, ja en el segle XI, un nucli de població sorgit a partir de la sagrera. A l'edat mitjana la sagrera era un espai sagrat existent al voltant dels edificis consagrats i que gaudia de protecció eclesial. Els carrers actuals recorden el traçat originari, amb la població edificada al voltant del temple.

Les cases conserven nombrosos elements de l'arquitectura tradicional autòctona, amb les parets de pedra, l'escassedat d'obertures, les llindes monolítiques a portes i finestres, els portals adovellats, els pous exteriors i algunes finestres senyorívoles amb llinda i àmpits motllurats. És remarcable el casal de Cal Fusté.
En un extrem del nucli es troba la capella caminera del Roser, datada a principis del segle XIX. Conté una imatge de la Verge del Roser pintada sobre rajola polícroma, executada amb mestratge per l'artesà que signa l'obra.

SANTA MARGARIDA DE MEJÀ

Santa Margarida de Mejà 453 mts. 31T 389007 4632999 es troba situada al costat d'un camí, dalt d'un petit turó, dins la finca del Mas Puig.

És un edifici d'època gòtica del segle XIV però conserva elements de tradició romànica.

Presenta una gran nau rectangular sense absis i amb finestra de creu als peus de la nau.
L'entrada principal va ser tapada per la construcció d'un cos adossat i se'n obrí una de lateral amb un gran arc. Té campanar d'espadanya doble.
Els carreus presenten un bon estat.

DOLMEN DE COANER

El Dolmen de Coaner 504 mts. 31T 392321 4632583 és al sud de la masia de les Feixes de Coaner, a la serra de Torribalta, que tanca pel nord la vall de la riera de Coaner. Es troba en un punt prominent, que pel costat nordest queda arran d’una pista i per la banda sudoest limita amb un fort pendent.

Malgrat que Mn. Joan Serra Vilaró (1927) ja avisa que el dolmen estava força malmès, actualment el seu estat de conservació és molt pitjor. Només es veuen trossos de lloses trencades, totes de gres local, al forat on abans hi havia la cambra megalítica.

El túmul es conserva força més bé, encara que va ser arranat pel seu costat nord, tal com ja explica l’esmentat autor, en construir-se un camí de carros, arran del desnivell que hi ha en aquest costat. L’orientació dels costats llargs de la cambra, segons el dibuix original de 1927, ens suggereixen una orientació del seu perfil llarg de sudoest (250º) a nordest (70º), aproximadament. Pel que es pot observar, el terreny on es va implantar la cambra era força planer, per la qual cosa no devia d’estar-hi atrinxerada.

En la planta de Mn. Joan Serra Vilaró hi apareixen dues lloses laterals, la del sud trencada en dos trossos, clavada encara, però molt inclinada cap endins (300 cm d’amplada per 13 cm de gruix), i la del nord, ja tombada (220 cm d’amplada per 100 cm d’altura per 13 cm de gruix). La llosa frontal est estava trencada en dues parts (90 cm d’amplada per 47 cm d’altura i 10 cm de gruix) i quedava una mica entravessada cap enfora. L’esmentat autor la considerava potser part d’un corredor d’accés, però, vist el dibuix i la situació de la cambra al mig del túmul, és millor pensar que era simplement la llosa frontal est entregirada. No hi havia rastres ja de la llosa frontal oest, però sí que es conservava, ajaguda davant el lateral sud, un fragment de llosa molt gruixuda (30 cm), que es considerava un tros de coberta.
Les mides internes originals de la cambra serien aproximadament de 2,7 m de llarg per 1,2 m d’ample i 90 cm d’altura.

El túmul d’aquest dolmen es conserva força bé, malgrat la mutilació soferta al costat nord. Devia de fer uns 10 m de diàmetre i encara es poden veure restes del mur perimetral a la seva vora externa. S’hi varen recuperar unes poques restes humanes, molt fetes malbé, i un aixovar funerari compost per 15 grans de collaret discoïdals de petxina i un fragment corbat de bronze, que potser pertanyia a un braçalet. Aquests materials són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Pels materials arqueològics eixits i per la forma de la cambra, segons les dades de Mn. Joan Serra Vilaró, podem suposar que potser era un dolmen simple, tipus caixa megalítica gran, situable al calcolític recent o a l’edat del bronze antic, és a dir, des del final del III a l’inicis del II mil·lenni cal. a.C.

DOLMEN DE LA CREU D'ESPELTA

El Dolmen de la Creu d'Espelta 531 mts. 31T 391957 4632468 és a uns 500 m al sudoest del dolmen de Coaner, a la serra de Torribalta. Es troba en un punt prominent, al cim d'un petit turó que pel costat sudoest queda arran d'un fort pendent.

