L'IGNORAT MOLÍ DE L'ESPINA DE COLLSUSPINA

El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1.936 va assignar a la comarca d'Osona, és un municipi integrat fisicament a la subcomarca del Moianès.

La importància del terme com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana de l'època proconsular documentada entre el 124 i el 115 abans de Crist per dos mil·liaris romans, un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a Can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana, tots dos de l'època del procònsol Sergi Manni. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1.050.

Malgrat aquestes referències del passat, el poble com a entitat municipal és modern, ja que es va separar de Tona entre els anys 1.840 i 1.841. El nom, el va manllevar del gran mas de l'Espina, citat com a nom geogràfic l'any 924 i com a nom del coll i d'un mas els anys 1.051 i 1.079.

El mas de l'Espina està emplaçat vers el SE del poble, és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX, el qual disposa d'una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI.

Molt a prop d'aquest mas i just al torrent Fosc, es troba el Molí de l'Espina 877 mts. N 41º 49.061 E 2º 10.515. Aquest edifici tenia tres plantes i s'hi tenia accés per un pont de volta apuntada que salvaba la riera i que avui és enrunat.

Des d'aquest paratge, podem contemplar el Roc Colomer 907 mts. N 41º 49.172 E 2º 10.537 nomenat així, per la seva semblança a un colom.

MAS VENTAIOL

El Mas Ventaiol 324 mts. N 41º 43.571 E 1º 53.762 és un dels massos del terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, situat en un paratge que porta el mateix nom, entre la baga de les Cucoles i Casajoana. El document més antic és del 1.085.

COVA REGAL-MARCET

Cada persona té les seves metes i il·lusions en la seva vida. En el meu cas, una de les meves majors il·lusions, era poder visitar l'enigmàtica cova Regal-Marcet i tal vegada per motius, que ara no vénen al cas.

Fa ja uns anys que tenia notícies de la seva existéncia, però no de la seva ubicació.

No m'ha estat fàcil localitzar-la, tot el contrari. Ha estat un treball ardu i que m'ha dut el meu temps, per determinar el seu enclavament, però per fi he vist satisfets els meus desitjos.

Els meus estudis en cartografia i fotografia han estat vitals, a fi veure satisfeta la meva tasca.

L'estudi del terreny sobre la meva cartografia dissenyada especificament per el cas, ha estat l'eina principal, sense oblidar les diferents incursions sobre el terreny.

Molts es preguntaran com he esbrinat la existéncia d'aquesta cova. La resposta és molt fàcil. El programa Sitmun és una eina a l'abast de qualsevol persona i que permet veure diferents dades i aspectes del patrimoni cultural d'aquest país. Aquest ha estat el meu motor principal d'informació. La resta ja corre a càrrec de la meva investigació.

Des d'aquí vull donar les gràcies, a tot un equip d'amics i col·laboradors, que sense les seves ajudes, no hagués estat possible realitzar aquest desig.

Gràcies: Érick, Antoni, Lluís, Jaume, Pere, Francesc, Tomàs i Jordi (El Mestre). Cadascun de vosaltres, heu aportat el vostre òbol al projecte. Altra vegada, mil gràcies.
La cova Regal-Marcet 586 mts. N 41º 40.643 E 1º 56.880 és considerada la llar de la comunitat del Mal Pas. Les seves dimensions són de 34,5 metres de llarg per uns 2 metres d'ampla.

Des d'aquí us recordo la necessitat de preservar el medi ambient, ja que és la vida per a tots nosaltres.

FONT DE LA BAGA DE LA VILA

La Font de la Baga de la Vila 570 mts. N 41º 41.590 E 1º 58.137 està situada entre el Puig de la Balma i la casa de la Vila, a la dreta del camí en direcció a Mura.

MAS DEL REIXAC

Un camí rost, obert no fa pas molts anys, que uneix el poble de Mura amb la casa del Puig de la Balma, porta al costat dels murs del Mas del Reixac 549 mts. N 41º 41.655 E 1º 58.390.

Al seu costat existeixen unes terres de cultiu i un petit oliverar no molt important.

Les primeres notícies documentades que en tenim són de l'any 1.540.

EL PUGET

Trobem el topònim escrit de diferents maneres: el Puxet, el Puget, el Putxet, el Puig de Santa Creu (consueta de Mura de 1.592).

La masia El Puget 525 mts. N 41º 40.935 E 1º 55.906 es troba sobre un turó proper a la capella de Santa Creu de Palou i davant de la casa El Farell, en zona de protecció paisatgística del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Aquesta masia es troba en avançat estat de ruïna situada sobre una carena , fet que li proporcionava una ubicació privilegiada.

Era una casa de planta rectangular que havia estat coberta amb teulada de doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. Tota la coberta i els forjats interiors es troben esfondrats, igual que un tram de la façana principal i del mur de càrrega central. Resten parts dels antics murs de pedra amb restes d'arrebossat de calç. La façana principal s'obre a llevant, on hi ha un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca allargades, tot ell desplaçat al costat dret de la façana. Les finestres que resten tenen brancals, llinda recta i ampit també de pedra sorrenca tallada i motllurada. La finestra de la planta pis conserva els festejadors a l'interior de la casa, quedant penjats a la paret. En l'interior es conserva el forn de pa sencer amb boca de dovelles de pedra i volta de maó. Es distingeixen també les restes de la llar de foc i de les voltes de pedra i maó que formaven els cellers a la planta baixa i que estan esfondrades.

Hi ha restes de diferents dependències afegides a les façanes de ponent i de llevant, molts d'ells en ruïnes a l'entorn del mas, probablement corrals, així com un pou d'uns sis metres d'alçada amb coberta de falsa cúpula on anaven a parar totes les canonades de recollida d'aigües i que es troba adossat a la paret nord de la casa.

La informació més antiga que tenim del mas la trobem a documentació del mas Puig de la Balma, quan a inicis del segle XV s'incorpora a la casa Puig de la Balma la branca dels Puig, provinents del mas Puig, actualment conegut com Puget, de la parròquia de Santa Creu de Palou, molt probablement amb motiu del casament d'una pubilla. Al fogatge de 1.553 (Iglèsies,1.979), aquest mas seria d'alguns dels dos cognominats Puig. El 1.592 segurament la masia estava deshabitada, ja que no consta a la consueta de Mura. Probablement la crisi que van patir altres cases a partir del segle XVI també es notaria en aquesta casa, que no es tornaria a recuperar fins a finals del segle XVII quan es va donar a la zona un nou periode d'expansió i recuperació degut al cultiu de la vinya, moment en que es fan ampliacions al mas, amb una reforma important al segle XIX, fruit de la major part de l'estructura que ara podem veure, així com de la construcció del pou.