MINA DE LA FONT DE L'AVI (Moià)

MINA DE LA FONT DE L'AVI  749 mts.  31T  425681  4631419

Partint de la masia de Passarell, veureu tres camins, heu de triar el central i transcorreguts uns 549 mts. veureu a la vostra dreta una fita com es mostra en una de les fotos. Continueu per la dreta per una pista plena de vegetació, i al cap d'uns 205 mts. trobareu a l'esquerra aquesta mina, disposa d'una porta metal·lica, però al no estar tancada ens permet accedir al seu interior, on podrem observar una planta quadrada de metre i mig plena d'aigua, i una galeria excavada a la muntanya feta amb maons formant una volta.

Durant la segona meitat del segle XIX, s'intenta revitalitzar la indústria tèxtil i per tant la necessitat d'aigua per poder dur a terme dita activitat. És quan apareix la figura del Sr. Josep Coma i Passarell (1831-1915) hereu d'un gran patrimoni, va establir una fàbrica de tint i necessitava d'aigua per poder fer funcionar l'esmentada fàbrica. A partir de llavors, a l'any 1868, aquest empresari decideix comprar l'aigua de les fonts de Passarell i de l'Avi, conduint aquesta fins a la seva fàbrica, arribant a un acord amb l'Ajuntament de Moià per suministrar part d'aquesta al poble de Moià.

A partir d'aquest fet, els propietaris de les masies de Castellnou i d'en Molí d'en Pujol, li posen un plet, ja que consideraven que l'aigua que s'enviava al poble, els feia falta per fer funcionar els seus molins.

Aquestes disputes van durar molt de temps, i no van ser resoltes fins passats trenta anys, essent el poble que patia una manca crònica d'aigua, qui en patí les conseqüencies. 

ERMITA DE SANT ANDREU DE CLARÀ

ERMITA DE SANT ANDREU DE CLARÀ  806 mts.  31T  423616  4630199

A tocar del castell de Clarà a l'oest de la vila de Moià.

El primer document en què s'esmenta l'església és un pergamí de l'any 1275, en el quales cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Rodors la capella amb les seves cases i pertinences.

Va ser reedificada després de la Guerra del Francés. Se sap que a l'any 1870 va sofrir una restauració profunda per part dels amos del mas Coromines que va modificar la seva aparença primitiva.

Capella amb coberta a dues aigües. Estructuralment, correspon a un temple romànic dels s. XI o XII de nau única i absis semicircular amb ràfec de cinc filades de rajoles i una cinquena filera de rajoles tipus incertum, a la banda de llevant. L'accés, mitjançant una porta d'arc de mig punt amb muntant simple, es troba a la façana encarada a ponent. Als dos blocs de pedra gres, amb una motllura a la banda superior, que formen part de la llinda, hi ha una inscripció: "HECHA REEDIFICAR POR D. JOAQUIN/OTZET I COROMINAS AÑO 1870 ".

La zona de la clau de la porta té una gran i important esquerda estructural. Els blocs de pedra que formen l'arc interior de la porta estan decorats amb una motllura menys marcada que la superior de la llinda. Els muntants els formen cinc blocs de pedra a cada banda. A pocs metres de la clau de la porta d'accés, simètrica a aquesta i al vèrtex de la teulada, hi ha una rosassa circular formada per dos blocs de pedra gres on hi ha inscrit: " DESTRUIDA AÑO 1808 ". La rosassa també té una esquerda important vertical que no coincideix amb la de la porta. La façana de ponent encara conserva part de l'estucat. La llargada dels murs exteriors és de 12 x 5,25 m, i a la façana sud destaquen dos grans contraforts de pedra que es recolzen a la pedra mare. En tot l'edifici es poden observar tres grapes de ferro, dues a la façana de tramuntana i l'altre a l'absis. A l'interior hi ha un petit altar presidit per una pintura en la que està representat el seu titular, Sant Andreu. La capella està construïda directament a la pedra sense fonaments. L'any 1870 es va afegir un cos a la façana sud on hi ha la tomba de la família Coromines.Observacions: El notari Joaquim Otzet i Corominas, que va renovar part de la capella el 1870, era l'hereu del veí Mas Coromines. A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Capella de Sant Andreu del castell de Clarà.