Es tractaria segurament d'una caixa megalítica gran, feta amb lloses de gres en un terreny planer i amb el seu eix més llarg orientat de 240º sudoest a 60º nordest, una orientació similar a la del dolmen de Coaner. Li manca la llosa de coberta.

La cambra és rectangular i devia de fer interiorment uns 1,10 m de llarg per 1 m d'ample i 0,95 m d'alçada. En resten dempeus només la llosa lateral nordest (146 cm d'ample per 75 cm d'alt i 31 cm de gruix) i la llosa frontal del nordest (100/97/13 cm).
Ajaguda, però encara al seu lloc, hi ha també la llosa lateral sudest, mig coberta de terra (85/40/10 cm visibles), mentre que la llosa frontal del sudoest (108/78/9 cm) podria ser una que hi ha desplaçada darrere la lateral nordest. Darrere la llosa frontal del nordest hi ha una fita de propietat, clavada i amb un fillol.

Aquesta cambra quedaria centrada en un túmul d'uns 9-10 m de diàmetre, força ben conservat, fet de terra i blocs, encara que no s'hi aprecien restes de l'anell de contenció perimetral. No s'hi han localitzat restes arqueològiques en superficie, però sabem que els dòlmens simples, tipus caixa megalítica gran, són característics del calcolític recent o de l'edat del bronze antic, des del final del III a l'inicis del II mil·leni cal. a.C.

SANT ANDREU DE CAL PALLOT

Sant Andreu de Cal Pallot 477 mts. 31T 409701 4647275 és una església romànica del segle XII d'una nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i coronada per un absis semicircular a llevant.
L'església és il·luminada per dues finestres de doble esqueixada, l'una al centre de l'absis i l'altra al mur de ponent. La porta d'entrada és al mur de tramuntana, fet força insòlit en les esglésies romàniques i sobretot en aquest cas en què al mur de migdia, no hi ha cap obstacle que dificulti la seva obertura. Aquesta porta és de mig punt, formada per dos arcs adovellats rematats per una arquivolta que fa de guardapols de la porta.

Malauradament a l'estiu de 1975 una tempesta va malmetre la volta de la nau, la coberta de l'absis i va ensorrar parcialment el campanar, situat al mur de ponent.

L'edifici que encara es conserva és del segle XII, però sembla que aquest va substituir una petita església anterior, segurament pre-romànica ja que prop de l'edifici es conserven restes d'un cementiri alt-medieval, amb tombes antropomorfes excavades a la roca, possiblement del segle X o XI.

L'església fou parróquia als segles XII i XIII i era coneguda amb el nom de Sant Andreu de Gamissans; des del segle X la documentació del monestir de Santa Maria de Ripoll, propietat d'importants dominis a la vall de Merlès, esmenta el lloc de "Gamissans" com un dels límits de les seves terres. "Gamissans", conegut avui amb el nom de Cal Pallot, era un gran alou que des de l'actual casa Gamissans (a les serres de Biure, Sagàs) arribava fins a la riera de Merlès, prop de la Lladernosa.

Probablement al segle XIV Sant Andreu va perdre la categoria de parròquia, però els Templers, i posteriorment els Hospitalers, senyors de Puig-Reig, la varen vincular com a sufragània a Sant Martí de Puig-Reig. Al segle XVIII encara es coneixia amb el nom de Sant Andreu de Gamissans.

A l'interior de l'església es conserven interessants fragments d'una decoració mural, malauradament molt perduda, que fou consolidat pels serveis de restauració de la Generalitat l'any 1985. La pintura, segurament del segle XIII, decorava tot l'absis de Sant Andreu i una bona part dels murs; ara només es conserven fragments:
A l'absis: fragments de cortinatges a la part inferior, i detalls de 4 personatges amb la inscripció "MUNTA".
A l'arc triomfal un personatge de perfil amb la mà alçada assenyalant l'absis, i restes de decoració geomètrica vegetal.
Al mur de migdia de la nau hi ha tres creus dins de cercles i al seu costat un fragment de pintura amb Sant Miquel i el diable pesant les ànimes el dia del Judici Final.
Les tonalitats i el traç del dibuix són molt semblants al de les pintures romàniques conservades a l'església de Sant Martí de Puig-Reig, la qual cosa fa pensar en un mateix pintor, de l'escola del Mestre de Lluçà, i en les mateixes dates: 1230-1250.

EL ROSERET

Malgrat que les esglésies romàniques siguin el nostre patrimoni més conegut i valorat, durant els segles XVI, XVII i XVIII, se'n van construir moltes més, potser no amb la qualitat del període anterior.