CASTELL DE CLARÀ I BASSA DE COROMINES

CASTELL DE CLARÀ  817 mts.  31T  423609  4630232

Es troba situat al oest de la vila de Moià.

Hi ha un document (Arxiu capitular de Vic) de l'any 915 on s'al·ludeix el " Castro Clarano ". Vers el 1057 s'esmenta el " Castro de Cleran ". El 1136 figura entre els castells que el comte Ramon Berenguer IV va confiar al seu senescal, Guillem Ramon, així resta vinculat al patrimoni dels Montcada. Passant per mans dels Calders i els Rocafort. El 1246 el rei Jaume I el permutà i aleshores esdevingué senyor de Moià, el bisbe de Vic. El 1288 va ser venut pel rei Alfons al comte de Pallars, en realitat era un empenyorament. El 1381 cau en mans del vescomte de Roda, Francesc de Perellòs qui el va traspassar al moianès Pere de Planella. Al 1385 ho revertiren al rei. El Decret de Nova Planta de Felip V (1716) estableix l'enderroc. Resta dempeus només la capella. La vila de Moià va dependre d'aquest castell (els castlans nomenaven el batlle de Moià) fins que va adquirí una entitat pròpia i independent d'ell.

Edifici de caràcter militar. Actualment esta en runes tot i que es poden diferenciar restes d'uns murs de diverses dependències. Part de la torre de defensa circular (bona part dempeus especialment fins a l'alçada del primer pis) amb part de la vela de la cúpula, així com la part de la muralla exterior que circumda diverses estances i la cisterna d'aigua. Els carreus són bastant irregulars encara que constitueixen filades força regulars, no hi ha cap altre construcció com finestres i/o constància de segons pisos. Encara es conserva el morter de juntes possiblement del s. X-XI. Un pla més avall té l'ermita dedicada a Sant Andreu erigida al pas del s. XI-XII. BASSA COROMINES  785 mts.  31T  423443  4630591 Aquesta bassa pertany a la masia Coromines, i la podem veure al principi del camí que ens portarà cap al castell.

POUA DE GLAÇ DE LA FONT DEL BARBOT

POUA DE GLAÇ DE LA FONT DEL BARBOT  757 mts.  31T  431686  4626658

Aquesta poua fa uns 9 mts. de diàmetre per uns 8 d'altura i més o menys a la seva meitat podem observar uns forats per un embigat. La seva capacitat era d'uns 348.000 litres de volum total i uns 170.000 litres de volum útil.

Està situat al sud de la Font del Barbot i a l'esquerra del Torrent del Soler i a llevant de la masia de Serracaixeta, la qual queda enlairada damunt del lloc on hi ha la poua. És al costat de ponent del camí que devalla de la Font del Barbot per l'esquerra del torrent, fins a trobar el camí de Santa Maria.

Entre els segles XVII i XX, es feia glaç aprofitant les obagues i l'aigua de les rieres, entre elles la de Castellcir, per vendre'l a Castellterçol, Moià i Barcelona. El transport es feia a la nit en carruatges de tir animal.

FONT DEL BARBOT (Castellcir)

FONT DEL BARBOT  762 mts.  31T  431543  4626993

La Font del Barbot és l'unió de diverses rieres subterrànies, que fan que l'aigua sorgeixi del sòl per un orifici i l'expulsi a l'exterior com si es tractés d'un guèiser, però aquest efecte sols és visible en moments molta pluja. 

Es troba situada a ponent i a prop del torrent del Soler, i al nord-oest del torrent de la Font del Pardal.