La petita capella del Roseret 623 mts. 31T 404311 4649102 n'és un senzill exemple; de ben segur que es van aprofitar els antics carreus d'una construcció romànica anterior (potser Sant Andreu de Madrona?) per bastir aquest edifici quan la devoció a la Mare de Déu del Roser s'escampà, al segle XVI.

La església del Roseret, a un quart de Puig-Reig, fou construïda l'any 1579, segons la tradició, per Mossèn Joan Siburg qui, essent vicari de Puig-Reig, tenia d'anar cada diumenge a dir Missa matinal a Santa Fé de Fenollet; mes esdevenint que sempre se li espantava el cavall cada vegada que passava per allí on ara hi ha la capella, se reclamà a la Mare de Déu, fent-li promesa de que si deixava de espantar-se-li el cavall i no el tirava més a terra, aixecaria una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, com ho feu desseguida de alcançar la mercè demanada.

SANT MARÇAL DE PUIG-REIG

Sant Marçal de Puig-Reig 476 mts. 31T 405533 4649772 és una església romànica, situada al nort del municipi de Puig-Reig, prop de la carretera de l'Espunyola a Puig-Reig.

Aquesta església també se la coneix amb el nom de Sant Marçal de la Serra, i és esmentada en la documentació medieval com Sant Marçal d'Irenna. Sempre ha estat una capella dependent de la parroquial de Sant Martí de Puig-Reig.

Hi ha poques notícies sobre aquesta església, se sap que l'any 1026 Ramon "Deusaran", senyor d'aquestes terres, feia testament i deixava almoines a Sant Marçal, una moneda d'or per una lluminària. En un testament sense data del trobador Guillem de Bergadà donà al monestir de Santa Maria de Poblet un graner i terres al lloc de Sant Marçal.

La processó que es fa des de Puig-Reig el dia de Sant Marc, és documentada des del 1745, però pot ser més antiga.

Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada amb dos arcs torals, molt amples, que sorgeixen a l'exterior a manera de contrafort. És capçada al cantó de llevant, per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera.

S'entra a l'edifici per una porta oberta al mur de ponent, que es troba precedida per un porxo, afegit posteriorment. És una porta que acaba amb un arc de mig punt adovellat que arrenca de dues àmplies impostes.

Al mur de migdia hi ha un altre portal, ara tapiat, que devia ser l'únic accés a l'església originàriament.

A l'absis, a la part superior i cap al cantó de migdia s'hi pot veure un parell d'arcuacions cegues fetes amb maó massís, que semblen coetànies de l'edifici.
La resta de l'absis presenta aquesta part amb signes d'haver estat refet.

En l'aparell de la construcció hi apareixen fragments de maó, això no és estrany en l'arquitectura catalana del segle XI.

D'aquesta església ha desaparegut el campanar d'espadanya.

AIXÓ ÉS L'ESPANYA REAL, QUINA PENA

MURA, EL MILLOR ESCENARI DE RODATGES DE CATALUNYA

MURA ÉS EL MILLOR RACÓ DE CATALUNYA, I EL POBLE DELS GOYA.
US CONVIDO A FER UNA VISITA PELS CARRERS MEDIEVALS, I GAUDIR DE LA GENT QUE INTEGREM AQUEST POBLE CINEMATOGRÀFIC PER EXCEL·LÈNCIA.

FONT DE LA BALMA

La Font de la Balma 768 mts. 31T 416912 4614725 està situada en el torrent que mena entre els Cortins i el Sec, i aboca les seves aigües al torrent d'Estenalles. És a tocar de la carretera BV-1221 Terrassa-Navarcles a l'alçada del quilòmetre 17,300.

CAN ROBERT

La masia de Can Robert 653 mts. 31T 417099 4609545 no apareix documentada amb aquesta denominació fins el segle XVIII, cal però plantejar la possibilitat d’un assentament anterior tenint en compte l’existència de la necròpolis alt medieval, situada en mig de l’actual camí que porta al cingle dels Cavalls.

L’estructura de la masia coincideix, un cop més, amb la tipologia tradicional; orientada a migdia, mostra dues plantes i coberta a doble vessant. És envoltada d’un barri (mur de tanca), en la façana principal hi veiem un interessant finestral de pedra amb arc pla i llinda decorada. També hi observem elements constructius arcaics com el desguàs de la façana de ponent. L’era és situada en front de la casa. Propers a la masia hi veiem elements d’ús agrari, com un forn de calç i les restes d’un trull d’oli: dos dipòsits circulars de decantació d’un metre de diàmetre i un fragment de la pedra de moldre.